Fa alguns mesos en que intento no ser excessivament crític amb la casa. No m'he tornat tou, no. El que passa és que durant aquest temps, tot i no perdre el contacte amb el parc, ni a alguns dels companys, no veus igual les coses des de la barrera que des de dins. Durant aquest temps no m'han denegat cap festa per estar a mínims o a sota, ni m'he trobat que en fer la previsió per la propera guàrdia faltava 1 o fins i tot 3 bombers. Però el que si que tinc clar és que ens falta gent, i poc a poc cada dia en faltaran més.
I a mesura que s'acosta la meva tornada vaig tornant a tenir consciència d'aquesta problemàtica. Segurament perquè algun dia em convindrà fer una festa per qualsevol cosa de la canalla o simplement per retrobar-me amb els amics de la Uni i potser no podré agafar-la per la situació de manca de personal. Aquesta és la manera més banal per reclamar personal, però també és lícita, si tenim 2 festes de lliure disposició a l'any (encara que estiguin condicionades a múltiples factors), si a més li sumes que no hi ha gent per fer mínims... doncs et fot.
De tota manera el més greu és que per a complir amb els horaris (torns de treball i torns de descans) cal realitzar uns cicles horaris, i aquests son cada cop més complicats d'assumir per la casa. El fet de distribuir personal en els diferents torns i que sempre hi hagi 9 de guàrdia no sempre és possible, per molt que a començament d'any es prevegin dies amb 10 i 11 persones.
A més cal sumar que poc a poc es va jubilant gent dels torns i dels parcs. I no només es jubilen bombers, també es jubilen caporals i sergents (la majoria caps de parc). En 5 anys ens trobarem que manquen la meitat de comandaments necessaris per a coordinar i organitzar al personal d'un servei. Des de fora sembla una tonteria, oi? Doncs no.
Arribar a un habitatge on hi ha foc de veritat o a un accident on s'hagi de rescatar gent, pot semblar senzill però organitzar de 6 a 9 persones no és tant senzill. S'ha de conèixer qui és qui, analitzar la situació i marcar prioritats, treballar amb seguretat vol dir conèixer els perills, els del primer moment i els que et vas trobant amb l'actuació. Organitzar, dirigir i també distribuir al personal a mesura que el servei avança. Però com dic en poc més de 5 anys ens trobem sense gent per a fer-ho.
La distribució de personal per edats a 2016 era de 43 bombers entre 60-65 anys i 371 entre 55 i 59. Les quantitats van de 400 a 500 per cada franja de 5 (entre dels 35 als 54) i baixava a tant sols 21 bombers de 21 a 25 anys. Avui amb poc més de 100 bombers nous aquesta primera franja (21-25) haurà augmentat en uns 20 mentre que la de jubilats segur ha estat superior.
Doncs si això és així de dur, des de 2008 no entrava ningú i la previsió de noves places està agafada amb pinces... imagineu-vos què passa quan pensem en Caps de parc i en caporals, cada cop n'hi ha menys. Al final serà certa la dita de que els bombers som "l'exercit de Pancho Villa", no per anar mal vestits (tenim un vestit d'intervenció molt bonic) sinó perquè arribarà el moment en que ni hagi Caps de parc, ni caporals, ni sergents... però mentre els elefants segueixin manant a Cerdanyola no ho arreglarem això. Ells son els imprescindibles, en un servei que mai millor dit fa aigües per tot arreu.
Tenim flota de vehicles envellint-se, el personal ja no és que sigui "vell" és que ens quedem sense, la panificació de tenir comandaments intermitjos és nul·la, la planificació de renovació i millora de parcs és de vergonya.
Vaja, no és que ens faci falta un sots director operatiu nou, el que necessitem és tota una cúpula nova, amb capacitat real de decisió i que a més el que pensin, decideixin i facin sigui el més coherent i correcte possible. Els bombers seran sempre nostres, bueno, mentre en quedin...
