dilluns, 21 de novembre de 2022

Qui vol obrir un parc de bombers?

Porto moltes setmanes escoltant que si obren aquí o si obren allí, que si posen això aquí o que no queda clar com s'ho muntaran... I és que la casa porta els últims anys amb algunes cartes amagades a la màniga. Des que es va presentar el Pla 20-25 que se sap que es vol desplegar el GROS a altres regions, que es volia tancar algun parc a la zona de Girona i que també és necessària l'obertura de nous parcs professionals a la REL, tant a la plana com a pre-Pirineu.

Només es coneix això, res més. Totes les preguntes que es fan a la casa es responen igual, ara no toca. "Ara estem fent altres coses i no ens podem desviar". Primer l'excusa de que havien d'entrar gairebé 1000 bombers, després que s'havia de renovar la flota de BRP (cosa que ja portem feta a més d'un 60%), i després el desplegament de guàrdies de suport, del GEM/SEM, dels Lima i altres millores o canvis "essencials" que no podien ser destorbats per la més mínima sol·licitud d'informació sobre com arreglar les diferents mancances o millores que TOTHOM vol conèixer però que és el més absolut dels secrets.

I és que va ser un secret fins que es va presentar als alcaldes de Girona que es volia tancar un parell de parcs de la demarcació. Si, he dit tancar. Primer van ser els alcaldes i després els bombers dels parcs afectats! La informació oficial consisteix a dir que se'ls ha canviat l'activitat, un per a formació i l'altre per logística, però la realitat és que no hi ha cap bomber operatiu fent-hi 24h. El tema Drons també era una mena de tabú, que per sort es va posar una mica de seny i s'hi va fer una mínima aposta (quan ja tots els altres cossos s'hi havien inicial). Però quan es preguntava, sempre es responia que ara no tocava, sempre per a després del desplegament del 20-25.

I és que el 20-25 comença ja a fer mania. Siguem clars. És un pla ultra-secret que només un petit grup de persones coneix a fons. És el gran pla que tot ho arregla, però que tots desconeixem què implica. Si, millorarem vehicles i tindrem UCM (ja no Punt de Transit) perquè millorarà el comandament dels serveis (puc riure?), podria escriure 10 posts un darrera l'altre de les UCM i PT. També es vol obrir parcs. Sabeu de quants pobles m'han dit? Si es podria fer una nova Regió! Borges, Granadella, Artesa, Oliana, Ponts, Maials/Serós... La veritat? El que es necessita és un parc molt proper a Lleida que li doni suport i que pugui fer els serveis de la comarca. Torrefarrera i Maials serien parcs ideals. Es farien un fart de treballar. Però no, aquesta no es la idea. Posaran un parc GROS per a donar servei a tota la Regió, quan aquí l'únic que treballa és el parc de Lleida. Les estadístiques son clares. De fet, ho son tant que ja no s'envia el resum de serveis mensual, no fos cas que a alguns els caigués la cara de vergonya. Hi ha un parell de parcs amb fama de "feina" que son els quarts o cinquens en nombre de serveis, per plorar... 

La REL és una regió tant especial que per no poder no podem ni dividir la Regió en dues grans àrees. Entre les dues Nogueres i el Segre hi ha 3 valls tant importants que d'una a l'altra hi ha més d'una hora en camió i és més fàcil baixar fins Balaguer per remuntar la nova vall que fer la travessa per colls de muntanya. Això si, ara sembla que el GRAF el volen unificar a Tremp. S'espetegaran, i tant que s'espetegaran.

I és que com ningú explica i ningú vol donar raons, l'opció és tenir-ho tot amagat. I quin problema hi ha si vols obrir un parc en un lloc o en un altre? Qui s'enfadarà per obrir un parc de bombers? Si és que és una oportunitat! I un parc GROS? Doncs obre'l i explica-ho, ja hi anirà gent que poc a poc anirà planificant-se la vida per poder-ho fer o no. Però si demà surt un concurs per anar a la població X qui hi anirà? Els que van a treballar a peu? Els que hi van en bicicleta? Els que estan a un parc a 10 minuts de casa? Segur que CAP d'aquests hi va. I es perdrà part del molt coneixement que tenim. I això vol dir perdre molta gent pel camí. Sembla que l'aposta sigui només per a gent jove, de les últimes promocions que el que volen és no fer 150km per anar a treballar i els és igual si van al GRAF, al GROS o a qualsevol cosa nova pel simple fet de tenir-lo a mitja hora de casa. I la solució hauria de passar per a tenir un parc on s'integrés experiència i joventut. Els joves que volen apropar-se a tota costa i els experimentats que volen fer un canvi i sortir de la zona de confort. Però aquests últims avisant-los unes setmanes abans no et vindran.

Així que, potser ja està bé de tant secret. Obrir un parc o dos o tres no hauria de ser cap trauma per a ningú. I ben explicat, amb temps, és una oportunitat per a reclutar persones amb bons coneixements i experiència, que als més novells els servirà per treballar amb major seguretat i ampliar els seus coneixements. I saber qui son els teus "clients potencials" també ha de ser un factor clau per aquesta decisió. Obrir un parc en una vall o en una altra, en un lloc de fàcil comunicació o allunyat son factors que, en una regió llarga i difícil de travessar transversalment, és un paràmetre important pel bomber (i també persona) que ha d'optar a anar-hi.

Apa, obren les apostes. On creieu que s'obriran els nous parcs de la REL? I el més important, perquè i amb què.

dilluns, 14 de novembre de 2022

De la desaparició a l'evident necessitat

El 2010 vaig escriure un post parlant que el Risc Químic a Bombers havia mort. En aquell moment era així. A més dels molts problemes que ha tingut la casa per subsistir com a cos de bombers, hi hem d'afegir aquesta especialitat complicada i plena de ciència amb la que molta gent s'hi atreveix i molt poca realment domina.
Avui la situació ha canviat totalment. 12 anys més tard estem als serveis més importants amb incidència ambiental que tenim a Catalunya. De fet, el ressorgiment comença a veure's al desembre de 2019, quan acaba el primer curs d'habilitació GRIT. En aquell moment una dotzena de motivats i "friquis" del NRBQ hem coincidit durant un grapat d'hores compartint experiències, calculant, aprenent i sobretot al·lucinant. Allí "va començar" tot. Hi havia feina anterior que des d'Operacions havien planificat trobar i formar un grup de persones amb un perfil concret per a poder entendre, dominar i especialment contribuir a la resolució dels serveis que la indústria química i energètica ens estava oferint.
Sempre dic que el primer servei va ser l'explosió d'IQOXE. Allí ens vàrem estrenar tots. Uns des del propi servei i altres des de casa donant tota la informació possible sobre el producte, reaccions i possibles afectacions sobre l'entorn. I quan encara estava tot calent, va aparèixer la COVID. Aquí es va fer un creixement de cop. Es va sumar a tots els formadors de NRBQ per a poder fer les intervencions a les residències afectades. Per una banda es feia una primera inspecció/visita on es determinava la possibilitat i necessitat de fer-hi una assistència i després ja venia el gran desplegament que suposava una desinfecció amb tota la seguretat i efectivitat. S'implicava des del GROS, els ECO, els Delta i els  4 furgons de RQ. Després, a mesura que es va tenir més material es varen poder doblar equips habilitant un parell de furgons complementaris amb material per desinfecció biològica. Després va tornar la pau.
A partir del 2021 ha vingut la guàrdia GRIT. Una acció tant senzilla com tenir una persona tots els dies de l'any amb preparació per donar el suport específic d'aquest àmbit. "Fàcil". Pot semblar-ho. Tots tenim llibres, apunts i informació diversa a portals i APPs específiques. Però només cal rebre una trucada avisant que hi ha hagut una explosió o una fuita per a que t'adonis que amb tot allò que saps i que pots buscar ja fas tard. El problema ja s'ha creat, els primers bombers ja hi han arribat o estan a punt. I llavors tothom espera de tu la solució màgica. Quines barreges es fan, quins productes es generes, son tòxics els fums? i tot un seguit de preguntes que pràcticament ningú pot respondre en un primer instant.

