I parlant de riscos psicosocials...

Aquesta setmana hem fet l'avaluació psicosocial, o altrament dit, hem fet una mica d'autoanàlisi de com afecten els serveis i també l'entorn bomberil al nostre cap. Perquè com poc a poc es va socialment coneixent, el cap és una màquina molt sensible. I aquesta setmana hem pogut conèixer que no estem sols en les nostres inquietuds.

Sempre és bo conèixer que hi ha altra gent a qui els afecta alguns dels detalls dels serveis. La crua realitat del nostre ofici. Quan algú diu que treballem poc, que fem moltes festes o que estem rascant-nos allò que no sona al parc, és bo recordar-los totes aquelles imatges que se'ns han anat gravant a la memòria i que, per sort, la majoria d'aquestes, es queden allí gravades per no tornar a sortir. Tot i això sempre n'hi ha alguna que s'escapa i ens torna a la ment.

Aquesta avaluació, prospecció, anàlisis o digues-li com vulguis, també ha de servir per a registrar totes aquelles inquietuds (que ja venen marcades per la Llei de Riscos laborals) sobre la feina, els nostres "jefes", la nostra empresa i com tots aquests factors ens fan sentir. No treballarà igual un bomber que es senti a gust amb el seu torn que un que tingui problemes de convivència. Independentment que siguin provocats per ell, per un altre, un grup o que hi hagi persones que no es parlin entre elles dins el seu mateix torn. Són dinàmiques i situacions diferents, que a molts els poden preocupar. I a d'altres potser no (o una mica i es quedarà en un racó amagat del cervell).

Aquest és un tema que relaciono amb els intents de suïcidi que també ens trobem com a bombers. Uns perquè ens afecten personalment. Veure algú després d'auto-lesionar-se no és una imatge agradable, com tampoc veure el patiment i plors dels familiars. Tampoc és agradable l'estrès emocional de viure una situació que no controles, en la que intentes entrar a un habitatge, entrar per una finestra, parlar/negociar amb algú que està en un balcó, finestra o sobre una barana... caigui, es tiri o la rescatis. Són sensacions similars. I la pregunta de "perquè ho ha fet?" ens passa a tots pel cap. Però també la de què li ha fet prendre aquesta decisió i si això ens podria acabar passant a nosaltres.

Possiblement tots tinguem els nostres mecanismes d'autodefensa. Segurament aquest bloc n'és un. M'ha permès "rajar" de la casa en més de 600 posts. Però als bombers de fa 20 o 30 anys també els havia de sortir d'una manera o una altra. Quan aquells bombers se'n reien de la por, del perill, es tractaven entre ells de manera molt grollera i hostil no devia allunyar-se gaire d'una manera d'autoprotecció. Era una manera d'amagar els sentiments cap als demés. Al final però, tot això se'ns gira en contra. Quants d'aquells bombers no encenien un cigarro mentre es posaven les botes de bomber? Quants no conduïen amb el cigarro a la boca? I l'alcohol? Tots tenien la seva manera de fer-se els "homes". Perquè havien de simular que a ells no els passava res, no patien i no tenien inquietuds.

Aquesta setmana he estat en dues escoles explicant coses de bombers. En una parlàvem de com evitar que el fum i el foc se'ns mengés la casa. Els alumnes veien imatges de menjadors totalment destruïts. I els explicàvem que cada dia hi ha incendis i que si tanquen les portes, i segueixen quatre indicacions bàsiques, seria molt més fàcil sortir-se'n d'un incendi a la seva llar. Tots al·lucinaven en veure els vídeos on l'evolució del foc progressa tant ràpidament que fa impossible fer alguna cosa per apagar-lo per un mateix. I van agrair tant les indicacions de què fer, com les explicacions i perills de les bateries dels patinets i altres elements elèctrics del seu entorn.

En una altra escola hi parlava de la feina de bomber. Compartia taula rodona amb un parell de Mossos d'Esquadra i una Agent Rural. Tots coincidíem que la nostra feina va de servir a les persones. I van posar ulls com a plats, quan els explicava que el servei més recurrent i important dels bombers no és ni els incendis ni els accidents de transit. Els serveis més importants són les obertures d'habitatge. En la gran majoria son perquè hi ha persones que han patit un trauma o una malaltia i cal assistir-los. El silenci es va fer a les dues rondes de sessions.

