Cada parc de bombers és un món, per molt que la casa es capfiqui en que això no ha de ser així. Des de fa alguns anys cap aquí, com ja he escrit molts cops, és com si tot el que es pensa des de les barcelones fos l'única opció vàlida. I no hi ha res més erroni. La REG segueix sent la REG (com diria el Rajoy) i la REL és la REL. I per molt que des d'un despatx insisteixin en que tots ho hem de fet tot igual, per sort això no es compleix. I el dia en que això fos així serà el pitjor dels errors que s'hauran comès en aquesta casa.
Des d'un despatx no es pot arribar ni a intuir la realitat de cada territori. Si des de Catalunya ens veiem tant diferents als d'Aragó i als Lleonesos (per dir dos llocs) imagineu-vos com ha de veure un bomber de Pont de Suert a un de Mora o un de Vall d'Aro. Això mirant parcs mitjans, doncs ara compareu Tremp amb Tarragona o Rubí. Res a veure. Per tant qualsevol intent de que tothom actuï igual va contra natura i qualsevol mena de seny.
No es pot pretendre que la revisió als vehicles que fan a Vilafranca un novembre qualsevol sigui igual que la que fan a La Seu d'Urgell. Simplement perquè a la cotxera hi ha 15 graus de diferència. I per molt que la vulguis imposar a les 7 del matí, a sota zero no es fa i per tant s'espera a que surti el sol i tenir un mínim de llum natural, que tot ajuda. Pretendre tenir tancat el parc de Sabadell i el del Prat de Llobregat, igual com el tenen a Tremp o a Manresa és una autèntica aberració. Uns són molt més urbans i dins un context social totalment oposat als altres dos.
Igual que pretendre que tots els serveis s'executin igual. Llavors, on estan les idees de bomber? Quantes solucions s'han trobat i quantes noves maneres de fer podrem inventar els bombers? Des dels territoris ens hem hagut d'aguditzar les idees per tenir solucions adaptades a la nostra realitat! Així s'han inventat les maniobres de treball en incendis de coberta. Els parcs de muntanya han buscat com tallar el foc que corre per les teulades, cobertes i estructures de fusta. Aquest és un servei recurrent al Pirineu i ni la casa ni l'escola s'ho han arribat ni a imaginar.
Com comprar 92 camions BRP igualets l'un de l'altra. Com si totes les carreteres i camins fossin idèntics. Com si totes les necessitats dels parcs fossin iguals, que ja heu vist que no ho son. I per portar material repetit a diferents camions, potser queda clar que el plantejament és erroni. Els camions s'han de complementar, no duplicar. D'acord, hi ha pendent la licitació de BUL i BUP nous. I què portaran, el mateix que els BRP amb algunes mànegues menys? Tampoc caldrà comprar FSV, perquè als BRP ja hi ha equips d'excarceració. I un BRP que va a incendi forestal durant dies sense tornar al parc vol dir que tens desenes d'equips d'ús en accidents de trànsit hipotecats al bell mig d'una muntanya cremant.
Ara tornen a modificar el document per al registre de la revisió del matí. Sembla com si el que es fa ara als parcs no serveixi per trobar quan tenen problemes mecànics... com si no féssim suficients "partes" d'averia. Si és que en fem i a grapats! I el problema està en que s'ha de fer una tria per a prioritzar quins son urgents i quins demorables. Però no, algú ha hagut de gastar el seu temps en tornar a canvia el full de registre de la revisió dels matins. I sense tenir en consideració que a tots els parcs hi ha mòbils i tablets que permetrien fer el registre digital i que aquestes dades (kilòmetres, hores de bomba, estat dels nivells de combustible i altres) les tinguessin en temps real. I no només això, qui registra la revisió de la moto-serra, del motor del LUKAS, del màstil, del generador o de qualsevol altra màquina del parc? Doncs ningú. Però cada cop que hi ha un problema (i se'n detecten molts) s'obre la incidència corresponent. Al final, pensarem que ens fan anotar les coses perquè així "treballem" i no ens puguem quedar dins el parc fent petar la xerrada. Doncs no ho fem i la mostra és la quantitat d'averies i tonteries que cada guàrdia reportem.
Això si, que tinguem totes les espatlleres als camions, que les persianes estiguin totes arreglades, que no falli l'aire condicionat a l'estiu, la legionel·la al sistema d'abastiment d'aigua, les empreses de la neteja dels parcs... i una llista inacabable de problemes que hem patit tots aquests anys són problemes secundaris. Sinó ningú demanaria xorrades i exigiria complir-les. Els que us deia, des d'un despatx amb vistes a l'Autònoma es veu el món des d'una realitat que no és la única. Cada parc és diferent, cada ciutat que té un parc de bombers és diferent, cada comarca és diferent. No podem igualar les necessitats dels parcs de costa als d'interior, ni als d'entorn industrial, ni als d'entorn rural, ni als de muntanya, ni als de fret, ni als de riu, ni als de... Hi ha 70 parcs de bombers professionals i 70 parcs de bombers voluntaris. Tots són diferents, tots. Cap d'ells accedeixen al carrer igual. Cap té la porta de sortida al carrer igual. Cap té el mateix entorn de parc. Tenim 140 realitats diferents, tenim 140 necessitats diferents. Els despatxos sovint fan molt de mal, cal sortir a prendre l'aire i a fer molts quilòmetres de cotxe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada