Prioritats en serveis i inundacions

Porrera 1994

Aquest cap de setmana ja hem tingut el primer dels temporals que tindrem les properes setmanes, fins que arribi el fred definitivament. A priori era d'esperar, el mar, després d'un estiu tant calorós encara es manté força calent, i això amb l'entrada dels primers freds a terra provoca aquestes tempestes. Fins aquí res de nou. Simplement que com l'aigua està molt calenta la possibilitat de grans tamborinades és més alta (per no dir segura). Si mirem enrere podem veure com a l'octubre de 2019 es temporal es va emportant una part de l'Albi, l'Espluga i Montblanc. O les inundacions de Girona el gener de 2020. O si mirem més enrere hi ha les inundacions a l'octubre de 1994 de tota la zona prelitoral del Baix Camp i Priorat (La Mussara, etc).

Són serveis i situacions cícliques, que estadísticament van a més. I van a més perquè com diuen gairebé cada dia a les notícies, els estius son cada cop més calorosos. Cada any hi ha més dies de temperatures superiors als 30º i també als 40º.

Mataró 16/9/22

I són serveis que són periòdics. Recordem el salvament "in extremis" de fa una setmana al Maresme, cal ser previsor i no esperar a que comenci a ploure per a recordar de treure vehicles de les rieres, netejar el clavegueram (feina dels ajuntaments i les associacions de les urbanitzacions privades), recordar a tenir la rampa del garatge en condicions de neteja (buidar la reixa del desaigua) i no acumular-hi fulles ni papers (cosa que ens hi trobem tot sovint). Recordeu també que les tovalloletes són el primer que aflora (i flota) en cas que la claveguera no pugui engolir i que quan acabi de ploure ens trobarem el carrer pler de tovalloletes (que vés tu a saber on han estat abans).

Llavors és quan comença a ploure, i ja us he dit que aquest any plourà i de valent (mireu Tarragona aquest últim cap de setmana) i venen les teles i ràdios i buscant la "notícia", que pel que sembla no és la pluja ni les afectacions, ells treuen la cunya a mig reportatge que els veïns estan enfadats amb els bombers perquè fa més de 45 minuts que els esperen i encara no hi han anat. --> Només un detall: Bombers(1/2) #bomberscat hem atès 280 avisos relacionats amb l'aiguat d'aquesta matinada en tot Catalunya. Majoritàriament, arbres i branques caigudes i petites inundacions de baixos i aparcaments. També hem revisat filtracions d'aigua en interiors i hem netejat calçades d'aigua i fang.

A partir d'aquí només se m'acudeixen dues coses. Tirar la cavalleria al periodista que ha dit això en directe per "la nostra tele3" o explicar una mica com funcionen aquestes coses.

Evidentment si tinguéssim 30.000 bombers potser podríem arribar a tot. També necessitaríem 10.000 camions (camions, vehicles de rescat, barques, flotadors i aneguets de goma). Però com ja podeu intuir això és impossible. Que faríem la resta d'any? Per tant totes aquestes situacions excepcionals es gestionen amb l'aglutinament de recursos disponibles. I de la mateixa manera que al 2019 vaig anar a Montblanc i al 2020 a Girona, aquest cap de setmana hem pogut trobar per Tarragona i Vilaseca bombers vinguts de mig Catalunya.

Una altra cosa són les prioritats. No podem donar servei a 280 avisos alhora. Cal donar prioritats. Igual que a Urgències d'un hospital es prioritzen aquells malalts més crítics, dels traumàtics o dels que "només" tenen febre. O en un gran accident (tren, bus, avió...) es prioritza l'atenció a les víctimes segons criteris tècnics. En els serveis de bombers també es prioritzen segons hi ha persones afectades, possibles víctimes o altres circumstàncies que et permetin donar els recursos adients a cada tipus de servei. Ah, sense descuidar que mentre plou, i a algú se li està inundant el garatge, a algú altre se li pot estar cremant la casa o simplement cal deixar un retén per si hi ha un incendi (i cal moure el vehicle escala o el furgó de risc químic -que a Tarragona teniu el Polígon a tocar-).

No em serveix una crònica on simplement per dir que plou molt i que hi ha hagut molta afectació a la població, els Bombers arriben tard a una desembocadura d'una riera, plena de cases que (evidentment s'inunden cada cop que plou) i que en canvi no esmentin la gran quantitat de serveis i de mitjans que poden estar utilitzant en un altre punt de la ciutat per altres afectacions de la pluja, que possiblement siguin més prioritàries. De fet, què hi fem a la desembocadura d'una riera si el problema el tenim aigües amunt? Fins que no pari de ploure o deixi de baixar aigua no ens podrem plantejar com buidar aigua de carrers i zones baixes. Si entra més aigua de la que pots treure (qui pot aturar un riu o riera?) no s'hi dediquen recursos, perquè sempre hi ha altres llocs on posar-los i on realment siguin eficients.

