Rescats factures i responsabilitat

 Ja fa uns quants anys que sovint sentim a parlar de que els rescats de muntanya s’haurien de cobrar. A nivell mediàtic això és molt populista. Sempre ha estat molt fàcil criticar a la gent que va a pujar muntanyes, passejar-les, fer travesses i encara més als escaladors. Vaja jo sempre he sentit a la gent gran (és que començo a tenir una edat) criticar als escaladors.

Tot i el populisme barat, que ven i molt, si que cal que ens plantegem seriosament quin tipus de rescat son realment urgents (som un cos d’emergències, no la mare Teresa de Calcuta). No és mateix anar a buscar un difunt, a algú que ha patit un accident o algú que per poc esperit necessita ajuda per sortir d’alguna situació excepcional.

M’explico. Avui al telenotícies migdia he vist com un helicòpter de la Generalitat sobrevolava una cala de la costa brava perquè se suposava que ahir una persona havia caigut a l’aigua, possiblement pel temporal que hi ha a la costa. Doncs be, segurament ja fa prou hores com per considerar que aquesta persona no es trobarà en vida... (en aquest moment desconec quin és el procediment).

Sovint se’ns sol·licita per anar a obrir una porta, posar una escala o muntar un accés per a que la policia pugui accedir a un habitatge per fer una comprovació o poder “rescatar” a algú que s’ha suïcidat a certa altura o que és complicat poder treure-la d’on està.

Altres anem a accidents amb gent que ha begut o ha pres substàncies il·legals que l’han alterat i ha provocat un accident (a vegades sol l’afecta a ell, altres ha topat amb d’altres vehicles i hi ha més gent implicada).

Potser algú em dirà que tots som iguals i que caldria fer el servei “gratuïtament” per a tots. Altres em diran que si, que alguns d’aquests casos son urgències demorables, o son negligències i per tant que cadascú assumeixi les conseqüències dels seus actes.

En realitat hauríem d’establir un criteri més o menys lògic i similar per als diferents casos... més si hi ha d’altres cossos i especialistes implicats. O sigui que intentaré establir els “meus” criteris, que evidentment podeu comentar, afegir o fer-ne el que vulgueu.

Primer. Si es tracta d’un cadàver confirmat, s’hauria de deixar als Mossos, que per això tenen el seu grup especial de muntanya i aquàtic. També tenen un grup caní. Tots ells actuen, o haurien d’actuar quan la persona afectada ja ha mort. (El confirmar un cadàver, o no, hauria de dependre d’un protocol clar per decidir quan és el moment en que es diu que ja no es considera viu). En aquest cas caldria plantejar-se molt be si és necessari o no l’activació d’un helicòpter o altres mitjans d’urgència per a fer una tasca que a priori seria demorable. I el rescat d’un cadàver... s’hauria de cobrar? De fet quan un es mor a casa o a l’hospital, els del servei funerari et cobren tot. No?

En segon lloc, cal decidir què és negligent i què no.

• Anar a la muntanya segurament no és negligent i posar el límit a si el calçat és l’adient o no, seria més que complicat. O si vas amb camisa o si portes un forro polar de marca, del Decathlon o dels xinos...
• Anar a la muntanya quan hi ha mal temps... també podríem dir que sortir a la carretera un dia de pluja és negligent. De fet els últims anys quan ha de ploure des del servei meteorològic aviat et fan un avís d’emergència i es posa el crit al cel. Complicat, molt complicat.
• Als accidents, es podria considerar negligent algú que porta un cotxe de 20 anys? Encara que hagi passat la ITV corresponent? Tampoc és el mateix anar amb un Seat panda que amb un Mercedes classe R.

Segurament es pot considerar negligent algú que va bufat o ha pres alguna mena de droga (encara que sigui una medicació i que clarament afecti a les condicions), però aquí caldria clarificar quines son aquestes medicacions i les dosis, perquè qualsevol prospecte t’indica que “en algunos casos puede provocar somnolencia” o qualsevol cosa sobre “el manejo de máquinas”. Llavors si va en cotxe, pateix un accident laboral, o ensopega pel carrer i es trenca el cap? Que fem, li passem factura en tots els casos?.

En tot cas, quan tens un accident de cotxe, després et ve la factura de “carreteres” que cal reposar un senyal de trànsit, una tanca i/o una reparació de l’asfalt. Això generalment t'ho paga l’assegurança del cotxe i ningú s’escandalitza.

• En els accidents laborals també i ha un grapat de possibilitats... si és culpa que la màquina no està correctament protegida, que s’ha trencat alguna peça i acaba sent un problema de manteniment... o mil i una possibilitats.
• Perquè un incendi urbà, industria o de vegetació per un mal manteniment, una negligència o que sigui provocat, cal cobrar-lo?

Jo arribo a la conclusió que és molt difícil arribar a establir un criteri de què cal cobrar i què no.

Però per norma general crec que quan dubtem sobre si un rescat de muntanya s’ha de cobrar, també ens hauríem de plantejar que passa quan algú cau al mar un dia de tempesta, es fot un pinyo amb el cotxe per córrer o anar begut, per un intent de suïcidi o es té un accident laboral. I no em quedaria aquí. Quanta gent avisa que té un familiar que fa dies que no en sap res i avisa al 112? (totalment lícit i gens criticable). Quantes vegades hem arribat i ens trobem algú que dormia, anava bufat o drogat, o simplement havia marxat sense avisar a ningú? En aquest cas també ens hauríem de plantejar si es cobra el servei.