Accidents

Aquesta darrera setmana hem viscut novament un accident d'un camió de bombers. Reconec que desconec els detalls causants, però les conseqüències les hem vist gairebé tots els bombers i bomberes. Igual com en accidents anteriors hem patit durant els primers moments fins que s'ha començat a rebre infos que no hi havia pèrdues fatals. Tot i això, els accidents amb un camió bolcat sovint provoquen lesions i fractures més o menys greus. És aquí quan té n'adones que els bombers (tots) som humans. Sovint ens oblidem dels perills "banals" però tardes com aquesta, a molts, en fan tocar de peus a terra.

També ho va ser Horta de Sant Joan. Un incendi amb atrapament l'hem patit molts, però fins aquell moment un fet tant dramàtic no ens havia passat anteriorment. En tot cas si que teníem el record del Matarranya on també havien mort bombers, mentre circulaven per una pista, quedant atrapats pel fum i flames. Però com a fet habitual mentre circulem per les pistes no travessem línies de foc. O com a mínim només en moments puntuals.

També hi ha accidents durant la ubicació dels camions als serveis. Fa no tants anys un company del parc d'Igualada perdia la vida al quedar atrapat entre dos camions quan un d'ells feia marxa enrera. Malgrat la poca freqüència d'accidents de circulació, sustos i sobresalts n'hi ha de tant en tant. Tots coneixem companys que han bolcat amb el camió circulant per algun camí. Sovint són poca cosa ja que la velocitat en trams complexos és molt baixa. El personal ha baixat i espera en un punt segur. Però el conductor hi és, fa maniobres, atén a qui el guia i de vegades el sòl perd consistència pel pes del vehicle. Més sovint es dóna la situació en què una roda s'enfonsa i deixes el camió mig de costat o amb la panxa a terra.

Mai t'ho esperes i sempre creus que a tu no et passarà. El cas més senzill em va passar a mi dins de Lleida. Fa més de 15 anys. En una semirotonda nova vaig passar la roda fregant la vorera. El neumàtic es va tallar i vaig quedar com un mal conductor. Alguns companys així ho varen fer notar. L'aprenentatge del cas va ser que abans d'un mes, dos d'aquests companys també varen rebentar el neumàtic al mateix lloc. La corva manté el meu nom després de tots aquests anys. I ho explico a tots els qui arriben nous al torn. Conclusió, dels errors se n'aprèn. Hem d'aprendre dels errors dels altres per a millorar el que nosaltres fem.

També tenim el record dels "egipcis" bolcats. En pocs mesos va passar per dos cops. Sistema de rodes sense bessona, neumàtics per la sorra, manteniments insuficients, instruccions i formació de conducció ineficients... Finalment els camions es van retirar de bombers i va venir l'era dels Atego. També es van fer alguns cursos de conducció.

Autoescales i BRPs són els vehicles que més accidents ens han donat. Són més perillosos? Segurament no, però circular d'urgència, per camins complicats, esquivar altres usuaris de la carretera, tot són situacions que dificulten la nostra seguretat. Per cert, els passos de vianants elevats, carrils bici a tocar del de vehicles, ciclistes de cap de setmana, conductors que només s'aturen a l'entrada de les rotondes o en mig d'un revolt... són algunes de les situacions que ens hi trobem a cada servei que fem.

Els accidents passen i hem d'aprendre causes, efectes i com afrontar-los. Però potser també va sent hora que la resta de conductors prenguin consciència i sàpiguen com actuar quan se'ls acosta un camió o vehicle d'emergències. En altres països se'ls dóna formació, hi ha recomanacions i s'ensenya a les autoescoles i a la publicitat institucional. Aquí seguim a l'era de cromanyó. Qualsevol dia ens haurem d'aturar a un pas de vianants perquè estan passant i ningú s'atura. No queda tant.