els Bombers i les Eleccions al Parlament de Catalunya

Normalment als parcs de Bombers no es parla de política. Quan es fa, en comptades ocasions, ho fem respectant al màxim el pensament dels companys que no coincideixen amb nosaltres. Però sovint sempre hi ha algun company que no es pronuncia...

Molts cops he dit que si a les espanyes hi mana el PP per majoria absoluta deu ser perquè algú l'haurà votat, i m'extranya que cap dels més de 60 bombers del parc els hagi concedit el seu vot. Però també serveix de termòmetre per veure, a grans trets, com aniran les eleccions.

Aquestes son algunes de les coses per les que els bombers votem el que votem...

Som funcionaris i treballadors de l'administració, i per això des de fa molts mesos estem patint les retallades tant a nivell de sou com a nivell de recursos (canvis de roba, problemes per reparar material, redistribucions de equips entre vehicles i parcs...). A més de les retallades en sou, se'ns ha disminuit en molt les possibilitats de realitzar hores extres. Abans hi havia una sortida en un parc i fàcilment s'avisava a gent per cubrir el servei, però des de fa un parell d'anys si el servei no es preveu llarc ja no et deixen donar l'entrada i quan t'ho permeten no es cubreix el mínim de parc sinó el mínim de sortida. Això vol dir que als parcs grans es pugui cubrir fins a 5 quan els mínims son 9. Això fa que entrin moltes menys persones generant hores extres (una o dues hores). Que això és res, però que mica en mica s'omple la pica, i a final de mes tot ajuda.

La Major Dedicació està en suspens... a l'estiu la van tallar, ara cal fer les hores a correcuita. Aquest és un dels últims nyaps que estem patint a nivell organitzatiu. Nyap en la manera de voler-la acabar i que de monent s'aguanta per un fil. En moltes Regions d'Emergència permetia assistir a pràctiques, simulacres i fer formació, a més de cubrir baixes, que si que era un cost fix per l'administració, però servia per tapar les mancances de personal o la impossibilitat de fer formació i pràctiques quan estas de guàrdia.

Per totes aquestes raons els bombers hem disminuit en escreix els nostres ingressos. Be, és el peatge que cal pagar pel moment actual del món occidental. Com a mínim tenim feina, que tal i com està tot doncs és una sort. Però a l'hora de votar això ha pesat molt.

També ens molesta que se'ns vulgui imposar un nou horari de 5 torns, en que ni els tècnics hi creuen i que pel que sembla aquesta possibilitat s'està dil·luint.

Però hi ha coses que a mi i a tots ens toca molt la moral. Si ens constipem me i volem quedar-nos a casa un matí o una tarda, a l'empresa privada possiblement ho puguem fer sense gaires consequències i en uns dies podrem acabar compensant les hores en que hem faltat (en un horari flexible ni això), i si no hi ha acord ens acabarien treient la part del sou. En tot cas, som lliures d'anar a treballar o no, i si treballem estant malalts davant un ordinador, de caixers al supermercat o canviant olis en un taller baixarem el ritme... però un bomber no hauria de seguir aquesta regla. Ara ens descomptaran les guardies en que estiguem de baixa! I el pitjor és que una guàrdia (24h) compta com a 3 dies (3x8h). I molta gent optarà per venir a treballar estant malalta amb grip, amb tos o febre. I clar, la nostra feina és de risc, si m'he de penjar d'una corda amb mal de cap o grip, entrar en un local amb foc (i alta temperatura) amb febre, o si he de posar-me un equip de respiració mentre tinc tos o si tinc mal de ventre o vomitera, com puc anar a un servei important? 

I és que les retallades ens afecten a tots. Tenim dona, germans, pares, amics, veins... molts a l'atur, altres veuen perillar el seu lloc de treball o han sofert reduccions de sou o de sou i horari. Som funcionaris (privilegiats per tenir ell lloc assegurat) però no som cecs. 

Cap de nosaltres discuteix que cal ajustar despeses i a cap ens ha agradat que ens baixin el sou i que el mecanisme interior de l'estructura s'hagi vist afectat i molt! Per això aquest cop dins el parc de bombers s'hagi parlat molt de SI, CUP i ERC. Son partits que en aquest moment i en general ens cauen be, si més no a la taula d'esmorzar. Però el vot és secret... i el secret ha estat CiU 50, ERC 21, PSC 20, PP 19, ICV 13, C's 9, CUP 3.

El resultat és bastat llògic, amb la de funcionaris que a l'administració han tingut un cop de mà i la de comandaments intermitjos de Mossos i Bombers que també... algú havia d'agrair el gest en forma de vot.