Sabeu quan a l'escola us deien, avui examen sorpresa! Doncs pitjor. Perquè en un examen sorpresa t'asseies al pupitre, esperaves sol a que et donessin papers en blanc i finalment arribava el full de preguntes. Recordo que en la meva època d'estudiant, els exàmens m'anaven de menys a més. A mesura que em concentrava i podia resoldre les primeres qüestions s'anaven resolent la majoria de les següents preguntes. En una truca de Sala Central no hi ha marge. Estàs a casa tot tranquil, mirant la teva sèrie preferida o badant per la finestra, i sona el telèfon del GRIT. El so ja t'avisa que ummmm, algo passa, veus que és SCB i et diuen... hi ha un servei a tal lloc, contacta amb el cap de guàrdia de la Regió X perquè hi ha aquest producte. I en el temps de penjar a SCB i trucar al Charli de referència has d'haver-te fet la composició mental del què està passant. Et donen 4 detalls i apa, la pregunta: Quins productes es poden generar?
Això és una guàrdia de suport del GRIT. Tot un procés mental en mili-segons per intentar donar una primera resposta coherent sobre si hi ha tòxics, perill d'explosió, d'inflamabilitat o alguna sorpresa addicional. I un cop t'has fet la primera teoria i l'has dit, seus a l'ordinador (si estàs a casa) i comences a cercar informació a tots aquells llocs que prèviament t'han guardat en una carpeta del Chrome. Així ha estat sempre que m'han avisat d'alguna cosa remarcable.
La setmana passada us escrivia sobre el simulacre de les sirenes a Tarragona. El Clor, aquell gran desconegut per la majoria de vosaltres i aquell ben conegut per nosaltres. Per això vaig poder-vos donar algunes dades que ja em conec de memòria. Altres productes cal buscar-los i altres ja els tenim més o menys preparats. Per això que dèiem, poder donar una informació inicial sobre el producte en qüestió. Hores més tard de publicar-ho, va haver el servei de Constantí. Una indústria que utilitza Sofre. El sofre és aquella pols groga que fa molts anys es tirava per les cantonades dels carrers per a que els gossos no fessin pipi. (Fa poc en vaig veure per un cèntric carrer de Lleida, després ens queixem que Lleida és una ciutat contaminada...). I després ja de nit hi va haver alguns problemes a la depuradora de l'Hospitalet de Llobregat. Al final qui ens ha donat problemes durant la setmana ha estat una empresa de fertilitzants (amb el sofre que tots hem tingut a les mans un grapat de cops) i una depuradora (o sanegen la merda que tirem per la claveguera). Ni petroquímica ni combustibles fòssils. El perill ens el pot donar qualsevol activitat humana. I també la natura. El coi de volcà canari va tenir ocupats els detectors de sulfurs i de diòxids de sofre durant molts mesos.

Doncs apa, ja podeu anar a treballar tranquils. Que les vostres empreses facin tota la paperassa amb els Plans d'Emergència, però sobretot sortiu. Després ja arribarem els bombers a solucionar el problema.

dilluns, 7 de novembre de 2022

el simulacre de simulacre

Portàvem setmanes esperant. El simulacre d'avis d'incident químic a Tarragona era la gran acció mediàtica de Protecció Civil per seguir venent que ells són els gestors de les grans emergències. Tot i això, només a caire informatiu, recordar que en qualsevol gran problema qui va en direcció contrària al de la gent que fuig som els bombers. Uns organitzen reunions i els altres fem la feina bruta.

Finalment el dia va arribar. Tot estava preparat. Les sirenes a punt. El senyor que pitjava el boto davant l'ordinador esperant l'ordre. El Conseller reunit amb el Gabinet de Crisi del Simulacre. Els mòbils configurats i amb tota la wifi i bateria disponibles per a rebre els missatges i instruccions de confinament. I arriben les 18:30 i amb la mateixa puntualitat que un rodalies, de 5 a 10 minuts mes tard, algú diu que ja es pot tocar l'alarma. Fiiiiiiiiiiu. Fiiiiiiiiiu. Fiiiiiiiiu. Tres cops, com les negacions de l'apòstol Pere davant temple.
Algú sap perquè la persona que havia de pitjar el botó era un home? Va ser una casualitat? Una decisió política? Era el cap de sala? Com és que si Interior està tant feminitzada no va triar una dona per a tant vital acció? De fet no és tant important qui ho fa, sinó el fer-ho. Finalment es va fer, ja està. Per fi han sonat les sirenes d'alarma de Tarragona, bé, les del Polígon Sud. En poques setmanes és el torn de les sirenes del Polígon Nord. Serà una dona l'encarregada de pitjar el proper botó? Veurem.
A mi me la sua qui acabi pitjant el botó. El que realment em preocupa és que sonin quan tinguem el proper incident al Complex de Tarragona. Experiències en tenim moltes. Massa i en cap d'elles ningú ha tingut el valor, l'empenta, la decisió de fer sonar res. Ans al contrari. L'experiència ens diu que fins ara la coordinació ha estat sempre un desastre. I l'ultima encara més. IQOXE és un servei amb nom propi, que tindrem al record tots aquells qui el vàrem viure d'aprop. Les sirenes no varen sonar però tothom sabia que passava alguna cosa greu. El més greu, les reunions de coordinació no es van realitzar en la forma planificada. Nomes cal que aneu a la documentació i informes d'aquell dia. Les No Sirenes va ésser el menys important dels problemes d'aquell vespre. I aquest simulacre ha demostrat que la gent sap el què ha de fer. Seguir les instruccions. Nomes cal conèixer els seus habitants. On treballen? A la petroquímica. Doncs tranquils, que quan vagin maldades, faran el que se'ls digui, perquè coneixen perfectament el que hi ha al seu territori. El problema es genera quan no es diu res a la població. Llavors ve quan s'intueix el caos dels gestors de l'emergència civil i podem trobar cues de vehicles creuant el Coll de la Teixeta.

Només a mode de detall. Els confinaments són bons, si, però fins quan? On? Perquè? I ha algunes preguntes que cal respondre per a entendre que no tot és vàlid.

Que cal fer en el minut zero? Confinar-se. Evidentment, no es pot evacuar una població de 130.000 habitants en uns pocs minuts. Txernobyl n'és un exemple.

I després? Depèn. Aquí hi juguen molts factors. El vent, la calor/fred, el producte... aix el producte.
Si el producte. Un producte que fuita o un producte que crema? Un producte que crema (IQOXE) molt probablement passarà a CO2 i vapor d'aigua (com qualsevol combustible) i potser una petita part es malcrema (CO). Però al lloc afectar també es poden malmetre instal·lacions que poden provocar altres afectacions. Cal per tant un període d'anàlisi i alerta. Veus? Les sirenes havien d'haver sonat aquella tarda de gener.

