Quan 702 no és només una xifra

Com es nota que estem a l'era del Tic Toc i d'Instagram. Si no fas vídeos no ets ningú. Certament és així. Moltíssima gent ha llegit i ha seguit aquest bloc durant els últims 14 anys, però les tecnologies canvien i el temps passa per tots. Després d'escriure el post de la setmana passada, parlant d'ADF, i que en pocs minuts ja hi havia el primer comentari, vaig pensar que potser aquest ho petaria. Res més lluny de la realitat. Hi ha 4 comentaris, quan normalment ningú en fa, però no hi ha hagut un increment de visites gaire diferent al d'altres setmanes. Potser el tema ADF no era tant polèmic i tothom té més o menys clar on està cadascú. Tot i així, la premsa ha donat molta veu als ADF i fins i tot es va tirar enrere el PAGI. També és curiós que aquesta darrera setmana haguem vist desenes de fotos de treball conjunt de pràctiques entre Bombers i ADF. Doncs això, que si hagués fet un vídeo i l'hagués penjat a l'Insta hauria tingut més volada.

De fet, el format escrit, en el qual estic còmode, és el que penso segueix sent el més adient per poder expressar amb tots els matisos allò que penso i poc amago del Cos de Bombers. Un vídeo a les xarxes que la majoria consumim no dóna el temps (ni el públic té la paciència) necessaris per poder fer un bon raonament. Tampoc m'hi he posat. Ni és la meva intenció. Qualsevol que hagués fet una mica màrqueting diria que m'he d'adaptar al que vol la gent. Malgrat això, els visitants i lectors seguiu fidels cada setmana. El que em falta és treballar per a que les noves promocions em coneguin. Ells son seguidors del Codi Vermell (aquest sí fa vídeos i memes) i ben pocs saben d'aquest bloc.

La setmana passada vaig fer un petit tour per alguns parcs de la RET. Vaig descobrir que a qui coneixien era a mi, a l'Alfons, no al Pobrebomber. I és que Reus és on vaig començar fa un grapat d'anys. Les velles glòries sempre ens avenim. Malgrat la gran renovació de personal, hi ha molts bombers que han passat per Lleida on hem coincidit mentre feien pràctiques. Segurament a Reus ja es podria fer un torn exclusivament de gent de Lleida. A Tarragona també hi tinc vells i joves coneguts. L'any passat hi vaig estar un parell de cops donant classe de NRBQ. Tots van coincidir que de tant en tant llegien el bloc.

Doncs aquest bloc ja té més de 700 publicacions i el proper estiu farà 14 anys! Sent exclusiu de Bombers i en Català, és tot un èxit del qual em sento molt orgullós. Dir que porto 14 anys escrivint cada setmana (o gairebé) explicant el que passa a Can Bombers, em fa adonar de la dimensió d'on he arribat. Les estadístiques tampoc son tant diferents a les d'anys enrere. Però clar, això no és un vídeo de 30" que arriba a 20.000 visites (que amb una mica de trampa és fàcil). Anar a Cerdanyola i que algú t'aturi per dir-te que ha llegit un article meu (li hagi agradat o no) em fa sentir que el missatge arriba on ha d'arribar.

Sempre explico que el que escric és el que penso. Alguns cops puc ser més punyent, altres crític i altres recordar vells temps de Can Bombers. Tot s'ha de poder explicar i dir. També cal tenir un punt constructiu i no pots posar totes les coses a parir sense raonar tot allò que expliques, a més de deixar la porta oberta a la rèplica.

Aquest bloc no deixa de ser la meva expressió de felicitat de formar part d'aquest col·lectiu tant heterogeni com és Bombers. Els qui manen, els qui es pensen que manen, els que creuen, els que no, els que fan pinya i els que ajuden a empènyer d'aquest carro tant pesat. També dels qui entren nous i poc a poc se n'adonen de la realitat. Dels que poc a poc van abandonant el vaixell. Perquè alguna cosa deu passar quan els que estan per dalt, en un degoteig constant, van marxant. Això em donarà per un post en poques setmanes. Encara no és el moment. Aviat.

