La solitud de treballar a la REL

Ja veig que no serveixo com a pitonissa. En l'últim post predeia que començàvem ja la Campanya Forestal, però la realitat és que a mitja setmana, quan em vaig llevar per anar a la guàrdia, el termòmetre marcava poc més d'11ºC. O sigui que entre algun vespre de pluja, alguns matins fresquets i d'altres ennuvolats, sembla que els grans incendis hauran d'esperar. Però això és una molt bona notícia per a tothom. Vaja, per als qui no volem que el bosc cremi sembla una bona notícia, per al propi Departament d'Interior també, que podrà dir que ha fet molt bé la seva feina de preparar l'operatiu, també pel Departament d'Economia, que s'haurà estalviat un borrall d'Euros (en combustible, hores extra, i avituallament del personal).

Que aquest estiu el bosc no cremi és, en principi una bona notícia. Fins que cremi. Llavors tot seran plors i retrets per no haver fet els deures. Els deures no son els d'apagar incendis (que només son la part reactiva) sinó que primer es necessita una feina preventiva i correctiva de la situació actual. No podem anar en contra de les altes temperatures, ni de la manca de pluja, ni dels dies de vent, ni les tempestes amb llamps. No podem anar contra la natura, però si podem fer que els boscos s'adaptin a les noves necessitats. Tallar branques, reduir boscos, millorar les franges a TOTES les urbanitzacions, fer plans d'emergència i d'actuació en cas d'incendi i moltes altres coses que els enginyers forestals ens poden dir. Potser en aquest país necessitem un simposi, una trobada o unes jornades forestals que posin els punts sobre les i. Què hem de fer per millorar la situació dels nostres boscos?. Per cert, com més arbres, més necessitat d'aigua i per tant els aqüífers també incrementen la demanda d'aigua per a mantenir els boscos hidratats. Vaja, un peix que es mossega la cua. Tots volem més arbres i més verd, però això provoca que cada dia el bosc augmenti el seu consum d'aigua i els gran aqüífers es vagin buidant.

Per tant, el que toca en aquest moment, són menys medalles i més feina de planificació. Això si, a can Bombers, el que ens importa és reestructurar-ho tot per a minorar despeses. Sembla ser que això de ser pocs als parcs i per tant haver-nos de suplir amb personal en hores extra no es pot assumir. Bé, doncs que entri més personal, com fa més de 10 anys que es reclama. Però tot i que els últims 4 anys hi ha hagut oposicions de 250 aspirants/any, els números segueixen sense sortir. I qualsevol posició nova de guàrdia que es vulgui crear comporta desvestir un torn o un parc i en conseqüència caldrà cobrir-lo amb personal en, encara més, hores extra. Vaja, tot un desastre que aquesta direcció, amb la seva supèrbia s'ha de menjar dia rere dia.

Portem molts anys reclamant l'obertura de parcs a la REL. Però en canvi s'ha creat un GROS a Cerdanyola, s'han tancat parcs a la REG per a millorar algunes dotacions mínimes de parcs minimalistes. Però a la REL seguim patint la manca de parcs i també de personal. A Lleida aquest estiu ja portem acumulades algunes guàrdies en que enlloc de ser 9 hem de ser 8, no cobrim els mínims, quan la nostra comarca és una de les més gran del país. I no només hem de patir ser 8, és que al final molts dies no hi ha ni comandament. I com és la REL no queda cobert ni pels ECO, que guàrdia rere guàrdia van als seus respectius parcs a passar el dia (que s'està millor al se despatx mirant papers) que a la Regió i donant servei als 8 bombers abandonats a la seva sort.

Però el que us deia. Als superbs, el que els preocupa és poder omplir-se la boca amb que el seu Pla (que com tots l'endemà de publicar-se ja queda antiquat i desfasat) ha aconseguit tots els punts que va plantejar fa alguns anys. Si, els haurà aconseguit, però les regions seguim patint dia rere dia, les mancances operatives i de funcionament. Quan entres de guàrdia el primer que fas és preguntar qui entra a les posicions de comandament de la regió. I la majoria de dies saps que estaràs sol.