La importància de la nostra feina fa que la gent emmudeixi en conèixer l'abast de tot allò que fem. Rescatar gats és només una anècdota, però el patiment de la persona que té en aquell gat la seva única companyia és molt difícil de no empatitzar-hi. I quants de nosaltres hem viscut situacions molt pitjors? Persones que han perdut tot el seu patrimoni en un incendi a casa. Que han perdut familiars en un accident. O que se'ls crema la seva feina (en un incendi d'indústria o d'una botiga). Sempre recordaré veure al meu oncle deambular com un zombi quan es va cremar la fàbrica (multinacional) on treballava. M'hi vaig acostar i li vaig dir que treballàvem per a minimitzar aquella situació. No recordo haver-ne parlat mai més. Segurament de l'últim que se'n devia recordar és d'haver-m'hi trobat.

Totes aquests situacions se'ns poden girar en contra en qualsevol moment. Alguns tenim companys que han deixat de fer de bomber. Perquè patien, perquè els afectava més que altres. Tot i això, tenim una feina meravellosa, per la qual hi hem d'estar preparats, però que també podem acabar patint les conseqüències. Unes perquè ens afecten psicològicament i altres perquè acabem prenent mal en un servei.

Recordeu que el parc de Figueres era així fa no massa anys?

Avui, un cop més, només us he volgut compartir alguns dels meus fantasmes. Quan critiquem al Cos de Bombers ho fem perquè volem que faci les coses millors, perquè volem que ens cuidi i ens mimi una mica més. Volem que ens escolti i que ens faci partícips d'aquelles decisions que ens afecten. Com ens afecta tenir al parc camions de 30 anys, camions nous amb un carrossat horrorós, persianes que no funcionen, taquilles embotides a vestidors petits, lavabos pendents de reparar, màquines de treball que no tenen contractes en vigor per al seu manteniment ni reparació, programes nous que van coixos i que ningú sap quan seran totalment operatius (hi falta encara molta feina de programació), videoconferències que no et donen ni 20 minuts per esmorzar, pràctiques i més practiques que es solapen amb els serveis, la gestió del torn i la gestió dels equips a reparar. Una guàrdia sovint és com un gran servei de 20h seguides. Hi ha dies que no tens temps ni per anar al lavabo. I això també ens afecta a nivell físic i psicològic.

Esperem les conclusions. Falta personal, cal una millor organització i sobretot necessitem que algú realment escolti i faci realitat moltes de les nostres queixes i demandes. Sense això no podrem mai progressar (o si, però cremant a les persones).

I si realment creiem en el Museu dels Bombers?

Com aneu de memòria? Segur que no tant bé com voldríem. A mi em passa. Des del 91 que vaig començar a fer fer de forestalillo i passant pels diferents parcs i poblacions on he treballat han passat mil i una anècdotes i també molts bombers i torns. Això, hores d'ara només està a la memoria de les persones. I com qualsevol memòria si no la vas recordant, les coses s'acaben oblidant.

Aquesta i moltes altres raons són les que poden arribar a justificar el perquè a Bombers de la Generalitat de Catalunya necessitem un museu i també un arxiu històric. I a dia d'avui només existeix en el cap d'alguns il·lusionats, que no il·luminats. Perquè crec sincerament que ens fa falta tenir un museu propi i sobretot un arxiu. Perquè tots els papers importants de la casa on van a parar quan queden obsolets? Els diferents acords de condicions de treball, els llistats de material dels camions, les documentacions dels Comet i Egipcis... 

Cada cop que veig un anunci del museu dels bombers de Barcelona m'entra ràbia. Si nosaltres som infinitament més grans, més nombrosos hem tingut més recursos a conservar i un origen aglutinador d'altres cossos municipals i de Diputació, perquè no dediquem esforços en conservar aquesta part tant important de la nostra història?

A molts parcs hi ha cascs negres amb escuts municipals que poc a poc van desapareixent de les vitrines (i que acaben sent objecte personal a les golfes d'algun bomber en actiu o jubilat) i que algun dia acabarà a la brossa de mans d'algun descendent. També hi he vist llances antigues, sense difusor, alguna bifurcació rara i racors de tota mena. Fins i tot alguns amagats en algun despatx-museu de cap de parc, soterrats de papers, caixes i material divers. Ja sabeu que als torns sempre hi ha algun "chatarrero" que ho reaprofita tot, doncs caps de parc-chatarreros n'he conegut un bon grapat. Després caldria saber si quan es jubilen tota aquesta "quincalla" es queda en algun magatzem del parc o a l'armari d'algú.

Recordo un cop, visitant un company jubilat que tenia un magatzem ple de mànegues grogues, llances i material divers que utilitzava de forma habitual per regar el camp de casa seva. 

