Deixeu que parlin malament

Ja ho ben diuen, més val que parlin de tu malament que no que ningú et tingui en compte... Doncs aquesta setmana la Vanguardia s'ha abonat a parlar de Bombers i la gestió "estranya" del manteniment dels vehicles i del seu pressupost. De tota manera, jo que parlo amb molta gent de fora de bombers, tothom té la idea que a la casa s'hi han "robat" molts diners sense ser capaços de veure que el problema era que no hi havia prou pressupost com per a fer el manteniment bàsic dels 400 (per dir una xifra) vehicles i que com no s'arribava s'estirava del compte de l'any següent. I clar, que la fiscalia i la jutgessa estiguin investigant i cridant a declarar alts comandaments de la conselleria i del departament, s'interpreta com que algú ha acabat fent l'egipci.

Tot i això, els manteniments dels vehicles es segueixen fent. O és que vosaltres no porteu el cotxe a canviar l'oli quan us surt l'avís a la pantalla? No aneu al mecànic quan teniu un llum taronja que indica "no sé què" del motor? o vermell quan els frens estan gastats? Algú s'imagina que no vinguin els bombers a apagar un incendi perquè el camió no ha passat la revisió dels 20.000km? Oi que no? Per tant la vida a can bombers segueix. Igual com ha seguit des de 2009 quan hi van haver les retallades de sous però també de diners per al departament. Amb prou feines es podia canviar un florescent o arreglar un pany espatllat. I això tots, a casa nostra, ho arreglem. Perquè el primer que fas és arreglar per viure, després ja pintaràs o milloraràs les persianes, però quan una cosa no funciona, fas per a que s'arregli. Però això a can bombers ha estat la batalla diària dels torns, els caps de torn i segurament dels tècnics que porten la gestió de les infraestructures. Si no hi ha diners per canviar bombetes, com hi ha d'haver diners per renovar els parcs?

Així que aquí els grans culpables són els polítics, són ells qui aproven els pressupostos. Des de la mateixa conselleria d'interior a la d'Economia, que és qui reparteix el pastís de la bossa de diners. I són els mateixos polítics els qui ara reclamen claredat en la gestió i en l'interior dels intestins de can bombers. Però si ens van deixar sense el "menjar", com volien que els camions de bombers sortissin al carrer o els parcs es mantinguessin drets?

Exemples de parcs calamitosos en tenim molts, massa. Començant pel de Serós (apuntalat des de fa molts anys), seguin pel de La Jonquera (que finalment està tancat) o altres parcs que se'ls han anat tapant les vergonyes com són Tarragona i Reus. Però són ben pocs els edificis de Bombers que s'han inaugurat (crec que cap) o renovat (Girona). I grans infraestructures que porten anys esperant a ser una realitat, com el Control de la REC, que ha d'anar a Sant Fruitós del Bages. Però segurament això no serà una realitat fins que Tarragona sigui Montblanc (dita que acostumem a dir els de Reus, per les coses gairebé impossibles). Els addictes a aquest bloc ja haureu llegit en diverses ocasions l'estat lamentable dels barracons del Control de la REC a Manresa. Just al costat del taller de la Tous. Ja és ben capritxós el món. La Tous i els barracons de la REC.

Doncs així seguim als parcs. Amb camions que necessiten els seus canvis d'oli i seguiment d'avisos de les avaries que avisen els tabliers. Obrint incidència cada cop que es fon una bombeta (perquè a la nit hem de sortir amb els llums posats), i obrint la calefacció a l'hivern, que a Lleida portem setmanes a -5º i per molt que no obrin algunes persianes, l'aire fred acaba entrant als parcs. També hi ha els pantalons que cal canviar i renovar de tant en tant. Per cert, recordo com fa més de 2 anys es diu que arribaran els famosos "polos" de bombers. Deuen ser polos pagats amb bitllets de 500€ que tothom sap que hi són

però ningú els ha vist.

Però una cosa si us puc assegurar. Allí on hi hagi un parc de bombers obert, hi trobareu persones amb ganes de fer de bomber. Si tenim botes, pantalons i camisa, a més dels EPI corresponents, us asseguro que us traurem de l'ensurt en que us trobeu.