La Campanya Forestal 2023 comença en 3-2-1

Aquesta campanya forestal comença a ser un pèl peculiar. Fins ara, les CF, començaven al juny aprofitant-se del sol i de la sega. Prèviament havíem tingut tot d'incendis de primavera amb cremes i més cremes de camps que s'havien escapat. Després en algun moment o altra acabava venint la pluja i passàvem a una post campanya. Ho recordo perfectament, perquè en la meva època de forestalillo/estudiant aprofitava les avorrides tardes de final d'agost per estudiar pel exàmens de setembre.

L'any passat, que ja va ser de les neocaluroses, vàrem tenir l'inici habitual però en passar l'equador de juliol va ploure i la campanya va arribar a la seva fi. Fins a reprendre-la amb la sequera de l'hivern.

Aquest any anem diferent, la neocalor ens ha portat una primavera que apuntava molt alt, amb l'incendi de La Granja d'Escarp i el famós salt de 2km del punt calent. Digues-li punt o digues-li tempesta que ho arrossega tot per davant. Fins i tot es va avançar la incorporació d'alguns mitjans aeris. El més curiós però, ha estat que tant al juny com al juliol hem tingut dies de pluja. I això sí que ho ha canviat tot.

Amb la sequera acumulada, es preveia un estiu d'infern, gairebé com els 43° de Lleida on els 45 de Figueres. De fet, les branques seques hi són i és mantenen al bosc perquè ningú les ha tret d'allí. Acompanyades dels brots crescuts les últimes setmanes per les pluges, han creat un microclima preestival que fins ara no ha cremat. Però com la vida, els incendis també canvien. La bola de neu (i d'incendis) poc a poc va creixent. Hem passat de les guàrdies de juny més avorrides de la història seguides d'una primera meitat de juliol d'onada de calor en onada, al que poc a poc sembla que els camions forestals comencin a sortir del parc.

A Lleida el BFP es feia un fart de fer quilòmetres durant l'estiu, aquest és el primer cop en què pràcticament no ha sortit. Però després de tanta calor i d'onada sembla que el moment clau de l'any i de la CF2023 ha arribat. Per fi trèiem les teranyines als neumàtics. Tot sembla indicar que comencem la part divertida de l'estiu. Ara venen setmanes clau, els helicòpters, camions, drons, carpes, esquadres i centres de comandament estan apunt. La diferència amb les Campanyes anteriors no és el moment sinó és el com. Portem mesos avisant que el bosc està sec (i ho està), els petits brots i rebrotades de juny comencen també a eixugar-se, la calor intensa ha deixat la seva empremta. I tot allò que fa quinze dies no tenia prou energia per cremar, ara ja està a disposició. La Campanya Forestal 2023 comença en 3-2-1...

Un record pels amics d'Horta

Avui és el dia per recordar que tots els bombers som humans, i malgrat la vostra absència, l'empremta que ens vàreu deixar us fa immortals.

Sempre en el record. Pau, Jordi, Ramon, David, Jaume.

Del JetStream als macarrons freds de matinada.

Fot-li que venen corbes! He dit corbes, si. Perquè el que portem d'estiu és com una muntanya russa. Avui fa una calor que esgarrifa, demà estarà núvol i les temperatures "cauen" 10 graus (que passen de 40 a 30), o sigui que anem a temperatura normal d'estiu... demà potser tempesta i passat tornem a la calor extrema. Un no saber si puc sortir a la piscina o sortir al carrer serà com entrar a l'infern. I mentrestant seguim fent guàrdies. Hi ha dies en que en prou feines surts a algun accident o obertura urgent d'habitatge i altres que enxampes l'accident de transit amb excarceració en plena hora de màxima calor i impacte solar.

