dilluns, 22 de febrer de 2021

Bombers vs les bales de foam

Per una vegada us he demanat sobre de què volíeu que parlés... i he tingut un parell de propostes interessants. Una sobre els incendis forestals que hi ha arreu de la Península Ibèrica i una altra relacionada amb els Mossos, la formació i la manera en que uns i altres ens enfrontem als reptes que ens donen els problemes que ens trobem en el dia a dia... Respecte als incendis forestals he escrit molts cops, sabeu perfectament el que penso. Segurament en aquest moment som un dels cossos de bombers més preparats i amb més analistes per metre quadrat que hi ha al món. Hem estat capaços de superar moments crítics com són els incendis del Solsonès i el Bages de fa més de 20 anys (1998), després va venir Horta de Sant Joan i entre mig hi tenim la creació del GRAF. Així que podem dir que el Cos de Bombers és resilient. Podríem dir que hem estat capaços de ressorgir de les nostres pròpies cendres. I aquí és on hi ha el lligam amb el problema de credibilitat que pateix el Cos del Mossos i tot allò relacionat amb les actuacions quan hi ha disturbis al carrer.

Per una banda som conscients que a nivell d'investigació els hem arribat a posar dalt un pedestal. Els atemptats de Barcelona i Cambrils junt amb l'explosió d'Alcanar no ens van deixar cap dubte al respecte. Una altra cosa és quan han de fotre cops de porra als manifestants. Sovint oblidem que són el mateix cos. I que quan actuen ho fan sospitant i malfiant-se de tothom. De fet no crec que s'hagi de fer de cap altra manera. Si veus a tothom per igual, minimitzes els errors a causa d'empatitzar amb algú que pot acabar traint-te o sent qui no et pensaves.

Però el que està molt clar és que el tarannà el bombers i de policia són molt diferents. Bombers, que sempre hem estat coixos a l'hora de vendre'ns. El nostre departament de premsa està mancat de personal i de recursos. I sempre que parlem d'actuacions fem referència a tots els agents que hi han intervingut: policia de la Generalitat, local, SEM, Agència de Residus, Agència de l'Aigua o qualsevol altra intervinent que d'una forma o altra hagi estat participant en les tasques de salvament i prevenció realitzats. En canvi quan revisem els missatges de Mossos són ells els únics que fan i desfan, Quan als accidents de trànsit hi treballem sanitaris, policia i bombers. I sovint has d'explicar a la gent que part de la nostra feina com a bombers és treure persones dels cotxes accidentats.

I això ho mamem des del mateix moment en que uns i altres entrem a l'escola (de bombers o de policia). Crec que va ser un error en la forma, però és el que hi ha. Però es van integrar en un únic recinte. L'ISPC va integrar-nos a nivell acadèmic. I aquí és on uns i altres prenem consciència de les grans diferències que hi ha entre ambdues organitzacions.

Per una banda, la policia, ha de ser un cos molt ben organitzat i jeràrquic, on part de la instrucció és aguantar la pressió de l'escola, els comandaments i la rigidesa de les normes. El seu curs és molt més llarg i selectiu que el nostre. Ells fan en part una instrucció, que pot recordar una mica a la mili que la majoria ja no hem fet. Això xoca totalment amb la manera de ser de Bombers. Evidentment també som un cos jeràrquic, que hem de seguir normes i instruccions, un ordre i sobretot sentir-se part d'un equip. I nosaltres treballem amb persones com aquells a qui hem d'ajudar i no detenir ni sospitar de res.

Això ha provocat que després de 40 anys de Bombers, siguem un cos molt ben apreciat. I com ja he dit, hem ressorgit de les nostres cendres. Hem seguit aprenent i millorant dia a dia. La motivació de molts bombers es veu recompensada amb la possibilitat de formar part dels grups de formadors de l'Escola de Bombers. Aquests participen activament en la millora d'àmbits operatius com poden ser la conducció, la selecció de material per escalada urbana i aquàtica, de les eines d'excarceració o també del control i aplicació dels controls COVID als alumnes i tasques formatives als diferents cursos selectius i de promoció que es fan a l'Escola. El millor exemple ha estat el reconeixement que des de l'ISPC s'ha donat al grup de formadors de Riscos Tecnològics per "la formació i la recerca científica" en el seu àmbit.

