Ja estem plenament llançats a l'estiu i la Campanya Forestal. De moment, tot i les pluges que ens ho van retardant tot, el risc es va incrementant de mica en mica. Venim de molt enrere. La gent de fora bombers sovint em comenten que qué bé que ha plogut. Llavors és quan els explico que la base de l'arbre és seca i que amb una setmana de calor tornarem a tenir els boscos disponibles per cremar.
I així és com estem. El pantà de Sau, model de la situació hídrica de Catalunya, surt cada dia per la tele una mica més ple que el dia anterior. I això, com a model és equivocat. De la mateixa manera que Barcelona i entorns no són el model de Catalunya, el pantà de Sau no l'és de l'aigua. Només cal passar per Siurana i Riudecanyes per comprovar que el seu estat és igual de lamentable que fa uns mesos.
Si gratem una mica, podem comprovar que moltes de les basses que trobem distribuïdes per les serralades, també n'hi ha de buides, mig buides i alguna de bastant plena. Especialment si estem per la zona de Baix Camp, Priorat, Baix Ebre i Terra Alta. Són les comarques on el risc d'incendi es manté per sobre de la resta. No hi ha aigua als pantans interns (no els de l'Ebre), no hi ha aigua a les basses, però tampoc és que hi hagi plogut especialment. Des del dia que van ploure 50 litres ja han passat algunes setmanes, ja hem tingut la primera onada de sud i les hores de sol sumades als arbres morts que hi ha als boscos, fan que tinguem una bona part del sud de Catalunya amb molt més risc d'incendi del que la gent es creu. Només cal mirar el mapa de diumenge 30 de juny.
Aquesta sensació que tot va bé, perquè el que veig funciona, la trobem a molts més aspectes de Bombers. El pla 20-25 és tot un èxit mediàtic. Els parcs tenen bombers i camions nous. Les imatges que premsa ens ensenya a totes les xarxes socials són sempre de camions nous, de bomberes i el Conseller i el Borrell parlant de l'operatiu preparat per Sant Joan. També dels helicòpters que no paren de fer rescats. Si, tot això passa. Com passa que cada dia seguim tenint parcs sense comandament. Parcs on per vacances o permisos hi falta personal. O si en sobra et traslladen a fer de conductor de Eco o Delta.
-Curiositat, l'actual 05 és l'helicòpter que va anar a Tor en l'últim capítol de la sèrie-
En definitiva, ni sobren bombers (en el sentit que estem sobredimensionant torns) els dies d'estiu, ni sobren camions. Cada dia tenim al senyor mecànic al parc arreglant totes les incidències elèctriques dels camions, brides i tubs que es desencaixen i a més de tant en tant també alguna peça més delicada que apareix trencada o sense alguna femella de subjecció. Els helicòpters, que també són una peça clau, no deixen de ser una font de problemes. El dependre d'empreses i licitacions per una part facilita el recanvi en cas d'avaria, però et deixa sense màquina quan no hi ha entesa amb les hores, horaris ni la presentació del servei.
En tot cas, és representatiu que hi ha força coses que no funcionen, quan de l'última promoció de sotsinspectors, només en queden 12 dels 18 que van començar. La càrrega de feina, la responsabilitat, la poca capacitat de decisió (tot ve marcat de molt més amunt), els pocs recursos, la molta gestió i la poca operativa, la manca d'empatia de la direcció (novament) cap al seu principal valor (les persones)... No deixa de ser sorprenent, però a l'hora és el reflex d'una realitat. Les coses en aquesta casa funcionen perquè les seves persones fan que funcionin, malgrat tenir la poca empatia superior, la poca capacitat de recursos i la poca mà esquerra de la direcció cap a aquells qui realment mouen els fils dels serveis i el manteniment de la capacitat tecnològica de la casa.
Doncs res. A seguir apagant focs de boscos i vegetació varia. Però a la casa seguirem cremant persones, ja siguin bombers o sotsinspectors. Doncs apa, a veure qui serà el proper a plegar ... que ja li quedarà menys.