Així que de moment no tenim el dilema en si sortim amb el Scania o el Mercedes. I com que no veiem cap incendi de vegetació, diguem que amb l'Scania ens mengem la majoria de serveis urbans, a excepció d'alguns rescats que els fem amb l'autoescala. Allò que no passa mai, que és que a l'estiu s'obliden la resta de serveis, aquests dies als diaris es publica més fàcilment l'incendi d'un paller o una petita indústria que la d'un marge, simplement perquè aquest any els marges encara no cremen. I dic encara perquè el futur encara s'ha d'escriure.

Ara els científics del món incendiari han descobert que hi ha zones del món on es creen olles de temperatura... que vinguin a Lleida i els ensenyem què és estar a 40º. Però ja li han donat nom i tot. Ara d'això se'n diu JetStream. Una mena de corrent de calor que travessa el planeta de costat a costat fent més pujades i baixades que el Shambhala. A sota us deixo el dibuix. No em direu que aquesta mena de campana plena d'aire calent no sembla una reproducció de la plana de Lleida, rodejada les les serralades típiques d'aquí? Per sort a Lleida ja vàrem ser previsors i fa alguns segles es van substituir els boscos de pins i roures per arbres fruiters i extensions de cereal i alfals. Això fa que concentrem comarques sense gairebé extensió forestal i per tant sense capacitat de tenir-hi grans incendis forestals. Amb l'excepció d'Almatret. Que pel que sembla és un poble que existeix entre el nord de Terres de l'Ebre i el Sud del Segrià. Bé, això diuen, jo no hi he estat mai.

Ara seriosament, després de les onades de calor subsaharianes, els fluxos derivats del canvi climàtic i alguna nova teoria que sorgirà properament, tenim al caure la 7ª i 8ª generació d'incendis. Quan molta gent encara no entén de perquè hi ha una segona i una tercera els científics ens posaran sobre la taula nous comportaments dels incendis derivats d'aquests nous condicionants climàtics i comportaments dels nous incendis. Que estarem preparats? Segur que no. Mentre hi hagi persones votant a les urnes (recordeu que diumenge que ve hi ha eleccions) a gent que nega el canvi climàtic i que desmunta conselleries de Medi Ambient, segur que ni trobarem solucions ni millorarem la resposta als incendis. De fet és possible que si els científics parlen català encara els callaran perquè no son prou patriòtics. Així que aneu en compte al proper incendi forestal. No sabrem si el que ens cau és una clatellada de calor o alguna clatellada catalanofòbica.

Als parcs, malgrat aquest futur tant incert i preocupant, estem per altres coses. Que si uns ja han fet totes les hores per cobrir vacants, que si els acords inclouen "lo meu", que si els packs de menjar per aquesta campanya seran bons o no (tindrem menjar liofilitzat, com els astronautes) o que si la piràmide de comandament està invertida (i ho diu un pàjaro sindicalista que fa guàrdies de Eco). El que sempre us dic. Estem més preocupats pel que li passa al nostre melic que per com està la situació general. O una expressió més del nostre ram: els arbres no ens deixen veure el bosc.

I és que un Gran Incendi forestal és com una mena d'obra enginyeria o de desplegament similar al d'una guerra. Ara ho podem intuir a la Guerra d'Ucraïna, per enviar qualsevol cosa dels Carpats a les muntanyes del Donetske hi ha d'haver tota una logística increïble. No és només portar menjar d'una punta a una altra del país, sinó també armes, roba, recanvis, etc. És clar que això després d'any i mig de guerra pot estar més o menys organitzat. Doncs ara imagina't un incendi forestal que et surt ara (les 5 de la tarda) i que en les properes 5 hores hi acabes enviant 70 vehicles i el seu personal. Com fas per a que puguin menjar? On demanes 300 sopars i que te'ls tinguin preparats en un parell d'hores i posteriorment portar-lo des del restaurant al peu de l'incendi i allí ser distribuït? Doncs això, pel que sembla tot i els molts esforços aplicats fins ara, no hi havia hagut mai una previsió de "què" portar.

Ració de menjar liofilitzat dels tripulants de l'Estació Internacional ISS

Com fer-ho ja estava previst. Trucar al restaurant que prèviament ja tenies en "nòmina", demanar-li 300 sopars, respondre que només en pot fer 100 i perquè et fa un favor. Trucar a un altre que està tancat o que aquell dia té ple i no et pot servir... i anar esgotant telèfons fins tenir els 300 sopars. Aquesta ha estat sempre la gran previsió de Can Bombers. Això fa que la primera menjada del personal sigui pel cap baix a la 1 o les 2 de la matinada. I a la gent que li preocupa? Que si allò que li portaran ara a una hora decent (una bossa de menjar liofilitzat, autoescalfable, que només cal posar-hi aigua) serà prou bo pel seu paladar exquisit. Collons! Fins ara no hi havia menjar fins arribar a la matinada, fred i una mica passat i tot! El que dèiem, mirem el nostre melic. A veure si tenim un parell d'incendis una mica consistents i ho posem en pràctica. Per una banda traurem la pols a tot allò relacionat amb els focs forestals i per altra comprovarem si allò que ens arribarà a una hora decent (és que si ara no hi arriba serà per denunciar-los) és suficientment bo.

la terrible mà de l'home

Mai un estiu és igual a l'anterior. Quan sembla que tot ha de cremar, amb una primavera seca com mai, ha vingut un període de pluja que ja ha deixat la majoria de boscos ben regats. Ara però tornem a la casella de sortida. Per aquest diumenge ja anunciaven els 40 graus de temperatura, i per aquesta setmana que avui comença, segura la calor intensa generada per aquest front calent provinent del nord d'Àfrica.

I és que els últims anys hem après moltes coses de meteorologia. Que les onades de calor són bosses d'aire calent que a més de molta calor també són responsables, si plou, de que ens quedin els cotxes plens de fang i bruts com si els haguéssim deixat al carrer més d'un mes. I només han estat quatre gotes plenes d'arena. El que poca gent sap, és que aquesta arena és sorra del desert, i en alguns d'aquests deserts als anys seixanta i setanta s'hi feien proves nuclears.

I és que els humans som grans destructors. La paraula biquini ve de l'illa amb el mateix nom. Però l'illa ja no existeix. Algú li va tirar bombes i hi va fer explosions nuclears fins que ens vàrem quedar sense illa. Podríem dir que els humans som tant rucs que destruïm la terra sobre la qual vivim.

Aquest estiu també hem pogut veure óssos passejant per la muntanya. Si, la seva muntanya, l'únic que les nostres carreteres i vehicles (que emeten fums de tota mena) ens permeten anar-hi a passejar, fer un picnic amb la canalla o simplement provar la nostra nova motxilla del Decathlon, més ergonòmica i menys pesada, però que no ens servirà de res si ens creuem amb l'ós, la guineu, el cérvol durant la brama, l'àliga ni la família de senglars que busquen tòfones per penjar.

De la mateixa manera que durant anys hem envait l'espai dels animals, també hem condicionat el creixement del bosc. Fa centenars d'anys perquè l'explotaven per a fer vaixells de fusta. L'Armada Invencible va deixar la península gairebé arrassada d'arbres. Ara molts parcs naturals són llocs on hi ha arbres damunt d'arbres, als quals ja no hi queden les bestioles autòctones (óssos, llops, etc) i per tant són espais de creixement vegetal salvatge (en el sentit que no hi ha cap mena de regulador natural). Un bosc ple dels seus animals és un espai on moltes branques i brots són l'aliment dels herbívors i en conseqüència el bosc creix i decreix a mesura que els seus habitants se n'alimenten.