Les lleis de Madrid ens esperen

Portem setmanes parlant de la llei espanyola que es va aprovar a corre-cuita la primera setmana d'agost. De fet no és més que un pas previ a la llei que regularà (o aquesta sembla ser la seva intenció) els diferents cossos de bombers que hi ha a l'estat espanyol. I evidentment venint d'un Estat centralista poca cosa a favor nostre en podem esperar.

Una llei pensada a Madrid, promoguda directament per un ministeri que sempre ha vist la seguretat com la gestió salvadora de les emergències d'un país i no d'un territori, no pot portar res de bo. I menys per a tots aquells models (com el de Bombers de la Generalitat) que és un servei d'emergències global integrat en un sistema d'atenció al ciutadà, que inclou policia (Mossos i policia municipal), emergències mediques (SEM) i Bombers.

Podem incloure a més a Protecció Civil de Catalunya com a gestors de la planificació i avaluació dels plans d'emergència. Són qui activa els plans dels diferents àmbits. També hem de tenir en consideració els Agents Rurals, amb l'estudi del risc d'incendi durant tot l'any i l'elaboració de mapes de risc. Aquest estiu els mapes del Pla Alfa han tret fum. Però també la coordinació i aprofitament amb altres estaments com són Creu Roja, bombers del polígon petroquímic de Tarragona, entitats portuàries i els convenis amb les centrals nuclears de Vandellòs i d'Ascó.

I no només això. Comprovem com cada dia el Cos de Bombers de la Generalitat actua en incendis de tota mena, accidents de trànsit, accidents laborals, accidents de muntanya i tota mena de rescats en tota mena de condicions climàtiques i de terreny.

Malgrat tot això, des de Madrid, on no tenen cap mena de Cos d'Emergència Integral estan convençuts que han de venir a casa nostra a ensenyar-nos que no ho fem prou bé. El problema no és si ho podem fer encara millor (que cada dia avaluem i millorem allò que ahir no va anar prou bé) sinó que a la resta de l'estat espanyol no hi ha absolutament ningú que faci tot el que fem aquí de forma unificada, uniforme, eficient i principalment coordinada entre tots els intervinents.

L'únic que fan és aprofitar-se de qualsevol escletxa que hi pugui haver. Si un dia una ambulància arriba 5 minuts tard, ens donaran aquesta excusa per posar-hi mà. Si algú pren mal per una mala praxis, en lloc de buscar el perquè algú no ha seguit els protocols, es fixen en què el sistema ha fallat a l'hora de donar-li la cobertura sanitària (qui paga què) que ha rebut.

Des de Madrid, des de Las Cortes, els partits centralistes o unificadors només veuen les diferències com una cosa dolenta, quan en realitat la diferència és allò que motiva a millorar. A una per a mantenir un lideratge i als altres per intentar arribar-hi o provar de superar-lo. Sembla, a raó de com estan plantejant aquesta nova llei, que l'esquerra espanyolista només vol obtenir una mediocritat generalitzada. S'obliden dels helicòpters que tenim per als rescats, els helicòpters del servei d'emergències mèdiques, dels grans professionals que tenim en els àmbits dels rescats i recerques. 

Aquí, tot i que ha estat difícil d'entendre per molts, hem habilitat sanitaris que, integrant-los a Bombers, tenen la capacitat i formació per entrar a espais reservats als bombers (per la necessitat de conèixer els perills, coordinació i formació) necessaris. La quantitat de mitjans humans, tècnics i capacitat tècnica del nostre Cos està de llarg molt per sobre la resta de cossos de l'estat. Això sí, des de Madrid només veuen allò que pot causar una petita escletxa. I en lloc de donar un cop de mà, volen una intervenció estatal per tal d'enrasar-nos a cossos tant potents (ironia) als serveis municipals i provincians valencians, manxecs, extremenys, gallecs o lleonesos.

