El canvi generacional ja ha començat

No és cap secret que des de fa una mica més d'un any, en aquesta casa, hi ha coses que sembla que van a millor. Algunes. Però no estem per a tirar coets. És cert que han entrat gairebé 650 bombers "nous" als parcs. I això es nota i molt. L'edat dels torns s'ha rebaixat amb escreix mentre que les ganes de fer coses han augmentat exponencialment. Això també va acompanyat d'un disminució, a priori, de l'experiència i bagatge del personal. Però en parcs grans on es treballa i molt, aquesta experiència l'han agafat de forma molt ràpida.

Tenir gent jove al torn, per poca experiència que tinguin, és molt bo. Tenen facilitat per aprendre i sobretot per a fer que els torns prenguin dinàmiques noves de treball. Tant senzill com canviar la manera com es tria el dinar, qui cuina o com es fa la gestió dels rols de convivència. Tant senzill com això. Però quan als torns s'acumulen elefants (als quals m'hi puc incloure) els costums per bons que siguin sempre són vells. Qualsevol canvi ha de ser benvingut i com a mínim tingut en consideració.

Recordo perfectament quan, 2-3 anys enrere, muntar una pràctica era tota una odissea. Tot es feia coll amunt. La gent no tenia ganes de fer recordatoris de maniobres ni tampoc alguna que altra pràctica pràctica per novadora que fos. Ara tot això ha canviat. Tots restem asseguts com bones persones i estudiants aplicats a l'aula mentre qualsevol company ens explica la seva experiència o una nova instrucció que ha aparegut per la intranet. Si és que fins i tot aquest últim cap de setmana dos "toros" del torn han anat a la cursa de Bombers de Barcelona a córrer amb l'equip d'intervenció posat. Segur que la propera guàrdia ens expliquen tota la seva aventura.

De fet, a Lleida aquesta dinàmica està als quatre torns. I quan ens arriben bomber d'altres parcs per a cobrir alguna manca de personal, al·lucinen amb el grau de motivació de tots els torns. Als concursos de trasllat ja no s'hi apunta segons qui. Des de fa algun temps qui ve a Lleida és perquè té ganes de bona marxa, quan abans era simplement anar més a prop de casa. Actualment hi ha parcs del nostre entorn més difícils que Lleida. Son més tranquils, per la nit sovint poden descansar, les guàrdies de dia son menys estressants i així tot de petites coses que provoquen que qui vol realment fer de bomber acabi, tard o d'hora, buscant venir a Lleida, la resta? Ja estan bé al seu balneari.

Però com us deia al principi. No tot funciona. Sobretot les coses que no depenen de nosaltres mateixos. Ah, la culpa segons els de dalt sempre és nostra. Però jo des del parc, a qui veig que no funcionen són ells. No els de baix.

Curiosament, des de que hi ha també promocions a sots-inspector l'edat i l'esperit dels nous tècnics també ha millorat. Deixant palesa la manca d'efectivitat de la "vella guàrdia". Els últims anys anys han aparegut diferents problemàtiques. Els manteniments amb la manca de control i seguiment de la facturació per les feines de reparació, els problemes amb les ampolles d'aire, que a més d'aire començaven a portar aigua (no som peixos nosaltres), la dificultat de complir protocols com el de recerques i d'altres serveis tipus. Això si, s'hi envia al camió de bombers amb la dotació mínima i ja farem... deixant el "marron" als qui estan al servei.

Si tenim bona gent amb l'excarceració, amb els incendis de llosat, en incendis d'interior o el GROS ha permès un salt endavant en gestió de recursos a grans serveis, ha estat perquè hi ha un gran equip humà al darrere. Si els parcs haguéssim d'esperar que la casa ens posés cotxes per a poder fer pràctiques de tall seguiríem amb les 4 eines bàsiques que teníem fa 15 anys. Ara no només s'han demanat lones i estris específics, sinó que tothom sap com utilitzar-los. I en sabem perquè a mig matí sortim al pati a trencar els cotxes que un company ha aconseguit. Si l'hagués gestionat un tècnic, encara estaríem al sofà esperant que els vehicles caiguessin del cel.

Per sort, els nous tècnics i els nous ECO son gent amb tant neguit de treball com els joves dels parcs. I així també ho veu la casa. Son els que han rebut l'encàrrec (els "vells" son elefants majoritàriament aposentats) de la nova gestió dels Equips d'Aire i els centres d'emplenat. S'han incorporat Drons. La incorporació i actualització dels Riscos Tecnològics dins una guàrdia de suport. Els Mitjans Aeris, que anys enrere també havien estat tant polèmics com els manteniments, ara son un exemple de gestió. Els GRAE han estat més visibles que mai, són exemple de la dificultat i problemes que hi ha a qualsevol activitat a l'aire lliure. Els MAER i GRAE donen suport a la resta de serveis importants o de risc dels propis bombers. Ha estat posar tècnics nous i joves a tasques de responsabilitat que les grans àrees han començat a funcionar. Perquè no funcionaven.

Per això, ara que estem davant les noves licitacions de camions, esperem que aquestes noves maneres de fer, demostrin que tenir nous camions també és sinònim de millors vehicles de bombers. Els Scania son bones màquines, però no son bons camions de bombers. Els nous BUL, BUP i AEA han de ser tot allò que no han estat els 92 BRP. Han de tenir el volum per a tot allò que han de portar. Vehicles intel·ligents (perquè han estat dissenyats de forma intel·ligent) i no només una caixa plena de coses a mode de Tetris (la millor definició dels 92 Scania). Han de tenir armaris pensats per a tenir les eines grans i les pesades a la part de baix, les petites a dalt i un sostre on si hi puges (si cal pujar-hi) que sigui segur.

El futur és dels joves i el present ja ho comença a ser-ho. I cal deixar-los espai per créixer. Els vells han estat desemmascarats, no saben per vells i son tant dolents com el diable.