Deixar que cremi el Sud de Lleida

Recordeu el post de fa poques setmanes La DGPEIS contra els bombers? Doncs la creuada de la casa contra les persones segueix. Si. La DGPEIS només veu números, només veu resultats i només veu grans estructures. I s'oblida que tot, absolutament tot està recolzat per les persones. Són les persones, i de forma totalment individual les que acaben creant un col·lectiu. Son elles les que amb l'esforç diari, de cada guàrdia, de cada cop que fan grup, fan el Cos de Bombers una mica més gran amb les seves accions. Però a això a la casa l'importa zero. L'efecte de visió túnel l'impedeix veure més enllà que darrera qualsevol resultat hi ha l'esforç individual i alhora col·lectiu de les persones que conformen el Cos de Bombers.

Aquest cap de setmana els membres de GRAF-Lleida han publicat el següent text:

"Avui ens hem reunit Lleida Sud i en nom de tots:

En primer lloc dir-vos allò que entenem que tots ja sabeu. En cap cas la nostra defensa de la seu ha estat des d'una visió personal (cosa que també seria legítima), sinó que no trobem sentit a que la feina i projectes de Ponent es perdin per una desincronització entre el tancament de Lleida i la "futura" apertura de la 5a seu.  Sempre hem defensat obrir i no tancar. Créixer i no fer-nos petits. No només en nombre sinó sobretot amb presència al territori. Territori que queda molt lluny de les preses de decisions.

Així doncs, si s'acaba la seu s'acaba el nostre projecte dins al GRAF. Només hi ha una cosa que desitgem més que quedar-nos al GRAF, i es el fet de ser fidels a les nostres conviccions sense pretendre ser exemple de res. I sobretot actuar com un equip fins a les ultimes conseqüències.

Per tant, i molt al nostre pesar, us comuniquem la nostra renúncia en bloc. Renunciem perquè ens fan fora.

No ens estem acomiadant encara, prepararem un manifest on desgranarem tot allò que us volem explicar. I fins l'últim dia treballarem a tope amb cremes, focs i lo que convingui.

Gràcies companys."

Feia setmanes que els meus companys de parc, el GRAF-Lleida, ens explicaven que la DGPEIS volia tancar la seu de Lleida. Que la casa només volia la seu de Tremp. Que no els escoltava, que no entrava de cap de les maneres en tenir dues seus a la REL. També ens comentaven que es pretenia acabar amb la dualitat de seus, implicant en un futur a la RET i a la REMN, tancant també Rubí i Reus. Les notícies de les darreres setmanes eren que en els últims documents que estaven treballant, la seu de Lleida ja no sortia enlloc.

Els matins a Lleida, fins ara començaven amb el briefing de torn, un cop repartides les tasques de revisió i la posició a la roda de sortida, era el moment del GRAF. Cada guàrdia ens explicaven la meteo, la situació de la sequera, la previsió de comportament dels incendis, què haviem de tenir present per evitar que el foc ens sorprengués. Com havien sortit les cremes, perquè eren una manera precisa de saber el comportament dels possibles serveis del dia. I això es feia estiu i hivern. Cada dia. Cada dia que teníem GRAF al parc. Que era la meitat dels dies. L'altra meitat estaven a Tremp. Sempre ens explicaven com estava la zona d'Almatret. La pitjor zona del sud de Lleida. Un lloc on no hi ha pràcticament camins, una vessant totalment confinada pels costats i que és una veritable espai trampa. I també, perquè no dir-ho, un lloc on tots els que hem viscut la història del GRAF hi tenim una espina clavada.

Malauradament, per la DGPEIS (la gent que hi mana) tothom és prescindible. Avui n'hi ha uns i demà ja n'hi haurà uns altres. Res és permanent. Per tant, qui no estigui d'acord en les condicions d'un lloc, que plegui. Ja vindrà un altre a ocupar el seu lloc. Conclusió, que per la DGPEIS som números i no persones.

Els bombers tenim valor zero

Si fóssim persones, tindrien en compte la nostra història, les nostre virtuts, les nostres accions passades, tot el temps i esforç dedicat a fer créixer cadascuna de les especialitats i també les no especialitats. Un parc de bombers no és un lloc fred, on només es fa una pràctica rere una altra pràctica. Un parc és un lloc on hi ha molts vincles. I aquests vincles són els que fan que els serveis surtin bé. Qualsevol pot anar a obrir una porta de pis d'algú que ha caigut al seu interior. Però si no hi ha vincle, obres i marxes. Quan hi ha vincle, les persones en preocupem per trobar maneres d'obrir panys diferents, d'analitzar les dificultats de cadascun dels serveis als que hem anat. Els vincles i la implicació de la gent son els que, en qualsevol moment de la guàrdia, et trobis a tothom trencant cotxes, trencant panys, mirant videos d'altres cossos per aprendre noves tècniques (o simplement comparar). També a les xerrades de prevenció que es fan als centres escolars, a les hores de preparació (fora de guàrdia i no compensables)... i això es pot traslladar a molts nivells de l'organització.

La DGPEIS és incapaç de valorar la feina feta. Si la valoressin no et posarien traves ni dificultats. Al final et fan sentir tonto per tot el temps dedicat. Amb lo fàcil que seria anar a fer les guàrdies i esperar a que et diguin. Però la majoria ens entossudim a creure que podem canviar el món a millor. Hi ha gent que va a xerrades a explicar als joves que els accidents de transit tenen conseqüències, o a explicar que el foc et pot deixar sense casa, o que en un incendi, fent quatre accions simples pots fins i tot salvar... El GRAF Lleida també ha fet molt (i el que farà fins l'últim dia) per trobar quines son les zones del nostre territori amb més perills, amb més dificultats per als bombers, els que poden ser un polvorí. Però també per buscar de canviar totes aquestes negativitats. Fer cremes, trobar punts estratègics, eixos de confinament... tot un treball de tardor a primavera per a que els incendis d'estiu siguin més portadors. En definitiva, hi hagi una situació de major seguretat per als bombers i si pot ser que cremin menys hectàrees.

Desconec quan es farà efectiva la renuncia ni la fi del GRAF Lleida. Però al meu torn, el D de Lleida, ens deixaran un gran buit. En poques setmanes els nostres briefings no seran el mateix. Trobarem a faltar les explicacions de l'Andreu, el bon humor de l'Ivan, el somriure del David, la proximitat del Jordi, la discreció del Toni, les ocurrències del Xaxo i especialment l'humor intel·ligent del Josep.

Almatret és un lloc preciós i desconegut per la majoria

Per mi, la DGPEIS realitza un greu error deixant-vos anar. Tancar la seu de Lleida és molt més que deixar un territori orfe. És abandonar tot el treball fet durant molts anys. Tots els plans de millora, els seguiments i l'experiència acumulada es perden. És explicar al món que Lleida sud és prescindible. No hi ha parcs de bombers, ni GRAF, ni camins. El tancament de GRAF Lleida és deixar que cremi el Sud de Lleida.

Per cert, només una cosa bona. Tal com he escrit en molts altres posts, que de directors i sotsdirectors n'he tingut un grapat i que també ens els canvien. Tots tenen data de caducitat. Els plans també.