Quant d'aquell material antic (jaquetes vermelles, camisoles, vestits resistents a la flama, motobombes, bombes elèctriques d'aspiració, plànols, fotografies, etc) no podria estar ara en un magatzem ordenat, identificat i resguardat de la pols, l'envelliment i del pillatge? Recordeu una endromina anomenada "TRAVOX"? Quants de vosaltres l'heu vist? Algú sap on són? Espero que en algun magatzem de bombers.

Ja us vaig comentar un cop que els quadres amb les fotos de diferents bombers morts en servei, havien anat a parar a un contenidor de brossa, quan es va decidir prescindir de l'auditori de Cerdanyola per construir la primera sala del CECAT. Sort que algú (així ho tinc entès) les va recuperar a l'últim moment, desconec on són ara. Quantes altres eines, materials i equips han estat llançats al contenidor?

Això em fa recordar cada cop que substituïm camions i vehicles. Sempre ens preguntem perquè la casa no se'n queda cap unitat de cada model, i així tenir un element històric de casa nostra. Hauríem de tenir un Comet, un Egipci, un MB1222, un Pegaso Europa, el 4L i el Santana Cazorla, els BRL. Perquè d'autoescales Magirus del 1969 i 1970 n'hi hauran unes 5 o 6 de conservades. Una la tenim al museu de vahicles antics de Lleida (amb la numeració de Balaguer) i en correcte estat de funcionament del vehicle i escala.

Fa alguns anys, remenant webs de fotos de vehicles de bombers, vaig descobrir unes imatges d'un helicòpter BO105 que l'havien embolicat amb plàstics i bombolletes i es guardava en un hangar. Després l'he pogut veure pel museu d'aviació al costat del Prat. I ara (deu ser aquest) es troba a Terrassa a l'exposició de Bombers.

A Lleida fa no massa anys vàrem treure de l'intemperie un antic camió del parc. Un endromina reaprofitada de la 2a Guerra Mundial com a vehicle transformat de bombers. Finalment ha acabat a Manresa a l'associació de bombers recuperadors de vehicles de bombers antics. Esperem tornar-lo a veure. Però esperem també que un gran museu ple de veritables equips, màquines i un camió de cada model formin part del seu fons històric. Així com un gran arxiu, amb les fotos recuperades de l'auditori de Cerdanyola, les gravacions d'Horta de Sant Joan (i alguns dels seus materials recuperats) i tantes i tantes fotos i documentació que hi ha als fons dels calaixos i estanteries de tants parcs.

Segur que d'aquí a 50 anys, quan algú vulgui preparar el centenari del Cos de Bombers de la Generalitat ho agrairà i farà tota una feina de divulgació de com hem anat creixent i superant les adversitats. Sense aquesta documentació històrica tot el que fem per millorar i superar la gestió de la misèria es perdrà en la memòria dels qui ho hem viscut i no serà cap model ni exemple per les generacions futures.

Dels calçots als incendis de les bateries

Avui començo parlant de calçots (de fet n'és temps i cal menjar-ne). Els serveis són com una calçotada. Cal tenir-ho tot preparat, sense res a la improvisació. Algú ha de portar la veu cantant. Es planifica la data, qui pot venir i què es compra. Si hi ha algú intolerant al gluten, un vegetarià o hi ha nens que han de menjar una mica diferent. Com un torn on cal planificar la guàrdia (ara amb el nou programari), saber dels recursos disponibles i a l'hora de sortir a un servei saber a qui li toca i amb qui pots comptar per a cada acció. En una calçotada no farem fer foc al qui no en sap. En un servei tampoc pots posar a tothom a qualsevol lloc, tothom té habilitats diferents. Tampoc és qüestió d'obrir ara un meló que ens portaria molt temps a discutir, divagar i que fins i tot podríem fer treure els colors a més d'un. Finalment algú renta els plats, les mànegues i posa en ordre el camió.

I com que de calçotades en parla molta gent, això em porta a parlar de patinets i altres màquines infernals amb bateries diverses. (Oju quin tomb que us he fet donar per arribar aquí).Si, avui parlarem de patinets, bateries i incendis. Atenció, tot el que us explico avui és collita pròpia. D.O d'Unpobrebomber, qui ningú ho agafi com a informació de la casa ni cap mena de fuita d'informació confidencial (aquesta me la reservo).

