dilluns, 27 de juny de 2022

Després de la primera onada

Un cop passats els embats de la primera crisi d'incendis de l'estiu podríem començar a extreure algunes conclusions. Algunes, que segur n'hi ha moltes més. I entre tots podeu deixar missatges a peu de post amb les vostres aportacions, això si, digueu el que us sembli però sigueu correctes.

Una conclusió, crec que compartida per tots, és que la gent durant aquest episodi s'ha posat les piles (com la majoria de vegades), però aquest cop podem callar moltes boques sobre si els bombers només fan paelles i molts dies de festa. Quan arriben jornades com aquestes la gent respon a les crides, va als parcs, es posa el casc forestal i aguanta el que faci falta. Hi ha alguns que fins i tot han deixat una foto seva a casa perquè quan tornin els reconeguin (és un xist). Però el que no és cap broma és el desgast físic que comporta anar tant dies seguits a Incendi Forestal.

En algunes ocasions, durant la nit, pots arribar a fer una petita becaina, però en els primers dies d'aquesta tipologia d'incendis no és possible. A Baldomar per exemple, l'incendi es desmarxava de cara a la tarda-vespre així que hi havia feina tota la nit. I la gent que hi anava dia si dia no, també dormien dia no dia si. Això és dur físicament. Per altra banda, els relleus de personal en un incendi forestal són un procés molt complex, que per sort es realitzen durant les primeres hores del matí, quan l'incendi està relativament calmat. I és el moment de fer-ho.

Durant la nit, un relleu és feina impossible. La gent que arribaria no coneixeria el lloc, tindria problemes per trobar la ubicació del seu vehicle, que alhora estarien en plena labor d'extinció, fent-la aturar per una estona, quan és la tasca més important del moment. Evidentment per la nit es circula, es busquen oportunitats, es fan cremes i és un període de molta feina. Un relleu ho distorsionaria tot.

De fet, entre 7 i 9 del matí (o més tard, depèn d'on vinguin els vehicles de relleu) els incendis funcionen una mica per inèrcia, com la feina d'extinció. Tot allò que no has pogut fer per la nit sovint ho deixes per al grup de refresc, donat que una bona part de l'incendi també està "mig adormit". Però crema, no ho oblidem. És quan encara no fa prou calor i el vent està calmat, això ens permet aixecar l'accelerador. I un cop fet aquest relleu, de personal de les línies, de personal de suport i també de comandaments (que han de fer un traspàs d'informació) s'obre un altra període operacional important, consistent en assegurar que no hi hagi represes en els punts més febles i alhora dedicar personal de refresc a posar el peu al coll a la part d'incendi que quedi per extingir.

Però com he dit, el moment dels relleus és un moment molt complex. Els vehicles de refresc arriben primer en comptagotes, fet que et permet pensar, després tot s'accelera i venen desenes de vehicles de cop. A tots ells els has de donar esmorzar i indicacions d'on és el seu vehicle. Aquí potser proposaria una millora a l'actual sistema. Diferenciaria la gent que va a l'incendi de la gent que en surt. Per tal que els qui van tinguin tot allò que necessiten (menjar, aigua, indicacions, informació precisa de l'incendi on van, PEVs, accessos, etc) i separats físicament (en un emplaçament diferent) dels qui en surten. Perquè aquests no tenen pressa, poden esmorzar allí, fer un cafè (recordem que molts no han dormit), descansar en una cadira una estona, tot just per agafar forces pel camí de tornada, que sovint serà de més d'una hora (i alguns de dues) fins arribar al seu parc, on es dutxaran, es posaran roba neta i podran tornar cap a casa. La trobada entre relleu i sortints ja s'ha fet al seu emplaçament, per tant no hi ha cap necessitat de barrejar personal de diferents parcs. Simplement és una qüestió de millorar el procés de relleu, agilitzar-lo. Jo vaig estar al del 16 matí i també al del 17 matí en el Punt de Transit de Baldomar. Realment hi passa molta molta gent. Si es pogués duplicar, en lloc de passar 500 persones per un sol punt, en passarien 250 per dos espais diferenciats, molt més digerible pels "pobres" que han de donar l'avituallament i alhora fer el control del personal que entra/surt de la zona de l'incendi. Però agafeu-ho com un suggeriment, un punt de millora a estudiar.

Els Lima, que portaven el dinar/sopar al personal dels vehicles en general han funcionat. En el primer dia d'incendi, el dinar i el sopar van arribar quan van poder. Sobretot perquè un incendi que surt a la una del migdia agafa a tothom sense dinar, sense saber l'abast de l'incendi i per tant de difícil previsió de la quantitat de menjar a preparar i portar. Tot i això, tothom va dinar i sopar (tard, molt tard, però ho van fer).

I Baldomar, al ser un incendi de molta dificultat i grans dimensions, fàcilment et quedaves curt en les previsions i possibilitats d'anticipar-te en el coneixement de l'estat dels camions i dels camps. Els que havies revisat, en dues hores ja no servia, s'havia cremat. Potser també caldria establir la figura del "ojeador". Algú amb possibilitat de moviment ràpid (semblant als Lima) per recórrer l'incendi i actualitzar tota la cartografia i ortofotomapes de l'incendi. Si, segurament és una feina que ja podríem portar feta de casa, però tots, tots els camins no els podrem tenir al dia. Una pluja o una tempesta et fan malbé un camí. Un camp a l'estiu, a la primavera, segat, plantat o no, et fa canviar les condicions d'un dia a un altre. I com no sempre pots tenir l'helicòpter dedicat a això, sinó que part de la seva feina és organitzar, dirigir i buscar oportunitats, aquesta part més "micro" podria ser un bon complement a tota la feina operativa i establiment de nous PEV i de zones segures.

I si, se'ns van cremar mànegues, vàrem tenir moments d'ensurt quan l'incendi es va escapar per enèsima vegada, vàrem tornar a tenir cops de calor de personal que no havia gestionat bé el seu descans/relleu/hidratació (culpa seva o del seu comanament) i segur que anirem descobrint altres punt de millora. Segur. Però per primer cop també cal valorar que el GRAE i el seu helicòpter estaven a l'incendi per si finalment passava algun ensurt més gran. No va fer falta, millor, però hi eren. I jo ho valoro molt positivament.

Ningú vol accidents, ni tampoc haurien de ser-hi. Però hi són. En un dels incendis d'aquests dies es va bolcar un camió. Per sort no va passar d'aquí, però el risc hi és. Com també hi ha el risc d'accident de trànsit anant a l'incendi o anant a treballar al parc. Jo en aquests més de 25 anys ja he viscut com dos companys de torn no arribaven a la feina per haver patit accidents mentre venien. Per tant, organitzem els incendis, fem-los llocs segurs i eficients, però recordem també que hem d'arribar primer al parc i l'endemà hem d'arribar fins a casa. Apa, salut.

dilluns, 20 de juny de 2022

som els bombers

Som els bombers, com si fos la cançó infantil. Però la realitat és molt més dura. En plena onada d'incendis cal valorar i reconèixer la gran feina dels bombers aquests dies de condicions extremes que fan que la nostra labor tingui encara més dificultat.
Primer us avanço que deixo a banda les crítiques i reivindicacions perquè ara el que toca és apagar els incendis i després ja analitzarem què ha anat bé, què no tant, que cal canviar i què cal incorporar. Però això ho deixo per quan sigui el moment.

Avui he de parlar d'incendis. Els bombers som els principals responsables de la seva extinció, anàlisi i organització. Tot un operatiu que aquests dies no para de treballar. Des del de més avall fins al de dalt de tot, tots i totes estan/estem donant el màxim de nosaltres mateixos. Els qui estem penjats dels diferents grups de comunicació oficials i no oficials rebem un constant de fotos, vídeos, anàlisis, plans, organigrames, relleus, plevisions, planificacions i també avisos de mobilització. Tot això només pot ser fruit de la capacitat que té la casa i el seu personal per a la gestió i extinció dels centenars d'incendis de la darrera setmana.
Des d'un simple camió, un punt d'emplaçament de vehicles, els "Lima" que porten el menjar al personal distribuït per tot l'incendi, el GROS-India que fa el seguiment i assistència mèdica dins la zona de l'incendi, el GROS que munta tota una "ciutat" i la seva logística i intendència, el Punt de Trànsit i la seva labor de conèixer en tot moment on és cada vehicle, el CCB com a enllaç amb la Sala Central i amb la resta de sales per a la gestió de tots els mitjans que són necessaris, el centre de comandament com a màquina de pensar... (i segur em deixo algo) són tot un entramat humà i de mitjans necessaris per a que el bomber pugui anar per l'interior de la zona de l'incendi amb el màxim de seguretat, informació i eficiència.
Això no escapa que puguin passar moments de dificultat donades aquestes consideracions de calor i treball esgotador que cal patir. Per això també hi ha un àrea per al seu seguiment i a ser possible prevenció, o la incorporació d'un retén del GRAE. I com he dit, sustillos en tenim. Ja vàrem tenir cops de calor a l'incendi de Torre de l'Espanyol de 2019 com ara també n'hi ha hagut. Apagar incendis per sobre 35° a l'ombra no és fàcil, sota el sol en plena onada de calor encara menys i si a més afegim la feina durant tantes hores, us podeu imaginar que és una feina gairebé impossible la d'evitar defalliments.
Des d'aquí, avui, només puc que demanar que els nostres polítics dotin al Cos de Bombers de la Generalitat les eines que ens són necessàries i que tant s'han demanat els últims anys i decennis. Aquesta estructura de gestió de l'incendi i organització s'ha creat a base d'imaginació i gestió de la misèria provocada per la infra-dotació pressupostària i la manca crònica de recursos tècnics i humans. I tot i així, els serveis urbans, accidents i rescats també es segueixen fent, com el del divendres passat a Lleida rescatant les persones d'un ascensor ple de fum, causat per un incendi al quadre elèctric a peu d'escala.
Imagineu què podríem arribar a fer amb pressupost, camions, parcs i personal. Segur que el que tenim ara, creat des de zero i que funciona (perquè funciona) amb simultaneïtat de serveis, quantes hectàrees evitaria de ser cremades si quan sortís un nou incendi no haguéssim de treure recursos dels altres serveis.
Tenim al millor personal del món mundial. Del no res en traiem or. Gràcies a tots els meus companys i companyes del Cos de Bombers, des del més petit al més gran.

dilluns, 13 de juny de 2022

un dia a la RET

No hi ha com anar a altres regions per a veure que hi ha vida més enllà. Sovint, ens passa a tots que, el que fem a casa nostra és tot el que hi ha arreu. També en el món de bombers. Evidentment no tot el de casa és el pitjor ni tot el de casa és el millor.
Aquesta setmana he pogut participar d'un parell de serveis a la RET. He de reconèixer que m'agrada molt anar-hi. En el fons és casa meva, on vaig néixer com a bomber, encara que m'he fet una mica de cada parc on he estat. He tornat a entrar al parc de Reus després de molts i molts anys.
És curiós veure la que es munta a un port com el de Tarragona quan s'enfonsa un vaixell (l'enfonsen). Desplegar les mànegues de contenció de l'hidrocarbur, els GRAE-Sub ancorant el vaixell per a que no se l'emportin les corrents a una part més profunda del port, el boters dels port, els bombers de l'entitat portuària, la policia del port... i el CCA del Port.
Si, em va sorprendre com un cop ja estava el mal fet, "només" quedava assegurar que el combustible no s'escampés per totes les aigües portuàries, es mantenia tot el sistema de coordinació. Bé, Bombers mantenia un dispositiu mínim i els seus GRAE-Sub. A casa nostra tenim el problema de les UCM (o CCA, CCB, o centre de comandament de Bombers). Cada any li canvien el nom, però segueix sense funcionar, no és una qüestió de nom. Son els recursos i les ganes. No és formació, són les ganes de voler que funcioni. Ja se sap, les maquines de pensar no agraden a qui no fa anar el coneixement per gestionar els serveis.

I com us deia, posteriorment vaig estar amb els meus amics de Reus. Jo quan sigui gran vull anar a fer de bomber  a Reus. Vàrem fer números i segurament seria el segon més antic del parc (hi vaig estar al 1993 per l'ajuntament i al 1995 per les practiques de l'oposició de la Gene). En aquest moment és queda un bomber en actiu d'aquells amb qui vaig coincidir el 93. I gratament m'emporto cap a Lleida que l'ambient salerós al parc és el mateix.
Però no significa que no coneixi a ningú mes. Posteriorment a Cambrils i Montblanc he anat fent amics i companys, que actualment es troben a Reus o Tarragona. També n'hi ha del mateix curs bàsic o formadors de NRBQ que en algun moment o altre hem donat classe junt o coincidit en algun seminari.

Per tant, canviar de Regió, als que ja portem alguns tiros fets, no ens hauria de ser complicat, al contrari, seria moment de retrobaments. Però com tots vivim on vivim i tenim els vincles allí on hem passat serà qüestió d'esperar una propera vida. Però seguirem aprofitant les oportunitats per retrobar-nos amb vells amics i companys per recordar i somiar.

Totes aquestes batalletes i histories són el bagatge que ens ha fet créixer com a bombers, se'n diu experiència i poder anar per molts parcs i trobar alguna cara coneguda no té preu.

dilluns, 6 de juny de 2022

fins l'infinit i més enllà

Cada cop que miro enrere em sorprèn. Són gairebé 12 anys escrivint, des d'agost de 2010 i pràcticament cada setmana. Aquest, l'estadística del servidor no falla, és el post número 600 que publico. Així que porto aquesta vertiginosa xifra d'escrits, propostes, crítiques, anàlisis i també aprenentatge sobre el meu Cos de Bombers. Crec que amb 12 anys d'escriure i de posts, puc dir amb orgull que el Cos de Bombers és una mica meu.

Han estat temps complicats, hem patit la gran crisi de 2009 i tota l'època posterior on no hi havia un duro. Després hem anat descobrint que molts dels gestors que hem tingut no han estat capaços de fer front a aquesta manca de pressupost, manca de ganes o simplement que ja els anava bé com estaven les coses.

Pepe Gotera  y Otilio, chapuzas a domicilio

Hem pogut viure la renovació d'uns pocs parcs, l'intent d'un cinquè torn (hagués estat un gran desastre, amb els torns sense gent), hores extra per cobrir les mancances de personal (i que trigarem encara alguns anys a reduir), el fracàs amb el manteniment extern (ja arribaran els judicis que ens posaran noms i cognoms), manca de pantalons, camises, samarretes, equips que s'han espatllat i no hi ha hagut manera que s'arreglessin en un temps relativament curt (que som un cos d'emergències!), problemes amb les espatlleres, la humitat dels compressors i les ampolles d'aire. Les màscares d'aire (de pop, les de l'ancoratge metàl·lic, els cargols trencats, les molles...) que ja ni ens en recordem. Camions bolcats, la porqueria de 4x4 dels SsangYong Rexton, els camions Renault, els Lukas amb un dipòsit d'oli petit per a treballar amb dues màquines alhora, un Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Señorita Pepis, sindicats del "yo me lo como yo me lo guiso", manca crònica de comandaments (caporals ni sergents), alguns oficials que no serveixen ni per caporal, parcs apuntalats, parcs on cauen sostres, parcs amb goteres (i fonts i cascades d'aigua), portes de cotxera sense cap mena de control tècnic, manteniments d'edificis inexistents, manteniments d'instal·lacions que ni el "Pepe Gotera y Otilio", EOLIA, barraques de 20 anys per la REC, l'incendi a la DGPEIS de Cerdanyola, l'antiga gestió dels mitjans aeris, etc, etc, etc ... aquí podeu posar un grapat de coses més, que la llista és inesgotable.

Tot i això, tenim un personal que enamora. La gent dels parcs fan i desfan per poder sortir als serveis amb les millors condicions. Alguns es formen en cursos de l'ISPC, altres amb autoaprenentatge (que posteriorment s'incorpora a l'ISCP), altres es busquen la vida fora o simplement practiquen i practiquen fins convertir-se en experts. Gent motivada capaç de tirar endavant un GROS com mai ningú hauria imaginat. La incorporació de canvis tecnològics (que tot i la nul·la formació que ens ofereix la casa) ens dona un plus en molts serveis, les guàrdies de suport i operatives que ens dona diàriament el GREC, GEM, GRCR, GRIT. També el GRAF, que ha aconseguit donar una volta de 180 graus a tot l'entorn de l'extinció forestal. Els Briefings del matí, de la SCB, de les Regions, dels parcs, dels grups de suport, etc, tota la informació que hem tingut i hem comportat ha estat clau per a la millora del Cos de Bombers. Operativament som punters en molts àmbits (en altres encara hem de millorar i aprendre molt), la incorporació de mètodes i eines per a l'ensenyament (principalment la simulació) per a la millora i experiència en serveis de gran magnitud o poc habituals han estat clau quan hi ha hagut grans inundacions, incendis i accidents d'infraestructures. La reestructuració dels mitjans Aeris per als rescats i els bombarders i AVA. Els cascs forestals, les jaquetes forestals, els vestits d'intervenció. Per tant, si som sincers, hi ha moltes coses que si han funcionat i s'han millorat en aquests últims 12 anys.