Que en fem de les ADF?

Avui, ja començada la Campanya Forestal, amb molts dels els helicòpters ja a lloc, amb les avionetes preparades i els forestalillos ja al parc, tenim, com els últims anys la polèmica dels ADF sobre la taula. Una vegada més, el Pla Infocat no agrada a tothom, especialment als ADF, que voldrien estar al centre de l'equació.

Però realment, què fa una ADF? Segons la mateixa web de l'SFADF son i fan el següent:

L’objectiu de les Agrupacions de Defensa Forestal és la prevenció i la lluita contra els incendis forestals que es concreten en els següents punts:

• Elaboració i execució col·lectiva de programes de vigilància i prevenció d‘incendis forestals.
• Col·laboració activa en l‘organització, el control i l‘execució de mesures dictades o que es dictin per la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic en matèria de prevenció, o amb qualsevol altre organisme que tingui autoritat i competència en la lluita contra els incendis forestals.
• Realització de campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, perquè el sector tingui un coneixement més gran.
• Sensibilització sobre la població rural i urbana en el territori de l‘ADF.
• Execució de plans de prevenció, creació i manteniment d‘infraestructura, xarxa de camins i punts d‘ aigua.
• Suport a l‘extinció d‘incendis forestals.

En cap moment hi posa fer l'extinció de forma directa en el incendis, ni substituir a ningú, ni fer la feina d'altres, ni tenir el comandament ni la responsabilitat en l'extinció. De fet, dels 6 punts, només en l'últim i posa directament: suport en l'extinció d'incendis forestals. I com a molt, en el segon punt hi ha la col·laboració en prevenció amb els organismes competents en extinció. Que no vol dir que ells hagin de fer extinció.

Per tant, abans de desvirtuar les seves funcions principals, cal assegurar que totes aquestes tasques, que ells mateixos escriuen, es compleixen. Segons aquest compromís de funcions, hauríem de tenir els camins immaculats i les basses plenes d'aigua pels mateixos ADF i propietaris forestals. Punts d'aigua, hidrants, basses i tot un sistema de connexions que permetés connectar els camions de bombers i les motobombes per tal d'omplir els camions quant abans millor. També caldria tenir un bon grapat de franges perimetrals a les urbanitzacions (que costejarien segurament les mateixes urbanitzacions). La vigilància ja la fan, des del moment que hi ha una xarxa de càmeres xarxa de càmeres aquest punt el compleixen en escreix. La prevenció i la divulgació son d'aquells punts que sovint, des de fora, ens costa veure. Com a ciutadans no estem acostumats a veure gent amb el polo o la samarreta groga fent xerrades de com prevenir incendis quan vas a la muntanya, al camp o t'endinses al bosc. Ans al contrari, sovint sembla que els urbanites fem nosa a la muntanya o al camp i només ens volen per a fer negoci.

Tampoc és que els Bombers siguem els millors en prevenció d'incendis. Però en realitat el bosc depèn del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que son els veritables responsables de la gestió del bosc. O sigui on, com i quan es neteja un bosc. Sigui privat o públic. De fet, és d'aquelles coses que no entenc. Una fàbrica ha de complir unes lleis i normes (i és un negoci privat) per tant un bosc privat hauria de complir també unes normes que haurien de ser les de ser gestionat i mantingut en condicions. Una fàbrica, per molt abandonada que estigui, sempre dependrà de l'ajuntament i d'urbanisme, que en cas que hi hagi una paret o sostre que provoquin un perill actuaran d'ofici o després d'un acta obert der la policia municipal. En un bosc, que potser no surten els números, no té un rendiment econòmic, s'abandona i no passa res. És un bosc privat i no s'hi pot fer res. Doncs si un bosc és un negoci, perquè no se li poden exigir unes mínimes de condicions? De fet, si avui tenim milers d'hectàrees de bosc vell i espès és per la manca d'actuacions de propietaris i en el seu defecte de la inacció de les administracions competents.

