Ahir diumenge s'estrenava, si més no a nivell de nomenament, el nou Subdirector General Operatiu de Bombers de la Generalitat. De tota manera (i son d'aquestes coses que sovint no s'entenen) fins ahir no hi havia la publicació al DOGC.
Els propers dies i setmanes veurem un reguitzell de cessaments i nomenaments de nous càrrecs de comandament. Tots ells son càrrecs de confiança, que provenen de la voluntat de fer un equip de treball solidari, que formi part d'un projecte comú, nou, amb voluntat de millorar i de fer millores a l'actual àrea operativa de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.
I aquí és quan toca animar i donar la benvinguda al nou sotsdirector general operatiu... però com que fa uns dies ja ho vaig fer en persona, ara el que toca és dir la meva i fer de "unpobrebomber".
No, no seré dolent. Simplement seré realista. Hi ha molta feina per davant. Molta. També hi ha molta feina per darrera. Per darrera vol dir fer neteja de tot allò que fins ara no ha funcionat, de tots aquells que fins ara no han estat capaços de fer alguna cosa de profit. En els últims 9 anys (i tot ve a raó d'Horta de Sant Joan) l'únic que s'ha fet a la casa és buscar la manera de millorar la seguretat del personal i l'assegurament del control en les tasques d'extinció de l'incendi forestal.
Si no coneguéssim res més de la casa podríem dir que això és molt. Segurament molts dels cossos de bombers europeus que la seva tasca bàsicament és l'extinció de focs forestals estarien molt orgullosos d'aquest fet. Però els Bombers de la Generalitat som moltes més coses. Som personal, som recursos a nivell d'equips (màquines i eines), som vehicles i també som parcs i sales de control.
Com vaig dir fa uns dies, els pantalons, els camions i les obres als parcs es fan amb diners. Només cal anar al Departament d'Economia i demanar les partides pressupostàries per fer-ho. O jugar a la loteria i que et toqui. Però només és una qüestió de diners. El problema a més dels diners és quan portem molts i molts anys en que no es fan planificacions (i si es feien no es feien be) sobre quanta roba es necessita, com cal renovar-la, a l'igual que els vehicles i el seu manteniment, les mànegues i qualsevol altra equipament o material necessari per a fer la nostra feina...
Però potser, i donant la volta a tot plegat, el problema no el tenim a la casa. (teoria d'última hora). Si, el futur no depèn de nosaltres. Depen de la loteria. Fem història, va. Feu un exercici de memòria. El 2003 el Cos de bombers estava sota mínims. Recordo que encara teniem una flota immensa de camions Comet i d'Egipcis (els més nous a la casa no sabeu què son, busqueu-los), els parcs necessitaven una bona rentada de cara. També feia falta un bon nombre de bombers, ja que els parcs començaven a anar justos de personal. Era una època en que ja hi havia força misèria.
Després del Pacte del Tinell va haver un canvi polític on algú va creure en els Bombers i va començar a invertir-hi. Van aparèixer els nous Camions Atego, els GRAF i també molts parcs varen ser renovats. No dic que tot anés be. Però si que molts parcs van poder renovar-se, i el canvi generacional a nivell de camions va fer que hi hagués un abans i un després. Evidentment a nivell operatiu poc va canviar. L'estructura de bombers seguia sent la mateixa, les mateixes persones. La crisi però, ha portat que s'aturessin noves convocatòries de personal, s'esgotessin rèntings i fes falta comprar els propis camions i vehicles vells que tocava renovar. El problema abans del 2003 eren les persones que hi havia al capdavant del cos. Les persones que van seguir després del 2003 seguien sent les mateixes, però es van millorar moltes coses. A partir del 2007 amb la crisi tot s'atura. Els sobrecostos de les obres son un hàndicap econòmic en el pressupost de la DGPEIS que s'arrossega durant molt temps, i que fa que fins a dia d'avui ens haguéssim quedat sense recursos econòmics.
Evidentment la situació actual és deguda a la mala planificació i a la mala gestió feta els últims anys pels mateixos que hi havia abans del 2003, fins al 2010 i fins a dia d'avui. Si, perquè son els mateixos. "El mismo perro pero con distinto collar", que es diu, o les mateixes persones només intercanviant els despatxos i els càrrecs. Però el problema de fons és la situació econòmica.
I aquí és on la nova direcció de bombers, el nou Director (amb idees bones i dolentes) i el nou Sots Director General Operatiu (i segur que un bon equip de persones qualificades darrera) tenen el taló d'Aquiles. Sense diners no es pot fer res. Si el que compra i el que planifica no tenen diners, poc poden fer. Bé, una cosa si. Que bombers no només siguem foc forestal (però aquest és tema per al proper post). Sort, que us en farà falta molta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada