dilluns, 25 d’octubre del 2010

Una dona resulta ferida greu en ser atropellada per un camió dels Bombers a Lleida


(Font: Diari Segre, 25/10/2010)
Un camió del parc de Lleida dels Bombers de la Generalitat ha atropellat accidentalment aquest dilluns una dona que creuava el carrer Magí Morera per una zona no senyalitzada. El vehicle de bombers, que anava a fer un servei de revisió d’un aparcament, s’incorporava al carrer Magí Morera des de l’avinguda Doctor Fleming. Els serveis d'emergència han rebut l'avís d’aquest accident a les 10:46 hores.
La dona atropellada, Encarnación M.L., de 62 anys, ha patit greus ferides a les cames i ha estat traslladada a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Reunió a l’ACR d’octubre de 2010


Avui hem fet reunió de l’ACR. La loteria ja la tenim en marxa i de moment estem en fase de repartir talonaris.
Hem parlat de com va anar la cursa de Térmens (econòmicament parlant). Estem preparant una comanda de vi per les properes setmanes per a tenir-lo abans de Nadal… ja veurem. Hem proposat fer assambla general a mitjans de desembre (dia 16) i parlar de tot una mica als socis. Finalment i el més important és la possibilitat d'organitzar una cursa de 10.000 metres a Lleida. Té bona pinta. Ja tenim recorregut, alguns dels principals permisos i gent amb ganes d’estirar del carro.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Canvi de temps, canvi de terç

Quan acaba l’estiu ja podem anar guardant els cascs forestals i les botes de muntanya (be, aquestes per anar a trobar boletaires perduts també les farem anar), segurament els pantalons i la camisa de recanvi ja les podem treure del sarró. Millor dit, deixem el sarró al parc!
Jo amb tanta bota, 2 cascs i quilos i quilos de material personal arriba un punt que em plantejo començar a deixar coses al parc. Molt serà que després d’un foc de vivenda t’enviïn a un de forestal, però a Lleida hauríem de canviar de vehicle i això vol dir passar pel parc.
Potser ens hauríem de plantejar (vull dir les ments pensants de la casa, que ja sabem que d’infal·libles no en tenen res) en buscar material més versàtil o tenir espai als camions per portar tanta cosa. Sembla, però, que això últim no ho tenen pensat ja que cada cop hi ha els armaris més plens i les cabines més petites.
Ara que arriba la tardor i l’hivern ens trobem que a més dels 2 cascs i 3 botes prendrem l’equip impermeable taronja
És temps de boletaires perduts, excursionistes pelats de fred, xemeneies enceses per manca de neteja i fins i tot estufes amb mala combustió. Octubre i novembre son mesos amb menys serveis, o no, tot depèn dels bolets i els boletaires. Les estufes seguiran cremant malament i encenent-se llars de foc, per molt que es vegin passar bombers i ambulàncies amunt i avall.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Cap de setmana amb avís d’emergència per temporal

Sembla que des que les emergències les gestiona els de Protecció Civil ara que estan independitzats de Bombers, es magnifiquen les coses
L’experiència no els ha servit de res. Amb mobilitzar bombers i Mossos sembla que tot es pugui solucionar a base de tenir gent a tots els punts amb incidències.
Però que no saben que per molts recursos que es posin sempre seran limitats?
Fa uns anys quan anava a esquiar als Alps m’havia trobat amb tota una setmana de neu, més d’un metre diari. Al marxar varem desenterrar el cotxe i després sols calia posar cadenes i continuar el camí. Les llevaneus havien passat fins i tot per dins el pàrquing.
Jo cada vegada que cauen 4 flocs de neu penso en aquella tarde alpina. Si tinguéssim alguna màquina més ja ho tindríem mig coll avall. No em digueu que sóc un oportunista ni un demagog, NO. Aquí teniu una imatge de la nevada (gran crisi a Catalunya) del passat mes de març a Sant Cugat. Un 4x4 de l’ajuntament amb pala netejant carrers. A més de 2 i de 200 alcaldes els hauria de caure la cara de vergonya.

Amb la pluja igual! Que la gent s’agafi els paraigües, tingui els neumàtics del cotxe com cal i que les carreteres estiguin ben pintades, ja veuríeu com passen la meitat de coses.
Segur.