Polos si i polos no

Avui va de polos. Una cosa tant senzilla com la de canviar les camises, que pràcticament ja no fa anar ningú (només per compromís, quan vas a Regió, a Cerdanyola o en actes externs), perquè hem generalitzat el fet d'anar amb la samarreta pel parc (i el folre per sobre a l'hivern), s'està tornant les últimes setmanes en un dels principals temes de tertúlia al banc del si no fos i als briefings del matí. Uns que si no els renteu que es fan malbé, altres que s'encongeixen un munt, altres que si amb la temperatura els logos cauen i mil i una opinió de si els hem de rentar nosaltres o hauria de ser la casa qui ho fes...

Jo, com a quadriculat que sóc i també persona que sempre ha fet ciències (i hi creu) durant les últimes setmanes he fet la prova. Els imputs han estat els següents: La roba s'encongeix i els logos cauen... Doncs ja tinc objectiu, és o no és cert? Avui us trec de dubtes.

Per començar us he de dir que mai em poso una roba que no he rentat abans, així que només arribar a casa el polo curt (i també un de llarg) van passar per la rentadora. A la simbologia hi posa que cal rentar a màxim 30º i sense poder utilitzar l'assecadora (a veure a Lleida i altres zones de boira com ho fem a l'hivern...). Després de la primera rentada (sense ús) vaig deixar el polo a la meva taquilla de vestidor, a disposició dels companys de torn per si volien provar la talla "L" amb una rentada i evitar agafar innecessàriament la XL o assegurar que la M podia ser útil a algun d'ells. I al final de la guàrdia se l'havia emprovat més de 10 persones... així que altra cop cap a casa a rentar el polo. I ja en van dos.

El color, textura i logotips no han sofert canvis amb 3 rentades

La següent guàrdia, després d'anar altra cop tot el dia amb la samarreta i també de fer-hi esport, vaig voler provar el tacte del nou polo (el de dues rentades) per a l'hora de sopar i també dormir-hi. Així que fins i tot pel matí tenia un parell de taques. Altra cop cap a casa i aquest cop amb producte anti-taques previ a la rentada de 30º de rigor. Doncs ja tinc un polo de màniga curta amb 3 restades a 30º, a Lleida on l'aire no ha baixat dels 30º en el que portem d'agost i setembre...

Ara és quan us hauria de dir que tot és una porqueria i que el polo està per a fer-hi draps, però no. El polo talla "L" amb 3 rentades té el mateix color que un sense cap rentada i amb els logos totalment intactes. I la mida, doncs s'ha encongit un centímetre per cada costat i també per dalt i baix. Això si, encongeix.

Dos polos superposats (1cm per cada costat)

Però quants de vosaltres no teniu polos que s'han de rentar de forma encara més curosa que aquestos i que tenyeixen, destenyeixen, s'encongeixen un munt o simplement és millor no provar de rentar-los? Quants teniu mitjons rosa que abans eren blancs? Certament la roba de cotó encongeix, com qualsevol altra peça de roba de certa qualitat. O preferim un polo de poliamida al que mitja plantilla en sigui al·lèrgic i li provoqui picors? El meu polo quan encara tenia dues rentades va ser el meu "pijama" la nit que vaig descansar al costat del telèfon i va ser prou còmode, molt més que la camisa i la samarreta de "nomex".

Les precaucions que si us he de dir que cal tenir-hi son:

• Rentar-lo a la temperatura que toca 0-30º
• Planxar-lo amb poca temperatura
• Planxar específicament el coll, altrament queda molt recargolat.
• Compte els qui teniu animals a casa. El pel blanc de gat sobre fons fosc es veu molt, per molta cura que es tingui.

I si voleu podem parlar de qui ha de rentar què. Aquest últim any he pogut estar al parc de Zona Franca de Bombers de Barcelona. Allí els hi renten tot. Pel matí només cal agafar els pantalons i polo de la teva mida i també el vestit d'intervenció (si necessitaves rentar-lo). Allí res és de ningú. A nivell personal crec que és molt més pràctic que el tenir 70 rentadores i 70 assecadores als parcs de bombers professionals.  Però també és cert que la nostra plantilla és molt més àmplia i dispersa que la seva. Personalment rento els pantalons, camisa i samarreta a casa, separats de la resta de roba, amb un programa de rentat llarg, on tinc el meu sabó amb l'olor que a mi m'agrada. Potser porto la "porqueria" a casa, però només és fum i fang, la part gruixuda es queda al jaquetó que si que me'l renta l'empresa encarregada del servei.

Aquesta setmana ja teniu dades per parlar i comparar les fotos que corren per alguns whatsapp amb polos amb la meitat de quadradets al logo del polo nou i sobre qui ha de rentar la roba de bombers.