D'aquesta manera s'han pogut crear grups com el GRAF (que ja fa 20 anys que existeix), el grup de formadors de conducció i que participen molt activament en la millora del maneig dels vehicles (que no sempre han pogut participar en el seu disseny i prestacions), el grup de Riscos Tecnològics que ha acabat també fent tasques específiques a les residències amb presència de COVID, el grup d'anàlisi d'incendis (que estudia com ha afectat el foc i com ha pogut desenvolupar-se) que ha estat a incendis tant importants com el de Badalona de fa 2 anys o el d'aquest mateix hivern, però també en molts altres de menor repercussió mediàtica... i així podríem trobar tot un munt d'activitats específiques de bombers, amb tot de gran professionalitat darrera que dia a dia fa millorar aquest cos.

I tot això ho hem pogut fer sense pràcticament recursos ni personal. Hem estat molts anys (d'abans de 2009) demanant bombers, patint la manca de personal i minvant dia rere dia el nombre de vehicles operatius. Patint retallades en sou i sent acusats injustament per alguns comandament de no voler fer la nostra feina. I tot i així hem fet i hem creat tot això que he explicat.

Ara, amb recursos i una nova direcció operativa, s'han creat millors estructures internes que han donat un nou impuls al cos. El GREC per a l'àmbit de les estructures constructives, el GROS per a donar tots aquells mitjans que sovint fan falta als serveis amb mitjana i gran envergadura, el GRIT que poc a poc es va obrint camí en els serveis NRBQ, el grup de guies canins (GCR) i les recerques de persones perdudes. I poc a poc i amb voluntat potser millorarem el que fins fa poc anomenàvem "Punt de Trànsit" per passar a ser una unitat de comandament mitjà (o vehicle de suport al comandament) amb l'aplicació de tecnologia a través de programes de localització i la gestió d'aquestes dades.

I aquí la meva perplexitat quan veig imatges als carrers de les nostres ciutats, amb gent que perd ulls, carrousel de vehicles policials passant a tocar de persones (si, són persones i humanes), escopeters apuntant en horitzontal o simplement (i perquè ho he patit) circulant a tota velocitat a tocar d'altres grups com som bombers, policia local o sanitaris. No em crec que no es sàpiga qui dispara, qui comanda un operatiu ni que no hi hagi les converses gravades. Les nostres, les de bombers, ho estan. Recordeu els àudios d'Horta de Sant Joan. Tot està gravat. Tot. I si no es millora és perquè no s'ha volgut millorar. Evidentment cal aturar als vàndals, als lladres, als que trenquen i destrossen botigues, però no s'ha atropellar a cap manifestant ni se li ha de treure l'ull a ningú. I si això passa és que alguna cosa no s'ha fet bé.

dilluns, 15 de febrer de 2021

I una de vacunes

Doncs el dia V ha arribat. Portàvem mesos demanant un cribratge a Bombers, per a conèixer amb exactitud qui estava i qui no infectat pel virus. Potser no era la millor mesura, però era una mesura, l'única que demanàvem. Però no ha estat possible. Sembla que Salut té la potestat absoluta per a fer i desfer en aquesta situació. Mai, durant tots aquests mesos hem tingut cap mena de deferència des de Salut. El Departament de Salut ens han trucat a la porta un grapat de vegades per anar a les residències a fer part de la feina que ells no podien assumir. I nosaltres hem complert. Fins i tot fa poques setmanes des de l'ISPC s'ha donat un reconeixement a la tasca dels formadors de Riscos Tecnològics (NRBQ) tota la seva feina durant la pandèmia. Un reconeixement per la participació d'aquest grup específic en pautar sobre com treballar en la protecció i desinfecció del personal de Bombers, tant als parcs, els serveis i també a les residències. Però tot aquest esforç que des de Bombers s'ha reconegut, en el cas de Salut no ha estat així. Mai se'ns ha fet una PCR ni una prova serològica a cap bomber pel fet de ser bombers. Hem estat a la mateixa cua i la mateixa llista que qualsevol altra ciutadà normal.

En cap cas hi ha hagut una petita deferència cap als Bombers, que com ja he dit els hi hem fet més d'un favor. Bombers hem participat també en el muntatge d'hospitals i centres sanitaris de campanya. A la Fira de Barcelona i a molts pavellons i locals habilitats com a centres primer per a malalts i després com a centres de realització de tests. Ara, són aquests mateixos espais, els que serveixen per a vacunar-nos.

Sembla que treballar al costat de la COVID guàrdia si guàrdia també i haver compartit coneixements en creació d'espais nets, zones de pas, espais vermells i millora de pautes de vestit i desvestit d'EPIs a les residències no ha estat suficient com per a tenir-nos una mínima concessió. O potser hem estat nosaltres mateixos que som tant "autosuficients" que ens hem cregut tant bons i que amb les mesures de control internes n'hi ha hagut prou com per a mantenir controlats els torns i els parcs.

En tot cas, s'ha de reconèixer que la incidència als parcs ha estat baixa. Baixa en el global, però que puntualment ha calgut tancar parcs i sales de Control de Regió. Que si ho posem tot sobre el mapa, el % ja comença a ser important. I també cal reconèixer que la figura del GEM01 ha estat clau i ha donat pautes (cada cop més preventives), a l'hora de mantenir al personal dels parcs i de forma individual, fora el torn (o fent-los plegar) en els casos de sospita per simptomatologia o per confinament de familiars. Les últimes setmanes ho he pogut viure al meu torn. Després de confinar a alguns fills de companys, s'ha fet plegar als pares-bombers fins esperar el resultat negatiu de les proves a aquests fills.

He de dir que en el nostre parc hem estat molt de sort. Som un dels parcs grans de Catalunya, on s'hi concentra més personal, a excepció del de Cerdanyola. Aquí tenim tot tipus de vehicles i de serveis. Això fa que el risc sigui superior a altres parcs més petits amb menys serveis. El nostre cercle "de torn" ha estat de 12 persones i ara amb l'entrada de l'última promoció és de 14. Però durant tots aquests mesos hem acollit a més d'una vintena d'aspirants que han fet les practiques amb nosaltres, canviant de torns i de parcs. I tot i tenir dones i fills que han patit la malaltia, no hi ha cap bomber del parc de Lleida que hagi estat diagnosticat per la malaltia. Hem estat de sort. I parcs com el de Sort han patit durant moltes setmanes conviure amb el virus dins el parc. O el parc de Vielha, que compartint espai amb les ambulàncies han tingut també uns mesos molt difícils.

