dilluns, 28 de setembre del 2015

visions diferents del foc

Hi ha qui veu el got mig ple i qui el veu mig buit.
Primer mireu el vídeo i posteriorment llegiu la notícia tal i com està a la web.

Veure el -Video- i la -notícia-, (enllaços a ccma.cat).

Us faig dues extraccions del text:

"l'autor de les creus" remarca que un dels objectius que persegueix l'obra és que "cadascú en faci la seva interpretació".

Sellarès també té la intenció de fer un recull fotogràfic i gravacions en vídeo per immortalitzar la intervenció i mostrar el procés de degradació a mesura que passin els mesos.
Quan vaig veure el vídeo em va estranyar que això vingués d'un bomber, però després en dir que era de Bombers Barcelona vaig començar a pensar que en realitat venim de dos cossos diferents i per tant amb punts de vista principalment per la tipologia de serveis en que ens movem uns i altres.

Res més lluny de que algú vulgui interpretar que faig una crítica (negativa) cap a la idea i obra d'aquest company de professió. L'únic que vull fer en aquest post és donar a conèixer els diferents criteris interpretatius que tenim uns i altres i sobretot quin és, pel que sembla, el nou concepte que des de alguns sectors del Cos de Bombers de la Generalitat s'està adoptant dels incendis, causes i també conseqüències.
Primerament, puc entendre que després de veure cremada una terra que coneixes i estimes se't pugui encongir el cor. A mi em va passat un cop, fa un grapat d'anys en un incendi a la zona de Capafons, arribava per a fer el relleu i les llàgrimes volien sortir dels meus ulls. Perquè a primer cop d'ull un territori que has conegut verd, on potser has crescut o viscut part de la teva vida sembla que de cop se n'ha anat a norris. Però això en realitat no és així.

La visió que té un bomber urbà (que és principalment el tipus de serveis que es fan a Barcelona) és que quan es crema el bosc cal apagar perquè allò que està passant és un desastre mediambiental (per expressar-ho d'alguna manera).
Des del punt de vista d'una part dels bombers de la "Gene" comença a ser diferent. Ja us he explicat algunes vegades que el bosc pot estar més o menys brut, més o menys cuidat, més o menys vell. Per tant podem començar a entendre l'incendi al bosc no com un desastre sinó com una conseqüència, i com a tal hem d'obrir la nostra ment a una nova concepció de l'incendi, que no deixa de ser la de que és un moment d'oportunitat. És un moment d'oportunitat natural i també social i humà.
Per una banda ho és per la mateixa natura, que s'encarrega de regenerar per si mateixa el bosc (sempre que la reiteració i la intensitat no hagin estat excessives), per tant podrem veure que a la propera primavera aquest bosc comença a rebrotar de forma natural. Els pins son piròfits, això provoca que les pinyes amb la calor i l'escalfor s'obrin i deixin anar les seves llavors, que un cop arribada la pluja de la tardor començaran a arrelar i créixer com a arbres menuts que de forma natural autoregeneraran el bosc, substituint els seus progenitors morts pel foc. La regeneració també passa amb els roures i les alzines tot i que de manera diferent.

Us copio una definició: Els piròfits són típics de la vegetació dels climes de tipus mediterrani i són part del mecanisme de rejoveniment dels boscos d'aquest àmbit mitjançant el cicle: bosc de planifolis vell - foc - brolla - pineda - bosc de planifolis jove.

Per una altra, deia que tenim una oportunitat social i una d'humana per a fer un canvi. És el moment (o hauria de ser el moment) en que redissenyem el paisatge del camp i adaptar-nos i adaptar-lo a les seves necessitats naturals. Per això és el moment d'analitzar el tipus d'arbre que hi ha hagut i si convé afegir alguna varietat complementària, obrir accessos que fins ara no s'havien fet, deixar espais amb clarianes o amb menys densitat... o moltes altres actuacions que faran que en un proper incendi aquest pugui evolucionar de manera menys virulenta, o intentant salvar alguna punt d'interès. Això no vol dir fer-lo a mida del nostre gust, vol dir pensar en el proper incendi. I el canvi en el factor humà vindrà del canvi de concepció que tindrem les persones tant del territori com foranies en que passa quan s'ha cremat un bosc. Aquest mor o simplement fa un canvi equivalent a un "reset"? Quines han estat les causes de l'incendi?, era vell, hi havia espècimens morts per manca d'espai, de llum, excés de competència? cal fer un redisseny dels nostres boscos? han de ser assalvatjats o salvatges (coses diferents), d'evolució natural o controlada?


Crec que aquest reportatge i la iniciativa d'aquest bomber han fet aflorar que la concepció que tenim gran part de la població no es correspon a la que possiblement ens depari el futur i que poc a poc comencen a explicar-nos els qui en principi son els experts en aquesta matèria. Enginyers forestals, agrònoms, analistes d'incendis, analistes de boscos, i d'altra gent del món científic ens estan donant a conèixer les seves deduccions i ens proposen maneres de pensar diferents a les que hem tingut durant el segle XX.

dilluns, 21 de setembre del 2015

Quin futur ens espera?

Estic mirant el debat a la tele3, i tinc molt clar a qui votaré el proper cap de setmana. Però no us ho diré ni faré propaganda sobre cap opció política, en tot cas si algú vol conèixer cap on vaig que no miri aquest bloc perquè no ho trobarà aquí.

De tota manera si que us vull recordar que a Can Bombers hi ha moltes coses que no van be. I tampoc han anat be quan els qui manen ara no manaven i ho feien uns altres, que no era un ni dos, sinó tres. I com m'heu sentit moltes vegades no m'agrada la demagògia per tant el que se'n diu confiar en que algun d'aquests candidats i candidates puguin arreglar les nostres misèries doncs no, no hi confio.
Sembla que amb un casc nou i una jaqueta ja ho tenim tot soventat, segur?
Fa alguns anys ens van treure un grapat d'hores "festives" amb l'excusa demagògica que els funcionaris treballàvem poc. De fet, la gent que treballem a guàrdies no podem anar a fer la compra de casa ni parar per esmorzar ni res del que el tòpics acostumen a dir dels qui treballen per l'administració. Aquí, a Can Bombers el que es va fer és augmentar el nombre d'hores que estem de guàrdia per tal d'omplir tots els buits que van deixant els companys que es jubilen o els que per malaltia/discapacitat ja no poden treballar operativament a bombers. Evidentment des de 2009 no ha entrat cap bomber ni bombera nou a fer guàrdies. Jubilats, un grapat, discapacitats, un altre grapat. Així doncs les hores de més no serveixen per millorar el servei sinó per tapar tots aquells forats i misèries que tenen la majoria de torns de tots els parcs de Catalunya.
No només això. Quan fa que no arriba un camió nou a un parc de bombers? ui, si, tenim Nissan XTrail (un trunyo) i Renaults Kangoo (sense 4x4) nous. De fet, entren a substituir Pathfinder (bonics, però un trunto) i Kangoos 4x4 que s'utilitzaven sovint per anar a l'Escola o a Cerdanyola per autopista/autovia.

