Patró de bombers 2017

Un any més arribem a març i com no amb ell arriba el dia del Patró, Sant Joan de Déu.

Des de que estic a Lleida ho celebro d'una manera diferent. De quan era a Reus, ja fa més de 20 anys, no en recordo res (i acostumo a tenir memòria per aquestes coses), tampoc de Cambrils ni de Montblanc. A Mollerussa la cosa ja va canviar, no es celebrava el mateix 8 de març, però si que es buscava (i es busca encara) un cap de setmana cap al maig per a dedicar un dissabte a la canalla, posant inflables al parc i fent un dinar amb les famílies de tots nosaltres.

Un cop vaig arribar al Parc de Lleida (fa més de 10 anys ja?) el concepte Patró va canviar. El dinar de germanor es fa "a lo grande", fins fa pocs anys s'anava a un conegut restaurant de la ciutat, però des dels despatxos ens van dir que la gent de guàrdia no podia anar a dinar al restaurant (ni aparcant tots els vehicles a la porta), així que des de fa un parell d'anys muntem la paradeta a la cotxera del parc. Així no només els bombers de guàrdia sinó que algun company de la sala de control de Regió es pot escapar (o venen per torns). D'aquesta manera tots podem compartir un moment amb tots.

Durant l'esdeveniment del dinar es fa un petit homenatge als recentment jubilats (se'ls dóna un record a nivell de parc) i també a tota la resta de jubilats, que son un bon grapat. Música, festa, i xerinola per una jornada amb la "gran família bomberil". Però això no és tot el que hi ha el dia 8. La jornada s'inicia amb una missa a la mateixa cotxera, reconec que molta gent no hi ha, però els bombers jubilats no falten, alguns dels bombers de torn i algun tècnic. I evidentment les forces majors de la "granja", d'altres cossos de seguretat i de l'administració de la ciutat. Després ja tenim la visita "cultural" de rigor, que ha anat canviant de lloc i alguns anys es visita el castell, els pous de la St. Miquel, el dipòsit de les aigües, o algun dels molts llocs d'interès de la ciutat.

Tot això ja ho fa diferent a la resta de celebracions que havia viscut als altres parcs. I no només perquè al dinar hi assisteixi l'alcalde de la ciutat (a Mollerussa sovint també es passa pel parc un moment o altre), sinó perquè tot i organitzar-ho l'associació de bombers de Lleida -que inclou els del parc, de l'edifici de regió (la granja) i també altres bombers que han passat pel parc o que hi col·laboren en altres esdeveniments- integra una sèrie d'actes addicionals en que cal una certa planificació i ordre previ per tal que tot surti bé.

Aquí us deixo el tríptic amb tots els esdeveniments que hi podeu trobar. Tots son oberts a qui hi tingui interès. Des de les xerrades/visites/tallers sobre temes bomberils (aquest any la xerrada d'escales mecàniques fou tot un èxit, així com la propera (dia 28) sobre vehicles híbrids visitant la cotxera dels autobusos urbans de Lleida), la xerrada sobre alimentació i esport, la xerrada sobre convivència de parella en bombers, l'esmorzar, la sortida en bicicleta (visita inclosa) i els campionats de futbol sala, dards i billar...

També hi podem afegir la Cursa de Bombers de Lleida, que hem de recordar que l'organitza i prepara exclusivament els bombers de Lleda. Altres curses sol mantenen el nom de Bombers, però aquesta és autèntica.

I l'altre esdeveniment que vull donar-li importtància és el dia del parc infantil i xocolatada. Aquest acte va començar sent un aperitiu durant un migdia de diumenge, però per donar-li més revolada es va passar a dissabte tarda. És un dia molt bonic, jo hi portava als meus fills fins fa no massa anys, els inflables i el teatre infantil (o pallassos) tenen l'èxit assegurat. Els últims anys hi hem d'afegir les exhibicions amb els gossos de recerca d'alguns companys del Grup Camí de Rescat. Aquest any es farà una exhibició de Mobility Dog, així que podreu veure les coses que es poden fer amb el vostre gos de companyia o d'aventura, cadascú al seu nivell. Us el recomano, segur que serà una molt bona sessió.

I aquí ho deixo per avui, vaig a rentar-me la roba per estar presentable per algun d'aquests dies... allí m'hi trobareu.

existeix la prevenció en aquest país?

Fa molts mesos que em demanen un post sobre prevenció... finalment em decideixo a fer-lo ja que a més coincideix en que hi ha diversos articles als diaris parlant d'investigació d'incendis i anàlisis estadístics sobre els risc d'incendis d'habitatge.

La prevenció és preveure per on et vindran els problemes, i donar solucions abans que passin. Això a nivell de bombers vol dir determinar estadísticament on hi ha els incendis i de quin tipus. Determinar quines causes son les que donen incendis més grans o més freqüents. Però també ho és la modificació de normativa i l'establiment d'inspeccions per tal de modificar les dinàmiques causals. També ho és el planificació a nivell operatiu de totes aquelles actuacions més comuns. Així que amb aquesta premissa tant complexa intentaré exposar-vos la meva tesis.

Urbanització tipus, de l'entorn metropolità

Per una banda tenim el tema forestal, l'estrella de la casa. A can bombers som especialistes i referents, podríem dir mundials, en Incendi forestal. Aquí no només tenim la UTE GRAF com a estudi del comportament dels incendis (quan els tenim) sinó que també s'estudien els llocs més sensibles de la geografia catalana, i s'analitzen les diferents variables i com poder afrontar un incendi en aquesta àrea. 

El CILMA, amb el suport de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya, presenta dos vídeos informatius: l’un, sobre la normativa de prevenció d’incendis en nuclis de població, urbanitzacions, instal·lacions i edificacions aïllades, i l’altre, sobre consells dirigits a la ciutadania per autoprotegir-se en cas d’incendi forestal.

Així que poc a poc es podrien fer fitxes d'incendi per aquestes zones i en el moment de produir-se conèixer tot l'esdeveniment sense haver de fer l'estudi de comportament en aquell moment. Una altra conseqüència és la de buscar com modificar el comportament de l'incendi, i així aplicar plans de cremes, de neteja de boscos, de creació d'àries de baixa densitat arbrada, punts d'aigua, zones de seguretat, espais per a vehicles... i tot un grapat de mesures que previstes amb temps poden millorar la extensió i gravetat de l'incendi fent-lo menys danyí (entenent danyí com que el foc arrasa, no en el sentit que tot incendi és dolent).

Si anem a l'incendi industrial, aquí ja hi ha una normativa que ens regula com s'ha de construir i com s'ha de protegir. Aquí tenim la referència del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials -RSCIEI- (Reial decret 2267/2004). Aplicable des d'aquella data aproximadament. Aquí ens dona les característiques a cumplir pels sectors d'incendi, quines mesures de protecció passiva (parets, materials, portes...) i les actives (detecció, alarma, ruixadors, BIEs, hidrants...). En aquest sentit estem lligats de mans i peus. El que no tinc tant clar és qui fa cumplir aquesta llei i quines mesures de seguiment s'estableixen des del moment en que les llicències ambientals (que tota activitat empresarial havia de cumpleir) es desvinculen de la part de control d'incendis. Aquesta llei i l'anterior han provocat un canvi important en la seguretat de les empreses, ja que fins al 2001 no hi havia cap normativa a excepció de la obligatorietat de cumplir amb els mínims molt mínims del Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel Reial decret 1942/1993 i l'anterior, el Decret 241/94 de Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris de la NBE-CPI-91. D'aquest últim molts ajuntaments haurien de reflexionar i autofer-se complir, ja que molts carrers estrets o amb dificultat d'accés als vehicles d'emergència l'incompleixen.

I ara arribem a la mare dels ous! Els incendis d'habitatge. La normativa de protecció d'incendis d'habitatge és molt clara i alhora complexa. DB SI Seguretat en cas d'incendi RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) modificat pel RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007).

Com podeu veure a l'article de El Periodico de fa pocs dies, la Policia de las Llamas és del Cos de Mossos d'Esquadra.

Per començar Bombers no tenim competència de seguiment, inspecció, investigació ni sanció en l'incompliment de la normativa d'incendis (La Llei 3/2010 si que en parla, però que realment es desplegui tot el que hi diu...). Així que hem d'esperar a que els ajuntament i les Entitats de Control demanin el seu compliment. Per altra banda sembla impossible pensar que en ple sXXI els bombers no tinguem un àrea d'investigació (oficial) d'incendis. Sembla però que poc a poc es va creant una mena de grup d'investigació, que ja ha realitzat formació bàsica en estudi de l'origen dels incendis. Però tal com funciones les coses en aquesta casa, va per llarg i dependrà del tècnic encarregat de "turno" que això tiri endavant. Ni pressupost ni departament específic.

Torneu al titular del primer retall de diari que us presento... Gràcia i Ciutat Vella son els barris amb més risc d'incendi. I a Lleida, Tarrgona, Reus Granollers, Sabadell, Girona? Quin son els barris amb més problemàtica? Qui s'encarrega de fer aquesta estadística? Simplement el nostre sistema de dades no permet cap mena d'estadística més enllà del nombre i tipus de servei per població.

i a partir d'aquí què es fa? Algú supervisa que els carrers siguin prou amples i lliures d'obstacles? Algú controla que tot el mobiliari urbà no dificulti el pas dels vehicles de bombers? Algú supervisa que els cablejats aeris no impedeixin l'emplaçament de l'autoescala de bombers? Podeu fer totes aquestes i moltes més preguntes, segur que cap d'elles té una resposta clara. Així que quan aneu a comprar o llogar un habitatge penseu en si pel vostre carrer i passen els camions de bombers, si la façana és practicable per una autoescala o si simplement hi ha hidrants al vostre carrer... El problema és que per sort els pobrebombers ens esforcem en arribar a tt arreu i pràcticament mai passa res. I quan passa és culpa de la pobresa energètica. Però si tot estigués com diu la llei, la majoria de les coses no passarien. La resta és qüestió de realitzar campanyes d'informació i formació a la població..., però això a Can Bombers tampoc té un pressupost digne. I menys si els del Protecció Civil ens prenen les competències.

energia nuclear

Ja fa algunes setmanes que es va proposar als formadors de RRTT, tècnics i altra personal de bombers realitzar un curs e-learning que organitza la "Escuela Nacional de Protección Civil". Mireu, és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció. Primer per inquietud de conèixer una cosa que no és gaire coneguda per la gent en general, per altra banda tinc un cunyat (uns anys més gran que jo) que al seu dia va participar de l'elaboració del Pla d'Emergència d'Ascó (o de Vandellòs) i també li he vist alguna foto fent xerrades sobre el tema, i per tant ja de ben petit sabia de l'existència de les nuclears, els plans d'emergència i tot el soroll mediàtic en contra (també recordo pòsters de "nuclear no gràcies" a l'habitació de la meva germana). Amb l'institut a Reus havíem anat a visitar la central nuclear de Vandellós I, que alguns anys més tard (1989) va patir l'accident que la va paralitzar. També tinc present el greu accident de Txernòbil i fins i tot vaig dedicar 3 posts al de Fukushima! Vulguis o no aquestes coses et marquen.

Vandellòs I (1989)

Tinc un bon coneixement de l'àtom i la física que envolta tot el seu funcionament intern, així que perquè no intentar conèixer els efectes i la protecció sobre la radiació? aquest va ser el motiu pel que a la tardor ja vaig poder assistir a la jornada tècnica de l'Escola de Bombers (ISPC) sobre actuacions en incidents nuclears. Ara aquest nou curs, d'unes 15 setmanes em donarà coneixement del funcionament dels plans de protecció, la coordinació i molts aspectes a nivell de logística que fins ara no he pogut assolir.

Ja portem 6 temes complerts, l'últim sobre els equips de radio, vaja una mariconada comparativament amb les emissores de bombers, però evidentment cal entendre l'estructura de comunicació entre administracions, entitats i intervinents de tota mena. Així que cada tema fàcil o difícil té el seu rerefons important.

Un dels més espesos, que per mi no va ser el que explicava el funcionament base de les central, és el de la zonificació exterior quan esdevé l'emergència. Vaig haver de recórrer a Google per recordar què significava "pi/8" en una circumferència, i a partir d'aquí crear les àrees dels primers quilòmetres... segons ens venia el vent predominant de la zona. I aquí la meva inquietud.

Buscant cap on van els vents dominants he trobat el següent article de l'Ara: article. que parla d'una població lleidatana a 10,4 km i per tant només a 400m de la zona I. Val la pena llegir-lo.

Jo com a bomber que estic al parc de Lleida, per tant el primer de professionals en accedir a la zona des de la zona nord, i abans només Granadella i Serós (voluntaris de la RELL), no hem rebut mai formació ni informació de què passaria ni que se'ns demanaria en cas d'una activació del Pla PENTA, on possiblement s'haguessin de crear zones de recepció de persones, zones de vigilància, d'exclusió... i perquè no, entrar a la zona I a realitzar alguna mena d'intervenció o suport? Els parcs del nord, com be diu l'article estem fora de la província de Tarragona, i a nivell bomberil tampoc en depenem. I dubto que el parc de Lleida com a gran parc a nivell de recursos humans i materials no hagi d'intervindre. I ara a més que hi tenim el furgó de Punt de Trànsit, que forma part de l'estructura de comunicacions i organització interna de bombers.

No sé quants dels nostres tècnics lleidatans estan fent aquest mateix curs o tenen consciència real de l'abast que podria tenir un accident a Ascó. Però no crec que estigui dins les seves prioritats. Segurament no és una prioritat, però primer cal tenir clar on arribaria l'abast d'un accident a la central i què farien bombers en aquella situació. Després, un cop valorat ja li donarem una prioritat o una altra, però tenir algun dosimetre als parcs més propers i les pastilles de Iode no assegura cap intervenció. Simplement tapa amb pedaços algunes de les nostres principals mancances, la Planificació de l'Emergència.

I si ens fem el mateix plantejament en risc químic?... la dependència personal ens aboca al fracàs. Com diu la dita: Si vas sol vas més ràpid, però si vas acompanyat arribes més lluny.