Respecte a la vacunació, és evident que el personal sanitari va primer, bé, després dels més vulnerables que són totes les persones d'edat avançada de les residències. Així que ara hem de celebrar el tenir accés a aquesta vacuna, que potser no és la més moderna, ni la més efectiva, però que en un parell de mesos servirà per a relaxar-nos (que ja ens toca) en les mesures diàries de neteja i ventilació als parcs. Mai havíem tingut els vehicles tant nets. Ni la taula del menjador, ni les estovalles de plàstic. Però tampoc havíem estat tant nets en rentar la roba diària de bomber, ni les tovalloles ni els llençols dels llits. Espero que totes aquestes bones costums se'ns quedin. Però estar les 24h de la guàrdia amb el "morrió" a la cara no et fa la guàrdia senzilla. Però per sort ja estàvem acostumats a les mascaretes i a la utilització d'EPIs més pesants i complexos que els que es veuen als centres sanitaris.
Se'ns ha posat la vacuna que ha arribat l'última setmana. Amb dades suficientment bones des de les entitats que han de donar el vist-i-plau de la vacuna. Però el fet que ens haguéssim vacunats Bombers i Mossos a la primera de canvi i sense prendre cap mesura addicional em fa malpensar. I ho dic amb la senzilla dada del nombre de baixes en Mossos, el nombre d'incidències en el personal de bombers que treballa en dies consecutius (personal de magatzems, operadors de sales, i altra personal de treball diari), i tota la simptomatologia variada i de diferent grau que hem patit els bombers de torn i bombers voluntaris que l'hem rebuda. L'endemà tots hem patit diferents afectacions, majoritàriament menors, però que ens impedien la conducció d'un camió d'emergències, entrar en espais confinats amb poca visibilitat i alta temperatura, etc. Molts dels bombers voluntaris no van poder donar disponibilitat per a fer l'activació en cas de necessitat. I per sort els bombers de torn, molt l'hem rebuda després de guàrdia amb un dia entre mig amb aquesta. Per tant les cefalees, migranyes, febrícules, estats de cansament i dolor muscular les hem patit en silenci a casa. Un analgèsic normal i a passar un dia a casa (en algun cas dos). De tota manera ara tinc la sensació de ser els conills d'índies de Salut. Ara ja tenen dades sobre els efectes secundaris de la vacunació.
Però potser era el peatge que calia passar. En 3 mesos rebrem la segona dosi. Segurament ens la donaran de manera més esglaonada. Per evitar la que es preveu una major "reacció" a la nova dosi. Així ha estat amb la Pfizer i la Moderna, que han donat pràcticament cap símptoma amb la primera però si amb la renovació. La segona dosi d'Oxford està per veure, però esperem que pel bé del servei i del ciutadà ens facin una bona planificació.

Per cert, molts han descobert que els seus telèfons de contacte no sempre son els mateixos a les bases de dades de Bombers i de Salut. Així que ha calgut una feina addicional per tal d'enviar els SMS de confirmació a tots aquells als que durant la primera setmana no havien estat convocats. Potser ha estat un primer esglaonament, casual, però que els servirà per triar quan rebran la vacuna. Després de la guàrdia i no abans. Segur.

dilluns, 8 de febrer de 2021

Del Permagel al Piro-neu (Pirineu)

Aquests dies sembla que la tele hagi descobert la curvatura del cercle, perquè hem pogut veure finalment imatges de Sibèria patint el desgel prematur. Però això per a Bombers no és cap informació que no tinguem. Ja fa anys que som conscients que l'escalfor del planeta no només fa augmentar les nostres temperatures, sinó que hi ha altres conseqüències com el que els incendis també s'esdevinguin en zones del planeta i països on fins ara només hi associàvem el fred. Sibèria Escandinàvia, Alaska o el nord de Canadà ja no son aquells territoris on només vas a buscar óssos i trineus estirats per gossos o rens. Ara també són llocs on hi podem esperar incendis de vegetació i forestals que fins ara ningú havia previst.

En tot cas, no és una situació desconeguda per als bombers catalans. Fa molt temps que ho seguim i ho estudiem. De fet, fins i tot jo, ja hi havia dedicat alguns posts al 2016.

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/de-canada-catalunya.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/de-canada-catalunya-historia-i.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/si-passa-canada-ens-passara-catalunya.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/canada-vs-catalunya-el-regim-dincendis.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/06/i-russia-tambe-bat-records.html

Aquest fet, provoca que els governs, les entitats i els cossos de bombers s'han d'anar adaptant als nous règims de foc, com s'està adaptant la natura (o simplement es transforma) cap a episodis de foc, de sequera, de pluja i (encara) de gel.

Doncs hauríem de tenir-ho en compte i aplicar-ho a nosaltres mateixos. Fins ara els boscos que cremaven eren els mediterranis, així que trobem cossos d'extinció en l'àmbit forestal a tota l'anella mediterrània. Però amb aquests nova problemàtica, traslladada cap al nord, ara caldrà que els bombers nord-europeus,  nòrdics i escandinaus es vagin preparant i formant en incendis forestals i ampliïn el seu coneixement cap a disciplines diferents a les dels focs d'interior i habitatges de fusta. Ara s'hauran d'adaptar a aquesta nova situació.

