dilluns, 29 de setembre del 2014

quatre apunts horaris

Be, ja portem uns mesos amb tots els parcs de bombers de la Catalunya de la Genialitat de Catalunya amb el mateix horari.
Una merda lligada amb un cordill, vaja!

Si és que no hi ha res pitjor que la centralitat i la unificació de tot allò que, des d'un refotut despatx de Cerdanyola o del Carrer Diputació de Barcelona, hom amb crisis de poder i autoestima cregui que des d'allí ho controla tot i pensi que les unificacions son bones... collons, si ara que estem per trencar-ho tot amb els unionistes i els de l'antigua pàtria hispànica ens venen els mateixos i creuen que allò que és bo (això diuen) per les barcelones també és bo pels de províncies.

Si, ens veuen com si fóssim de províncies! No hi ha cap dels condicionants particulars de molts dels territoris de Catalunya que s'hagi tingut en compte per alterar la "unificació" de l'horari bomberil.
Algú sap que hi fa algú de La Seu d'Urgell, Sort o Tremp a dos quarts de set del matí, en ple hivern, amb una glaçada de collons, fosc, i la meitat de dies amb risc de neu o tempesta?
Si clar, a dos quarts de vuit a Cerdanyola ja hi ha un embús de colló de mico!, els que de tant en tant anem a l'escola ja ho sabem. I tot i així la formació la programen a les 8h o a 2/4 de 9h del matí. Abans els alumnes s'adormirien a mitja sessió.
Quí és el valent que plega una mànega glaçada a les 7 del matí?
Doncs això és el que passa a la pràctica totalitat de parcs de Catalunya. La primera hora és inútil! Perquè he d'entrar a les 7h si de 7 a 8, que rarament hi ha res, em preparo tot tranquil·lament el jaquetó, l'emissora, llanterna, etc i sobretot faig l'atracament a la màquina de cafè? A les 8 m'aixeco del sofà i comencem a mirar vehicles, mànegues pendents de la nit anterior, i revisem que tot estigui a lloc i en perfecte estat de funcionament.
Be, això és així excepte a l'hivern i part de la primavera i la tardor de mig país. A la meitat de parcs encara s'està sota zero i no es pot sortir a la cotxera (poder es pot, però et cagues amb el del despatx que dèiem abans). Recordo la meva etapa a Montblanc en que a l'hivern esperàvem a que sortís el sol i pugés la temperatura. Per cert, fa un grapat d'anys a Lleida s'entrava al vespre i actualment (des de sempre) a Andorra els bombers entren a les 21h. (tampoc crec que sigui el millor horari, però a muntanya sembla força lògic).

Al parc de Lleida teniem el costum, de quan entràvem a les 8h, que immediatament preparàvem les nostres coses en 5 minuts i tot seguit anar ja a preparar vehicles, material i mànegues i en una hora estava tot més que revisat. Sovint, quan acabàvem encara escoltàvem sortides d'altres parcs a escalfar camions... Per això no és d'estranyar que en lloc de perdre el temps com a la pràctica totalitat de parcs, i després de preparar l'equip de cadascú, fem el briefing, que allarguem uns minuts arreglant els problemes de la casa (que més voldrien que els solucionéssim la papereta).
Ara a les 7 els que pleguen no ho fan, encara estan rondant fins 2/4 de 8 o les 8, que si arribes abans a casa molestes. I el parc es queda sense emissores i llanternes pels que entren, i hem d'anar jaquetó per jaquetó, revisant si és d'un que plega, per agafar els estris.

Però no hi ha cap raó que justifiqui entrar a les 7. Els que vivim prop del parc i tenim fills ens hem de combinar amb la parella per poder deixar a la canalla a les 8 o les 9, segons el cole, i cada situació familiar és un món. Marxar de casa a 2/4 de 7 no ajuda.
I si ets de lluny, tens més d'una hora de camí. I què hi fas abans de les sis del matí a la carretera? Després a l'hivern et trobes gelades, però després de llevar-te a les 5 del matí si tens una guàrdia moguda a les 8 del vespre et costa mantenir els ulls oberts. Ara és quan si algú diu que fa una estona de migdiada li tiren la cavalleria a sobre. Però que jo recordi, ens paguen per estar preparats i a punt del que pugui passar i una petita bacaina hauria de ser compatible.

De tota manera us deixo un últim exemple. La nit abans d'entrar a l'última guàrdia em va sonar el telèfon a les 4 del matí, jo dormia, és clar. Ens van trucar a tots els que havíem d'entrar a les 7h. Resulta que havia un servei i ens demanaven de si podíem/volíem entrar a cobrir. La majoria ho varem rebutjar. Al matí tots vàrem fer el mateix comentari, ja és prou fotut haver de llevar-te a les 6 com per a que et truquin a les 4 per cobrir. I si entres? què passa? A més que era dissabte de Festa Major! Imagineu-vos per un moment. Pràcticament sense dormir, arribes a al parc a 2/4 de 5 del matí, al llit no hi vas perquè no dorms, t'han despertat, has preparat 4 coses de forma ràpida i has conduit fins el parc. Prepares l'equip i ja es fan les 5 o 2/4 de 6. Si és que ja no dorms. I llavors a partir de les 7 guàrdia normal. No, que és dissabte, ah, pitjor, que avui hi haurà sarau fins a la matinada. Dos nits sense dormir no els aguanta ni superman (que per cert no existeix).
Doncs be. Ara vindrà l'oportunista de torn i ens dirà que fem 8 hores. Bé, prova-ho. Relleus als serveis cada dos per tres, gestió de personal multiplicada per tres, hores extres generades, tot el procés de relleus i avituallament multiplicat per tres. Caldria augmentar el nombre de comandaments i un grapat de coses més en contra de la casa. Per cert, si parleu amb els Mossos, el seu horari rotatori és força més maquiavèlic que el nostre.

Potser s'hauria d'establir un horari d'estiu i un d'hivern. I recordo que fins fa quatre dies a Lleida entràvem a les 8, però si hi havia relleus a foc forestal entràvem a les 6 del matí i no hi havia cap problema en fer-ho.
Que hi fem llevant-nos a les 5 del matí per fer relleus a serveis súper llargs que faran que en arribar al següent vespre necessitem una mica de descans? Potser la casa s'hauria de plantejar fer els relleus a una hora una mica més normal. A les 8h, el relleu a foc, entraria més descansat i segur que rendiria millor.

Ja per acabar, potser que el del despatx comenci a aixecar-se a les 6h com la majoria de bombers. No, la majoria s'aixeca a les 5h o abans, que molts tenen una hora de trajecte. Llavors potser s'adonarà que ha de flexibilitzar alguna cosa.

Evidentment l'horari que em va be a mi no li va be a un altre, per això som 2.500 individus diferents, però a les 7 del matí i a l'hivern... té collons la cosa!

dilluns, 22 de setembre del 2014

mirant al voltant

És curiós com quan observes al teu voltant et dones compte de la trista realitat. Aquí sovint ens hem cregut que els bombers de la Generalitat som els reis del mambo, però anem ben equivocats.

No cal comparar-nos amb els alemanys o francesos. Només cal mirar cap a dalt o cap al costat, o sigui Aragó, Andorra i Barcelona.

Si mirem els bombers aragonesos puntualment disposen de materials i equips que ens donen tres tombs. Fa un grapat d’anys a Monsó ja tenien un vehicle lleuger tot terreny equipat amb equip hidràulic d’escarcelació. Ràpid i que podia donar servei a una zona força gran. Evidentment això no era suficient per simultaneïtat de serveis i una persona sola no resol res. Però la idea d’equips muntats sobre vehicles lleugers donen una agilitat que sovint no tenim en zones muntanyoses o allunyades de parcs.

Aquesta setmana m’ha arribat una foto del casc dels de Benabarre:
Porta l’emissora incorporada (pinganillo). No resol cap problema, però si n’evita. Aquí, els de la Gene ens l’hem de comprar el nostre propi “pinganillo” a la botiga. Gastem 20€ de la nostra butxaca. Ep, els caps Echo i Delta si els hi aporta el servei.

I continuant amb el tema de la càmera tèrmica, a Monsó tenen 3 càmeres! I una d’elles envia les imatges a un monitor extern!
El cas d’Andorra és significativament diferent, s’han posat les piles des de fa ja alguns anys. Ho vaig comentar en un post de xxxxxx, un canvi en el rumb directiu va propiciar nous aires, nous horaris (els de 24h), major formació... en definitiva major qualitat. Seguir que mancances n’hi ha, però de cara enfora no es veuen gaire. Per cert, fa poques setmanes que han recuperat el transport sanitari urgent.
En el cas de Bombers Barcelona, sempre hem cregut que era una mena d’elit, ja que per ser bomber a Barcelona cal tenir-los ben posats... en tot cas la meva experiència amb ells, ha estat a trobades vàries en temes formatius de RRQQ i la impressió que em dóna és que tot i algunes limitacions tenen clar el que fan. Organitzats. Segurament no hi ha tanta diferència, i per ser que som “cosins” fem les coses diferent.

Evidentment no tot son flors i violes!
 D’acord, els ratis de gent a Aragó son molt irregulars i a la Franja no hi ha pràcticament parcs ni personal operatiu... ja que fa poc van reduir personal.

De fet encara estan treballant en unificar-se. La Diputació Provincial de Huesca pretén la creació d'un consorci provincial de Bombers, però ara com ara hi ha moltes diferencies entre la posició de l'executiu autonòmic i l'ens provincial.
A Andorra també tenen discrepàncies entre la Direcció i el personal operatiu... la formació en hores de feina, compensant-les, en una ampliació d’horari...
I a Barna també tenen els seus problemes... han tancat parcs i s’ha reduït personal...

I ja per acabar... els militars.

Hi ha alguns grups d’especialistes que son, o haurien de ser especialistes en Risc Biològic i atacs amb armament químic. Independentment de l’equipament que puguin portar a la motxila per a protegir-se mentre fan una incursió a camp. Els protocols de descontaminació son semblants als nostres. La seva dutxa és més gran que la nostra i permet descontaminar a més gent... però la tècnica és pràcticament com la nostra. Pel que sembla no hi ha res de nou.
Una curiositat, per ells la persona que rep la contaminació no és el problema, ho és la resta de gent. Per ells la prioritat és la seva protecció i després la descontaminació de tot l’equipament (que no hi hagi més víctimes) i per això es revisa al personal descontaminat i si convé li repeteixen la pauta de descontaminació. La víctima és secundaria, no l’atenen, sol l’aïllen i el transporten a la ambulància o la unitat especialitzada. Una manera “dura” d’interpretar el P.A.S.

I lo de la UME a foc forestal... no comment.

dilluns, 15 de setembre del 2014

La desaprofitada càmera tèrmica

Fa un grapat d'anys, estant encara a Mollerussa, teniem el no sé si fals mite que a Lleida hi havia una càmera tèrmica i que aquesta no es feia servir. Una vegada veig ser aquí vaig descobrir que la càmera tèrmica sovint sortia del parc, a passejar-la als serveis, dins el cotxe del sergent. I dic això perquè el sergent és el que es queda fora de l'edifici, organitzant i donant informació a Control, que son els pesats que només fan que demanar dades (segurament per ordre d'altre) quan més feina tens. Com que el sergent ja té prou feina amb les seves coses com  ha pensar que porta una càmera tèrmica al vehicle?.

Com només n'hi ha una, no es pot posar al camió... a quin? al de dins Lleida, al de fora, al furgó... on? segur que quan la necessites està al camió equivocat!. Per això segons el torn, la gent o jo què sé què, te la pots trobar per la cotxera a peu de l'X-Trail o de camió, fent nosa i al mig del pas per a que la prenguis abans de pujar al vehicle. De fet, encara que l'agaféssim sempre (gairebé a tots els serveis hauria d'anar i utilitzar-se) la realitat és que molt poques vegades la traiem de la caixa.

Mira que la casa és pesada en programar-nos formació (ara obligatòria dins l'horari), doncs MAI he vist un curs de càmera tèrmica. I això que té un grapat de possibilitats! (Puntualitzo, la major dedicació a la RELL permetia fer pràctiques i exercicis a gran escala, entre els quals se n'havia fet algun amb càmera tèrmica).

La funció més evident és per entrar en un local ple de fum on no et veus ni la punta del nas. Però hi ha molts altres usos.
Recordo especialment, fa uns tres anys, un incendi en un magatzem tancat que potser tenia 30 camions aparcats a l'interior. N'hi cremaven tres o quatre. Hi havia molta temperatura i molt fum, tant espès que no veies a un pam amb la llanterna. Doncs va ser entrar amb la càmera tèrmica i veure el perfil d'un grapat de camions, el resplendor de les flames i el moviment convectiu d'aire (provocat per la temperatura). Va ser una imatge que guardaré sempre al meu record. Passar de la negra nit a veure la totalitat del local, d'uns 2000 m2 amb tot el seu contingut. Sense la càmera haguéssim estat molta estona a les palpentes, avançant molt lentament entre vehicles fins trobar als que realment cremaven.

El seu funcionament bàsic és per coloració (encara que sigui a blanc i negre) de la temperatura. I això ens permet utilitzar-la en multitud de serveis.
A incendis d'interior. És el serveis tipus que tots tenim en ment. A més de permetre veure en la foscor, ens permet visualitzar des de lluny el foc i els elements amb alta (i també baixa) temperatura.
Però també  ens pot servir per supervisió de les tasques d'extinció. Per veure des d'uns metres de distància al binomi d'atac i fer seguiment de per on li passa la calor, o si el ventall d'aigua li és efectiu, si...

Als incendis de cotxes. Aquí ja és menys habitual. Però tots sabem que quan ja no hi ha flames durant molta estona sempre hi ha zones del cotxe que queden més calentes. Permet comprovar com les suspensions, la part baixa del motor o una part concreta de l'interior del vehicle està encara molt més escalfada que la resta. Si l'utilitzem avancem molta feina.
A fuites de gas. Aquest és un clar exemple d'un ús que hauriem de treballar. Un gas pel simple fet de sortir d'una canonada a pressió es refreda. Si ho mirem amb la càmera podríem comprovar la seva dispersió, força de sortida, i si es tracta d'un porus (caldria fer la comprovació) segurament es podria trobar amb relativa facilitat.
També ens serveix per la detecció de problemes elèctrics. Qualsevol terminal que dóna mal contacte a més de fer soroll (no sempre) s'escalfa. Aquesta és una aplicació que utilitzen algunes enginyeries i empreses de manteniment elèctric per trobar males connexions i que comporten risc d'incendi. En tot cas segurament utilitzen càmeres de millor resolució que les nostres, però la del servei ja ens permet fer una suficient comprovació de per on venen els problemes en un quadre elèctric.
 
També és factible la seva utilització en recerques nocturnes. O no es pot veure un perfil de persona a la foscor?. No es podrà utilitzar a zones amb molt matoll, però no hauriem de descartar que un escombrat de la zona ni que fos des del cotxe.

Per últim, a qualsevol dels serveis que es realitzen en la foscor sense possibilitat de tenir llum (túnels de serveis, clavegueres, i també a túnels de gran envergadura -tren i carretera). Perquè la llanterna té un abast limitat, però la tèrmica ens dona força definició de tot el voltant i també en profunditat.

Avui, a diferència dels dos últims posts, no volia tampoc trencar-vos gaire els esquemes. Simplement que a vegades tenim eines que els hi veiem possibilitats i no sempre pots fer que la resta de gent s'ho miri amb els mateixos ulls.

dilluns, 8 de setembre del 2014

És bo que no cremin els boscos?

Aquest estiu a Catalunya s'han cremat més hectàrees que durant el 2013. És bo o dolent. Jo crec que aquest cop és bo.

No busqueu en aquest post un estudi tècnic acurat. Jo no sóc enginyer forestal ni he fet formació específica en aquest camp. En tot cas, a més de la meva formació científico-tècnica, llegeixo articles i escolto converses relacionades amb el foc. També visc l'extinció des de bombers i observo alguns dels petits canvis en la filosofia de l'extinció.
Des de sempre els polítics es vanaglorien que en acabar una campanya forestal poden dir que aquell estiu s'han cremat menys hectàrees que l'any anterior i s'inflen encara més si la dinàmica de la dècada és a que cada cop es cremi menys.

Això però dins el món bomberil no ens hauria d'alegrar... i en tot cas ho puntualitzo.
No és el mateix que els boscos estiguin nets i cuidats a que estiguin bruts, per tant al primer cas és natural que tingui dificultats per evolucionar cap a un incendi de moltes hectàrees, en canvi en el segon l'evolució natural seria que es provoquessin més incendis, o si més no que cremessin més hectàrees en un sòl GIF i si no crema és perquè alguns els hem apagat dedicant-hi molts recursos. 
 
La paradoxa de l'extinció (coneguda per la majoria de gent del ram) ens diu que si som molt bons en l'extinció (i no es fa cap altra feina durant l'any dins el bosc) aquest envelleix, hi creix el matollar i espècies arbustives, també es mantenen les branques baixes (vives i mortes) i per tant tenim un bosc amb combustible que va des del peu fins la copa. I un bosc vell, més tupid crema molt més fàcilment i provoca més Calories per hectàrea. Simplificant, un bosc que no el deixem cremar avui i no el "netegem" acaba sent una font de risc d'incendi major.
I això, tot i sent-ne conscients sempre hem pensat que era bo que els boscos no cremessin. De tota manera la història dels bombers és relativament recent. Suposo que algun historiador podrà completar aquest text (oi Marc F.?) i fa 200 o 300 anys els incendis als boscos no s'apagaven i molt menys fa 1000 o 5000 anys. Curiosament avui tenim més del 60% de superfície de Catalunya amb bosc. Realment algú creu que si no apaguéssim els incendis forestals ens quedaríem sense boscos?.

Aquesta setmana via twitter he llegit i he interactuat amb gent del ram parlant de l'extinció. I certament és una cosa que està d'actualitat. Per una part som (amb puntualitzacions) conscients que cada incendi apagat té influència en l'evolució, a curt i mig termini, del bosc i que tal i com estan les coses (sense pràcticament activitat econòmica forestal) a la llarga acabem obtenint un polvorí. Fa uns dies vaig escriure: "cada incendio apagado es un +1 en la intensidad del siguiente".
També ho podem estendre a tota la vegetació de ribera que tenim al llarg dels nostres rius. És intocable! A nosaltres ens dóna molts problemes. Dificultat d'accés, crema amb intensitat, recurrència... I això ens introdueix un altre factor a tenir en compte: Fins a quin punt coincideix la nostra demanda (de la gent de bombers) amb la de la societat? Quina és la correcta? on està el límit?.

Recordeu algunes de les paraules d'en Marc Castellnou a la comissió parlamentaria respecte l'incendi d'Horta: “Vivim en un país que crema, i, a vegades, l'hauríem de deixar cremar.
L'única conclusió que de moment puc (o que a dia d'avui sóc capaç de treure) és que l'extinció dels incendis forestals ha de ser tècnica. I en quin sentit? Be, hauriem de ser capaços de saber triar què cal "salvar", com per exemple algunes zones concretes d'espais ja protegits (Montserrat, el Montseny, el Montsant, les Guilleries... podria ser un començament), altres espais que tenen gens o poc interès i dins unes condicions ambientals es podrien deixar cremar (tenim l'exemple d'aquest any de Tivissa)...
 
Una manera de començar (i molts ho hem fet) és deixar cremar alguna raconada per tal de deixar-lo llest i que no torni a emprenyar durant l'estiu. Doncs ara penseu a gran escala.

Què és millor un GIF cada 10 anys de 20000ha o 100 incendis (10 per any) de 200ha? el primer possiblement arrasa amb tot el que troba, mentre que els altres 100 segurament permeten deixar un mosaic més divers i alhora controlable... possiblement. Això no ens exclou com a societat de realitzar un estudi amb profunditat per analitzar el resultat final dels dos casos.
Hi ha molt a parlar, molt a discutir, molt a treballar...