I un producte que fuita pot ser tòxica (o no ser-ho) i pot provocar olors, irritacions, malestar, etc. O pot ser inflamable i crear un núvol (a l'aire o soterrani). Per tant a qualsevol fuita cal tenir en consideració la densitat dels gasos que hi ha. Si són més pesats o no que l'aire. Recordo que quan era petit a casa els pares hi havia dues obertures a la cuina, una a dalt i una a baix. Va ser l'època en què es va substituir el gas ciutat pel gas natural.
El simulacre donava com a producte de fuita el gas Clor (gas tòxic i oxidant). Per als neòfits, és el gas que provoca la majoria d'intoxicacions als operaris de les piscines quan s'equivoquen de productes. Doncs el Clor és un gas molt pesat, que difícilment es dissipa per l'aire i es manté concentrat a les parts més baixes. Per entendre'ns, la típica i sorprenent imatge del fum anant cap a baix. I ara la pregunta. Quants de vosaltres us vàreu confinar al soterrani o als baixos del centre esportiu que teníeu més propers?
Recordeu fa unes poques setmanes que feia olor d'hidrocarburs ala costa tarragonina i que va arribar fins al Garraf? Curiós oi? Doncs el dia del simulacre de fuita de Clor el vent era de nord-est. Ni sirenes a Cambrils ni a Sitges. Deu ser que allí la gent no és cregudeta com a Tarragona. Un altra dia bufarà de sud, sort que els de Reus li fotem al vermut i morirem alegres.

Doncs això, que va ser un simulacre de fer sonar sirenes i que Protecció Civil tragués una mica de pit (o de tuit) fent-se escoltar a les xarxes socials. Però calma, quan passi res greu, allí estarem els bombers. I com deia fa uns dies, tranquils que tots morirem, l'important és no patir.

dilluns, 24 d’octubre de 2022

El canvi generacional ja ha començat

No és cap secret que des de fa una mica més d'un any, en aquesta casa, hi ha coses que sembla que van a millor. Algunes. Però no estem per a tirar coets. És cert que han entrat gairebé 650 bombers "nous" als parcs. I això es nota i molt. L'edat dels torns s'ha rebaixat amb escreix mentre que les ganes de fer coses han augmentat exponencialment. Això també va acompanyat d'un disminució, a priori, de l'experiència i bagatge del personal. Però en parcs grans on es treballa i molt, aquesta experiència l'han agafat de forma molt ràpida.

Tenir gent jove al torn, per poca experiència que tinguin, és molt bo. Tenen facilitat per aprendre i sobretot per a fer que els torns prenguin dinàmiques noves de treball. Tant senzill com canviar la manera com es tria el dinar, qui cuina o com es fa la gestió dels rols de convivència. Tant senzill com això. Però quan als torns s'acumulen elefants (als quals m'hi puc incloure) els costums per bons que siguin sempre són vells. Qualsevol canvi ha de ser benvingut i com a mínim tingut en consideració.

Recordo perfectament quan, 2-3 anys enrere, muntar una pràctica era tota una odissea. Tot es feia coll amunt. La gent no tenia ganes de fer recordatoris de maniobres ni tampoc alguna que altra pràctica pràctica per novadora que fos. Ara tot això ha canviat. Tots restem asseguts com bones persones i estudiants aplicats a l'aula mentre qualsevol company ens explica la seva experiència o una nova instrucció que ha aparegut per la intranet. Si és que fins i tot aquest últim cap de setmana dos "toros" del torn han anat a la cursa de Bombers de Barcelona a córrer amb l'equip d'intervenció posat. Segur que la propera guàrdia ens expliquen tota la seva aventura.

De fet, a Lleida aquesta dinàmica està als quatre torns. I quan ens arriben bomber d'altres parcs per a cobrir alguna manca de personal, al·lucinen amb el grau de motivació de tots els torns. Als concursos de trasllat ja no s'hi apunta segons qui. Des de fa algun temps qui ve a Lleida és perquè té ganes de bona marxa, quan abans era simplement anar més a prop de casa. Actualment hi ha parcs del nostre entorn més difícils que Lleida. Son més tranquils, per la nit sovint poden descansar, les guàrdies de dia son menys estressants i així tot de petites coses que provoquen que qui vol realment fer de bomber acabi, tard o d'hora, buscant venir a Lleida, la resta? Ja estan bé al seu balneari.

Però com us deia al principi. No tot funciona. Sobretot les coses que no depenen de nosaltres mateixos. Ah, la culpa segons els de dalt sempre és nostra. Però jo des del parc, a qui veig que no funcionen són ells. No els de baix.

Curiosament, des de que hi ha també promocions a sots-inspector l'edat i l'esperit dels nous tècnics també ha millorat. Deixant palesa la manca d'efectivitat de la "vella guàrdia". Els últims anys anys han aparegut diferents problemàtiques. Els manteniments amb la manca de control i seguiment de la facturació per les feines de reparació, els problemes amb les ampolles d'aire, que a més d'aire començaven a portar aigua (no som peixos nosaltres), la dificultat de complir protocols com el de recerques i d'altres serveis tipus. Això si, s'hi envia al camió de bombers amb la dotació mínima i ja farem... deixant el "marron" als qui estan al servei.

Si tenim bona gent amb l'excarceració, amb els incendis de llosat, en incendis d'interior o el GROS ha permès un salt endavant en gestió de recursos a grans serveis, ha estat perquè hi ha un gran equip humà al darrere. Si els parcs haguéssim d'esperar que la casa ens posés cotxes per a poder fer pràctiques de tall seguiríem amb les 4 eines bàsiques que teníem fa 15 anys. Ara no només s'han demanat lones i estris específics, sinó que tothom sap com utilitzar-los. I en sabem perquè a mig matí sortim al pati a trencar els cotxes que un company ha aconseguit. Si l'hagués gestionat un tècnic, encara estaríem al sofà esperant que els vehicles caiguessin del cel.

Per sort, els nous tècnics i els nous ECO son gent amb tant neguit de treball com els joves dels parcs. I així també ho veu la casa. Son els que han rebut l'encàrrec (els "vells" son elefants majoritàriament aposentats) de la nova gestió dels Equips d'Aire i els centres d'emplenat. S'han incorporat Drons. La incorporació i actualització dels Riscos Tecnològics dins una guàrdia de suport. Els Mitjans Aeris, que anys enrere també havien estat tant polèmics com els manteniments, ara son un exemple de gestió. Els GRAE han estat més visibles que mai, són exemple de la dificultat i problemes que hi ha a qualsevol activitat a l'aire lliure. Els MAER i GRAE donen suport a la resta de serveis importants o de risc dels propis bombers. Ha estat posar tècnics nous i joves a tasques de responsabilitat que les grans àrees han començat a funcionar. Perquè no funcionaven.

Per això, ara que estem davant les noves licitacions de camions, esperem que aquestes noves maneres de fer, demostrin que tenir nous camions també és sinònim de millors vehicles de bombers. Els Scania son bones màquines, però no son bons camions de bombers. Els nous BUL, BUP i AEA han de ser tot allò que no han estat els 92 BRP. Han de tenir el volum per a tot allò que han de portar. Vehicles intel·ligents (perquè han estat dissenyats de forma intel·ligent) i no només una caixa plena de coses a mode de Tetris (la millor definició dels 92 Scania). Han de tenir armaris pensats per a tenir les eines grans i les pesades a la part de baix, les petites a dalt i un sostre on si hi puges (si cal pujar-hi) que sigui segur.

El futur és dels joves i el present ja ho comença a ser-ho. I cal deixar-los espai per créixer. Els vells han estat desemmascarats, no saben per vells i son tant dolents com el diable.

dilluns, 17 d’octubre de 2022

On tenim la Prevenció i les campanyes institucionals?

És curiós com de vegades hi ha conceptes nous i ocurrents que quallen. Anar a buscar boletaires sembla un bon eslògan. Ara només falta que Protecció Civil, el Departament d'Interior i també, perquè no, Bombers, engeguin una BONA campanya de conscienciació, dirigida a tota aquella gent que va a la muntanya: Des de boletaires, runners, caminadors i també als que hi van per passejar i descansar. Tots han (i hem) de prendre una sèrie de mesures i millorar coneixements important per a no perdre's, i en cas que passi, poder facilitar les tasques de recerca. Però ja sabem tots que només interessen campanyes com la de "si veus fum truca al 112" o una més recent "si veus foc al bosc truca al 112".

Aquestes campanyes, que per una banda poden semblar súper fàcils i clares, al final, a nivell dels bombers que fem guàrdies al parcs ens són totalment contradictòries. I us posaré alguns exemples. Quants cops heu conduit per la carretera i veieu fum? Cada dia. La gairebé totalitat d'aquest prové de xemeneies industrials, altres d'habitatges i de masos, altres son núvols de vapor d'aigua. I gairebé cap prové de cremes o incendis a zones boscoses. I per tant una campanya on "castiga" el fum només fa que provocar a tots aquells bon samaritans que s'ho creuen i, sense cap anàlisis de l'origen del fum, avisen amb tota la bona fe (i desconeixement) que hi ha fum a la zona per on estan passant amb el cotxe. Evidentment desconeixen si hi ha una fàbrica, una casa o és un grup d'amics fent una calçotada. anècdotes d'aquestes us en puc explicar 1000.


Després hi ha l'avís d'incendis i de foc. L'eslògan parla de foc al bosc. Jo que estic en un parc urbà, molt urbà, m'he trobat en època de bon temps, ara a la tardor i també a la primavera, que la gent fa barbacoes a la terrassa de casa. Qui hagi tingut mai una barbacoa sabrà que a l'inici fas molta flama per a poc a poc crear brasa o que el carbó vagi agafant temperatura. Doncs s'haurà d'acabar promovent l'edició d'un comunicat (o avís al grup de whats de l'escala, del carrer o del barri) que tal dia a tal hora engegaràs l'esmentada barbacoa. Més que res perquè tot sovint els bombers ens presentem, sense invitació prèvia, perquè algun veí, ressentit per no haver estat convidat, ha trucat al 112 que veu flames al balcó d'un veí o l'habitatge de l'altra costat del carrer. No us dic res si l'enceneu cara al vespre, perquè poden avisar de 3 ó 4 carrers més enllà. I passa. I tant que passa.

I no només hi ha les barbacoes, també hi ha un tema cultural que cada vegada és menor, en que algunes comunitats cuinen xais o tenen altres costums ancestrals. Brasers al mig d'un menjador, sobre un llit d'arena i tot el pis ple de fum i evidentment finestres i veïnat. Per sort és un dia o dos a l'any i les mateixes comunitats ja busquen maneres de fer-ho al camp o en llocs més adients. Aquí la campanya se l'han fet ells mateixos.

També anem a apagar espelmes... per la nit una espelma en un menjador pot ser advertit pel nostre veí bon samarità com un perill, i recordant la campanya, "si veus foc truca al 112" ens la lia en un moment. Per sort la gent del Camp de Tarragona ja estan acostumats als seus amics de Repsol, que els recorda dia rere dia que "una mica" de flama en una xemeneia no és res. Bé si, alguna cosa passa dins els processos del complex Petroquímic, però més enllà de la contaminació per gasos i la Capa d'Ozó no passa.

Així que Bombers, policia i ambulàncies ens fem un fart de consumir benzina (ara que va barata) anant a desenes de serveis de fum de xemeneies, incendis de barbacoes o cremes de fullaraca en època de preparació de caps de conreu.

La qüestió de les campanyes institucionals sobre el foc són terribles. Provoquen tota mena de conseqüències. Aquests dies estan tancant accessos al Montseny, posen autobusos per a regular l'accés a la muntanya, però alhora es promouen curses i ultra recorreguts, que fomenten el turisme i coneixement de moltes poblacions, que d'altra manera poc atractiu turístic podrien tenir muntanyes i paisatge a centenars de quilòmetres i de corbes de la capital. Així que boletaires i senderistes els trobem escampats arreu. A les rutes habituals i també a les esportives. Amb lo bonic que és fer una ruta pel Passeig de Gràcia o el Born, allí com a molt pots "perdre" la cartera o quan et canses agafes el metro i et deixa prop de casa. Us proposo una ruta a La Boqueria a comprar bolets, segur que us estalvieu un grapat de diners en benzina, que va molt cara, i alhora reduïm les emissions de CO2

Després hi ha la gent gran, urbana, que són passejadors, caminadors o simplement tenen capacitat escapista i han de sortir si o si a caminar. Alguns agafen el camí cap al poble veí, altres el camí del riu, el camí de la font o el del cementiri. Quan costa activar el localitzador dels mòbils i poder-ne fer seguiment de les l'ordinador de casa un familiar? Són gent que no acostumen a allunyar-se massa de la ruta diària. Però el dia que el cap els hi juga una mala passada, dons aquell dia correm-hi tots. I ho fem, en això no us cal patir. però oi que hi ha solucions senzilles? Oi que tots utilitzem el localitzador amb el cotxe? Perquè no l'activem al mòbil d'aquell familiar que sabem que un dia o altra ens crearà un incident?

Campanyes institucionals se n'han de fer i moltes. Què fer quan hi ha un incendi a casa teva. Què fer quan al qui se li crema és al veí de sobre, el de sota o el del teu costat. Què fer quan atures un vehicle a l'autopista. Què fer quan vas a la muntanya. Què fer quan tens una familiar caminador (o escapista) d'edat avançada. Què fer quan veus fum al cap o al bosc (4 pistes per assegurar-se que realment és un incendi). Estem al segle XXI i en un incendi d'habitatge, no hauríem de trobar la porta oberta ni del que té l'incendi dins, ni del veí del costat, ni del de sobre, ni del de sota. A tots ells el hi correrà el fum i segurament també les flames. Tampoc hauríem de trobar ningú baixant les escales.

Així que ja sabeu, tenim tots feina paer endavant. Nosaltres com a bombers a estar preparats per tots aquests serveis, que ja fem, a les institucions a fer BONES campanyes de prevenció i a les comunitats de venïs a preocupar-se de que tot els inquilins coneguin què han de fer i què NO HAN DE FER en cas d'incendi a casa seva o a la d'un veí d'escala. Apa, tenim deures per tots aquesta setmana.

dilluns, 10 d’octubre de 2022

A la recerca del temps perdut

Començaré fent una puntualització al post de fa un parell de setmanes sobre els nous polos (polos si i polos no). Finalment m'ha caigut un quadradet d'un dels polos nous. Aquest només l'havia rentat un sol cop. A 30ºC. Sembla que la ciència aquestes últimes setmanes fallí més que un experiment amb Nitrogen a la UdG. L'última guàrdia tothom em deia que em quedava una rentada menys, fent un símil amb la peli Jumanji2 i les marques als avantbraços, que indicaven el nombre de vides. En aquest cas, les vides son les rentades que podrem fer als nous polos. De fet, ja hi ha polos on hi posa "Bomber_" o també "Bom_ers", a més dels quadradets que poden semblar simbologia binària (el meu és 1110 -binari-, que és el 14, doncs em deuen quedar 14 rentades...). També em diuen que hi ha qui ha posat el seu número de bomber als quadradets... Això portarà cua. Anem amb polos nous i ja cauen les lletres. Algú porta el control i el seguiment per a poder fer la reclamació o la millora en la propera partida de compra? Haurem de fer una estampació extra com la que es va fer a les jaquetes forestals que no anaven logotipades i ningú sabia si érem bombers o treballadors de carreteres?

I anant a l'actualitat, diumenge per la tarda em van avisar que l'avi de 82 anys que es buscava a la zona de Molins de Rei el van trobar viu. 👏👏👏👏

Aquest és de ben segur el resultat de dedicar molt esforç i mitjans a trobar aquesta persona. Com ell molts altres s'han perdut els últims anys. Hi ha diferents raons, persones que es volen suïcidar (no són difícils de trobar), els que per malaltia es desorienten (l'Alzheimer) que sovint no saben ni que s'han perdut, i finalment els estacionals (caçadors de bolets, però també muntanyencs, caminadors i passejadors que pateixen diferent tipus accident o incidència.

Són situacions que cada dia produeixen l'activació de Bombers, Mossos, Ambulàncies, Agents Rurals i altres organismes que es coordinen per a la recerca d'una o varies persones en entorns extensos i sovint complicats. Curiosament el ciutadà desconeix la gran quantitat de persones que es perden fent activitats "normals". Per tant tothom va a la muntanya a buscar bolets ignorant que potser son ells qui acaben sent buscats. Ara és el moment de tenir campanyes a tots els mitjans de comunicació de que és època de buscar bolets i també de buscar boletaires perduts! Cada dia hauríem d'escoltar, només obrir la tele a primera hora, o en obrir el diari, quines son les pautes a tenir present quan entres al bosc. Aquesta última setmana vaig veure la notícia sobre el resum de la Campanya Forestal. I la Campanya dels boletaires on és? Ningú a Protecció Civil pot començar una campanya informativa? Voleu dir que no val la pena evitar unes quantes recerques i operatius de recerca a canvi de dedicar unes hores a fer difusió dels perills del bosc? De consignes a fer en cas que et perdis. De sistemes d'avís. De coneixement de les diferents APP dels mòbils. Etc, etc, etc.... Segur que alguna cosa es pot fer. Millor dit, alguna cosa cal fer.

A Bombers, des de fa força temps, es dediquen molts esforços en organitzar i registrar cadascun dels nostres passos per tal d'assegurar que no deixem ni un pam de terreny sense rastrejar. Hi ha APPs, tracks de GPS, dossiers online, mapes digitals i la utilització d'un vehicle especialitzat amb tot de tecnologia aplicada per a coordinar les recerques.  I segurament, el coneixement o desconeixement d'aquest recurs ha estat determinant en la resolució d'aquestes actuacions.

Una cosa és el control de l'operatiu i l'altra el "centre de dades". Sovint el responsable de l'operatiu s'ha vist capacitat de portar el control de les persones i vehicles, dirigint-los ara cap aquí, ara cap allí i posteriorment anar dibuixant a mà sobre un mapa. No tots s'han adaptat a la digitalització ni als coneixements digitals. Per tant l'eina "màquina de pensar" no l'han utilitzat més que com a taula, cadira, ordinador i impressora. El primer que et demanen a la recerca és treure mapes. Mapes? Amb el GoogleMaps a tots els mòbils? Mapes que tens en directe a la pantalla de l'ordinador?

Avui amb un mòbil tens el registre de tot allò que has fet. Programes per crear tracks, d'enviament de posicions o la posició via Whatsapp son habilitats tecnològiques que tot bomber (i resta d'equips de rescat) hauríem de conèixer. També tots aquells que coordinen els diferents operatius. Manar és fàcil, però tenir control i anàlisi de tota la informació és algo que m'he trobat ben poques vegades.

Per sort tot això va canviant. Ara fa menys d'un any a la REL es feia un curs (passada l'època de caçar boletaires) sobre eines tecnològiques aplicades a la recerca de persones. I a inicis d'aquest any es va fer una edició aplicada a incendis forestals (per allò de tenir control de tots els equips i vehicles i poder-los organitzar de forma "organitzada").

I tornant a la recerca exitosa de l'home de 82 anys. Desconec les dades. Però estic segur que durant l'últim any l'estadística ens dona valors favorables. Estic segur que la mitjana en el temps de recerca de les persones perdudes (grup dels boletaires) ha millorat respecte anys anteriors. Avui a les recerques, a més de l'helicòpter (o helicòpters de bombers) hi participa els Grup Caní de Recerca, bombers de diferents especialitats, diferents unitats especialitzades de  muntanya de mossos i d'agents rurals i alhora utilitzem tota aquella tecnologia que comencem a dominar per a millorar en control i anàlisis de la situació. Tot d'informació real a l'instant, com als Incendis Forestals.

dilluns, 3 d’octubre de 2022

La banalització del perill i el tot per la imatge

Ja és octubre i amb el nou mes hem estrenat els nous polos bomberils. Jo els hauré estrenat aquest dilluns, després de rentar-los a corre cuita (només havia rentat un de cada per a fer la prova del post que segurament ja heu llegit). Com havia coincidit amb una guàrdia d'ajust, m'ha vingut per sorpresa la implantació a dia 1 de la nova vestimenta. Doncs res, tocarà planxar en cap de setmana. I parlant de planxar. Entenc que la nova roba més ecològica i natural, en realitat comporta un pas enrere en la "comoditat" i modernitat de poc a poc anar deixant de planxar la roba. I és que l'anterior camisa i la samarreta, si els estenies bé desprès de la rentadora, quedaven força bé i no era necessària aquesta eina infernal de la planxa. Però ara tocarà fer pas enrere i tornar a planxar la roba de bomber. Aquí és on potser la DG i sobretot la SDG Tècnica s'haurà de plantejar si en properes compres i licitacions introduir alguna mena de teixit mixt i millorar l'aspecte planxa. Bàsicament perquè més d'un i de dos no planxaran. I la imatge del cos pot quedar, si més no, arrugada.

I parlant d'imatge. La casa ha donat un pas més per a millora la imatge corporativa, tant malmesa els últims anys. Ja tenim cascs, polos i també el vestit EPI estrenats dins els darrers 5 anys. Si li sumem els vehicles nous tant Toyota com Volkswagen, en lloc del Pathfinder i Kangoo, el canvi és considerable. I també hi podem incloure la imatge corporativa dels helicòpters 03 i 04, que son molt vistosos. Un ocellet m'ha dit que possiblement el vermell sigui el color que acabi imposant-se en els mitjans aeris (com a la resta de vehicles de la casa).

Perquè una de les coses que es treballa és en la imatge corporativa. Podeu veure tant a Twiter com a Instagram o TikTok vídeos sobre diferents grups especialistes o grups específics explicant el seu treball en els incendis i/o rescats. Hi ha vídeos dels mitjans aeris, de la canina i també dels grups de rescat de muntanya i de l'aquàtic, també del GROS que intervé en molts dels grans serveis en que cal muntar un gran dispositiu. Per cert, en un d'aquests em podeu veure, hi surto tot i no pertànyer a cap d'aquests col·lectius.

Però la setmana finalment ha estat ben curiosa. Tot i que els boletaires han començat a fructificar, la seva pèrdua no ha estat ara per ara massiva. Hi ha, algun cas de persona perduda, però encara no estem a nivells d'altres anys. Hi ha pocs bolets i això també condiciona. Per altra banda, rescats de muntanya en segueixen havent. La popularització del Pirineu (i el que no és Pirineu) acompanyat de les promocions i "ofertons" de la multinacional francesa de l'esport, ha incrementat l'afluència del gran públic a l'espai abans reservat pels muntanyencs més incondicionals i qui més qui menys te ara una furgoneta que para a qualsevol racó amb el seu fogonet i matalàs inflable. El problema és quan t'enxampa el canvi de temps, l'esgotament o una simple lesió (sovint pel cansament) i hem d'estirar dels equips de rescat de Can Bombers (que per això hi són).

En aquesta demostració l'error gairebé crema una persona

I com deia, la curiositat de la setmana. La demostració científica a la UdG. Desconec totalment com va anar el servei, ni hi vaig estar ni he intervingut en cap mena de presa de decisions. Però si que conec perfectament la base teòrica (o científica) del que allí s'hi feia. Em sobta molt la banalització de la ciència i la mercantilització d'aquesta. Una cosa és fer una demostració per la tele, com poden fer a l'Hormiguero, en que sempre posen mil i una mesures de seguretat (a vegades massa) o això diuen, però que dona a entendre que els experiments no es fan a casa sinó en un lloc específic per aquestes coses, i una altra és posar-se envoltat de famílies per a fer experiments (jocs científics) en la que intervenen productes molt freds (-196º), molt calents i on es produeix un canvi de volum sobtat. Si, tot està previst i mai passa res, segur?

Actualment les pràctiques es fan sense cap mena de gas

Recordo fa un grapat d'anys, en que a l'ISPC (l'escola de bombers) entràvem dins un contenidor ple d'amoníac. Ho fèiem amb l'equip d'aire posat. I mai havia passat res dolent. El problema? Que la concentració que alguns dies hi havíem posat era de 10.000ppm (amb 300ppm ja podíem patir conseqüències greus o un edema pulmonar pràcticament mortal). El pitjor no era això, sinó que ho fèiem amb els alumnes del curs bàsic, que amb prou feines s'havien posat l'equip de respiració 5-6 cops. Com dic, en aquell moment també banalitzàvem el perill fins que poc a poc ens vàrem anar posant les mans al cap i es va provocar que des de fa una desena d'anys només sigui una maniobra en el record.

La banalització del perill. El de la muntanya que provoca centenars de rescats cada més, el del mar i les onades que ha provocat ja unes desenes de víctimes per ofegament aquest estiu. En un mateix nivell, la manca real de mitjans de protecció i prevenció (banalització) en algunes indústries que utilitzen productes químics a les seves instal·lacions també provoquen cada poques setmanes serveis amb olors, fuites de gasos (també a les piscines) o vessaments de productes tòxics (en caure un bidó d'un transpalet) i finalment les demostracions científiques amb un control mínim de la seva seguretat i el seu entorn. Però també tenim la banalització en el control que s'ha dut a terme durant molts anys de les rodes de camió desgastades, de les portes de camió que tanquen malament, dels equips d'aire i les seves revisions, dels casc (ara ja canviats), dels equips d'excarceració (a més de 700bar) o tants altres problemes que hem detectat durant les revisions dels matins i que tants cops ens han dit, però si s'ha de sortir i utilitzar, feu-ho.

dilluns, 26 de setembre de 2022

Prioritats en serveis i inundacions

Porrera 1994

Aquest cap de setmana ja hem tingut el primer dels temporals que tindrem les properes setmanes, fins que arribi el fred definitivament. A priori era d'esperar, el mar, després d'un estiu tant calorós encara es manté força calent, i això amb l'entrada dels primers freds a terra provoca aquestes tempestes. Fins aquí res de nou. Simplement que com l'aigua està molt calenta la possibilitat de grans tamborinades és més alta (per no dir segura). Si mirem enrere podem veure com a l'octubre de 2019 es temporal es va emportant una part de l'Albi, l'Espluga i Montblanc. O les inundacions de Girona el gener de 2020. O si mirem més enrere hi ha les inundacions a l'octubre de 1994 de tota la zona prelitoral del Baix Camp i Priorat (La Mussara, etc).

Són serveis i situacions cícliques, que estadísticament van a més. I van a més perquè com diuen gairebé cada dia a les notícies, els estius son cada cop més calorosos. Cada any hi ha més dies de temperatures superiors als 30º i també als 40º.

Mataró 16/9/22

I són serveis que són periòdics. Recordem el salvament "in extremis" de fa una setmana al Maresme, cal ser previsor i no esperar a que comenci a ploure per a recordar de treure vehicles de les rieres, netejar el clavegueram (feina dels ajuntaments i les associacions de les urbanitzacions privades), recordar a tenir la rampa del garatge en condicions de neteja (buidar la reixa del desaigua) i no acumular-hi fulles ni papers (cosa que ens hi trobem tot sovint). Recordeu també que les tovalloletes són el primer que aflora (i flota) en cas que la claveguera no pugui engolir i que quan acabi de ploure ens trobarem el carrer pler de tovalloletes (que vés tu a saber on han estat abans).

Llavors és quan comença a ploure, i ja us he dit que aquest any plourà i de valent (mireu Tarragona aquest últim cap de setmana) i venen les teles i ràdios i buscant la "notícia", que pel que sembla no és la pluja ni les afectacions, ells treuen la cunya a mig reportatge que els veïns estan enfadats amb els bombers perquè fa més de 45 minuts que els esperen i encara no hi han anat. --> Només un detall: Bombers(1/2) #bomberscat hem atès 280 avisos relacionats amb l'aiguat d'aquesta matinada en tot Catalunya. Majoritàriament, arbres i branques caigudes i petites inundacions de baixos i aparcaments. També hem revisat filtracions d'aigua en interiors i hem netejat calçades d'aigua i fang.

A partir d'aquí només se m'acudeixen dues coses. Tirar la cavalleria al periodista que ha dit això en directe per "la nostra tele3" o explicar una mica com funcionen aquestes coses.

Evidentment si tinguéssim 30.000 bombers potser podríem arribar a tot. També necessitaríem 10.000 camions (camions, vehicles de rescat, barques, flotadors i aneguets de goma). Però com ja podeu intuir això és impossible. Que faríem la resta d'any? Per tant totes aquestes situacions excepcionals es gestionen amb l'aglutinament de recursos disponibles. I de la mateixa manera que al 2019 vaig anar a Montblanc i al 2020 a Girona, aquest cap de setmana hem pogut trobar per Tarragona i Vilaseca bombers vinguts de mig Catalunya.

Una altra cosa són les prioritats. No podem donar servei a 280 avisos alhora. Cal donar prioritats. Igual que a Urgències d'un hospital es prioritzen aquells malalts més crítics, dels traumàtics o dels que "només" tenen febre. O en un gran accident (tren, bus, avió...) es prioritza l'atenció a les víctimes segons criteris tècnics. En els serveis de bombers també es prioritzen segons hi ha persones afectades, possibles víctimes o altres circumstàncies que et permetin donar els recursos adients a cada tipus de servei. Ah, sense descuidar que mentre plou, i a algú se li està inundant el garatge, a algú altre se li pot estar cremant la casa o simplement cal deixar un retén per si hi ha un incendi (i cal moure el vehicle escala o el furgó de risc químic -que a Tarragona teniu el Polígon a tocar-).

No em serveix una crònica on simplement per dir que plou molt i que hi ha hagut molta afectació a la població, els Bombers arriben tard a una desembocadura d'una riera, plena de cases que (evidentment s'inunden cada cop que plou) i que en canvi no esmentin la gran quantitat de serveis i de mitjans que poden estar utilitzant en un altre punt de la ciutat per altres afectacions de la pluja, que possiblement siguin més prioritàries. De fet, què hi fem a la desembocadura d'una riera si el problema el tenim aigües amunt? Fins que no pari de ploure o deixi de baixar aigua no ens podrem plantejar com buidar aigua de carrers i zones baixes. Si entra més aigua de la que pots treure (qui pot aturar un riu o riera?) no s'hi dediquen recursos, perquè sempre hi ha altres llocs on posar-los i on realment siguin eficients.

dilluns, 19 de setembre de 2022

Les lleis de Madrid ens esperen

Portem setmanes parlant de la llei espanyola que es va aprovar a corre-cuita la primera setmana d'agost. De fet no és més que un pas previ a la llei que regularà (o aquesta sembla ser la seva intenció) els diferents cossos de bombers que hi ha a l'estat espanyol. I evidentment venint d'un Estat centralista poca cosa a favor nostre en podem esperar.

Una llei pensada a Madrid, promoguda directament per un ministeri que sempre ha vist la seguretat com la gestió salvadora de les emergències d'un país i no d'un territori, no pot portar res de bo. I menys per a tots aquells models (com el de Bombers de la Generalitat) que és un servei d'emergències global integrat en un sistema d'atenció al ciutadà, que inclou policia (Mossos i policia municipal), emergències mediques (SEM) i Bombers.
Podem incloure a més a Protecció Civil de Catalunya com a gestors de la planificació i avaluació dels plans d'emergència. Són qui activa els plans dels diferents àmbits. També hem de tenir en consideració els Agents Rurals, amb l'estudi del risc d'incendi durant tot l'any i l'elaboració de mapes de risc. Aquest estiu els mapes del Pla Alfa han tret fum. Però també la coordinació i aprofitament amb altres estaments com són Creu Roja, bombers del polígon petroquímic de Tarragona, entitats portuàries i els convenis amb les centrals nuclears de Vandellòs i d'Ascó.

I no només això. Comprovem com cada dia el Cos de Bombers de la Generalitat actua en incendis de tota mena, accidents de trànsit, accidents laborals, accidents de muntanya i tota mena de rescats en tota mena de condicions climàtiques i de terreny.
Malgrat tot això, des de Madrid, on no tenen cap mena de Cos d'Emergència Integral estan convençuts que han de venir a casa nostra a ensenyar-nos que no ho fem prou bé. El problema no és si ho podem fer encara millor (que cada dia avaluem i millorem allò que ahir no va anar prou bé) sinó que a la resta de l'estat espanyol no hi ha absolutament ningú que faci tot el que fem aquí de forma unificada, uniforme, eficient i principalment coordinada entre tots els intervinents.

L'únic que fan és aprofitar-se de qualsevol escletxa que hi pugui haver. Si un dia una ambulància arriba 5 minuts tard, ens donaran aquesta excusa per posar-hi mà. Si algú pren mal per una mala praxis, en lloc de buscar el perquè algú no ha seguit els protocols, es fixen en què el sistema ha fallat a l'hora de donar-li la cobertura sanitària (qui paga què) que ha rebut.
Des de Madrid, des de Las Cortes, els partits centralistes o unificadors només veuen les diferències com una cosa dolenta, quan en realitat la diferència és allò que motiva a millorar. A una per a mantenir un lideratge i als altres per intentar arribar-hi o provar de superar-lo. Sembla, a raó de com estan plantejant aquesta nova llei, que l'esquerra espanyolista només vol obtenir una mediocritat generalitzada. S'obliden dels helicòpters que tenim per als rescats, els helicòpters del servei d'emergències mèdiques, dels grans professionals que tenim en els àmbits dels rescats i recerques. 
Aquí, tot i que ha estat difícil d'entendre per molts, hem habilitat sanitaris que, integrant-los a Bombers, tenen la capacitat i formació per entrar a espais reservats als bombers (per la necessitat de conèixer els perills, coordinació i formació) necessaris. La quantitat de mitjans humans, tècnics i capacitat tècnica del nostre Cos està de llarg molt per sobre la resta de cossos de l'estat. Això sí, des de Madrid només veuen allò que pot causar una petita escletxa. I en lloc de donar un cop de mà, volen una intervenció estatal per tal d'enrasar-nos a cossos tant potents (ironia) als serveis municipals i provincians valencians, manxecs, extremenys, gallecs o lleonesos.

dilluns, 12 de setembre de 2022

Polos si i polos no

Avui va de polos. Una cosa tant senzilla com la de canviar les camises, que pràcticament ja no fa anar ningú (només per compromís, quan vas a Regió, a Cerdanyola o en actes externs), perquè hem generalitzat el fet d'anar amb la samarreta pel parc (i el folre per sobre a l'hivern), s'està tornant les últimes setmanes en un dels principals temes de tertúlia al banc del si no fos i als briefings del matí. Uns que si no els renteu que es fan malbé, altres que s'encongeixen un munt, altres que si amb la temperatura els logos cauen i mil i una opinió de si els hem de rentar nosaltres o hauria de ser la casa qui ho fes...

Jo, com a quadriculat que sóc i també persona que sempre ha fet ciències (i hi creu) durant les últimes setmanes he fet la prova. Els imputs han estat els següents: La roba s'encongeix i els logos cauen... Doncs ja tinc objectiu, és o no és cert? Avui us trec de dubtes.

Per començar us he de dir que mai em poso una roba que no he rentat abans, així que només arribar a casa el polo curt (i també un de llarg) van passar per la rentadora. A la simbologia hi posa que cal rentar a màxim 30º i sense poder utilitzar l'assecadora (a veure a Lleida i altres zones de boira com ho fem a l'hivern...). Després de la primera rentada (sense ús) vaig deixar el polo a la meva taquilla de vestidor, a disposició dels companys de torn per si volien provar la talla "L" amb una rentada i evitar agafar innecessàriament la XL o assegurar que la M podia ser útil a algun d'ells. I al final de la guàrdia se l'havia emprovat més de 10 persones... així que altra cop cap a casa a rentar el polo. I ja en van dos.

El color, textura i logotips no han sofert canvis amb 3 rentades

La següent guàrdia, després d'anar altra cop tot el dia amb la samarreta i també de fer-hi esport, vaig voler provar el tacte del nou polo (el de dues rentades) per a l'hora de sopar i també dormir-hi. Així que fins i tot pel matí tenia un parell de taques. Altra cop cap a casa i aquest cop amb producte anti-taques previ a la rentada de 30º de rigor. Doncs ja tinc un polo de màniga curta amb 3 restades a 30º, a Lleida on l'aire no ha baixat dels 30º en el que portem d'agost i setembre...

Ara és quan us hauria de dir que tot és una porqueria i que el polo està per a fer-hi draps, però no. El polo talla "L" amb 3 rentades té el mateix color que un sense cap rentada i amb els logos totalment intactes. I la mida, doncs s'ha encongit un centímetre per cada costat i també per dalt i baix. Això si, encongeix.

Dos polos superposats (1cm per cada costat)
Però quants de vosaltres no teniu polos que s'han de rentar de forma encara més curosa que aquestos i que tenyeixen, destenyeixen, s'encongeixen un munt o simplement és millor no provar de rentar-los? Quants teniu mitjons rosa que abans eren blancs? Certament la roba de cotó encongeix, com qualsevol altra peça de roba de certa qualitat. O preferim un polo de poliamida al que mitja plantilla en sigui al·lèrgic i li provoqui picors? El meu polo quan encara tenia dues rentades va ser el meu "pijama" la nit que vaig descansar al costat del telèfon i va ser prou còmode, molt més que la camisa i la samarreta de "nomex".

Les precaucions que si us he de dir que cal tenir-hi son:

  • Rentar-lo a la temperatura que toca 0-30º
  • Planxar-lo amb poca temperatura
  • Planxar específicament el coll, altrament queda molt recargolat.
  • Compte els qui teniu animals a casa. El pel blanc de gat sobre fons fosc es veu molt, per molta cura que es tingui.
I si voleu podem parlar de qui ha de rentar què. Aquest últim any he pogut estar al parc de Zona Franca de Bombers de Barcelona. Allí els hi renten tot. Pel matí només cal agafar els pantalons i polo de la teva mida i també el vestit d'intervenció (si necessitaves rentar-lo). Allí res és de ningú. A nivell personal crec que és molt més pràctic que el tenir 70 rentadores i 70 assecadores als parcs de bombers professionals.  Però també és cert que la nostra plantilla és molt més àmplia i dispersa que la seva. Personalment rento els pantalons, camisa i samarreta a casa, separats de la resta de roba, amb un programa de rentat llarg, on tinc el meu sabó amb l'olor que a mi m'agrada. Potser porto la "porqueria" a casa, però només és fum i fang, la part gruixuda es queda al jaquetó que si que me'l renta l'empresa encarregada del servei.

Aquesta setmana ja teniu dades per parlar i comparar les fotos que corren per alguns whatsapp amb polos amb la meitat de quadradets al logo del polo nou i sobre qui ha de rentar la roba de bombers.

dilluns, 5 de setembre de 2022

Bombers en pràctiques i les noves promocions

Aquesta darrera setmana hem anant acomiadant dels diferents companys bombers en pràctiques i que ens han anat acompanyant els últims 5 mesos. Alguns finalitzen les seves pràctiques a altres parcs, perquè van començar-les aquí i les han acabat a Vilafranca o a Cerdanyola. De tots ells, comencessin o acabessin a Lleida ens en queda un bon record. Han estat uns grans companys!

En un parc gran i mogut com el nostre segur que hi han pogut trobar serveis per aprendre i alhora trobat companys i dinàmiques de grup que possiblement desconeixien fins ara. L'inici de guàrdia sempre és com una prèvia de partit. Moments de presentacions (principalment els primers dies de cada grup nou). Han pogut comprovar l'addicció al cafè de tots els bombers i a tots els parcs que es fa a les 7 del matí. I que el fet de rondar per tots els torns poden veure les diferents dinàmiques i particularitats de cada torn.

Han estat mesos de pràctiques (que ja les fem habitualment) però no tant encarades a buscar detalls i excel·lències, sinó a repassar conceptes i sobretot a assentar els coneixements tot allò que durant el període de l'Escola no han tingut gaire temps per pair. Evidentment tots saben muntar una mànega d'aigua i fer que surti aigua, però fer-ho sota la pressió del servei, l'incendi que s'escapa o el tracte amb les persones en situació d'estrès son detalls que difícilment es poden donar en una pràctica de l'escola. I son aquestes coses les que podem treballar des dels parcs i principalment als serveis. Però també han pogut comprovat el dia a dia d'un parc de bombers. Les revisions de cada matí, la repartició de tasques, la comprovació de les incidències de l'última setmana i principalment que cada dia, a cada guàrdia sempre passen coses. Un dia és una bombeta del camió, un altre hi un camió sencer per plegar mànegues, un altre que ens canvien totes les emissores del parc, reparacions, vehicles al taller i a la ITV... son moltes coses que no es poden aprendre en una escola de bombers.

Això mateix passa amb els companys de les últimes promocions, poc a poc van agafant galons i confiança dins els rols del torn. Però sobretot agafen l'experiència que, després de més d'un any fent de bomber en un parc gran, els permet pensar abans d'actuar. Perquè una de les coses que s'aprenen a base de serveis és la mecanització dels rols i les accions davant la gran majoria de serveis.

A partir d'aquesta setmana ja no tindrem amb qui excusar-nos per a fer una pràctica, com tampoc tindrem a la majoria de "forestalillos" que van acabant les seves hores. Però seguirem practicant i "picant-nos" per a veure que munta la pràctica del dia. Durant els últims mesos hem muntat instal·lacions de rescat i descens en alçada, també pràctiques d'extracció, d'ampliació d'habitacle o obertura d'espais en vehicles accidentats o el funcionament de l'Scania. Malgrat no hi siguin, seguirem provant, practicant i buscant solucions noves per la resolució dels serveis.

Un parc com el de Lleida, on en els últims dos anys hi ha més del 20% de plantilla nova, ens obliga a tots, veterans i novells, a fer un esforç per a ser millors dels que ja érem fins ara. Només cal parlar amb els companys d'altres parcs que venen a fer guàrdies a la UCM. Te n'adones que el nostre ritme de serveis és substancialment diferent al de la resta de parcs de la REL.

D'aquí a poques setmanes arribaran més companys als torn. Perquè tot i la incorporació de les anteriors promocions als parcs, seguim amb dèficit de personal. El parcs de Lleida, que té 16 bombers de l'última fornada, encara té buits estructurals. Amb un bomber més per torn encara estaríem per sota la plantilla base. I n'arribaran 3. Així que ara estem en plena loteria per conèixer els dos torns que es queden sense. Hi ha un torn més en precari, al qui segur ja n'arriben dos. Perquè les misèries i les precarietats segueixen. Vestidors petits, un menjador amb més de 21 persones (el torn, els de guàrdia d'estiu, els GRAF, els de pràctiques, els "forestalillos", els conductors golf... De moment anem incorporant gent a la guàrdia, l'espai seguirà sent el mateix per molt temps. Ah, i la meitat de dies no hi ha comandament. Seguim arrossegant alguns desastres.

En tot cas, des de la setmana passada tenim a una nova promoció amb les pràctiques realitzades. Per la nostra part hem intentat ensenyar-los tant bé com hem sabut (ho hem fet bé, no patiu). Ara els toca gaudir del seu nou destí, provisional encara, a l'espera de que els propers anys vagin canviant-lo fins trobar un destí prop de casa o d'on ells vulguin. Així que voleu i creixeu.