Com nosaltres. Si, oi? Que ens haurem d'anar adaptant al nou règim d'incendis i transformació de la natura del nostre entorn. Si ara Sibèria pateix incendis, perquè no els ha de patir el nostre Pirineu? Doncs això. Feu una repassada als parcs i al personal dels diferents parcs que tenim al Pirineu. Estan prou preparats per a la nova "normalitat" climàtica que ens espera? Parcs com Sort, Esterri, Seu d'Urgell o Puigcerdà estan prou ben preparats per a tenir els incendis forestals que ens espera? I la nostra organització també n'està?

Com és de viable portar el nostre camió de CCA a Taüll, Cabdella, Tavascan, Castellar de n'Hug o Setcases? Viable segur, però que arribi a una hora prou decent? I la resta de vehicles? Quanta estona necessitarem per a portar-hi la primera vintena de camions? Portar-los a la majoria de llocs de Catalunya no costa tant, però allà dalt? I si la situació que molts meteoròlegs i els diferents estudiosos del règim d'incendis preveuen acaba sent cert (que ho és) i per tant serà necessari fer tot l'operatiu de Bombers en aquestes zones del Pirineu. Estarem preparats?

Per tant, ara que comencem a tenir bombers als parcs, caporals i sergents repartits més o menys de manera uniforme per les diferents regions, potser seria hora de començar a plantejar-nos no només renovar els edificis dels parcs urbans i metropolitans, que bona falta els fa, sinó que també va sent hora de començar a planificar estructures més desenvolupades a les comarques del nord. Potser seria hora que Manresa, com a zona estratègica tingui part d'aquest protagonisme. I anem pensant en més amunt, que el Pirineu és molt complex. De Pont de Suert a Vallter hi ha moltes hores de cotxe. Per tant caldrà tenir alguns centres neuràlgics.

Anem pensant, però comencem també a preparar com volem afrontar aquest futur, que cada dia és menys incert. Si Rússia ja crema, perquè no ha de cremar el Pirineu?

dilluns, 1 de febrer de 2021

Eleccions en clau bomberil

S'acosten unes noves eleccions. I perquè no podem plantejar-nos com a bombers què els hi hem de demanar als nostres polítics? I a banda de demanar, també hi ha temes que cal exigir-los una acció. Així que entrem en qüestió.

Comencem pel més difícil. La llei de bombers que s'està impulsant al Congrés de Madrid. Per començar la llei tira endavant. Així que TOT el que no ens agradi d'ella ho hauríem de transmetre als diferents partits polítics. No podem permetre el perdre competències quan el bombers mai hem interessat a l'Estat. Perquè la competència d'un cos d'extinció d'incendis i salvaments està en els municipis de més de 20.000 habitants. Aquests tots han de tenir un parc de bombers, depenent del municipi. I aquí com a millor es va fer una integració dels diferents cossos de bombers municipals, provincials i comarcals per crear el ja conegut Cos de Bombers de la Generalitat. I és per aquesta raó que el seu dia depenia del Departament de Governació, que és el que integra la relació amb els ajuntaments.

Aquest Cos que millora en escreix la demanda de l'actual mísera llei estatal, ara es veu en perill ja que obliga als diferents cossos (els municipals i provincials d'arreu de l'estat espanyol i també al Cos de Bombers de la Generalitat i de Bombers de Barcelona) a dependre formalment d'un estament superior, que és l'encarregat de donar el finançament i les directrius principals dels diferents cossos de bombers.

I amb això què ens podem trobar? Doncs que la bossa de diners pressupostària es dediqui a "millorar" els cossos més deficients, que per una banda s'entén, però no s'entendria si aquest es fa a costa de desvestir els cossos que ja estan organitzats, funcionen i són considerats cossos moderns i semblants al nivell d'altres cossos de nivell europeu.

I alhora no parla dels bombers voluntaris, que ens agradi o no formen part del nostre servei de Bombers a Catalunya. I que si "obliga a integrar els diferents voluntaris com a laborals, aquests es poden veure afectats per la llei d'incompatibilitats fent que alcaldes, regidors, personal sanitari (metges, infermers i personal d'ambulància), i altra personal laboral de bombers (TEOCs, magatzem, escola, etc) no poguessin tenir un segon contracte amb la mateixa administració.

Però què hem de demanar al polítics catalans sobre política catalana per al Cos de Bombers? Doncs hi ha molts temes que tenim pendents.

  • La distribució dels parcs. No pot ser que al s.XXI encara hi hagi comarques que només tinguin parc de bombers voluntaris. No pot ser que seguim amb dèficit de bombers professionals i de bombers voluntaris. De cap manera hem de sobrecarregar el bombers amb hores extra per a cobrir la manca de personal ni els parcs de voluntaris han de deixar de fer sortides perquè no poden ser un mínim activable.
  • Seguim sense tenir aclarit el perquè un bombers que fa de cap de torn (per absència de comandament) no pot cobrar aquesta funció extraordinària.
  • Cal amb urgència (U R G È N C I A) iniciar i acabar les obres de remodelació/reconstrucció de molts parcs de bombers.
  • Necessitem definir i que sigui realment operativa tota l'estructura de comandament però també tota la de suport i tècnica. No s'entén com no podem fer un seguiment propi de l'estat de tota la flota de vehicles fent una redistribució de cada unitat en funció del seu estat, quilòmetres, desgast i funció. No podem mantenint un sistema de contractes i licitacions que un cop finalitzats no es pugui canviar un simple fluorescent d'un lavabo.
  • A nivell informàtic estem en l'era de "Cromanyó". No tenim formació de molts dels programes dels que s'estan pagant llicències (i per tant en ínfima utilització). Collector i molts altres programes, que lligats al seguiment i informació dels serveis ens permetrien una digitalització molt important. També la pròpia gestió dels RRHH, hores treballades, festes i resta de control horari, que cal fer de forma rudimentària. I que ens obliga a imprimir un paper cada final de més per poder justificar i contrastar les guàrdies i hores generades al servei. Això és del segle XV. És que hem anat enrere en el temps, actualment estic generant papers que abans no calia fer.
  • Evidentment necessitem definir les competències en rescat. Què són urgències i emergències i el que son simples anomalies o actuacions de suport a altres actuants. I aquí és on entra el gran debat sobre si hi ha serveis que cal cobrar i quins no. Un incendi per una instal·lació punxada cal cobrar-lo? A qui? al que no pot pagar-se la llum? Al que ha tingut un accident anant begut? Al que no ha seguit les recomanacions de neu, però porta tot l'equipament, assegurança, etc... És un debat molt complex que la casa mai ha abordat.
  • Podríem parlar d'urbanisme i de Prevenció. Perquè els carrers els fan amb criteri de paisatge urbà i fomentat l'anar a peu però dificulten l'accés als camions de bombers? On és una senyalització clara dels hidrants? La coordinació amb Policia Local? amb Cos de Mossos d'Esquadra? Amb sanitaris... perquè quan et trobes als serveis hi ha problemes, que cal afrontar amb una bona informació sobre quines son les funcions i possibilitats de cada actuant. Els Plans d'Emergència d'hospitals, escoles, túnels, etc... que sovint ens enfronta amb Protecció Civil. Hi ha molta feina a fer. (Santi, espero que això servei per millorar la gran feina que fas)
  • I per últim. I un dels més importants. Perquè seguim sortint de l'ISPC (Escola de Bombers) amb el nivell D i cal esperar una convocatòria al següent nivell, quan ja hauríem de sortir amb el C. Es necessitarà augmentar el nombre d'hores a l'Escola? Canviar la convocatòria? O és que ningú ha de fer el pas a C forçant així una solució més dràstica?
Així que ens esperen dues setmanes de molta feina per anar descobrint les "sorpreses" de cada partit polític envers la seguretat. No em serveix que em diguin que volen un Cos de Bombers potent, quan hi ha una llei en tràmit a Madrid que ens pot anar en contra i sense propostes concretes de millorar els parcs i la seva dotació. ÂNIMS, QUE QUINZE DIES PASSEN RÀPID I DESPRÉS TOT QUEDARÀ IGUAL.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!