On és el Conseller de Bombers?

Encara em tremolen les cames després de veure la merda d'entrevista que li van fer diumenge a l'honorable conseller d'Interior... que més que conseller semblava un jugador de tenis, va tirar totes les pilotes fora, totes. El més curiós, però és que després de mitja hora d'entrevista (no sé si 20 o 40, no ho vaig comptar), ni una pregunta va referir-se a Bombers, ni tampoc a Agents Rurals. I no serà perquè no hi hagi temes a preguntar a un Conseller que té els tres cossos més importants de seguretat a les seves ordres. Si, ordres. Va quedar molt clar que és el màxim responsable i que quan calia les decisions les prenia ell. Doncs això, que mana i molt.

Avui doncs és el moment de parlar de Bombers, de manteniments i de moltes altres coses. Potser així algun periodista (ahir eren periolistillos i periolistillas) en la propera ocasió li plantejaran alguna qüestió més incòmoda, que ahir només li faltava tenir el qüestionari sobre la taula.

No pot ser que dissabte no es preguntés res més que de Mossos d'Esquadra quan diumenge a primera hora, i per tant ja es sabia durant el vespre anterior, que la Vanguàrdia trauria la pols a un article de Quico Sellés del passat novembre, on esmentava la investigació per part de la fiscalia sobre el manteniment, i el contracte amb l'empresa de la licitació guanyadora. L'esmentat article  al matí només recordava que aquesta setmana alguns alts càrrecs comandats (i ex-comandats) per l'actual conseller han de passar pel jutjat a declarar. Simplement això, ha d'anar a cal jutge a explicar perquè hi ha factures que s'han cobrat dos i tres cops o perquè contractes per X diners acaben costant el doble a final d'any. Això és el que diu la premsa l'endemà de l'entrevista amb l'honorable, però dissabte ningú li va preguntar res. Excepte en Sellés, que li va recordar que Bombers i Rurals també existim. Moment en que es va recordar l'acte en record dels Agents Rurals morts a Aspa. I Bombers?

Com ja vaig dir fa algunes setmanes, el 2021 va ser el pitjor de Bombers en molts anys. A l'inici de l'estiu se'ns va morir en Joan Liébana, a qui no vaig arribar a conèixer personalment, però amb qui compartia un parell de grups de treball.

Desconec perquè dissabte cap periolisto li va preguntar a l'honorable com estava tot plegat. Podien preguntar si les causes ja havien estat determinades, si ja s'havien pres mesures per a evitar successos com aquell, perquè a dia d'avui hi ha alguns equips d'aire (els que ens deixen respirar davant atmosferes tòxiques o mortals) que donen error i una part de la "griferia" es col·lapsa... (ho estan investigant els fabricants, però l'error hi és i es repeteix).

Recordo que Bombers ha estat amb un pressupost irrisori durant molts anys. Això ha fet que molts parcs es deterioressin, altres que no es renovessin quan tocava i que encara hi ha parcs dignes del "Pasaje del Terror". Aquest 2022 ha començat tancant-se 3 parcs de Girona, ha continuat amb una decisió (si més no sobtant) en que a la propera oposició entrarà segur el 40% de noies (perquè tenen aquesta reserva de plaça). Tenim la mancança crònica de parcs a Ponent. Seguim depenent del calendari i l'aplicatiu dels bombers voluntaris, per si avui obren o no el parc. Per tant ningú ens assegura que entre Balaguer i La Seu es compleixin els objectius de 20' entre l'accident i l'arribada de bombers. Això tampoc passa a llocs com Les Garrigues, la Cerdanya i altres indrets de l'Alt Pirineu on els caps de setmana s'omplen de gent anant a fer muntanya. Això si, si et torces el turmell a peu de cingle t'arribarà l'helicòpter, però si tens un accident de trànsit, espera a que hi hagi els bombers voluntaris disponibles, sinó hauràs d'esperar...

Portem molts anys en precari. Per molta bona voluntat i canvis que s'estiguin fent en l'àmbit operatiu, tenim tanta feina a fer que no s'hi arriba. Videos de l'ISPC que tenen 10 anys no poden ser model per a proposar unes pràctiques de parc. Estan obsoletes. I punt.

La Prevenció de Riscos ha estat tant oblidada (no s'aplicava en l'àmbit operatiu fins que un jutge va dir que calia fer-ho) que ara no hi ha prou recursos a l'àrea de Riscos Laborals com per a posar al dia les mil i una maniobres i casuístiques que s'han d'analitzar. Hi ha una escletxa tant gran entre les avaluacions de riscos i la cartera d'obres, acondicionaments i posada al dia de parcs que faran falta molts milions d'Euros (i també d'anys) per a tenir-ho més o menys al dia.

I dissabte no hi havia preguntes de Bombers a l'honorable... Doncs si, hi havia moltes preguntes a fer, a contestar i a acotxar el cap per la manca de recursos que ha patit el cos de bombers els últims 10 anys. I no em serveix: "quan va passar jo no hi era". Quan un compra una casa, i té esquerdes, toca arreglar-les, no dir que ja hi eren. Quin collons.

Els primers serveis tipus de 2022

Un cop feta la primera quinzena de gener del 2022 sembla que podem començar a especular sobre el que ens hi anem trobant... I la COVID sembla que és qui ha marcat les primeres guàrdies (i les últimes del 2021). Torns coixos, gent confinada, gent positiva. Una mica com a totes les famílies. Cada torn tenim els nostres confinats i/o positius. Llàstima però que un dia tinguéssim un conseller d'Interior, que era metge, i va portar tota la part sanitària cap a a Salut, traient-nos les poques virtuts sanitàries que teníem. Així doncs no tenim cap diferència com a Bombers a la resta de professions d'aquest país. Ni PCRs, ni proves ni res en especial. Això si, les vacunes d'aigua amb sucre de l'Astrazéneca, i ara tots a córrer a posar la tercera amb Moderna, que aquella només servia per la foto.

I un any que porta fred només pot comportar dues coses. Calefaccions a tope i sequera per baixa humitat al Pirineu. En conseqüència, xemeneies, calderes i cobertes per una banda i per l'altra hi ha el risc d'incendi en algunes zones de muntanya.

Les xemeneies són competència de la mala instal·lació i construcció dels sostres de fusta i el seu tancament. Per molt que algunes plaques siguin ignífugues o tinguin alta resistència al foc, el que segur no són és resistents al foc durant 30 dies seguits. Per tant, tot allò que ens asseguren que no crema, acaba cremant. Perquè? perquè tot el dia està rodejat de temperatura i foc. I no hi ha cap element constructiu que ho resisteixi.

Els sistemes de calefacció són un altra extrem del problema. Els manteniments i les males combustions. Aquí és quan se'ns genera el monòxid de carboni i el fum. El monòxid és un gran enemic. Silenciós, sigil·lós i que ens va endormiscant sense que nosaltres ens n'adonem. Un gas que se'ns posa a la sang i intoxica l'hemoglobina fent que cada cop assimilem menys oxigen a la sang i que amb grans concentracions puguem acabar a la cambra hiperbàrica. Les calderes necessiten d'un manteniment periòdic precisament per assegurar que la combustió és correcta, si hi manca oxigen se'ns crearà aquest monòxid que ens pot deixar KO (i fins i tot morir) en cas que hi hagi alguna fuita al sistema. Recordeu quan a les cases hi teníem estufes catalítiques de gas? o les llars de foc de les antigues cases de pagès? Aquestes últimes funcionaven perquè les portes i finestres no tancaven mai bé, o si feien una mica de fum s'acabava deixant alguna porta una mica ajustada. Això afavoria l'entrada d'aire a l'habitació i que el fum sortís per la xemeneia. Però ara amb els bons tancaments, es necessiten les llars de foc modernes, que tenen un vidre que aïlla la flama i el foc de la nostra sala, generant-se un corrent d'aire calent, però que no és el mateix que ha estat amb el fum de les flames. Per tant evitem aquesta possibilitat d'intoxicar-nos amb els gasos d'una mala combustió. Però i si les juntes no funcionen correctament? El que us deia. Qualsevol sistema de combustió necessita d'un bon manteniment, sinó ens arrisquem a tenir problemes amb els fums i els seus tòxics.