Però cal seguir millorant. Necessitem que els nostres parcs (casa nostra) siguin dignes llocs de treball (potser haurem d'incorporar-ho als nous acords de 2023), necessitarem seguir augmentant la plantilla (de bombers, caporals, sergents i oficials), necessitem els nous camions (era post Scania), noves instal·lacions (centres ERA, parcs GROS, etc), necessitem deslocalitzar la formació. Els últims anys l'hem tornat a centralitzar als 2000m² del pati del ISPC (Catalunya té 32.108 km² i més de 70 parcs de professionals). També necessitem que molts Inspectors i sots-inspectors tornin a fer el curs des de zero (alguns no aprovarien). I cal creure més (o simplement creure) en totes les guàrdies de suport, inclosa la UCM (que als SISCOM 2 i 3 son necessaris).

Moltes d'aquestes situacions amb recursos es podien haver evitat, el més greu però que algunes coses ja no poden revertir-se, com la vida de tots aquells que l'han perdut fent de bombers amb tota l'escassetat de recursos, controls, manca d'empatia i desídia de molta gent. Els diners quan no hi són no es poden inventar, però si que podem evitar la desídia que ha regnat aquesta casa durant molts anys. Aquest bloc, sense la desídia, la manca d'empatia a molts nivells, ni la misèria de tants anys no hagués existit.

I ara com ara queden moltes coses pendents. Així que queda tema per escriure. Aquesta DGPEIS no deixa de sorprendre'm cada dia, així que fins la setmana que ve, la següent i l'altra. Potser algun dia podré deixar d'escriure tanta misèria i podré fer un "noticiari" de totes les coses boniques que tenim. Mentrestant, salut i força.

dilluns, 30 de maig de 2022

Motivacions de torn

Els torns de cada parc de bombers són canviants. No us penséssiu pas que són estàtics, per molt que en un passat cada parc tingués algun torn de referència, per bo o per dolent. La realitat però, és que cada cert temps les coses canvien i ho fan principalment perquè la gent també canvia.

En un parc gran com Lleida, els canvis costen una mica més, però quan passen són un canvi de realitat molt gran. Quan vaig venir cap a aquest parc, fa uns 16, ja hi havia hagut un petit canvi generacional en algun dels torns. la nostra arribada, després d'un concurs de trasllat, va fer que cada torn tingués uns 3 bombers nous (o diferents) a cada torn. En el nostre cas ja es va notar diferència. Primer perquè érem 3, però a més els 3 veníem del mateix torn de Mollerussa, així que des del primer dia ja vàrem fer pinya i promoure certes costums que es van importar precisament de Mollerussa.
La truita i el tè són coses que més o menys han anat perdurant en el temps. I si, són 16 anys menjant pràcticament cada guàrdia truita de patata per sopar. De vegades hi ha carbassó, o samfaina o espinacs, però és truita d'alguna cosa. El tè ha tingut els seus moments i curiosament ha anat amb les pujades del torn. Quan hi ha hagut "problemes" s'ha deixat de fer. En el seu moment era per la tarda, l'hora del tè, i ara es fa durant el matí a l'hora del briefing. Diguem que és un complement als cafès que ja portem a aquella hora.

Ara, com us deia hem tingut un nou canvi a la majoria de torns. Uns ja havien canviat comandaments, altres ja tenien bombers de les últimes promocions, però nosaltres portàvem cert temps estancats. I des de fa un any, amb la provisionalitat de l'última promoció tenim a 4 valents bombers, motivats i amb moltes ganes de fer les coses bé. I el concurs d'excarceració d'aquesta última setmana ha estat el detonant d'un nou canvi a millor del torn.
Reconec que sempre m'he mirat el concurs d'excarceració amb recel. Potser en el passat no s'havien donat suficients condicions per a jo poder-ho veure amb millors ulls com ho estic fent ara. En aquest moment els quatre bombers "nous" i que ja comencen a ser "veteranos" han adquirit un molt bon grau d'adaptació al torn i cadascú  hi té els seus rols. Això, junt al comandament del torn i a un altra bombers "rejovenit" han aconseguit presentar-se al concurs amb prou nivell per a que la seva actuació no reflectís la manca d'experiència (només portem un any junts) ni el poc temps d'entrenament (aproximadament un parell de mesos). La seva preparació ha estat a base de veure actuacions anteriors, molta feina d'aula i de tocar eines, fent només les maniobres i pràctiques justes. El resultat, com us dic, ha estat molt bo. És conseqüència de tenir bona gent, amb ganes de fer bé les coses i sobretot estar cohesionats. I això és el que han aportat al torn. Cohesió i ser un equip.
A partir d'aquí? Qualsevol cosa. Anar a fer visites per aprendre entrades i accessos a espais públics, començar a aprendre sobre els nous programes i eines tecnològiques, recuperar algunes pràctiques que teníem  oblidades (pels entrenaments al concurs)... però també seguint amb la feina diària del torn, que no només és fer el dinar, sinó també comprant, netejant, recollint els estris o pensant nous "plats per canviar la truita, la paella o la fideuà. Però que també hi ha de ser, eh.

Doncs apa, seguirem fent torn amb tota aquesta colla de bombers hiper-motivats i que contagien ganes de fer coses. Seguim.

dilluns, 23 de maig de 2022

La carrera tecnològica del 2022

Doncs si, ja ha arribat la calor i ja tenim les eines preparades i tota la formació pertinent feta. Doncs va a ser que no. A can Bombers estem en procés de canvis. Alguns estaven ja programats i altres ens han vingut donats per les circumstàncies. Així que com cada any anem a última hora, amb retard i la feina d'implantació per fer. Res greu si considerem que portem vint anys d'aquesta manera.

De fet, recordo que el primer ordinador al parc va arribar cap al 1998, pel llavors jo estava a Montblanc, i es va començar amb la localització dels vehicles. Poca cosa més podíem fer. Enviàvem fax en paper tèrmic, per qualsevol cosa. Els ordinadors estaven tant capats que en prou feines podies fer res més que obrir la visualització dels vehicles. No recordo ni quan vàrem començar a posar el personal de guàrdia en un document escrit i que quedés guardat al propi ordinador. De fet, això ja devia ser a Mollerussa, després del 2001, una època d'Excel i Word. Tot i això el fax seguia funcionant per moltes coses.

Imatge d'abans de 2012, però que podria ser perfectament d'ahir

No recordo haver rebut cap curs per entendre com anava el SIG amb els mapes i les posicions del vehicles fins ben arribat a Mollerussa (i segurament ja era al parc nou). Poc a poc es va anar imposant el correu tot i que les restriccions a veure altres pàgines fora la Generalitat era molt limitada. No podies obrir ni un youtube, amb tota la info que hi pot haver de vídeos sobre incendis o tecnologia del nostre àmbit. Va ser un període on alguns parcs fèiem la nostra pròpia web, amb fotos dels camions i recull d'alguns serveis que sortien als diaris.

Tot això ha canviat radicalment. De fet el Youtube esdevé una eina d'ús gairebé diari als parcs de bombers de la Generalitat. L'ISPC hi té penjats multitud de vídeos explicatius i descriptius de maniobres i d'accions de seguretat que tots els bombers hem de mirar en els períodes de formació de la guàrdia.

El "però" no està en que ja tenim mail, youtube, vídeos i fins i tot una web corporativa força complerta (les INT, els comunicats, els processos de formació i d'oferta de places, etc). El SIG que us he comentat va començar al meu Montblanc (al segle passat) i ha durat fins justs aquests dies. Per sort la casa li ha trobat substitut. Això ve precedit de l'ampliació de les dades de telefonia que arriben als parcs (les dades del SIG venien per ràdio). Sembla que el FieldMaps arriba per quedar-se. Després d'un període de prova amb el Collector (la majoria ni l'heu fet anar), aquesta nova plataforma no només et posiciona els vehicles en temps real, sinó que hi ha multitud de dades del servei, i tot allò que hi pots acabar referenciant, penjant i comunicant a la resta d'usuaris de forma relativament senzilla.

Aquesta implantació ha coincidit en el temps amb el canvi de programa que gestiona els serveis (el registre que en fem al parc). Els dos s'estan implantant alhora. A tots els nivells? Doncs no. Ni als parcs se'ls ha fet formació del FieldMaps per tal de treure'n una mica de rendiment, ni al de gestió s'ha explicat. De fet, aquest últim encara ni l'he vist. No així del FieldMaps, que amb els visualitzadors de PC et permeten fins i tot fer gestió de recursos dels serveis. Malauradament això està en una fase molt embrionària d'informació dins l'organigrama bomberil. Per exemple, a Lleida el grup de UCM hem rebut la nostra pastilla de formació. Poc més d'una vintena de persones. Però els que estan per sobre nostre no. Així que podem treure molta informació per algú que no sap que la pot tenir, obtenir ni tant sols s'imagina la capacitat de recursos que l'eina et pot arribar a donar i que li facilitaria la vida.

En el fons, però, tot això és dedicar-hi hores, que la majoria no tenen. I si a més coincideix amb l'inici d'una campanya forestal que ja ha començat (perquè portem una setmana anant de foc en foc), doncs aquí no hi ha pugui pugui assolir aquest nivell de canvis. Una part important de la casa està absorbida per la gestió dels greus problemes heretats amb els equips d'aire i la gestió del manteniment dels vehicles. I també de tot allò que no sabem. Així que no esperem que els comandaments dels serveis sàpiguen utilitzar algunes de les eines que tenen al seu abast. El dia a dia se'ns menja. És el que té no tenir estructura suficient per a gestionar tanta misèria heretada.

dilluns, 16 de maig de 2022

cuidem-nos cuideu-los

Aquesta setmana hem conegut l'accident, fet que és molt greu, d'una bombera en pràctiques que va caure d'un camió en marxa, mentre anaven a un servei. Independentment de les circumstàncies concretes de l'accident, no estic aquí per analitzar-lo, a mi no em pertoca fer-ho, hem d'aprofitar aquest fet (com qualsevol altra incident, accident o error) per aprendre i prendre consciència.

Els accidents i els incidents no són nous a casa nostra. Malauradament tenim una història escrita i una altra només coneguda a cada parc i cada torn d'on podem extraure diversos conflictes de seguretat que hem patit. El problema està en que aquests últims (els de cada parc i torn) es perdran en la consciència individual. Per això és tant important escriure tot allò que passa i que un bomber o bombera (també un quasi bomber i quasi bombera) els passa durant la seva jornada de treball. Que en aquest cas és el CIA (Comunicat d'accident o incident). I és important per això que us acabo de dir. El que ens ha passat al torn ho ha de saber qui computa tots aquests accidents i incidents. D'aquesta manera es podrà saber què ha passat a qualsevol parc (no només al meu), també el detall de cada cas, quan ha succeït i, el més important, la freqüència. D'aquesta manera se'n poden (s'haurien de) prendre mesures de tot caire per a evitar que tornin a passar, minimitzar conseqüències o altres solucions que es puguin acabar implementant.

Però això només és la teoria i la pràctica és més complicada. Tots hem tingut sustos, sustillos i coses que ens han grinyolat. A la nostra vida ordinària també. o és que mai us heu posat en risc? Quan sortim a un servei sovint ens creiem superherois (i això ens diuen els coneguts, per ells som herois sense capa per`po de carn i óssos). Per tant, davant la gravetat d'alguns serveis, la proximitat al nostre parc, el tipus de barri (en alguns ens esperen els veïns amb ganes de gresca), o el propi servei que ens fa córrer, més d'un cop (per no dir gairébé sempre) prioritzem el servei a la nostra seguretat.