Tenim alguns parcs de bombers que fan pena, altres semblen més pensats per guanyar premis de disseny que no per tenir-hi persones 24h i 365 dies. Aixetes poc sofertes (però boniques), espais poc pràctics i generalment petits per la quantitat de gent que hi han d'encabir.
També tenim instruccions dignes d'estats dictatorials i és evident que hem tendit a un centralisme tant exagerat que no entenc que hi fem encara amb 7 regions! Collons, si tot ho manen des de Cerdanyola i des de la Sala Central de Bombers, que hi fem amb 7 Caps de Regió, 7 sales de comunicació, 7 responsables de gestió i logística? 7 responsables d'operacions, 7 responsables de... i 7 magatzems? No, no estic per unificar-ho tot ni desballestar-ho, estic per a que cadascú tingui allò que ha de tenir, Potser alguna regió hauria de tenir responsable de Risc Químic, alguna altra de rescats de muntanya i altres de salvaments a mar però no 7 de cada.
La casa necessita reformes, i son reformes profundes!, no estem parlant només de posar algunes mànegues més als camions o un parell de sacs de sepiolita. Estem parlant que Can Bombers necessita inexcusablement reorganitzar-se, No cal que es refundi, que de coses bones n'hi ha un grapat. Els bombers ens ho mereixem, ni que sigui per la feina que fem dia a dia. I la gent, que son els nostres clients, també. Es mereixen que els hi arribin els recursos en bones condicions, amb la gent suficientment preparada, organitzada.
Els últims anys hem millorat molt a nivell forestal, però hem descuidat tota la resta. S'han fet intents puntuals, però que no s'han acabat. Altres ni tant sols s'han començat i d'altres (com la prevenció) ningú, absolutament ningú ha pensat en ella. És la gran oblidada del segle XXI bomberil a casa nostra. Només un exemple, els bombers som com els traumatòlegs que fixem ossos i reparem capil·lars, sempre treballem després del trauma. Els bombers sempre treballem després del desastre. Un cop es crema l'estufa, ha caigut el sostre de la indústria, algú s'ha estimbat amb el cotxe o s'ha encès algun racó de bosc l'única solució és enviar als bombers. L'única solució és fer el que es pugui per ATURAR el problema. La solució però hauria estat evitar que comencés.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Misèries

Sembla el nom d'una obra de teatre d'origen anglosaxó, però no, així és com estem a dia d'avui els bombers de Catarunya amb el material pels serveis.

Després d'estar pràcticament un any sense "sepiolita" (arena absorbent), durant la primavera ens va arribar una partida que poc a poc hem anat gastant i alhora estalviant fins que fa un parell de guàrdies es va acabar. I es va acabar en mig d'un servei on feien falta un parell o tres de sacs, però sol disposàvem del "cul" d'un parell de sacs. Així que recordant aquells temps en que ens creiem que també podíem dominar el Risc Químic (ara veig que era una il·lusió), varem utilitzar material de fortuna com pot ser terra de la vora de la carretera per tapar i intentar absorbir l'escampall d'oli que havia quedat al ben mig d'una corba, al sostat d'un Stop de la cruïlla.

Esperats uns minuts intentem fer un bon escombrat d'una part (a mode de control) per comprovar que tot l'oli ha quedat a la mica de sepiolita i també a la terra, però en lloc d'un sòl net va quedar un llit de fang oliós. Solució, tornar a tirar arena, que com a mínim des de lluny destacava sobre l'asfalt i a esperar que algú de carreteres portés la maleïda sepiolita.
 


Però mentre ens quedem sense la sepiolita altres companys demanen motxilles per les mànegues del camió forestal, perquè després d'un estiu mig mogut (tampoc ho ha estat tant) cal canviar material trencat o malmès... i si, des de magatzem ens proporcionen una motxilla. 

Si? Doncs no. En realitat no porta cintes per lligar lateralment les mànegues interiors, ni porta un "esquelet" extern per donar-li rigidesa... llavors? Llavors truques a magatzem i et diuen, no, si és que us l'hem donat per a que la proveu, per a veure si li podeu treure alguna utilitat. La motxilla de recanvi ja arribarà, algun any, quan se'n comprin.

O sigui que en realitat, ens veren donar una motxilla que algú havia "donat?" a bombers per a fer proves, o algú els havia venut alguna "moto". I allí està, sobre una taula al parc de Lleida, esperant que algú li trobi utilitat. Potser per portar els bocates a punta de llança, o posar-hi alguna corda per algun rescat, però res de pes, perquè no té consistència.

Be això tan sols son dos exemples que aquest estiu hem pogut veure, això si, ja tenim les jaquetes forestals noves i des de fa 10 dies el canvi d'emissores (6 anys després d'Horta i 5 després de les conclusions de la Comissió).
També podríem parlar del pantalons de dotació bàsica, com es diu en alguns cercles "vaia trunyo"!!! però és que ja em posaria de mala llet i no cal.

dilluns, 7 de setembre del 2015

Comparant mosaics

Els que ens dediquem a aquest ofici sabem que els boscos creixen, es cremen, es regeneren, als apaguem, es replanten, en alguns es fa gestió forestal... i alguns també som conscients que abans, fa un grapat d'anys hi havia carboners i que les aclarides dels boscos creaven oficis i feina. Això vist en perspectiva sembla com obrir un llibre d'història o escoltar les aventures que ens expliquen els avis, però no és així. Hem vist algunes fotos d'indrets on abans no hi havia gairebé bosc, o altres que un cop cremats apareixen els bancals on s'hi cultivava antigament. I tot això s'ha anat "venent" els últims anys per tal d'explicar que en realitat els boscos de Catalunya del Segle XXI son força diferents dels de final del Segle XIX i inici del Segle XX.

I de tot això, encara que no ho sembli se'n pot treure molt profit. Evidentment hem de tenir dades certes que ens puguin corroborar i donar per certes totes aquestes teories. Aquesta és una de les feines que també fan alguns dels companys del GRAF. Buscar indrets on abans hi havia boscos, posteriorment es van cremar i s'han regenerat, i d'aquesta manera fer comparatives en el tipus d'arbrat i extracte vegetal. A més de servir-nos per veure com ha canviat també ens serà útil conèixer el comportament d'aquell antic incendi i aprendre per al proper o fer (tant de bo) la gestió forestal per millor-ne les condicions o dotar de les "estructures" per poder afrontar millor l'incendi en aquells indrets on realment hi pugui haver possibilitats reals per combatre el foc.

No us donaré detalls perquè no en tinc. D'indrets on fa 50 o 100 anys hi van haver incendis segur que en coneixem molts, i de ven segur que ja n'estudien un bon grapat. Aquesta tarda, i utilitzant algunes de les mateixes eixes que ells, he volgut comparar indrets coneguts per molts de nosaltres i comprovar que l'abans i l'ara son diferents. Ni millor ni pitjor, diferents. A partir d'aquí el que toca és seguir treballant per a que els boscos siguin vius, bonics, ens donin l'oxigen que necessitem, els bolets, la fusta i que en seguim gaudint per molts anys i que no s'envelleixin en excés per a que no siguin un problema per al risc d'incendi. Les conclusions us les deixo a vosaltres.

Les comparatives les he fet amb ortofotomapes de l'ICGC de diferents anys: Les roques d'en Benet (Horta de St. Joan), Collserola, La Devesa (Girona), La Mitjana (Lleida) i per últim l'Estany d'Ivars (abans i després de la seva recuperació).

Us recomano que guardeu les fotos en format gran i les compareu una amb l'altra superposant-les a la pantalla.
Roques d'en Benet (1946)
Roques d'en Benet (2014)

Collserola (1946)
Collserola (2014)

La Devesa (1946)
La Devesa (2014)

La Mitjana (1946)
La Mitjana (2014)

Estany Ivars (1946)
Estany Ivars (1956) - caps de cultiu
Estany Ivars (2005) -durant la recuperació
Estany Ivars (2014)

dimarts, 1 de setembre del 2015

I ara què?

Be, aquesta és una pregunta que ens haurem de fer si realment tinguéssim ganes d'evolucionar. Perquè arribats a aquí que ens toca fer ara? Dormir-nos al llorer? mirar-nos el melic? seguir aprenent? cap on hem d'anar? Si, potser va sent hora de plantejar-nos una pregunta com aquesta. Qui sap la resposta?

En tot cas, on estem? Recapitulem una mica.
Si, ja sabem que a nivell polític els bombers no estem gaire ben vistos. Som una despesa. Però també els salvem les castanyes del foc (mai millor dit) quan hi ha un incendi al bosc, cau una casa, crema el Liceu o hi ha qualsevol tamborinada en que una Regió bomberil es col·lapsa per tal d'arribar a tots els arbres caiguts i finestres trencades.