La taula ERA una eina a mig gas

 

Ja deu fer uns 8 anys que un amic alemany em va enviar una foto per mail d'una cosa que jo desconeixia, era una mena de taula en forma de carpeta amb pinça per subjectar papers i amb rellotges... en aquell moment em va semblar una bona eina, que els alemanys utilitzaven no sabia com.

De fet, si ens mirem una taula ERA de les nostres, veiem que hi ha la pinça i un fons gravat per controlar horaris d'entrada i de sortida.

Originàriament, aquesta ha estat pensada per fer un càlcul estimatiu del consum individual i adaptar el temps d'actuació del grup d'intervenció a aquesta limitació temporal. Però com som ibèrics i no ens agrada ni pensar ni treballar amb el cap, mai, o gairebé mai, això es va dur a terme en serveis reals.

Després del fracaç inicial, algú va acabar simplificant aquesta taula, que ara sols serveix de rellotge, de penjador d'etiquetes i tant sols fem un control de 20 minuts per les intervencions que ens en recordem.

Amb aquest "nou" i txapussero mètode et pots trobar que estiguis dins la zona calenta, sense un treball actiu i un consum d'aire raonable i que en 20 minuts encara tinguis 170bars... vaja, i que segons qui hi hagi t'hagis de barallar per quedar-te una estona més en un servei que ni hi ha un perill important ni fas gran consum d'aire ni les condicions de calor son extremes. La veritat és que l'originària taula ERA i el calcul de consum segons una matriu de consum en la que adaptaves el temps d'actuació al consum real era més efectiva que l'actual.

Al segle XXI algú hauria ja d'haver inventar un sensor (que treballés via ràdio) donant les dades a temps real de la quantitat d'aire a l'ampolla, i que la taula disposi d'un petit software que amb l'evolució pugui donar-les dades del consum i preveure el temps que ens durarà l'ampolla d'aire.

Vaja, gens complicat!, penseu que hi ha aplicacions de mòbil que via GPS et calculen la velocitat, distàncies recorregudes, itinerari i tot un seguit de dades que alhora de fer entrenaments esportius van d'allò més be. I en canvi a Bombers, que "ens juguem la vida" treballant en espais confinats, plens de fum amb components majoritàriament tòxics i no sé quants perills més, anem amb una taula, que la utilitzem quan algú se'n recorda de treure-la de la bossa i que sols la fem anar per controlar que treballem 20 minuts a la zona calenta. I que hagis de donar l'etiqueta amb el cognom... ja te collons!

Per cert, perquè nosaltres portem el cognom al vestit d'intervenció i no el nº?, que no tenim dret a la nostra protecció de dades?. Ep! per la taula ERA si que hi ha d'haver el nom, el sobre nom, el cognom o la manera en que els companys ens identifiquin fàcilment. Hi ha gent que no la crides ni les coneixes pel cognom, ni pel nom...

Aquesta setmana un company d'un altre parc ha dit que vol fer uns taula ERA casolana... suposo que al seu parc de voluntaris no en deuen tenir, doncs apa, ja pots buscar la manera que ningú se l'oblidi al baixar del camió. Per altra banda, el velcro (per l'etiqueta del cognom) no aguanta gaire les estrebades i fàcilment es desenganxa. Després t'aconsello que recuperis les antigues taules de pressió i temps de treball... si es va practicant i el control el fa algú amb una mica de coneixement, fareu un ús més racional del temps d'actuació. En tot cas, a l'estiu i a 35º sota el sol de juliol podeu fer intervencions molt més curtes, sempre que tingueu personal suficient per fer els relleus.

Hi havia una vegada... un GRAF que no entenem (3ª part)

Jo i molts companys seguim sense entendre moltíssimes coses dels GRAF.

Repeteixo com a gairebé tots els meus escrits en que he parlat del GRAF, no discuteixo els seus coneixements, ans al contrari, crec sincerament que en saben molt, i que hi ha gent increïblement bona. Però una cosa és el que un sap i l'altra el que fa.

Pel que diuen les estadístiques, els bombers (el Cos de Bombers) podem apagar sense massa dificultat  el 98% dels incendis que hi ha a Catalunya. La resta, doncs, son inapagables o cal esperar determinades situacions per tal de buscar el punt just per fer-hi alguna cosa, per canviar la dinàmica o simplement començar a treballar de forma efectiva.

Un cop em van arribar a dir que el GRAF es justificava perquè hi havia aquest 2% d'incendis en que hi era vital. Aquestos son els anomenats GIFs, en que les condicions climatològiques ens són desfavorables a l'igual que les condicions de disponibilitat del combustible i d'altres factors que se m'escapen.

Llavors no entenc perquè estan tot el dia amunt i avall a la recerca del més mínim indici de foc. Però que a més, com es passen la jornada voltant, venen a la majoria de serveis i arriben dels primers! Quan entra l'època dels llamps (aquest any a finals d'agost) es passen dies sencers amb la moto-serra, la pullansky o l'eina que sigui fins que han assegurat que aquell petit foc (de molt pocs metres quadrats) no es pugui reproduir.

Ja entenc que no es pot deixar un incendi lliure i sense control, encara que sigui a 1.800m l'alçada. Però d'aquí a tenir les unitats GRAF allí treballant... i la resta, que no servim? Perquè al GIS sols s'hi veu un o dos parcs de la zona, la resta son vehicles GRAF.

No veig clara la dinàmica, cada cop més habitual d'arribar i organitzar als camions. De fet si tots els Caps de Guàrdia i els Sots-Caps de Guàrdia han fet cursos amb els GRAF, han anat a fer cremes a França, i quan parles amb ells sembla que hi toquin una mica del tema... perquè les unitats GRAF comencen a fer la seva feina? Que no hi ha l'Eco 0 o el Delta 0? Aviat ens trobarem amb dues ordres, les del Cap de Guàrdia i les dels GRAF... i llavors a qui haurem de fer cas?

Es dupliquen estructures de comandament, amb gent que està a nivells inferiors a l'escalafó de comandament, perquè no sempre hi ha el Sergent GRAF.
Veus com alguna cosa no va be?

I ens podem trobar amb el fet contrari. Son una unitat "lliure", que no depèn de la Regió sinó de Sala Central, no és d'estranyar que passin pel nostre costat i no busquin la complicitat dels vehicles i la gent que ja estem emplaçats.

Evidentment això no ho fa tothom, però es dóna encara amb massa facilitat.

També et trobes en que la formació entre ambdós grups és molt diferent. Si, una part pot ser culpa nostra per no apuntar-nos o no interessar-nos d'alguns cursos, però tot i això, per molt que vulguem no els atraparem mai. Es passen la majoria de jornades repassant incendis, fent pre-campanya i post-campanya. Revisant antics serveis, recordant situacions i mirant molts mapes. Això la gent dels parcs no ho podem fer.

• Primer, perquè ens és molt difícil interpretar els mapes i tota la informació que hi ha al voltant d'un servei forestal (Els informes son molt complerts, i no tots som capaços de treure'n la informació vital)

• Segon, perquè nosaltres no tenim l'exclusivitat d'una sola tipologia de servei. Nosaltres hem de revisar els materials dels vehicles, fer petites pràctiques (ni que sigui 1h del matí de cada guàrdia), i si estem en un parc gran tenim sortides durant la majoria dels matins, de tardes i de vespres. La nit ja és una altra cosa, però també es surt.

• Tercer, perquè de la majoria de jornades que es fan a nivell forestal no ens arriba la informació o sigui que no ens les podem planificar, i no a tots ens donen el "permís" per anar-hi, ja que com acabarem compensant hores de servei (que de guàrdia no s'hi pot anar, si estàs a mínims) doncs és del lloc on les treus, però clar, fins a 40h i deixant de fer altres cursos.

Finalment, ratifico una reivindicació que he exposat altres cops. Els grocs han de ser més blaus i els blaus hem de ser més grocs.

No és bo que hi hagi una distància tant gran a nivell formatiu ni a nivell teòric ni pràctic. Tampoc és bo que el funcionament entre els dos grups sigui tant dispar. Uns estem al parc i "no ens podem moure" els altres tenen rutes (sovint exagerades) de cotxe esperant l'incendi o visitant antics serveis.

Nosaltres ens hem de limitar a la formació permanent (oblido la Major Dedicació, que no era per tots) i a quedar-nos, dins l'estructura encorsetada de Regió on formem part d'un node dins la xarxa de parcs, sense poder sortir ni un pam de la nostra població o com a molt uns pocs quilòmetres al voltant.

A partir d'aquí podríem parlar de moltes coses. Nosaltres als serveis aviat tenim un Eco0 o un Delta que ens fa complir les "normes" de les INTs per relleus, horaris, pautes d'actuació i difícilment es trenquen. Però moltes maniobres en que intervenen els GRAF no es compleixen estrictament els canons del LACES (a determinats incendis hi ha gent treballant per sobre el foc) o es camuflen maniobres dient que en son d'altres per evitar algun que altre tap burocràtic... No donaré cap exemple real ni diré en quines maniobres passa... perquè si es fa deu ser per alguna cosa, i tampoc voldria que a ningú se li tallés el cap, i fins aquí parlaré.

Bomber és una feina de risc. Això és així i la gran majoria ho tenim ben assumit. Per gairebé tot hi ha una sèrie de protocols i formes de treballar que eviten que aquestos puguin ser més catastròfics del que ja son per si mateixos. I per tant cal respectar-los sense fer matxades.

En un incendi hi treballem molta gent. La meva seguretat depèn de mi i de la gent del meu voltant, però també de tota l'estructura i no vull que cap unitat, per especialitzada que sigui, posi en perill les bases d'aquest sistema.

En resum.
El GRAF té bona gent, la convivència dins els parcs i els torns és bona. La seva formació i professionalitat queda fora de dubte, un altre cosa és la manera de treballar en equip. El seu equip queda molt clar, però els altres, nosaltres, no sempre podem compartir un mateix espai físic, perquè alguns cops hi fem nosa (cap problema, ells son els especialistes) o simplement perquè hi ha una separació, no física, d'ambdues estructures de funcionament.

la vida de tardor al parc

A mesura que s'acaba l'agost, el dia es fa més curt i el temps va canviant. Després d'un estiu en que la majoria de tardes les passem de foc en foc, o resguardant-nos de la calor, esperant que aquesta amaini i puguem sortir a fer un partidet de futbol amb els forestals, comença a arribar la seva època d'exàmens de la Uni o d'oposicions. Les tardes comencen a fer-se més pesades, han arribat les primeres pluges i les sortides s'espaien en el temps.

Vaja, aquest és el record que tinc de quan jo era forestalillo i d'ara fins fa pocs anys.

Aquest últim estiu, l'agost ha estat calorós fins l'últim dia, les tardes, tot i ser més curtes, les escurçàvem fent un te a mitja tarda, on tot el torn ens reunim al voltant d'unes galetes i el pot de mel. Expliquem aventures i fem vida de parc. I així alimentem la bona relació que hi ha entre nosaltres i que segueixi per força temps.

El setembre ha passat ràpid, amb la majoria de forestals encara al parc, a mitjans de mes a Lleida encara n'hi ha 3, i ja havia plogut un parell de dies seguits!

Les últimes guàrdies de setembre ens han deixat poques sortides a serveis... be, l'Ernest ha anat a fer uns quants rescats amb el gos. No estem en terra de boletaires, però des de Lleida ja estem a mig camí i això anima a molta gent.

Vàrem aprofitar les últimes calors de setembre i octubre per fer algunes pràctiques al pati del parc, sense calor, el sol ja no molestava, ans al contrari, s'agraeix. Hem passat de fer amanides de patata o d'arròs a plats més consistents, com son les galtes i algun que altre entrecot (cada cop menys). Això de les retallades, semblava una tonteria, però tots els torns estem ajustant el cost final del dinar al parc. Si abans era habitual que alguns torns dinessin per 7-8€, ara si puja 6 t'estiren les orelles. Nosaltres hem aprofitat els últims dies amb els forestalillos que estaven avorrits, sense sortides i esperant que se'ls acabessin les guàrdies, per a donar-los experiència a la cuina. En Daniel s'ha consolidant i ens va fer una paella per 13, que vàrem quedar al·lucinats de lo bona que li va quedar. Si senyor. Si fos per mi et renovava tot l'hivern.

Ara ja ha arribat la primera baixada seriosa de temperatura, en que les calefaccions comencen a cremar, a fer fum i alguna també farà de les seves. Així que començarem a sortir per a trobar-nos amb calderes que han fet un puf, llars de foc amb xemeneies que estan plenes de greix o que fa anys que ningú neteja i avui, precisament avui s'ha encès per l'interior...

Ah, per cert, ja ha sortit la "course Navette", la jornada de procediments i des d'agost que ens programen la revisió mèdica. Vaja, una inutilitat tot plegat. Be, la revisió mèdica ja tocava, que l'any passat no ens la van fer!!! Aquest cop ens expliquen el Pla d'Emergències per accident aeri. I el nuclear? Perquè si mai passa alguna cosa a Ascó els de Lleida tenim tots els números d'anat-hi. També sembla que volien seguir fent alguna pràctica o activitat per als parcs amb el furgó de Risc Químic, però com sempre o son coses sense cap nivell, repetició de pràctiques que ja haurien d'estar assumides (i seria feina del propi parc) o pràctiques fora de mida, en que fallem cadascun dels passos.

Però be, com sempre aquí ningú avisa de res. Ja vaig preguntar quan començaven i la primera no valia ni per escriure el títol, o sigui, que el dia que me'n recordi preguntaré per la propera...