dilluns, 24 d’abril del 2023

Qui alimenta al drac del foc forestal?

Aprofitant que l'últim cap de setmana era Sant Jordi aprofitaré per a fer un símil d'aquests que a mi tant m'agraden... El Caballer Sant Jordi som els bombers i bomberes que anem cada guàrdia amb el nostre vestit de guerrer i el casc del color que ens pertoqui a lluitar contra l'enemic drac, que aquest cop serà l'incendi forestal. La població en aquest cas és la societat, que com en el conte alimenten al drac, però que en lloc de donar-li un ciutadà a la realitat és tota aquella no gestió dels boscos, urbanitzacions i resta d'accions incorrectes.

Perquè aquí el problema no està en la sequera ni en el canvi climàtic. Sequera fa molts anys que en patim. Recordo quan era petit que un any a Reus no hi havia aigua a l'aixeta. Més endavant es va construir el mini-transvasament de l'Ebre cap a les comarques properes al camp de Tarragona. Però allí no va començar la solució a res.

Fa molts anys que els bombers ens queixem de l'estat dels boscos, el veritable problema de la majoria de comarques de Catalunya, de l'estat espanyol i de l'eix mediterrani. Ningú en tots aquests anys ha impedit que el drac s'anés fent més gran. I als bombers d'arreu, cada any tenim per davant un drac més gran amb qui batallar. Batallar és un bon terme. No és tenir un camió amb aigua, un parell de mànegues ben llargues i alguns bombers pringats que aguantin bé la calor. No. És tot un art guerrer, amb tàctiques, tècniques i mitjans, molts mitjans diversos. Per tant cal tota una infraestructura ben coordinada i organitzada per tal que funcioni com un rellotge suís (he dit rellotge, no banc tot i que a vegades també ho sembla). Cada any s'incorporen noves mesures organitzatives i operatives per a fer front als incendis. Cada cop més grans, més calòrics, més potents, més ràpids, més difícils, més grans, més inapagables.

Perquè arriba un moment, que la societat i principalment els polítics, han alimentat tant aquest drac que s'ha fet tant gran que quan apareix arrasa amb tot. Aquest any, a més de boscos immensos i inacabables no ha plogut. Els camps de cereal no han crescut, els arbres fruiters se'ns moriran, aviat no sabrem on hi ha el bosc i on el conreu. Perquè sense conreu el bosc segueix la seva progressió.

Algú pot sortir per la tele i dir d'una vegada que els boscos de Catalunya s'han doblat durant l'últim segle? Quants cop hem escoltat (o potser dit) que amb tants incendis ens quedarem sense boscos? Doncs tot i això, s'ha doblat la superfície boscosa a Catalunya. I això és DOLENT. El verd no és el problema de Catalunya. El problema és que hi ha massa fusta a cremar. Com deia el Donald Trump fa no massa anys dels incendis de Califòrnia, quan s'acabin els boscos s'acabaran els incendis. Doncs potser aquesta serà la solució.

Perquè seguim alimentant aquest monstre (drac) cada dia amb la no neteja dels boscos, el no treball forestal, les no franges de seguretat a les urbanitzacions, la no promoció de la vida rural, la no promoció de les feines agrícoles, la no regulació dels boscos... Després ens queixem que les elèctriques fan energia tirant aigua avall. I l'aigua dels rius cap on va? Avall. Als rius i pantans hi ha peixos i plantes aquàtiques que necessiten aigua. No podem aturar l'aigua dels rius a la nostra conveniència perquè no volem que se'ns buidi un pantà. Si no plou hem de seguir tirant aigua riu avall. És així, no s'hi pot fer res. I l'aigua on va? Al següent pantà i al següent i finalment al Delta de l'Ebre per a que també es mantingui aquesta estructura natural tant bonica. O és que també ens volem carregar el Delta de l'Ebre?