I com que això no és així en gairebé cap bosc de Catalunya, aquests dies veurem novament boscos amb un perill d'incendi important. Branques trencades i mortes de l'últim episodi de vent. Nous brots verds que s'eixugaran en pocs dies per la calor que ha de venir, quan haurien d'haver estat l'aliment de les seves espècies.

En resum, que la calor, la pluja, el foc faran el que voldran amb nosaltres. No som capaços de veure més enllà. Seguirem comprant camions forestals per a no anar a foc forestal, seguirem enviant recursos i més recursos en apagar incendis de boscos que l'any que ve tornaran a cremar. I com sempre, tothom esperarà el millor dels bombers, que és apagar el màxim d'hectàrees.

De la mateixa manera que l'arena del desert que ens arriba de l'Àfrica pot portar partícules radioactives, l'aire de Txernòbil portava radiació, el que els boscos estiguin malmesos és conseqüència de la mala acció humana dels últims 50 anys. I els propers 50 anys estaran pitjor.

El llop que ha de venir

I com qui no vol la cosa, ja estem a juliol. I els incendis? I la catàstrofe? El llop, que ve el llop! Estem començant a creure'ns que realment ve el llop, i novament és més el que diuen que el que passa. L'any passat va ser l'excepció i per primer cop en molts anys es va tornar a posar a prova el sistema. Però també es va posar a prova quan hi va haver el temporal Glòria, l'explosió a IQOXE i molts altres dies de vent, de pluja, de recerques complicades i d'accidents múltiples a l'autopista plena de boira. Al final la preparació i l'alerta ha d'estar sempre i per a tot allò que pugui passar. I la realitat és que avui 3 de juliol el perill no el tenim en un super_mega_gran incendi que cremi els boscos de Catalunya de punta a punta. El gran perill el tenim a la resta de serveis, perquè malgrat tenir tot preparat per incendi forestal, qui desvesteix el "que ve el llop" per a tenir gent i eines per la resta de serveis?

Si mirem la tipologia de serveis de les últimes setmanes, el que domina són els accidents de trànsit. On són els operatius especials per als caps de setmana d'entrada/sortida a les grans ciutats i llocs turístics? Els helicòpters i grups de rescat es fan un fart de volar i treure gent de la muntanya, perquè estem en època de màxima afluència de muntanyistes de l'era Decathlon. En podem trobar per tot arreu, visca el Tictoc i els vídeos de llocs i rutes increïbles.

Accidents i rescats de muntanya són el pa nostre de cada dia. I a la tele que hi surt? Que si veus fum truquis al 112. Si, aneu a la M..... El fart de perdre el temps que ens comporta aquesta porqueria de publicitat. Però explicar que quan hi ha foc a casa has de tancar la porta de totes les habitacions no ho explica cap campanya, i això sí que salva vides. El llop en aquest cas és el fum que s'escampa i propaga l'incendi per tot l'habitatge i també, sovint la porta del pis també és oberta, acaba amplificant-se el desastre per l'escala i pisos veïns. Exemples en tenim molts. Massa. Tant greus que bé valdria la pena treure la M... d'anunci del fum/112 per una bona campanya de conscienciació i informació a la ciutadania de què ha de fer quan hi ha foc a casa.

Que es cremi una hectàrea de més és un desastre per al polític de torn, però la vida d'un veí o veïna no sembla prou per a fer canviar les campanyes institucionals sobre els incendis. El que ven són les imatges d'helicòpters tirant aigua, avionetes que no sabem si podran agafar aigua del pantà o si ens quedarem sense boscos a final d'estiu. Tot mentida. A mi el que em preocupa és poder rescatar les persones grans, que cauen a casa estant soles, que cada cap de setmana haguem d'anar a centenars d'accidents de trànsit, les desenes de rescats de muntanya, o que quan anem a un incendi d'habitatge ens trobem una desbandada de veïns. Però el llop que ha de venir és el foc forestal.