Som una despesa. Ho tinc claríssim. Després de qualsevol estiu surt l'estadística de rescats de gent a la muntanya. I a qui li cobrem? a qui té fitxa federativa? a qui no la té? a qui no portava el jersei per si feia fred? A qui anava a fer una excursió al camp i s'ha trencat el tormell? La veritat és que és complicat. Però la pregunta sempre és sobre la taula. I un cop començat, perquè no seguim amb els accidents de transit? anava begut?, era una imprudència? Se li ha punxat una roda que potser no era nova? i la ITV, ja estava en regla?... o també, i si la campana de la cuina que s'ha cremat estava bruta?, o la instal·lació elèctrica no estava be? o l'endoll estava sobrecarregat?... i als que es suïciden, també els cobrem, oi? a qui, a la família o com a servei funerari? ... I als focs de vegetació? als pagesos que han cremat fora de temporada?, als que han posat massa llenya? als que ho fan un dia de vent? o als que llauren i provoquen una guspira? perquè som un servei públic o som un servei a la carta? 
El dia que es comenci a cobrar "seriosament" pels serveis que prestem no es salvarà ni la padrina, la que fuma tampoc. I un cop cobrem pels serveis, ja començarà la veda de les concessions i els serveis que vulguin dominar les asseguradores.

Recordo que fa 6 anys que algú insinuava que els bombers no sabíem apagar foc. Es deia que les línies d'aigua no avançaven premeditadament, que els focs revifàvem per dessidia, o que els bombers no fèiem la nostra feina... Però els últims anys s'ha demostrat que això no era així. Les imatges del servei de vídeo de Bombers, les explicacions d'alguns tècnics, de la Fundació Pau Costa, el CREAF i altres associacions vinculades al bosc s'han encarregat en desmentir tot això. Ara per ara tothom (o quasi) sap que els incendis els apaguen els bombers i no només perquè tirem aigua (per terra i aire) sinó que darrera hi ha una tàctica i un mètode de treball. Els bombers sabem apagar el foc, i des de fora venen a veure el que fem.
Per als focs d'interior es va crear el "contenidor" de Reus, i per tant a nivell teòric també hem evolucionat. Teòric, perquè després la realitat no sempre és tant ideal, però com a exemple i model "idealitzat" està molt be. També els concursos d'excarceració ens han donat un nivell prou important, també a nivell internacional. Tot i això els vehicles per practicar ni son gratuïts ni tots els parcs tenen la mateixa facilitat per aconseguir-los (convenis, algú que ho financi, etc...).

I ara què? Apaguem incendis de vegetació com ningú, als d'habitatge tampoc anem coixos, tampoc als accidents de trànsit (no tots els parcs ni tots els torns), els rescats de muntanya o els subaquàtics (anats a menys)... 
Possiblement ens quedi millorar en els Serveis tecnològics. Llum i gas i també en químics. Però en un parell d'anys i algunes hores de formació es pot aconseguir. Però ja està?

Torno a l'inici: Ens hem d'auto lloar? ens mirem el melic? seguim aprenent? cap on hem d'anar?
Seguim sense veure la feina de la P R E V E N C I Ó. On estan els hidrants "homologats" a tots els carrers i places del país? Totes les industries compleixen estrictament les normatives d'incendis? Segur? on tenim la informació a nivell de parc? com a molt en una estanteria. I els túnels? tenim tots els plànols i coneixem tots els plans que els gestionen? I el metro? o les estacions de tren subterrànies? Què sabem dels grans magatzems? Les sortides d'evacuació, les zones on es pot accedir de forma àgil (a nivell bomberil i durant una gran emergència). Tots els boscos estan ben gestionats? I els camins, les pistes i les basses?

Totes aquestes coses només les descobrim el dia en que hi ha el gran servei. Per exemple a l'últim accident aeri de Barajas, on després de l'anàlisis de l'actuació es vàrem canviar un grapat de protocols.
Feina n'hi ha molta, però molta.