El problema no són ni els pantans ni les elèctriques. El problema és que no ha plogut i ni els homes, ni les dones i molt menys la classe política d'aquest país ha fet la feina que havia de fer. Regular la gestió del bosc (no deixar que el monstre es fes gran). Aquí s'ha promocionat que tothom aconsegueixi un casc per anar a lluitar contra el foc amb l'excusa que per anar contra el drac tothom ho podia fer, mentre es descuidaven els camins, les basses i sobretot s'abandonaven els treballs de manteniment forestal. Aquest darrer any, recordareu que fins i tot s'ha arribat a prohibir la crema de la poda per part dels pagesos. I si no l'eliminen, on queda? A terra esperant que al proper incendi li donin més vitamines al drac, per a potenciar els incendis als nostres boscos?

Potser haurem de començar a sortir al carrer, no a lluitar pels drets dels bombers (que també), sinó per a que els polítics d'aquest refotut país comencin a treballar per a que els boscos no siguin el GRAN MONSTRE del segle XXI.

Aquest estiu, ja us ho avanço, cremaran moltes més hectàrees que l'any passat. I mira que se'n van cremar. La Campanya Forestal primaveral ja ha començat. Potser plou alguns litres al maig, però passada una setmana d'aquesta pluja, la Campanya forestal de 2023 començarà amb força. Recordaré per molts anys el començament de la del 2022. El primer dia ja ens vàrem posar de 0 a 100 i així moltes setmanes. Aquest any el 15 de maig pot ser una nova data històrica. Al conte guanya Sant Jordi, a la realitat el drac potser ens guanyarà a nosaltres.

dilluns, 17 d’abril del 2023

I si ens passa el foc per sobre?

Després d'avisar-vos la setmana passada que no anéssiu a mirar incendis mentre estaven actius, aquesta setmana la casuística ens ha portat a trobar-nos amb dos grans incendis forestals, als dos extrems de Catalunya. També n'hi ha hagut de petits, poc mediàtics, però que no deixen de ser igualment avisos del que se'ns ve a sobre. I és que aquest cap de setmana, si anaves pel nord de la Costa Brava o per l'autopista de Ponent, et creuaves indiscutiblement amb els camions i els vehicles 4x4 de Bombers (i de bombers francesos a la Catalunya Nord).

Incendis de 1994

Avui però no us vull parlar de si ens hem trobat camions nous o vells. Encara que m'agradaria saber quina és l'edat mitjana dels camions han anat a ambdós incendis... però aquest serà segurament un nou post. El darrer cap de setmana m'ha recordat indubtablement la primavera de 1994. Aquell any ja vàrem tenir alguns incendis forestals acompanyats de vent. Recordo haver anat des del parc de Reus cap a la Serra d'Almos. Va ser una primavera d'escalfament pel que ens havia de venir. Aquell estiu vaig anar a diferents incendis de Catalunya, on encara recordo diferents anècdotes. Una a la carretera d'Hostalric (a  l'incendi de Breda) on després d'un capvespre de susto, segurament el primer com a bomber, vàrem acabar bevent, a primera hora del matí, llet acabada de munyir.

De primaveres calentes com aquesta ja n'hem viscut. Calentes i ventades. Si tirem d'estadística, aquell any es varen cremar moltes hectàrees, nombrosos incendis i moltes hores a foc. És el que cal esperar aquest any. Però ara amb més tècnica, més tàctica, millor preparats com a Bombers i un nombre semblant de bombers, bomberes i també de camions. Perquè en realitat no hem canviat tant. O si. Hem canviat en la manera en que plantegem la gestió dels incendis. Abans enviaves gent, camions i algun helicòpter i feies el que podies. Avui hi muntem tota una ciutat del coneixement (la CCA, CCB, UCM, PT, i tot de sigles més) per tal de tenir tota una gestió del segon a segon del que passa en qualsevol punt dels grans incendis. I s'ha millorat molt des d'aquell 1994. Avui i l'any passat es gestionen tot d'incendis sabent què tens, de què disposes i què et queda. Tenim imatges del que crema, simulacions de cap on anirà l'incendi, anàlisis meteo, anàlisis de l'evolució les properes hores, etc.

Però hi ha una cosa que no podem superar. Són els habitatges que hi ha propers als boscos i als incendis. I aquí és on començo a parlar-vos de les franges de seguretat de les poblacions i urbanitzacions. És responsabilitat dels municipis i dels veïns fer-les. Evidentment. Qui ha de tallar un arbre i els arbustos que hi ha en una finca? El seu propietari. I si no ho fa? Doncs sovint els ajuntaments poden fer aquesta gestió en finques obertes, estipulades com a perilloses o clau i posteriorment cobrar la taxa (i multa corresponent) ja que havia de fer-ho no ho ha fet. És polèmic? I què no és polèmic avui en dia?

Però si deixem guanyar a les polèmiques, no ens queda més que seguir el procés natural... a qui salvo primer? Al que ha fet l'esforç de crear un entorn segur per on els Bombers poden intentar fer la seva feina o anar a aquells on les possibilitats d'èxit son mínimes i alhora es posa en perill la integritat dels bombers i bomberes? Està clar, oi? Fins a dia d'avui no s'ha hagut de triar, però després d'un estiu com el de l'any passat amb simultaneïtat de serveis. Si has de triar a quin incendi has d'anar, una de les raons per a triar és també la seguretat dels actuants. Es tria per oportunitat d'èxit, per potencial de creixement, per mitjans disponibles, per seguretat, per dificultat,... però si et fan triar entre salvar el que ha fet la feina i el que no l'ha fet segurament tothom triaria dedicar els esforços a qui prèviament també ha fet l'esforç de millorar el seu entorn. Perquè el qui ha millorat l'entorn també està donant oportunitats d'èxit als Bombers.

La picaresca en aquests casos es gira encontra del qui es vol aprofitar del sistema. Si pensem que els bombers ens trauran de l'embolic perquè no hi hem dedicat un mínim esforç en millorar els nostres perímetres de seguretat (o que ja ho farà algú altre) ens podem trobar que la nostra finca, la nostra casa o la nostra urbanització no compleixi els requisits de seguretat ni d'oportunitat per a ser objectius viables de l'extinció dels Bombers i s'acabi donant per perduda. Fins ara, les propietats son prioritàries, però si en tens moltes, quina salves primer? Fàcil, primer sempre és la més segura. Hi ha molts factors, però quan tens tants problemes vas a pels que pots salvar. Això també es produeix quan has de gestionar víctimes en grans catàstrofes. Tries. Els qui sou del ram coneixeu perfectament del que parlo. El triatge és la primera cosa que t'ensenyen. No pots dedicar esforços a salvar a algú que no té possibilitats. Doncs ara compareu la vostra casa i la vostra urbanització o barri al costat d'un altre que té millors infraestructures per resistir un incendi.

Aquest any serà any d'incendis, no cal ser gaire pitoniso. Davant la simultaneïtat de sinistres es donaran prioritats. No tot té el mateix valor i si nosaltres no donem valor a casa nostra qui ho farà? Esperem que plogui durant les properes setmanes. Ningú vol cap incendi i molt menys simultaneïtat d'ignicions. Tot i això, aquest cap de setmana ens ha avisat. En poques hores un incendi a cada extrem del país. Preparem Collserola, el Pirineu i també alguns Parcs Nacionals però també les nostres cases, no sigui que ens passi el foc per sobre.

dilluns, 10 d’abril del 2023

turisme bomberil

Després del parèntesi de la Setmana Santa torno amb el convenciment de que cal seguir escrivint i analitzant el dia a dia de can bombers. No només perquè m'agrada parlar d'aquesta feina encantadora, sinó que a més hi ha tot d'oportunitats, d'errors de maldestre i mil i una pifiades (d'aquesta casa) que m'han donat per gairebé 12 anys de posts sense interrupció i que donarà per 12 més.