Us deixo un parell de lectures interessants:
1- "La paradoja del fuego forestal" (Alejandro García) i us recomano també el primer comentari.
2- "Incendios en los Bosques Boreales de Canadá" (Aniol Ferragut)

dilluns, 1 de setembre del 2014

Escuma a foc forestal

Avui, primer dia de setembre us parlaré de foc forestal. Per cert, aquest post el tenia preparat de fa un any, esperant a veure algú aplicant el que sota us explicaré. Però res.

La imatge sobta una mica, no?

Doncs potser que ens comencem a posar les piles!
Jo mateix al veure la foto per primer cop vaig exclamar, Quina animalada!

Va, parlem una mica de quines eines tenim... i poc a poc us ho explico.

1a eina:
Propak -Unitat portàtil d'escuma multiexpansió-
PVP: 1.000€ (aprox)
Autonomia:
   7´ al 3%
   21´ al 1%
   3,30h al 0,1%

Permet una intervenció ràpida i eficient sobre diversos tipus de foc tant de tipus A com B. I les seves principals característiques son:
  • Disposa de diverses llances intercanviables
  • Cabal: 45 l/min a 7 bar 
  • Pressions d'operació: de 3 a 40 bar 
  • Capacitat: 10 litres d'escumògen. 
  • Pes: 16kg (plena)
  • Té un abast d'entre 4m i 9m segons l'expansió i entre 7m i 10m tirant a raig.
  • Porta incorporat un injector que permet ajustar de 0,1 a 1% (Escuma de Classe A) i 1%, 3% o 6% (escuma de Classe B ) 
En referència a la seva utilització: 
  • Focs de rostoll 
  • Focs de vivenda 
  • Neutralització d'emanacions 
  • Focs secs 
  • Prevenció d'incendis
Aquí ja podríem començar a treure alguna conclusió... com hem vist a la primera foto, ja que algú ha pensat en apagar un incendi de vegetació amb escuma.... per alguna cosa deu ser.

Va... avantatges: Millorar les prestacions de l'aigua. Ja que amb l'escumant millorarem el seu rendiment calorífic i també es modifiquen algunes propietats físiques com la disminució de la tensió superficial permetent un millor fregament amb les parets de la mànega que es tradueix en menys pèrdues de càrrega.

La desavantatja és el seu pes i que cal carregar-la tot el camí.
2ª eina:
DOSIFOR (40 bar, 24V) -dosificador automàtic d'escumogen-

És un sistema automàtic controlat per un microprocessador, amb injecció del producte en la línia d'aigua amb un cabal de 5,5 litres x minut a 40 bar.

L'aplicació típica és la dosificació d'escumes de Classe A que s'utilitzarien en molt baixes proporcions, però també és utilitzable per altres escumògens.

La particularitat especial d'aquest equip és que permet la injecció directa en els circuits d'alta pressió dels vehicles. L'equip mesura els cabals d'aigua i escumogen i actua sobre la velocitat de la bomba d'escumogen per mantenir en tot moment la dosificació requerida, independentment de les variacions de cabal i pressió.
Aplicació a Austràlia
A partir d'aquí ja sol cal observar el nostre voltant, vaja, els camions del parc i les bombes que porten. I començarem a adonar-nos d'algunes sorpreses. No, que no hi caben els equips no és una sorpresa, això ja ho sabem de fa temps! La sorpresa és que alguns (alguns, vol dir molt poquets) camions disposen del DISIFOR. Per aquí al voltant només conec el de Balaguer.

Ara ja sabem perquè a la primera foto s'està tirant escuma. En aquest cas possiblement està marcant una zona (es pot afegir un colorant) i evitar represes o disminuir la intensitat del foc i longitud de flama quan hi arribi el foc. Una altra cosa és que en realitat potser no ho està fent del tot be, però com que a primer cop d'ull no és el que hem vist, doncs aquesta circumstància me la reservo. ;-)