Al final, si tens una casa en una urbanització i és propera al bosc, l'administració t'exigeix (millor dit la llei) una franja perimetral que ja veurem qui pagarà i qui donarà permís per tallar els arbres d'un propietari a qui la urbanització no li va ni li ve.

Al final però, el problema el tenim a can Bombers. Sembla que anar a apagar un incendi és feina de tothom. Dels bombers i dels no bombers. Fa uns dies llegia un article queixant-se dels influencers que demanen que s'aprofitin els pinyols de les fruites que mengem per tirar-los al camp quan hi anem. De la mateixa manera que això és un disbarat. perquè ens carreguem les espècies autòctones amb les invasores, l'extinció dels incendis l'ha de fer qui realment està preparat i té els mitjans per a fer-ho. Oi que ningú es posarà a operar a un malalt a cor obert? Per molt que vulguem ajudar i estiguem obligats a donar els primers auxilis, ens limitarem a allò que realment ens pertoca com a ciutadans. Avisar al 112 i en tot cas posar-lo en la posició que l'ajudi a tenir un mínim confort. En un atracament no agafarem un arma i "matarem" als atracadors (per molt que algú en tingui moltes ganes) trucarem als Mossos, oi? Doncs en els incendis passa el mateix. Però sembla que tenir una mànega amb aigua et permet ser "bomber" per un dia.

Fa uns dies a un incendi de contenidor a Lleida un veí havia baixat la seva mànega de jardí des de la terrassa per a apagar-lo. Perfecte, però quan vàrem arribar els bombers es va retirar. Perquè? Senzillament perquè teníem els mitjans per a fer-ho. Equips d'aire, treballem amb cabal i pressió suficient per a poder fer això i un grapat de serveis molt més complexes. I un incendi forestal és un servei molt i molt complex. No és tirar aigua i prou. És analitzar on va, l'hora, el vent, la previsió de vent, de temperatura, d'humitat, saber quan les flames seran més grans, quan podrem atacar-lo i que realment li fem mal i que l'esforç no sigui inútil... (des de fora potser es veu fàcil, però no ho és). I l'excusa de conèixer els camins avui en dia és el menor dels problemes que hi ha en un incendi. Però sobretot, sobretot, ens toca estar molt ben organitzats. Posar 100 camions de bombers dins un incendi, 500 bombers i bomberes, tota la infraestructura logística, d'avituallament i també organitzativa requereix d'un grau de professionalitat, entrenament i sobretot de mitjans tècnics, que no és gens fàcil d'aconseguir. Malgrat les dificultats pressupostàries i sovint de manca de bombers dels últims anys, l'experiència ens demostra que els sistema està funcionant. Què pot millorar? Molt, porto 14 anys escrivint aquest bloc. Però cal lluitar per a que segueixi millorant.

Les ADF tenen moltes funcions bones i necessàries dins l'entramat forestal de Catalunya. Mantenir els camins, les basses, les franges, netejar els entorns als boscos que es situen en entorns més complicats (muntanyes, valls, cingles, etc.), coneixement i transmetre'l a tots aquells agents implicats en la gestió i manteniment del bosc, demanar a ajuntament, diputacions i administracions que actuïn en la prevenció i ajudes al món rural, que bona falta ens fa a tots plegat. I als mortals, necessitem consciència de que cal consumir tots els productes que es fan aquí. La mel, la llet, el raïm, les peres, la llenya i palets, els mobles, el vi, el cotó i un llarg etcètera.

Esperem trobar-nos Bombers i ADF per molts anys en els propers incendis (esperem que quants menys n'hi hagi, millor) i ens puguem donar la mà i explicar-nos que tots busquem el mateix, que se'ns cremin moltes menys hectàrees de bosc, però també hem de ser capaços d'entendre que tots tenim una feina a fer i que l'hem de fer el millor que sabem. Uns cuidar els boscos i el camp i els altres estirar mànega i analitzar les possibilitats d'atacar l'incendi i fer-li mal.

Campanya Forestal 2024 ara si que si

Fa molts anys que hi ha el discurs que la campanya forestal acaba sent tot l'any, que ja no és només el període d'estiu i que hauríem d'acostumar-nos a que el risc d'incendi forestal és tot l'any. Però per molt que m'ho diguin els fets a mi em diuen una altra cosa.

Evidentment hi ha moments en que l'hivern té risc d'incendi. En plena onada de fred els arbres queden en la seva mínima expressió de vida, alguns fins i tot sense fulla. El fred ho eixuga tot, que es diu. Però ni la irradiació solar ni la temperatura son les de l'estiu, ni de la primavera. És evident que l'estiu allarga. Els qui tenim certa edat i experiència al món bomberil hem vist allargar les campanyes. Aquells mesos d'agost plujosos i frescos ja no tornen. El setembre és tant dur com els mesos precedents. I alguns octubres allarguen força la calor. Però és evident que hi ha llocs del nostre petit país on al novembre hi has d'engegar la calefacció si o si.

El que és evident és el canvi climàtic. venim d'un hivern sec, on ens van quedar els pantans pràcticament a zero. Però de zero real. Aquest any hem tornat a tenir la consigna que no es podien netejar els camions. Cosa que feia anys no veiem. Per sort, la primavera ens ha donat cert respir i ara tenim els pantans en vies d'omplir. Fins on? No ho sabem, però segurament poc plourà ja a partir d'ara. Ep, que en això jo sempre m'equivoco.

El que si tinc molt clar però, és que la Campanya Forestal Comença el dia 1 de juny. Hagi plogut o hagi nevat el dia abans. Els helicòpters van arribant a partir de mitjans de maig. Les pràctiques de la guàrdia et recorden la maniobra d'autoprotecció, la de tirar aigua en marxa, els vídeos dels PEV (que ara ja no es diuen així), l'obertura de caixa amb moto-serra i etc etc etc. O sigui, que tot és foc forestal.

El dia 1, el 2, el 3 i el 4 a molts parcs es fan pràctiques de tirar aigua en marxa, es neteja el radiador i el filtre del BRP. S'omple la nevera del camió amb aigua (i es canvia cada dia). Tot i no tenir encara els forestalillos amb nosaltres, les botes forestals apareixen per la cotxera com un element més de l'equipament de cadascú. Les videoconferències del matí s'allarguen amb l'aparició dels bombers voluntaris que han obert parc. A la cotxera s'hi olora un aire especial i diferent al de les guàrdies de la resta de l'any.

L'hora de dinar, que també és tot un ritual, es converteix en una mena de moment clau del dia. Dinar a dos quarts de dues (o abans) significa que potser menjaràs calent. Començar a dinar cinc minuts més tard és mort segura. Sembla que dinar un minut més tard influeixi en els mals esperits i faci que comenci un incendi que t'obligui a deixar el plat a taula i no el puguis recuperar fins passades les sis de la tarda. A Lleida, l'hora de dinar és sagrada, especialment a l'estiu. Comença el temps d'amanides de pasta, de patata i aviat els melons i síndries per postres i per berenar. Nosaltres que som un parc gran anem a dos melons i una síndria per dia. Els pagesos ho deuen notar.

Per l'emissora escoltes contínuament com per cada columna que algú a detectat, s'activen camions i recursos com si no hi hagués un demà. Tot està a la línia de sortida i és un a veure qui corre més i arriba abans per treballar en el gran incendi que volem intentar evitar. Aquest any totes les columnes seran fotografiades, des de tots els angles, per si són o no un pirocumulonimbus i pot desplomar-se. El GROS té els camions a la porta de la cotxera de Cerdanyola, gairebé engegats permanentment, per poder sortir junt al primer BRP del parc de voluntaris més remot de l'incendi més remot amb el potencial més remot. Perquè a Cerdanyola aquests dies ja viu permanentment en l'Incendi Forestal.

Així que Bombers i Bomberes d'aquest país. Sortiu i gaudiu dels vostres Incendis Forestals de la Campanya de 2024. Segur que en parlarem molts més cops, i els administradors catxondos del @codi__vermel també. Apa, que tots hi siguem a final d'estiu.