De fet, la popularització dels incendis i els bombers en general, ha arribat al punt de que fa poca estona he pogut llegit un article d'un diari sobre "turisme d'incendis". En pocs dies ho he escoltat per la ràdio i també en premsa digital. Us heu plantejat que també ho fem els mateixos bombers? Quan passo prop d'un lloc on hi ha hagut un incendi, la visita de m'escapa per analitzar tot allò que em pot donar una idea del que hi ha passat. Per exemple, cada cop que passo per la C-12 de Maials en avall, miro el rastre que va deixar el foc de la Ribera d'Ebre del 2019. No hi vaig ser, però miro i miro i m'imagino sobre el terreny tot de situacions que m'han explicat els meus companys. I observo les valls que va creuar, la carretera i els camps d'oliveres i cultius.
Quan anant amb els meus fills he creuat una zona castigada per un incendi recent, els faig notar la cruesa del paisatge i alhora la proximitat dels incendis a la vida quotidiana. L'estiu passat va cremar una de les entrades de Lleida, per on passo sovint amb ells. Hi ha centenars de metres de tanques cremades, arbusts (que havien de ser verds) totalment secs i no desaprofito l'ocasió per a fer-los entendre que el verd també crema. I en molts casos, al ser arbres i arbustos amb resina encara cremen amb més intensitat.

Aquesta setmana m'he creuat amb diferents serveis de bombers. Des dels ulls de bomber, veig (veiem) amb certa normalitat el desplegament de mitjans, per la resta d'ocupats del cotxe que anaven amb mi, va ser tota una aventura poder veure un helicòpter volar prop d'ells, veure'l tirar aigua amb el "bambi", tot de camions entrant a camins, vehicles lleugers per tot arreu i molt de fum durant centenars de metres. Tot un circ i un espectacle al qual les persones que no treballen a bombers no hi estan gens acostumades. Evidentment és tot un espectacle, visual i d'intensitat. Poder veure les flames de desenes de metres sobrepassant les copes dels arbres, el vent que acarona el foc i tot de petites persones amb cascs i jaquetes grogues anant a buscar el foc, és, per a ells, tota una aventura que ni a les grans plataformes digitals de televisió et poden oferir amb tanta intensitat i adrenalina.
Cal però, ser conscients, que una cosa és trobar-te amb un incendi, al costat d'una artèria principal, on et creues amb camions, veure els helicòpters i alguna avioneta passar sobre l'incendi, el núvol de fum i l'inici d'algunes retencions de transit. I una altra és anar expressament a endinsar-te a les valls i boscos per veure tot això de forma immersiva. Aquest, imagino, que deu ser el "turisme" d'incendis que ens expliquen cada cop més sovint els mitjans de comunicació.

Però hi ha un altre "turisme" d'incendis que hauríem de promoure. El fet de visitar un bosc cremat ens hauria de ser una assignatura curricular dins de la nostra aventura de la vida. Tothom hauria de visitar un incendi un cop a la seva vida. Ben explicat. Ben pautat. Veure el lloc on ha començat i quina va ser la causa. Després poder comprovar la situació del bosc, les valls, la densitat d'arbustos i massa forestal que afavoria la progressió de les flames, els camins maldestres per on havien de circular els bombers, quines varen ser les oportunitats dels bombers (llocs estratègics) que varen aprofitar per atacar l'incendi amb contundència... així potser tothom acabaria agafant consciència que els incendis no son una qüestió d'aigua. Sinó d'arbres, ordre i sobretot gestió forestal.
Estic segur que aquest nou "turisme" d'incendis serviria per a conscienciar polítics i ciutadans de la importància del bosc i el seu ecosistema. I possiblement ens afavoriria com a col·lectiu per a aconseguir mitjans i gestió del bosc. De la mateixa manera que a Aitona hi ha visites organitzades per a veure els presseguers en flor, a la Torre de l'Español, a Òdena, a Artesa de Segre, a Pont de Vilomara haurien de promoure visites als seus incendis. Estic segur que en un parell d'anys moltes urbanitzacions i moltes poblacions haurien millorat en escreix la seva gestió de camins i franges perimetrals. I els propers anys se'ns facilitaria molt la feina de bomber, que amb el canvi climàtic i l'augment de calor, segur que els incendis no s'acaben. Ans al contrari. Hem de millorar molt com a societat que "controlem" el nostre entorn. Els propers anys seran clau per a mantenir o no el nostre paisatge. I la pregunta és, com el volem? Cremat o no cremat? Doncs ja estem tardant en aprendre com és un bosc cremat i així evitar errors passats.