I ja només falta que tinguem una problema de pobresa energètica. Brasers i altres sistemes rudimentaris de calefacció provoquen encara a dia d'avui problemes de fum, d'intoxicació i de persones altament desorientades per culpa del monòxid. I és que amb poca quantitat ja se'ns altera l'estat perceptiu, fàcilment es provoquen símptomes com mal de cap o el simple endormiscament inicial.

L'hivern, que es caracteritza pel fred, el gel i per la neu és una època en que els rescats a la muntanya són freqüents, però l'era Decathlon ha fet que aquests s'allarguin a gairebé tot l'any. Tothom és capaç d'anar a perdre's a la muntanya o de patir una lesió en qualsevol racó de difícil accés.

Però l'hivern també comporta baixes humitats ambientals, herba seca i matollars que acaben totalment eixuts. Així que qualsevol ignició pot comportar un incendi, tampoc res de l'altra món, però que pot tenir una certa continuïtat. Per això l'hivern també la considerem època d'incendi... sense passar-nos, que no hi ha 30 graus ni la destil·lació dels elements combustibles de fulles i branques és important. De fet els mapes de risc rarament passen del groc. Però ja sabem que qui més sap vendre és qui sembla que té la raó.

Però no podem estar tot l'any dient que cremarà, que cremarà i que cremarà, que hi ha risc avui per temperatura i que demà hi serà per fred. Al final, com diu la dita, el canti es trencarà. I llavors quan realment hagi de cremar farem tard. No m'agrada ni sobre-protegir ni deixar coses a l'atzar. M'agrada la ciència, així que el que vull que planifiquin són les coses en la seva justa mesura. Que a l'hivern crema? si. Que cremarà com a l'estiu? No, rotundament no. 

Doncs això, compte amb les calefaccions, les calderes i les xemeneies i sobretot, no foteu foc a les pastures (o si) que no volem quedar-nos sense arbres. Però no havíem quedat que hi havia massa boscos, que eren massa frondosos i no sé quantes coses més? Si és que al final no sabrem què pensar.

Què ens hauran deixat el Reis?

Podcast introductori aquí

Si vàreu llegir el post de la setmana passada ja us podeu imaginar la resposta: CARBÓ. Si no enteneu el perquè o no el vàreu llegir, doncs us animo a fer-ho i llegir-lo tants cops com sigui necessari. Sinó pregunteu, que ja sabeu que tinc el mal costum de contestar el que penso, dins un moderat respecte. De tota manera el que si ens han portat son deures. Molts.

La feminització de cos és una necessitat legal i una evidència després de constituir una comissió de treball i les primeres reunions. Però com tot en aquesta casa si es fa ràpid es fa malament i així estem. Intentant passar de 0 a 100 en dos dies, sense explicar res a les persones (si som persones) que treballem i fem més de 70 jornades de treball al parc. Compartim menjadors, cotxeres i nits fredes i no tant fredes per aquests mons de Déu on hi ha els serveis als quals ens toca donar tot el que sabem per poder ajudar a la gent que ens demana auxili. La igualtat absoluta és un objectiu, que no aconseguirem demà, i passat demà tampoc, però que ni podem demorar ni podem forçar a que passi abans que acabi el mes. Cal tot un procés de formació i informació dels treballadors i treballadors de can bombers. El dia que això passi, homes i dones bombers caminarem plegats ara però uns recelen dels altres i al revés.

Deures també son els nous polos i altra roba de treball per als parcs i serveis. Sembla que definitivament la camisa blava deixarà de ser el nostre emblema. Per una part és una llarga reivindicació de molta gent, però també perdrem part de l nostre diferencial amb la resta da cossos. De Catalunya públics i privats i també de la resta de l'estat on tothom va amb polo (però ells porten la bandereta rojigualda al costat). Després vindrà quan plorem.

També hem de deixar els camions nous com realment necessitem que siguin. Els que tenim versions "beta" (per dir-ho d'alguna manera) hem de patir agafadors, persianes, tancaments i solucions horroroses que esperem els nous camions que serveixin aquest any milloris amb escreix. I recordo que per molt que posis material i més material en un armari no tindràs un millor camió, sinó que tindràs un armari rebotit de coses que quan les has de tornar a posar és un trencaclosques.

Ens han dut (això si que ja ho sabem) fer pràctiques, moltes pràctiques. I és per la mateixa raó per la que ens han dut tant de carbó. Hem de ser conscients de la nostra seguretat, de que hem de tenir ordre i procediment. I que ningú pot acabar lliure en un servei. Tots hem de tenir algú al costat i a més amb algú en un altra lloc que sàpiga constantment on estem i què estem fent. I amb algú preparat per si cal anar-nos a buscar. Hem de ser més humils i reconèixer que no tot ho fem prou bé.

Tenim pendents un grapat de parcs que cal posar al dia, reformant-los, fent-los nous, altres cal tancar-los, altres obrir-los i canviar coses de lloc. El que han fet les últimes setmanes a la REG es farà a altres llocs. Redimensionar els parcs i la resposta a la realitat del sXXI és una tema que hem d'assumir. No és només obrir centres del GROS a les Regions, sinó molt més. Però el que personalment desitjo és l'obertura d'un parell de parcs de bombers a la REL, però que al 2022 no serà encara possible, però que poc a poc s'acosta el dia de veure-ho.

Ens arriben els nous sotsinspectors, que en molt poques setmanes ja volaran sols. A veure si aquesta saba nova serveix per alguna cosa. Jo que conec a alguns de les últimes fornades, no tenen res a veure amb els elefants, cocodrilos i algun mandril que encara arrosseguem d'altres èpoques. Així que esperem que les neurones les utilitzin en favor de la bona organització.

Bé, per començar l'any ja és suficient. Entre l'anterior i aquest hi ha molta feina a fer. Ara us toca moure fitxa i fer que tots aquests desitjos siguin una realitat. Les novetats i les modificacions. Ens veiem al proper servei.

El pitjor 2021 en molts anys

Feliç any 2022 !!!

Recordeu l'últim, post? Urbanisme nadalenc Doncs apa, el matí del dia 31/12 vàrem tenir incendi al carrer comercial més llarg d'Europa, a la part del carrer Sant Antoni. I fot-li, primer buscar per on entrar (aquests dies tot és ple de casetes, decoracions i muntatges varis), després a l'arribar a l'entrada del carrer, tots a baixar dels camions per treure els testos de plantes. Sort que els companys de l'última promoció estan molt forts i van fer-los volar. I aquí us deixo el resultat.

De tota manera, un cop acabat el servei, els problemes són per sortir (sort que no va aparèixer cap altra urgència). Primer calia tirar marxa enrere, perquè per davant quedava tapat per les casetes de la placeta de la catedral. Trobar un espai per intentar donar la volta als camions va ser una autèntica "odisea".

Doncs anem a pams. Ja estem al 2022!

Coses bones:

El GRCR ja són operatius. Reconec que he perdut un bon amic i gran company de torn, però les guàrdies dels especialistes amb gossos són una aposta per la qualitat i la determinació de que hi ha molt bons actius a la casa, tot en pro a millorar les actuacions on hi ha persones sensibles involucrades.

Els helicòpters i mitjans aeris en general. Tot un encert la política dels últims anys de diversificar les aeronaus. A més dels dos helicòpters de la casa (un està en actualització tecnològica) es disposa del EC-135 i el Bell 429 que son l'enveja de molts cossos de bombers. Certament podem realitzar bons rescats, gens fàcils, de persones que es troben en problemes en llocs de difícil accés.

Pels que estem a "províncies" que es creï el GROS, el GREC, el GRIT i altres grups de suport amb gent que en sap, i molt, de determinades coses és una bona notícia. Esperem que el 2022 es vagin desplegant la resta de suports, que son una gran eina a tots els nivells.

Que bona és l'energia que ens aporten els companys de les últimes promocions. Finalment a Lleida han arribat bombers nous. Més ganes i millor empatia. Aprenen de nosaltres i aprenem d'ells. Les dinàmiques dels torns van canviant. Els joves s'han integrat com mai i demanen saber i demanen acció.

Tot i que no tothom ho entén, jo si aprecio l'entrada de nous sots-inspectors a la casa. Primer perquè també es van jubilant, però principalment perquè, igual com ens passa als parcs, la renovació del personal també millora la qualitat de la resposta. Cada cop (els nous) surten més, són millors analistes i són més oberts de ment.

I parlant de sots-inspectors i inspectors. Cada cop es deixen aconsellar (que no manar) més pels grups de suport, per tal de trobar algunes de les millors solucions per resoldre serveis complexes. Alguns tenen grans coneixements de moltes coses, però com va ocórrer a la mateixa evolució humana, quan hi ha gent especialitzada, que en sap molt més que tu, doncs calculen i pensen molt més ràpid, tenen en compte més factors i més recents. I això davant una emergència funciona favorablement.

El contingut de les formacions dels últims anys. El curs de conducció de camions que vaig fer fa no massa anys, el de focs d'interior, els de NRBQ, el taller de palla per al foc forestal, els d'excarceració, etc ens han donat moltes eines i recursos per estar al dia de coneixements. També tots aquells cursos d'especialització. Tenim els coneixements, tenim la gent per donar-los i tenim alumnes que son esponges. Ara cal aprofitar-los.

El nivell dels nous caporals i sergents és excel·lent (segurament hi haurà alguna excepció) però els que tinc a Lleida, que son pràcticament tots, el nivell supera en molt a algunes antigues promocions on només es valorava l'antiguitat. Llàstima que durant el procés de formació es quedessin els parcs sense comandaments i que ara aquests tinguin problemes per compensar les hores dedicades a l'escola.

Poc a poc Bombers també som més visibles a les xarxes. Els companys de premsa fan una molt bona feina de difusió dels serveis i gestió de la informació. Tot i que de vegades tinc la sensació que també fan de "gran germà" buscant què s'escriu arreu sobre bombers...

Coses dolentes:

Aquí he de posar els nous camions. Ho sento, són molt bonics i feien falta. Però son una merda. Ho són, no hi ha discussió.

Seguim tenint mil i un problemes amb les compres i els materials. Potser és perquè hem estat molts anys comprant a la babalà, però ara, que cada cop som més i més bons utilitzant les eines, ens trobem que determinat material no compleix amb allò que se li demana. Altra s'espatlla quan menys t'ho esperes i altra simplement fracassa.  Portem ja alguns anys amb problemes als equips d'aire. No pot ser que en ple segle XXI (que ja quasi hem arribat al primer quart de segle) tinguem manca d'ampolles d'aire, problemes amb les espatlleres i sobretot que comencin a fallar perquè una vàlvula s'ha gelat (això és culpa del fabricant).

Seguim sense el Pla de Carrera, que sense tocar ni una coma ens volen colar des de ja fa dos anys. A veure si aquest any se li pot donar la volta, sinó estem arreglats amb el que ens espera.

L'ISPC està al mateix nivell dels BRP nous. Molta façana, però quan mires per dins te n'adones que massa no funciona. Hi ha molta feina a fer. Una planificació de desenes de fulls amb milers de cursos a fer durant 2022 només em fa pensar en caos. Ni el magatzem està preparat, ni el pati té les condicions, ni hi ha marge per a fer canvis quan alguna cosa desquadra. Cursos que es solapen, temaris encotillats, i un llarg etc, però aquí i ara no son el lloc ni el moment per treure'ls tots.

Finalment. el més terrible que li pot passar a un cos de Bombers. la pèrdua d'un company durant un servei. No es pot acceptar de cap de les maneres que a un bomber se li perdi el rastre, ni que sigui durant 5 minuts. és el pitjor dels casos. Portem des de 2009, a Horta, intentant que tots els bombers portin una emissora, una localització, un botó d'alarma, uns equipaments (els ERA) amb avisadors acústics quan estem immòbils... i que una suma d'errors en aquestes coses succeeixin en un servei en un puto taller mecànic, és un autèntic fracàs.

El 2021 és el pitjor any per Bombers des de 2009. Llavors va fracassar el sistema, perquè no n'hi havia. Tot depenia de les persones. Ara que depenem molt més de la coordinació, del desplegament dels recursos, i sobretot de la tecnologia no ens podem permetre no utilitzar-ho tot al nostre favor. El pitjor error és no fer anar les eines ni posar en pràctica tot allò que ens han ensenyat.