Per començar, us recordaré el que us expliquen cada cop que us canvieu el telèfon mòbil. Que l'heu de mantenir carregat entre el 20% i el 80%. Que els extrems són dolents. Tant dolent és arribar a esgotar la bateria com tenir-la sempre carregant. Evidentment encara és pitjor tenir-la tota la nit endollada. Per tant, avui que els mòbils es carreguen en poc més d'una hora, és inútil tenir-lo tota la nit endollat a la tauleta de nit. Tot i això, com podeu comprovar, ben pocs coneixem a algú que hagi vist un mòbil explotant (o encenent-se). També hi ha la possibilitat que s'encengués quan estem fora de casa, però avui dia, sembla impossible sortir de casa sense el mòbil. Tanmateix, tots hem tingut mòbils que en un moment o altre han tingut la pantalla super-calenta. Possiblement sigui el resultat d'haver-nos caigut al terra un grapat de vegades. Per tant podem començar a relacionar el deteriorament del mòbil (i la bateria) amb el fet de caure a terra.

Si feu memòria, també hi va haver la "moda" de dir que hi havia ordinadors portàtils que mentre es carregaven acabaven encenent-se o explotant. Crec que hi havia alguna marca assenyalada. Segur que hi havia algun que altre cas. Però actualment ningú es planteja si el seu ordinador li explotarà o no. Tampoc és habitual que ens caigui l'ordinador al terra. Fet diferencial respecte als mòbils i sobretot als patinets.

I dels patinets cal fer algunes puntualitzacions. He buscat preus de bateries bones d'eina de bricolatge. Una bateria de marca, bona i amb amperatge costa pel cap baix 250€ i n'hi ha que costen el doble. Quan costa un patinet? N'hi ha per menys de 100€, quina porqueria de bateria portarà? Ni durarà, ni estarà ben protegida i el que és més important. Les bateries de patinet estan molt però molt compactades per a que no ocupin espai, ja que es situen a sota la base o a la tija del manillar. O sigui, que estan minimitzades a més no poder. Resultat? que són bateries molt dèbils i susceptibles a que davant qualsevol vibració i/o cop es malmetin. I quants de vosaltres deixeu el patinet carregant-se mentre esteu treballant, mirant la tele o simplement queda tot el dia endollat a qualsevol habitació  de casa? I una altra cosa. Quants heu canviat les rodes del patinet per unes de més rígides, que no es punxen o que duren més? Tot això repercuteix en les vibracions que pateixen. No només pujant i baixant de les voreres, circulant pels llambordes o els panots rugosos de les voreres. Doncs ara imagina si la roda és més rígida i no absorbeix part de les vibracions. Doncs això, que a priori els patinets son elements molt més susceptibles de patir situacions adverses al bon estat de la bateria. I tornem al que us deia un parell de paràgraf abans, quanta gent deixa la bateria al 80% de càrrega?

I coneixent l'explicació sota el meu punt de vista, quants cop heu anat a apagar incendis on hi havia alguna regleta amb aparells endollats? En incendis produïts a menjadors o a habitacions, sovint trobem regletes algun mòbil, o aparell d'alt consum d'energia, etc que se suposa és la causa inicial. Escalfen la regleta, la fonen i es produeix el cort-circuit, o potser és el mòbil que s'ha sobreescalfat i ha desencadenat el desastre posterior. Jo no he passat d'aquí. De fet, però, mai he sabut quin era l'element causant, però que la regleta era plena, segur. Però mai hi he vist un ordinador. Mòbils si. També he anat a patinets cremant (o que han cremat) estiguin endollats o no. Així que mòbils i patinets son elements "yuyu" en un habitatge.

Jo ja no em posaré en si s'han de prohibir al transport públic o no. En principi un autobús el pots aturar i fer baixar la gent. En un tren o un metro és més complicat, cal tenir en consideració tota la incidència que produeix tenir un tren immobilitzat en mig d'una via. I un avió? O un vaixell? Doncs parlant de vaixells. Sabeu quants vaixells amb cotxes s'han cremat l'últim any? La realitat és que en el període de 2017 al 2021 els incendis en vaixells ha passat de representar del 13% al 18%. Una dada de 2021, al món van cremar 120 vaixells logístics, majoritàriament de transport de vehicles elèctrics. Que els cotxes o les bateries en varen ser la causa? No sé, que varen dificultar l'extinció? Segur.

Perquè un incendi d'una bateria no és un incendi normal. No és un combustible + aire (oxidant) + energia. Una bateria és un incendi químic i elèctric. Per tant per molt que li treguis l'oxigen o li tiris aigua no s'apaga, possiblement encara l'atiïs més. Així que sovint les solucions que cal donar passen per submergir-los en aigua (tipus piscina per a vehicles) o una manta que el cobreixi evitant la propagació de les flames a la resta de mercaderies.

Model de manta per la llar

Quants de vosaltres (i també als parcs) disposem de mantes de sufocació per a tapar vehicles, patinets o un simple mòbil? De fet, les mantes de sufocació també son elements que podem aconseguir fàcilment per internet. Igual que un detector de fum. Son fàcils d'utilitzar, econòmics i sobretot, funcionen molt bé i son elements molt pràctics i que ens produeixen molt benefici. Doncs ja sabeu. Compte amb les bateries del mòbil i del patinet. I a poder ser, poseu-vos una manta i un detector de fum a casa. Paraula d'Unpobrebomber.

un pressupost per la DGPEIS

Ja tenim pressupostos! Al·leluia. Sigui amb uns o siguin amb un altres, si ens mirem el melic (el de bombers) hem d'estar contents per la part que ens toca. Cada any ens interessa actualitzar-los. Quan només hi una pròrroga, si a l'antic pressupost hi havia X milers d'euros per mobiliari de la DGPEIS, però aquest any no en necessites, no es pot modificar aquesta  partida de mobles per comprar ordinadors, drons o puntals, encara que sigui dins la DGPEIS. Un nou pressupost permet canviar el conceptes de les partides i comprar (gastar) en coses noves.

Hem d'entendre (si els jefes han fet els deures) que de les noves necessitats i les que resten pendents d'execució, han creat les noves partides per a que, els "mai compresos" senyors del Departament d'Economia i Finances, ho incloguin a la memòria i proposta de pressupost del següent període anual. Esperem que el nou pressupost de 2023, a l'apartat Bombers, inclogui el finançament  de tot un seguit de necessitats que portem arrastrant des de fa massa anys.

Suposo que no cal insistir en el que ja us he explicat al llarg dels més d'11 anys que escric. Nous parcs, renovació de parcs, reparacions infinites, vehicles nous, reparacions, manteniments de vehicles, de parcs i sobretot de màquines i equips (altament necessaris). A dia d'avui hi ha desenes de contractes de manteniment d'equips tecnològics caducats. Per tant, hi ha un grapat de màquines, que costen un dineral, sense el calibratge o revisió periòdica. Equip de mesura tant sensibles com els nostres no poden estar sense la seva revisió. No perquè siguin cars o altament precisos, sinó perquè ens son eines molt útil de treball !.

Algunes noies (i també nois) necessiten patronatges especials

Però tampoc pot ser que no sapiguem si hi haurà pressupost per posar vestidors pel 40% de les noies de l'oposició que s'ha publicat fa pocs dies, o si tindran polos en tallatge femení, o si hi haurà suficients màscares talla S i M per a tots. O si hi haurà diners per a construir habitacions més petites per mantenir certa intimitat. Com us deia, tot això són coses que ja hauríem de saber tots.

Però els diners d'un departament i les seves direccions generals també es gasten en pagar els seus treballadors i treballadores. Si no poguéssim fer una nova oposició caldria pagar hores extra al personal que encara cobreix les mancances estructurals. Perquè en un parc gran hi van 9 bombers de guàrdia, ni 7 ni 8. Els que falten cal pagar-los. I en aquest cas són hores que es realitzen de més. O com quan hi ha incendis com els de l'estiu passat, cal pagar al personal addicional que reforcen tots els parcs que han "buits de personal" per anar als incendis. I com són diners no previstos cal treure'ls de partides obertes. En aquest cas, això crea un dèficit en alguna altra part del sistema. Potser no s'han pogut canviar les peces en una reparació, comprat material fungible o retardat un canvi de persianes d'algun despatx.

Un dels esborranys del pressupost per 2023

Un pressupost d'un departament deu ser una cosa molt complexa. Hi pengen sous, manteniments, vehicles, edificis, mobiliari, combustible, serveis de llum, gas, aigua... I quan en un any la despesa i la necessitat no van a l'hora tot comença a trontollar. I de trontolls fa massa anys que en patim. En el nostre cas ho hem batejat com a "la gestió de la misèria".

Esperem que els nous pressupostos donin per solucionar la greu problemàtica dels equips d'aire, per canviar i revisar detectors, emissores i equips d'excarceració, però també per mantenir en condicions tots els parcs de bombers. De coses a millorar n'hi ha a cabassos, només cal llegir les avaluacions de riscos parc per parc. I per a tractar una mica millor a tots els treballadors i treballadores que depenem de la nostra DGPEIS, encara que això no estigui escrit en cap dels pressupostos.