Recordo perfectament alguns serveis on això m'ha passat. El més escandalós va ser un cop que vaig sortir per fora un balcó sense lligar, perquè hi havia una dona que hi era penjada. Ni cordes, ni res. Cap a fora a agafar-la. Després ja em vaig anar lligant. Però certament hagués pogut caure, jo, ella i els dos. També tinc el desagradable record d'un aparcament a Lleida, on en una segona planta soterrani ens vàrem desorientar. Havia fallat la càmera tèrmica, la mànega no estava prou ben estesa i el resultat va ser el no saber si anàvem endavant o enrere. Com cada cop feia més i més calor, vàrem saber aturar-nos i demanar ajuda. Per primer cop en gairebé 25 anys, em van treure de l'interior d'un servei, jo era incapaç de sortir. En incendis forestals, recordo ja fa un parell de dècades, quan ens van enviar barranc avall a buscar el foc que pujava com una mala cosa o en un altra que ens va passar el foc per sobre (que sort que només anava de capçades).

També recordo companys que han caigut del camió pujant al sostre mentre s'enfilaven per la part de darrere. Cada guàrdia hi pugem a mirar l'aigua, a buscar mànegues, o posar-les en sortir d'un servei, a buscar material, etc, etc, etc. Companys que han caigut per un forat de la claveguera de la cotxera, perquè la teníem oberta mentre fèiem la neteja del parc. Aquí s'hi va jugar una fractura de tíbia i peroné, però va estar de sort. El pitjor de tot és que després et trobes un comandament tornant-la a obrir perquè així va més ràpid fent la neteja 😱.

Però amb aquesta presa de conscienciació de tots nosaltres no n'hi ha prou. Des de fa un parell de setmanes tenim amb nosaltres els bombers i bomberes en pràctiques. I HEM DE SER EXEMPLE. Han d'aprendre a conduir (tots condueixen cada dia els vehicles) però també han d'aprendre a estar dins el camió anant a un servei. Han d'aprendre QUAN s'han de posar l'equip, l'EPI, el casc... En els serveis han de veure que nosaltres també prenen totes les mesures de seguretat que són necessàries. I fins i tot han de veure que no tot és vàlid davant un servei.

Fa tot just una setmana, a l'incendi de ribera de Soses, ens van indicar d'anar barranc avall per la falda d'aquest. Només hi havia pedra i el pendent era molt pronunciat. No hi havia foc ni tampoc s'hi apreciava fum. En ser de dia podíem veure perfectament que el pendent anava a més, amb algun petit precipici o tall en la continuïtat. Doncs ens hi vàrem negar. En aquest cas es va demanar una re-avaluació per un superior, qui ens va donar la raó. El risc era molt gran i el benefici pràcticament nul. Així que es va deixar estar.

Aquest dia, al més valent, li vàrem negar la possibilitat de fer-ho ell tot i la seva insistència. Hi va haver la gran lliçó davant els bombers en pràctiques que ningú s'havia de posar en perill per una cosa que no valia la pena (i majoritàriament no hi ha res que la valgui), però ells encara menys! Ells estan en pràctiques i el que han de fer és aprendre i no prendre riscos.

Tots sabem com hem d'anar dins un camió i com hem de conduir. Tots sabem que no hem de prendre riscos innecessaris (i tot i això en prenem), tots sabem que al propi parc hi ha coses que caldria arreglar però que mira, per manca de pressupost, per manca de consciència, per peresa, etc sovint triguin mesos en solventar-se. Doncs no. El que toca, el que cal fer, és cuidar-nos i també cuidar-los. Cuidar als nous, als que tenen poca experiència, als que porten poques hores de servei, als qui han estat només en parcs petits i han viscut pocs serveis "grans". I també cuidar dels nostre company de binomi o trinomi, a cada servei. Quan veiem una esquerda, un forat, un cable elèctric, una porta mal tancada o mal oberta, un forat d'escala ple de fum o una finestra trencada hem de prendre les mesures necessàries per a que ni nosaltres i els nostres companys prenguin mal. Ni tinguin un susto, ni un sustillo. Si, som bombers, però d'herois el cementiri n'és ple.

dilluns, 9 de maig de 2022

Boscos de Ribera els germans pobres

Quan estem a poc de començar la nova campanya forestal de 2022, hem entrat de ple a la campanya del borrissol i de la vegetació de ribera d'aquesta època. Fa un parell de setmanes estàvem a Balaguer apagant allò que la natura insisteix en cremar... dissabte passat, i aquest cop en una zona reincident, més de 40ha de ribera al riu de Seròs. I és que el Segre, any rere any, a la que cauen les volves del borrissol, aquest crema que se les pela. I si afegim que ni la CHE ni l'ACA volen fer res per a netejar, buidar d'espècies o deixar-ho més lliure de vegetal, doncs crema que cremaràs. A la primera calor tenim incendis a la zona de Corbins-Térmens, a La Mitjana i també al Baix Segre.

Solució? La que faríem la majoria... deixar cremar i que els fruiters ho aturin. Però ja sabem que aquí tenim gent molt ben pensant, que han decidit tirar de camions i aigua a tort i dret. Així que el resultat és mobilitzar vehicles (més que menos) per a que al final també siguin els fruiters qui apaguin els incendis. Però això si. Mànegues i mànegues utilitzades i embrutades, que després cal recollir i netejar. Fins quan? Doncs fins l'endemà, quan les soques comencin a fumejar (i tornis a utilitzar les mateixes mànegues plegades el vespre anterior). I perquè fumegen i son un perill? Perquè el dia abans algú hi va tirar aigua, no van consumir prou bé i ara tenen vegetació mal cremada al seu voltant.

Si, no són tècnic forestal, ni he estudiat incendis de ribera, ni tampoc porto cap mena de galó que avali uns "coneixements" en incendis d'aquests tipus. Però porto més de 15 anys anant a aquesta part del riu a apagar soques mal apagades que el dia abans algú havia decidit mal apagar. Fàcil no? Doncs no hi ha manera.

Sembla que la "paradoxa del foc" s'oblidi cada vegada que hi ha un incendi prop del riu. Que és un riu, que l'aigua no crema, i que com és terreny fèrtil els pagesos hi planten fruiters a la vora. A no, que ara cal subtitular la peli d'Alcarràs perquè aquests pixapins entenguin el que diuen els de comarca. Deu ser això. Els incendis a Lleida es confinen amb fruiters i terra llaurada. No son boscos infinits ni estressats per la manca d'aigua. Al costat del riu no hi falta aigua però si hi sobra tant bomber. I cada cop que els apagues tornen a cremar i més fort.

I si realment és tant necessari apagar allò que has fet durant una primera jornada, el que toca és posar recursos durant la nit i durant l'endemà a acabar la feina. Res de posar un camió i que vagi revisant les "4" soques. Perquè no n'hi ha 4, en son moltes més. Però com això és un racó de la Catalunya rural, no podem tenir-hi els camions hipotecats, que estem molt lluny de qualsevol parc.

Doncs o posem parcs de bombers on hi ha vegetació de ribera per apagar-los tots en condicions o els deixem cremar i que la natura faci la seva feina. Però això d'avui si i demà no, és un sense sentit. El que us deia, si encara necessitem posar traducció a la peli Alcarràs, com volem interpretar el que hi passa al riu? Només mirem l'estadística. Cada any crema i cada any hi passa el mateix. El que no s'aguanta és que ahir hi havia un grapat de camions per apagar un incendi i que avui no s'hi dediquin recursos perquè necessites tenir els parcs oberts, que és diumenge i poden sortir accidents, rescats o incendis varis a qualsevol lloc.

Feia temps que no escrivia un post més crític que analític (que també ho és) però quan el que et fan fer avui no és el que et van fer fer ahir ni és el que et faran fer demà, doncs fot ràbia. Deu ser perquè vull fer les coses bé. I així, bé, no hi anem.

dilluns, 2 de maig de 2022

El sistema anti social de bombers

Aprofitant que avui és 1 de maig (sempre hi ha un dia en que s'escriuen els posts), donava tombs a què us podia explicar relacionat amb bombers i el dia de la mare o el dia dels treballadors. Tinc auto-prohibit fer sindicalisme des d'aquesta plataforma, no és el lloc. Aquí només faig propostes i crítiques a tot allò que crec que cal canviar, però sense cap caire "laboral", tot i que sent 1 de maig potser tocaria. Doncs no, avui parlaré de dones, més concretament de bomberes mares.

Perquè la casa s'omple la boca amb la feminització del cos, que han d'entrar moltes dones, que cal reservar places per aconseguir-ho, que amb el ritme dels últims anys això no ho aconseguiríem fins al segle que ve. I potser si que cal afavorir l'entrada de dones, noies, mares i perquè no, alguna àvia. Però també cal posar els mitjans per a que siguin com la resta. I m'explico.

Repassant les estadístiques de percentatge de persones presentades i aprovades no hi ha pràcticament diferència entre sexes respecte la proporció d'èxit. El problema el tenim quan no hi ha gaires noies (dones, mares i àvies) que es presenten a bomber. Però, i això no ho diu l'estadística, si hi ha gran diferència entre aspirants pares i aspirants mares. També els "futurs" pares no tenen problemes en fer una oposició, però una aspirant embarassada no pot fer ni les físiques ni el Curs Bàsic. I aquí ja tenim la primera diferència. En tot cas hi pot haver una reserva de nota  per a la propera oposició, però clar, d'un any per l'altra possiblement el cos ni encara estigui a lloc o si fas alletament segurament no se't permeti una dispensa horària per a donar pit, tampoc biberó, al nouvingut. Així que aquí comencen els problemes.

Fer el Curs Bàsic per una mare ja és en si un problema familiar, logístic i sobretot de conciliació familiar. Però després ve quan ja estàs al parc. La baixa de maternitat (la de paternitat comporta el mateix) no permet fer la formació obligatòria anual, ni pots passar la revisió mèdica. Simplement perquè estàs de baixa. En conseqüència les mares (i alguns pares) comencen a quedar enrere respecte als que no tenen nadons al seu càrrec.

Posteriorment, i sempre que agafes una reducció de jornada, aquesta comporta no poder realitzar hores extra (que sembla del tot coherent). Si has de reduir l'horari per a tenir cura d'un nadó, un familiar malalt o qualsevol altra circumstància, el més normal és que el temps lliure el dediquis a aquesta persona o simplement aprofitis per cuidar-te (tots sabem que quan tens algú malalt a casa l'últim que es cuida és el cuidador) i no a fer guàrdies extra. Aquest fet però, s'acaba girant en contra (segons qui ho interpreta) perquè hi ha activitats amb horaris conciliadors, que sovint no es poden fer perquè estan pensats per a generar hores extra quan la compensació horària no és possible.

Hi ha activitats, com la difusió de la prevenció a escoles i associacions, que no poden generar hores, simplement les restes del teu horari. I això està escrit així. Però n'hi ha d'altres que el que diu, és que et lliuren de la guàrdia i quan no en tens se't paga en hores extra. I aquí és quan venen els problemes. Com qualsevol llei que té massa lletra. És tant estricte i meticulosa que no deixa lloc als canvis lògics i coherents que faciliten la pròpia aplicació. Grups com el GROS, GRIT i GREC tenen la particularitat de funcionar de manera diferent a la resta. Una setmana de pre-activació (sense guàrdia real al parc) comporta la compensació de dues guàrdies, que són les que no es poden realitzar aquella setmana. Però si només hi ha programada una, la segona es cobra en hores. I aquí el problema. Qualsevol bomber o bombera que tingui una reducció d'horari no pot generar hores extra. Llavors què passa amb les mares i pares amb crios petits?

La solució més senzilla és que no poden estar en aquests grups, perquè no poden generar hores... uffff, quin sistema més enrevessat. Mira que és fàcil amb 67 guàrdies que tenim en tot l'any, es podria compensar qualsevol altra dia. Doncs no. Sembla que això com no està escrit, no es pot fer. Només pots compensar les hores de la setmana afectada (i els dies immediatament anteriors i posteriors). Veus? Les lleis, normes i circulars tenen massa lletra.

Doncs això, que avui és el dia de la mare, el dia del treballador i que la primavera sembla que comença a agafar volada. No us estresseu, preneu el sol i gaudiu de la vida, que ja veieu que la casa, per molt "feminista" que vulgui aparentar, només mira el seu melic. ✊

dilluns, 25 d’abril de 2022

Per moltes històries del primer bomber Sant Jordi

Ja hem sobreviscut a un altre Sant Jordi. Alguns han comprat roses, altres llibres, altres ambdues coses i altres res de res. Però tot i així la tradició diu que cal comprar una rosa o un llibre. I roses a bombers no n'hi ha (potser algun capullo 😅) però llibres que parlin de bombers algun podem trobar. Algun, ben poquets. Recordo algun diccionari de termes bomberils editat per la casa, també algunes làmines (ja caducades) sobre esport i exercicis a fer durant la guàrdia segons la tipologia física que tinguessis (el bomber fort, l'àgil, el resistent...) però com moltes coses en aquesta casa, quan les fas per compromís i no hi creus s'acaben morint.

Hi ha antics manuals de bombers, altres que son tractats de prevenció editats majoritàriament pel govern basc (qui durant una època va marcar càtedra editorial) i potser alguna edició sobre la Norma Bàsica d'Edificació i el Codi Tècnic de l'edificació en l'àmbit de mitjans de prevenció i actuació contra incendis. Però aquí s'acaba la literatura bomberil oficial.

Després hem d'anar a edicions limitades de bombers amb la carrera d'Història i que com a treball de fi de Carrera o Document de Post grau fan tot un recull històric del seu parc. Així podem trobar alguns llibres o publicacions sobre Bombers de Reus i altres que en la commemoració dels centenaris (o 125 o 150 anys de la fundació) han pogut veure la Llum. I cal agrair a tots aquests companys que amb criteri científic i valor històric reconegut han pogut fer aquest recull do gran valor per a futures generacions.

Però aquest Sant Jordi el Llibre que ens ha d'interessar va sobre els Bombers de Lleida. El títol ja ens fa veure que és un document d'alt valor històric; "Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida. 1840-1980". Evidentment no és un llibre per tenir-lo a la tauleta de nit (o si 😕), però del que n'estic convençut (i és perquè l'he fullejat i llegit algun capítol) és que és un document que hauria d'estar a la Biblioteca-Museu dels Bombers. I el millor de tot és que l'autor (Leonard Jové) és bomber del parc de Lleida.

Aquest llibre hauria d'existir per la majoria (o tots) dels parcs de bombers siguin d'origen municipal, diputació o els "moderns" de la Generalitat de Catalunya. Pràcticament cap dels nous bombers i bomberes de les últimes promocions coneix l'origen del parc de bombers on té la plaça provisional o en fa les pràctiques. Ni saben que fa 60 anys tothom era voluntari, ni que fa 40 eren treballadors de l'ajuntament que poc a poc els va anar absorbint la Generalitat. Tampoc coneixen com eren els primers vestits d'intervenció de la Generalitat, ni els escuts (ja n'hem tingut un bon grapat) ni moltes altres coses.

A priori per a ser un bon bomber no cal saber cap d'aquestes coses, però l'evolució natural i (també forçada) del Cos ha propiciat canvis i maneres de treballar que no es poden entendre sense conèixer el seu origen. Jo quan tinc alumnes de NRBQ sempre els hi explico que els primers guants de nitril sota els guants químics es van posar per un tema higiènic. Després d'una setmana al mes de maig, on cada dia els guants (de plàstic) se'ls havia posat un bon grapat d'alumnes de l'escola, no només feien pudor sinó que mantenien l'humitat i la suor de les mans precedents. Aquí és on es va decidir utilitzar guants a sota. Per higiene. I un cop saben això, cada cop que algú s'ha de posar un guant "d'ús comú, no personal" han de posar-se un altre a sota. Així mai t'equivocaràs.

La importància i conscienciació dels equips d'aire (ERA) augmenta quan t'expliquen que molts dels bombers dels 60 i 70 no van arribar a vells (però si jubilats). Aquesta generació va treballar sovint sense els equips de protecció respiratòria i amb el temps molts van emmalaltir. També és una època en que es fumava molt (tot s'ha de dir). I igual que et portaven llet als focs forestals i d'indústria et portaven una botella de vi amb el menjar. I també algun paquet de tabac (que algú comprava).

Per això de la importància de conèixer el passat. L'origen. D'on venim. Què ha passat anteriorment a nosaltres. Perquè els camions estan mirant cap a un dels dos costats de la cotxera. Perquè el parc està al polígon industrial o perquè està entre dues poblacions. Al final conèixer el "nostre" origen et fa entendre i per tant estimar més el teu lloc de treball i d'aventures. Perquè un parc de Bombers és com un parc d'atraccions. Hi passen coses fantàstiques i meravelloses cada dia. Si les parets poguessin parlar tindrien molts llibres a editar. Doncs escoltem-les.

Sant Jordi era bomber. Apagava incendis i rescatava persones.