Bombers en pràctiques i les noves promocions

Aquesta darrera setmana hem anant acomiadant dels diferents companys bombers en pràctiques i que ens han anat acompanyant els últims 5 mesos. Alguns finalitzen les seves pràctiques a altres parcs, perquè van començar-les aquí i les han acabat a Vilafranca o a Cerdanyola. De tots ells, comencessin o acabessin a Lleida ens en queda un bon record. Han estat uns grans companys!

En un parc gran i mogut com el nostre segur que hi han pogut trobar serveis per aprendre i alhora trobat companys i dinàmiques de grup que possiblement desconeixien fins ara. L'inici de guàrdia sempre és com una prèvia de partit. Moments de presentacions (principalment els primers dies de cada grup nou). Han pogut comprovar l'addicció al cafè de tots els bombers i a tots els parcs que es fa a les 7 del matí. I que el fet de rondar per tots els torns poden veure les diferents dinàmiques i particularitats de cada torn.

Han estat mesos de pràctiques (que ja les fem habitualment) però no tant encarades a buscar detalls i excel·lències, sinó a repassar conceptes i sobretot a assentar els coneixements tot allò que durant el període de l'Escola no han tingut gaire temps per pair. Evidentment tots saben muntar una mànega d'aigua i fer que surti aigua, però fer-ho sota la pressió del servei, l'incendi que s'escapa o el tracte amb les persones en situació d'estrès son detalls que difícilment es poden donar en una pràctica de l'escola. I son aquestes coses les que podem treballar des dels parcs i principalment als serveis. Però també han pogut comprovat el dia a dia d'un parc de bombers. Les revisions de cada matí, la repartició de tasques, la comprovació de les incidències de l'última setmana i principalment que cada dia, a cada guàrdia sempre passen coses. Un dia és una bombeta del camió, un altre hi un camió sencer per plegar mànegues, un altre que ens canvien totes les emissores del parc, reparacions, vehicles al taller i a la ITV... son moltes coses que no es poden aprendre en una escola de bombers.

Això mateix passa amb els companys de les últimes promocions, poc a poc van agafant galons i confiança dins els rols del torn. Però sobretot agafen l'experiència que, després de més d'un any fent de bomber en un parc gran, els permet pensar abans d'actuar. Perquè una de les coses que s'aprenen a base de serveis és la mecanització dels rols i les accions davant la gran majoria de serveis.

A partir d'aquesta setmana ja no tindrem amb qui excusar-nos per a fer una pràctica, com tampoc tindrem a la majoria de "forestalillos" que van acabant les seves hores. Però seguirem practicant i "picant-nos" per a veure que munta la pràctica del dia. Durant els últims mesos hem muntat instal·lacions de rescat i descens en alçada, també pràctiques d'extracció, d'ampliació d'habitacle o obertura d'espais en vehicles accidentats o el funcionament de l'Scania. Malgrat no hi siguin, seguirem provant, practicant i buscant solucions noves per la resolució dels serveis.

Un parc com el de Lleida, on en els últims dos anys hi ha més del 20% de plantilla nova, ens obliga a tots, veterans i novells, a fer un esforç per a ser millors dels que ja érem fins ara. Només cal parlar amb els companys d'altres parcs que venen a fer guàrdies a la UCM. Te n'adones que el nostre ritme de serveis és substancialment diferent al de la resta de parcs de la REL.

D'aquí a poques setmanes arribaran més companys als torn. Perquè tot i la incorporació de les anteriors promocions als parcs, seguim amb dèficit de personal. El parcs de Lleida, que té 16 bombers de l'última fornada, encara té buits estructurals. Amb un bomber més per torn encara estaríem per sota la plantilla base. I n'arribaran 3. Així que ara estem en plena loteria per conèixer els dos torns que es queden sense. Hi ha un torn més en precari, al qui segur ja n'arriben dos. Perquè les misèries i les precarietats segueixen. Vestidors petits, un menjador amb més de 21 persones (el torn, els de guàrdia d'estiu, els GRAF, els de pràctiques, els "forestalillos", els conductors golf... De moment anem incorporant gent a la guàrdia, l'espai seguirà sent el mateix per molt temps. Ah, i la meitat de dies no hi ha comandament. Seguim arrossegant alguns desastres.

En tot cas, des de la setmana passada tenim a una nova promoció amb les pràctiques realitzades. Per la nostra part hem intentat ensenyar-los tant bé com hem sabut (ho hem fet bé, no patiu). Ara els toca gaudir del seu nou destí, provisional encara, a l'espera de que els propers anys vagin canviant-lo fins trobar un destí prop de casa o d'on ells vulguin. Així que voleu i creixeu.