És curiós com de vegades hi ha conceptes nous i ocurrents que quallen. Anar a buscar boletaires sembla un bon eslògan. Ara només falta que Protecció Civil, el Departament d'Interior i també, perquè no, Bombers, engeguin una BONA campanya de conscienciació, dirigida a tota aquella gent que va a la muntanya: Des de boletaires, runners, caminadors i també als que hi van per passejar i descansar. Tots han (i hem) de prendre una sèrie de mesures i millorar coneixements important per a no perdre's, i en cas que passi, poder facilitar les tasques de recerca. Però ja sabem tots que només interessen campanyes com la de "si veus fum truca al 112" o una més recent "si veus foc al bosc truca al 112".
Aquestes campanyes, que per una banda poden semblar súper fàcils i clares, al final, a nivell dels bombers que fem guàrdies al parcs ens són totalment contradictòries. I us posaré alguns exemples. Quants cops heu conduit per la carretera i veieu fum? Cada dia. La gairebé totalitat d'aquest prové de xemeneies industrials, altres d'habitatges i de masos, altres son núvols de vapor d'aigua. I gairebé cap prové de cremes o incendis a zones boscoses. I per tant una campanya on "castiga" el fum només fa que provocar a tots aquells bon samaritans que s'ho creuen i, sense cap anàlisis de l'origen del fum, avisen amb tota la bona fe (i desconeixement) que hi ha fum a la zona per on estan passant amb el cotxe. Evidentment desconeixen si hi ha una fàbrica, una casa o és un grup d'amics fent una calçotada. anècdotes d'aquestes us en puc explicar 1000.
Després hi ha l'avís d'incendis i de foc. L'eslògan parla de foc al bosc. Jo que estic en un parc urbà, molt urbà, m'he trobat en època de bon temps, ara a la tardor i també a la primavera, que la gent fa barbacoes a la terrassa de casa. Qui hagi tingut mai una barbacoa sabrà que a l'inici fas molta flama per a poc a poc crear brasa o que el carbó vagi agafant temperatura. Doncs s'haurà d'acabar promovent l'edició d'un comunicat (o avís al grup de whats de l'escala, del carrer o del barri) que tal dia a tal hora engegaràs l'esmentada barbacoa. Més que res perquè tot sovint els bombers ens presentem, sense invitació prèvia, perquè algun veí, ressentit per no haver estat convidat, ha trucat al 112 que veu flames al balcó d'un veí o l'habitatge de l'altra costat del carrer. No us dic res si l'enceneu cara al vespre, perquè poden avisar de 3 ó 4 carrers més enllà. I passa. I tant que passa.
I no només hi ha les barbacoes, també hi ha un tema cultural que cada vegada és menor, en que algunes comunitats cuinen xais o tenen altres costums ancestrals. Brasers al mig d'un menjador, sobre un llit d'arena i tot el pis ple de fum i evidentment finestres i veïnat. Per sort és un dia o dos a l'any i les mateixes comunitats ja busquen maneres de fer-ho al camp o en llocs més adients. Aquí la campanya se l'han fet ells mateixos.
També anem a apagar espelmes... per la nit una espelma en un menjador pot ser advertit pel nostre veí bon samarità com un perill, i recordant la campanya, "si veus foc truca al 112" ens la lia en un moment. Per sort la gent del Camp de Tarragona ja estan acostumats als seus amics de Repsol, que els recorda dia rere dia que "una mica" de flama en una xemeneia no és res. Bé si, alguna cosa passa dins els processos del complex Petroquímic, però més enllà de la contaminació per gasos i la Capa d'Ozó no passa.
Així que Bombers, policia i ambulàncies ens fem un fart de consumir benzina (ara que va barata) anant a desenes de serveis de fum de xemeneies, incendis de barbacoes o cremes de fullaraca en època de preparació de caps de conreu.
La qüestió de les campanyes institucionals sobre el foc són terribles. Provoquen tota mena de conseqüències. Aquests dies estan tancant accessos al Montseny, posen autobusos per a regular l'accés a la muntanya, però alhora es promouen curses i ultra recorreguts, que fomenten el turisme i coneixement de moltes poblacions, que d'altra manera poc atractiu turístic podrien tenir muntanyes i paisatge a centenars de quilòmetres i de corbes de la capital. Així que boletaires i senderistes els trobem escampats arreu. A les rutes habituals i també a les esportives. Amb lo bonic que és fer una ruta pel Passeig de Gràcia o el Born, allí com a molt pots "perdre" la cartera o quan et canses agafes el metro i et deixa prop de casa. Us proposo una ruta a La Boqueria a comprar bolets, segur que us estalvieu un grapat de diners en benzina, que va molt cara, i alhora reduïm les emissions de CO2.
Després hi ha la gent gran, urbana, que són passejadors, caminadors o simplement tenen capacitat escapista i han de sortir si o si a caminar. Alguns agafen el camí cap al poble veí, altres el camí del riu, el camí de la font o el del cementiri. Quan costa activar el localitzador dels mòbils i poder-ne fer seguiment de les l'ordinador de casa un familiar? Són gent que no acostumen a allunyar-se massa de la ruta diària. Però el dia que el cap els hi juga una mala passada, dons aquell dia correm-hi tots. I ho fem, en això no us cal patir. però oi que hi ha solucions senzilles? Oi que tots utilitzem el localitzador amb el cotxe? Perquè no l'activem al mòbil d'aquell familiar que sabem que un dia o altra ens crearà un incident?
Campanyes institucionals se n'han de fer i moltes. Què fer quan hi ha un incendi a casa teva. Què fer quan al qui se li crema és al veí de sobre, el de sota o el del teu costat. Què fer quan atures un vehicle a l'autopista. Què fer quan vas a la muntanya. Què fer quan tens una familiar caminador (o escapista) d'edat avançada. Què fer quan veus fum al cap o al bosc (4 pistes per assegurar-se que realment és un incendi). Estem al segle XXI i en un incendi d'habitatge, no hauríem de trobar la porta oberta ni del que té l'incendi dins, ni del veí del costat, ni del de sobre, ni del de sota. A tots ells el hi correrà el fum i segurament també les flames. Tampoc hauríem de trobar ningú baixant les escales.
Així que ja sabeu, tenim tots feina paer endavant. Nosaltres com a bombers a estar preparats per tots aquests serveis, que ja fem, a les institucions a fer BONES campanyes de prevenció i a les comunitats de venïs a preocupar-se de que tot els inquilins coneguin què han de fer i què NO HAN DE FER en cas d'incendi a casa seva o a la d'un veí d'escala. Apa, tenim deures per tots aquesta setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada