dilluns, 30 de juny del 2014

Horta i el gran silenci (1ª part)

Dimecres es va publicar per la Intranet de bombers una carta d'en Josep Pallàs en referència a la tragèdia d'Horta de Sant Joan de da cinc anys...

La carta, molt correcte, ens plantejava bàsicament que havíem de veure el reportatge (el gran silenci) per conèixer més sobre aquella fatídica jornada.

Un cop llegida se'm varen despertar alguns records, adormits durant tot aquest temps. Només adormits, perquè hi ha coses que no s'obliden, altres que segueixen sense entendre's i d'altres que t'omplen de ràbia. Posteriorment vaig rebre una trucada d'algú que també es plantejava coses i no entenia com tots els dubtes i raons es podrien resumir en un reportatge televisiu, i menys si s'emetia per "la nostra"...

En tot cas jo tinc diversos dubtes. Una carta personal d'algú que no és cap Sots-Director Operatiu o el mateix Conseller d'Interior mai havia estat publicada a la Intranet de bombers (potser hi ha alguna rara excepció, però no em ve al cap), per tant que fos publicada no podia contenir gaire càrrega, diguem que explosiva. I així va ser.

I el dubte més important és si realment es diran totes les veritats d'aquesta merda.

Diumenge pel matí vaig veure un reportatge a el Punt Avui (conegut fa alguns anys per la seva poca imparcialitat) amb l'autor del reportatge. No sé, el Punt, TV3...

En aquesta notícia també es fa esmena de les visites i anàlisis d'en Marc Castellnou. Suposo que això em fa més bona espina, però moltes de les pistes (i ganxos) que s'hi planteja per a seguir el reportatge son coses que a bombers ja coneixem. He tingut sessions de com va anar l'incendi, hem llegit les transcripcions de les comunicacions, hem parlat amb GRAFs, ex-GARFs i d'altre gent que estava a l'incendi d'Horta, per tant el ganxo és més pels no bombers.

Reconec que tinc moltes ganes de veure'l. He picat. Vull veure la zona cinc anys després i com s'ha regenerat. Vull escoltar com expliquen les dures condicions que s'hi varen viure. Ja sabem que ens diran que era impossible sortir d'allí... però
però
però
però
ens diran que des del matí es sabia que canviarien les condicions de vent? Ens diran que no van ser previsors de treure a la gent abans d'aquest canvi meteo? Com és que el GRAF sempre treballa coneixent (encertant o no) les condicions meteo i condicionant les seves actuacions a aquestes i aquell dia es van deixar sorprendre? No crec que ens ho expliquin.

Potser el dia 1 a la nit m'hauré de menjar el que us acabo de plantejar, però aquella nit escriuré la segona part. Paraula d'unpobrebomber.

dilluns, 23 de juny del 2014

Sant Joan i el foc purificador

Ja tenim aquí Sant Joan, i amb ell el foc purificador. Aquest any a més coincideix amb un no parar d'incendis arreu del territori, tot i que principalment és més incisiu a Ponent, a la vall de l'Ebre i la serralada prelitoral del sud de Tarragona.
El foc des de sempre a la nostra cultura ha estat bo, a muntanya a les carboneres i al camp per la gestió dels conreus. Ara al segle XXI la cultura del foc sembla limitada als petards i coets pirotècnics. Però per la confluència de diversos factors aquesta darrera setmana hem tingut un oasi en el tractament dels incendis. Per una part la manca de camins al bosc i la muntanya impediren un accés dels bombers de peu i camió per intentar una primera tàctica d'extinció clàssica. Un altre factor clau és el coneixement que des de la Unitat Tècnica dels GRAF es té d'aquesta zona del país. S'hi han fet multitud de jornades per tal de conèixer i donar a conèixer com és un bosc després d'un quart de segle de l'últim gran incendi. Posteriorment ens ho han volgut dissimular amb l'excusa que s'ha donat prioritat a la seguretat de la gent a l'hora de l'extinció de l'incendi de Tivissa. En tot cas, sembla que hi havia zones del bosc on les copes havien sobreviscut a les flames, tot i que s'havien deshidratat, fent que un cop passat el foc pel matollar deixés més que disponible la resta de combustible. Però això no va ser al primer moment. Demostrat queda que els mitjans terrestres no podien actuar.
Després de molt temps escoltant la cantarella dels mitjans aeris, finalment ha quedat evidenciat que els MAER no son tant efectius com es vol vendre en alguns mitjans. Evidentment fan feina, molta i bona, però no apaguen els incendis. Son una eina més que utilitzen les unitats terrestres per tal d'aconseguir apagar definitivament el foc. I si no apaguen el foc, què fan? El que una bona part de bombers sabem és que ens redueixen l'altura de la flama, redueixen la velocitat de propagació de l'incendi i per tant permeten que, mànega en mà, anem darrera les flames apagant amb aigua el que una estona abans era un incendi massa ràpid o d'intensitat de flama superior al que la nostra aigua podia sufocar.
Com he dit al principi, el foc és purificador. Purifica fins i tot a la cúria i els dirigents polítics d'aquesta Direcció General. Els mitjans que tenim son limitats, estem mal cuidats i mal vistos pels nostres dirigents. I nosaltres estem disposats a fer-los-ho veure. Els professionals declarant una vaga indefinida que demostrarà que tal com està el Cos, no podem deixar de tenir ni un sol dia un bomber de menys. Per altra, que els Bombers Voluntaris també estan tips de que els utilitzin per a tapar les misèries de la casa.
Avui dia de la Revetlla de Sant Joan, estic de guàrdia. Enlloc d'estar tirant petards amb els meus fills (ho vaig fer ahir Diumenge) estaré perseguint fogueres i incendis provocats per petards situats incorrectament per quatre maldestres. Recordo amb il·lusió quan fa més de 20 anys preferia anar al parc de bombers de Reus a donar un cop de mà a la gent de guàrdia, en lloc de sortir de farra (hi havia més dies per sortir). Avui espero gaudir del dia i de la nit com ho he fet tots aquests anys.

Tireu petards i feu fogueres força altes, que jo en gaudiré a la meva manera. Però aneu amb compte, a mi m'agraden els petards... i potser en tinc algun d'amagat.

dilluns, 16 de juny del 2014

La Campanya Forestal 2014 està calenta


Allò que tots anàvem vaticinant els últims anys, sembla que finalment ha arribat (potser com el Barça, que li ha arribat el canvi de cicle. Si, encara que ens dolgui al final ha passat).

Avui dia 16 comences oficialment els helicòpters per la campanya. També els "forestalillos" faran el seu curs i el 17 cap a fer guàrdia al parc. Fa dies que ja tot volta en quant a organització d'aquesta nova campanya. Avui ja teníem el camió d'Esterri al parc de Lleida, que es quedarà fins a mitjans de setembre (o el tindrem algun dia més per tornar-lo a deixar immaculat, que és com ens arriba).
Però una cosa és el tret de sortida oficial, de cara als mitjans de comunicació i propagandístics i l'altra la crua realitat. A la RELL fa un parell de setmanes que no parem. Un servei darrera un altre. Que si un sembrat, que si uns matolls, que si un altre sembrat, que si més matolls, una columna per aquí o una altra columna per allà.

Dissabte dia 14 ja hi varen haver els primers incendis forestals, que no sé si estadísticament comptaran, que com us he dit la Campanya s'iniciava el 15. Però el temps, el clima i les condicions son d'estiu. Hem tingut l'estrada de sud de les últimes setmanes, mentre s'iniciava la sega de secà a Lleida, ara tenim entrada de nord amb la conseqüent baixada d'humitats a la serralada litoral de Tarragona i Terres de l'Ebre...
Dissabte incendi a El Perelló, provocat per un aereogenerador (he de dir presumiblement?), i un llamp a Ginestar. Diumenge a més de la feina de rematar els incendis de dissabte toca un nou llamp a Tivissa, en una zona de difícil accés. Però repeteixo que fa dies que a la RELL no parem.
Aquest no parar està influït perquè tenim als voluntaris que sota el no voler sortir de la seva àrea (en diuen no tenir disponibilitat) la resta estem amunt i avall tota la guàrdia per estar immersos en un període d'alta predisposició del combustible i meteorològica. Però no només deixa veure la manca de bombers professionals sinó també l'alta dependència del col·lectiu dels voluntaris.
Aquest estiu no sé si veurem camions de bombers amb personal voluntari (crec que no, la cúria i els representats polítics no negocien), però si veurem les ADF que poc a poc van agafant més embranzida. Mentre els parcs de bombers voluntaris compraven llums de led's, arreglaven edificis de parcs, o muntaven festes temàtiques per al poble, les ADF han comprat vehicles, material de protecció i vehicles de coordinació alhora que han invertit en formació (cal veure realment fins on arriba, però se'ls veu a moltes jornades forestals), etc. Aquesta gent està agafant embranzida. Als incendis de la primavera de fa un parell d'anys al Pirineu van portar el vehicle de coordinació, i cada cop més munten agrupacions de vehicles per "ajudar" en els incendis...
Als professionals ens han imposat més hores de guàrdia, i s'estalviaran contractar nou personal, amb els voluntaris viuran un estiu sense ells i la "casa" aprendrà a treballar prescindint-ne... en aquell moment deixaran de ser tant imprescindibles com sembla que han estat fins ara. I els ADF aniran agafant hores de vol.

Ara queda passar l'estiu com puguem, esperant que no se'ns espatllin vehicles ni cremin mànegues perquè no sé si tindrem recanvi. Apa, bona campanya a tot@s.

dilluns, 9 de juny del 2014

Entre groc i blau

Agafant el fil que em va llençar l'últim comentari al post dels perfils i que m'ho agafo des del punt de vista que ja he dit i escrit altres cops, el grau de coneixement tècnic que tenen els GRAF no el tenim la resta de bombers... i per tal com jo sóc, considero que m'he de nodrir d'alguns d'aquests coneixements.

I és per això que ara proposaré una cosa que a priori us pot semblar rara, evidentment no a gust de tothom, però ja que estem putejats amb més guàrdies, perquè no aprofitar per a fer coses realment útils?
Avui (el dia que vaig escriure aquest post) hem estat parlant un company de torn i jo sobre un incendi de sembrat al que hem anat i en que el GRAF també hi ha intervingut. La conversa anava sobre una maniobra que han fet, primer intentat entendre la raó de la jugada... al principi no enteníem gaire el perquè, ja que les condicions meteo i d'orografia no acompanyaven però tot i això hem acabat parlant de la part tècnica en el sentit de si nosaltres ho haguéssim fet igual o no (salvant les distàncies).

Això ens ha portat a comentar que aquesta diferència tècnica (penso que excessiva entre grocs i blaus) fa que sovint als incendis parlem llenguatges diferents. I això provoca que la seva intervenció i la nostra sovint (molt sovint) vagi per camins diferents, o com a mínim paral·lels.
Avui ells han arribat primer i per tant portaven un bon avantatge en l'anàlisi de l'incendi (que us recordo que era un sembrat) i això ha fet que anéssim a remolc de la situació (i no ho agafeu com una crítica), en canvi altres cops ens trobem que nosaltres arribem abans. En aquest segon cas, és pràcticament impensable que un bomber (encara que sigui comandament intermig) li digui al comandament GRAF què ha de fer... Això que considero que hauria de ser una cosa normal, no en el sentit de manar sinó en el sentit de tenir clara la situació i per tant parlar amb el personal GRAF com has plantejat l'extinció (i fer les modificacions i/o ajustos tècnics aportats per ells) i que ells se sumin a l'operatiu, enlloc del que succeeix en aquest moment que simplement com realment no en sabem prou quan ells arriben decideixen la seva tàctica a la zona propera al cap de l'incendi i nosaltres seguim amb els flancs o donant suport a les seves maniobres.
Però això ni és culpa d'ells ni és culpa nostra. És culpa de l'horari i la diferència de tasques que fem durant el matí. Va, m'explico. Des de fa unes poques guàrdies que a Lleida entrem a les set del matí. (tranquils ja escriuré sobre això, ara però tinc massa son) i la majoria de nosaltres a primeríssima hora fem la revisió de vehicles, material, plegat i condicionat del material i vehicles, etc. en canvi els GRAF el primer que fan és l'anàlisi tècnica del dia, comprovar els riscos de la guàrdia i plantejar les rutes, revisió d'incendis antics i recents.

Això implica que mentre nosaltres estem a la cotxera ells estan analitzant la guàrdia, i quan nosaltres acabem ells fan la revisió i preparació del material. Be, seria una cosa a plantejar-nos els uns i els altres. Potser seria interessant participar, ni que sigui en forma d'oients, d'aquestes reunions, així poc a poc aniríem entrant en l'anàlisi i previsió de la guàrdia (però això als parcs no s'ha fet mai, ni tampoc se'ns ha demanat).
I aquí ve la meva proposta (ni que sigui esbojarrada). Perquè no pot un bomber de guàrdia anar amb els GRAF durant tota la jornada? Si ho analitzem segurament hi hauria més avantatges que inconvenients... Podria ser una de les coses que fa el bomber de "reforç" de les noves guàrdies de 10h de l'estiu, permetent una rotació entre els diferents bombers per tal de conèixer i col·laborar en la seva tasca d'anàlisis de combustible i revisió d'incendis, perímetres, etc. Fins i tot es podria plantejar que ho féssim des de la pre-campanya fins la post-campanya.

Això voldria dir que cada guàrdia un bomber s'assignaria a l'equip GRAF. I perquè no? Mal no ens en faria, al contrari, provocaria que tots (com a mínim als que estem al seu mateix parc) adquiríssim coneixements importants del desenvolupament dels incendis.
Perquè al revés si passa. Durant l'hivern i una part de la primavera el personal del GRAF es cedeix a la Regió i en el nostre cas s'integren amb normalitat al torn, entren a la roda. Alguns d'ells porten força temps al Grup i els serveix de recordatori i en alguns casos de viure tipologies de serveis que fa molt temps o no han vist pràcticament mai. Ells amb això s'han integrat al tarannà del parc i del torn. El que passa que des de fa algunes setmanes ells ja son GRAF 100% i per tant ni sabem què fan ni tampoc sabem com ho fan. I això s'hauria de canviar, perquè una cosa és fa 15 anys i l'altra és ara. O és que els cursos d'incendi forestal que hem fet els últims anys no estaven basats en tota aquesta tècnica? Oi que si? doncs seria bo que la resta de bombers ens hi poguéssim endinsar de manera més realista i fins i tot vital. Res, durant el període actiu fer una roda per passar tots per allí, per dir-ho d'alguna manera més mundana: "Poder fer una guàrdia al GRAF" (o vàries).
Així, arribi qui arribi a l'incendi, el camí a prendre seria un i entre tots acabaríem compartint i aplicant moltes de les tècniques i metodologies que ara sol poden aplicar sobre el paper, senzillament perquè o fem nosa o prendríem mal.

dilluns, 2 de juny del 2014

Perfils bomberils

L'últim post acabava parlant dels bombers de la cúria i us recomanava de revisar els càrrecs de fa vint anys i comparar-los amb els actuals... suposo que ho heu fet.

El pitjor del cas però, és que algunes de les incorporacions a aquesta elit no estan aquí per mèrits curriculars, si més no això és el que sembla. Recordo quan vaig estar al Curs Bàsic, sóc de la primera promoció de l'Escola de Mollet, vaig conèixer personatges i "personajillos" d'aquesta casa, be, ens els trobàvem en algunes visites, pràctiques o exercicis. En aquell moment no tots estaven ocupant càrrecs d'importància, ni molt menys... tot i que algun d'ells després ha arribat molt i molt alt dins aquesta cúria.
Dissabte però vaig quedar-me a quadres. Jo vaig a nar a Barcelona a fer un examen oficial d'anglès. El nivell B1, que no és res de l'altra món, l'equivalent al 3r de l'Escola Oficial d'Idiomes... allí vaig poder ser conscient que els nostres "capos" no tenen ni idea d'Anglès, ja que també hi havia un dels nostres capos. I és fàcil argumentat-ho. Si jo realment sabés anglès em presentaria directament per l'EOI a l'equivalent al First (l'hagués pogut aprendre per experiència laboral com molta gent i complementar-lo amb classes particulars). Però és que no és el cas, aquest és un nivell inferior i que a més prové d'un curs on-line (IOC). Per tant si algú està allí és perquè ni ha tingut el temps d'anar a classes ni laboralment ha tingut la necessitat. Això em fa reflexionar respecte a les necessitats de la nostra cúria envers el coneixement que tenen de cossos externs, de la seva metodologia, protocols, cursos, etc. Realment si aquest és el nivell dels nostres "jefes", és que estem molt i molt malament.

Si ho extrapolem al Cos de Bombers, quan busquem quin és el nostre nivell professional, amb qui ens comparem? Amb qui parlem? Imagino que o no ens comparem i ens creiem el melic del món o fem comparacions amb cossos de països teòricament superiors, però si els nostres "jefes" no coneixen idiomes, amb qui es comparen? Be, tots coneixem la dita de les 3 potències mundials "Grècia, Portugal i Espanya".
Per cert, per mi que visc a 200 km de Barcelona estar allí en un edifici entre Rambles i Paral·lel doncs em pot donar cert estar de nerviosisme, d'estar fora de lloc... però jo suposava que gent d'aquest nivell (ho pensava fins ara) no tenia por escènica. I no és el cas. No entengueu que el que diré és una crítica, no ho és, tothom és lliure ve dir i fer el que li doni la gana, però a mi em va semblar una situació entre còmica i estranya. I ho dic perquè durant un els descansos me'l vaig creuar, no em va veure, i ho vaig comentar amb la gent que estava amb mi... més tard, va tornar a passar a prop d'on estàvem i se'ns va acostar. Vaig pensar, no m'ha vist, però tampoc em deu conèixer. Efectivament, va i li pregunta a la noia del meu costat que si treballava a bombers. Collons! Que surrealista! Sort que ella va ser prou hàbil i va dir que no i prou... l'home es va donar la volta i va marxar per les escales. La companya d'examen després em va dir, "que fort, sort que abans m'has dit qui era i que tu tenies el bloc, perquè era per dir-li, jo no però el noi del meu costat si".
Realment els nostres "jefes" ni saben idiomes ni coneixen el seu entorn. Espero (tot i que em temo que és així) que no tota la gent de la cúria de bombers sigui així. Però no anem be. Volen arreglar el Cos de Bombers i viuen en una bombolla. Des d'un despatx no es pot arreglar el món. Des d'un bloc tampoc.

En tot cas, us deixo un video, d'algú que cau malament a tanta gent com a gent li cau be. Jo no sé què opinar, però el que tinc clar és que aquest paio de lo seu en sap molt. I a més parla idiomes.