units per la democràcia

Aquesta ha estat una setmana animada i alhora molt crispada amb tota la situació política que vivim. Política? Sembla més una invasió que un conflicte polític. I tot allò que bombers indignats, sindicalistes, folloneros i fins i tot el Pobrebomber no han aconseguit en més de 10 anys d'intentar que la gent s'uneixi, es preocupi per les coses del col·lectiu en lloc de les seves pròpies, va un paio de Madrid i ho aconsegueix en un sol dia.

Fins ara els bombers teníem més o menys grups interns de treball (principalment d'intercanvi d'informació operativa), grups de parc, i des de les últimes eleccions alguns grups genèrics de bombers de la Generalitat on bàsicament s'intercanviava informació sindical, dubtes sobre gestions i poca cosa més. I estem parlant de grups de màxim 300 bombers...

Ara, després d'una setmana tenim un grapat de nous grups. Com a mínim un per regió, i el de Lleida ja en té més de 200 membres (fins ara el general en tenia 300). Doncs sumeu els grups de les altres regions. La majoria de bombers estem units després de molts anys per una única causa. També hi ha un grup que uneix bombers de Barcelona i bombers de la Generalitat. Felicitats, semblava impossible, però sembla que serà possible la unió dels dos col·lectius. Espero que desprçes de tota aquesta crisi ho podem aprofitar per esdeveniments futurs.

En les darreres manifestacions s'ha pogut veure bombers (ajuntament de Barcelona i de la Generalitat), amb el casc i jaquetó per a fer visible a la gent que a l'igual que els metges, els estibadors, grups d'advocats, associacions, castellers i altres entitats associades estan (estem) al costat de la gent. Que si necessiten un advocat, el col·legi els donarà suport, que els metges seguiran al peu del canó tot i les dificultats de recursos, hem vist taxis oferint-se a la gent gran, ... i bombers? Doncs bombers representem aquella part de l'administració que està al servei de les persones. Apaguem incendis, rescatem persones (i gats), obrim ascensors, apuntalem edificis... i gràcies a les torres de pràctiques podem recordar visualment a la gent que els bombers també estem aquí. Pancartes, tocs de sirena i presència a les concentracions.

Els propers dies aniran sent més complexes. Com a portadors de roba d'un servei públic hem de ser curosos amb tots els missatges que donem, hem de respectar totes les sensibilitats, però defensar a les persones i a la gent no ens ho pot retallar ni prohibir cap instrucció ni normativa interna o legislativa. Davant les concentracions de gent sempre podem acabar sent un reten de prevenció per tal d'actuar en cas de moltes coses.

Vull acabar aquest post, donant el meu suport als companys de Mossos d'Esquadra. Primer perquè han de defensar l'ordre públic (i fins ara ho han fet molt be) i després perquè des de l'administració estatal se'ls vol enfrontar de forma directa a la població. Com gairebé a totes les famílies catalanes, hi ha un mosso a cada família, i tots sabem que poc expliquen i son molt curosos amb les seves coses. Sovint no els entenem i els considerem una mica raros. Avui però estem, més que mai, al seu costat. Deixem que facin la seva feina, que molts cops han demostrat que ho fan be, molt bé. 

que es faci la llum, i la llum...

Portem un grapat d'anys en que el Cos de Bombers s'assembla més a "Mordor" que no a un servei públic essencial. Per molt temps, semblava que els bombers havíem de donar un rendiment econòmic i que com això no era així doncs calia anar retallant. Semblava com si amb poc i cada cop menys s'hagués de donar servei. Semblava com si les persones que formem part d'aquest servei érem els culpables de tot. I tot vol dir despeses, vol dir desgavell, vol dir excessos pressupostaris, deficiències estructurals, deficiències dels vehicles i també dels parcs.

Hem estat 8 anys omplint-nos de paciència. Escoltant com se'ns feia culpables de cobrar incentius (que els mateixos que els criticaven també els cobraven), de retallades de sou perquè els números de Can Bombers no donaven prou de si. Se'ns van treure festes per tal d'augmentar el nombre de bombers (i autoenganyar-se de que aquesta era la solució a la manca de personal), ens han tingut mesos (i algú ha estat més d'un any) esperant per canviar un pantaló esquinçat, envellit o desgastat pel seu ús. Hem tingut avaries en equips que han trigat mesos en reparar-se, hem tingut material retirat, redistribuit, o escàs perquè ningú havia comprat material de reposició. Durant 8 anys hem patit moltes misèries.

També ens han enganyat a nivell de societat. Han volgut fer creure que érem nosaltres els que protestàvem sense raó, que érem uns malcriats, consentits i que només feiem pataletes per tal de recuperar sous i festes. I res de tot això ha estat així.

Però poc a poc estem recuperant el nostre prestigi. Dins i fora. Fora perquè els pobrebombers hem seguit donant el nostre caliu a tot aquell qui ho ha necessitat. A aquella persona gran, amb pocs recursos, que ha caigut a casa, i que l'hem anat a buscar intentant no fer cap trencadissa a la porta o a la finestra. Aturant-nos al mig del carrer o al voral de la carretera sempre que hem vist a algú amb problemes seriosos. Tractant a tothom per igual. Donant sempre els nostre millor treball per a fer disminuir la causa del patiment de les persones en tots els serveis. Explicant les nostres accions, per tal de reduir l'estrés de l'accidentat... sempre hem donat un servei humà. Amb vagues i sense vagues. Els pobrebombers sempre donem el millor de nosaltres a les persones.

  

I a dins sembla que les coses van canviant. Quan parles amb alguns tècnics poc a poc van deixant anar perles sobre el material, els pocs efectius humans, la distribució de parcs, de material... També sembla que comença a haver l'esperit de voler remuntar la situació. Els mateixos tècnics s'han adonat que per moure un parc cal tenir-ho tot molt ben lligat. Quan els torns estan justos et quedes sense segona sortida i depens de la redistribució de parcs. Si tens parcs llunyans et quedes amb les mans buides. I això ho han pogut veure des de que hi ha la coordinació des de la Sala Central. Que manqués un Cap de Guàrdia que ja està acostumat a jugar amb poques cartes, ha fet que des de les barcelones (i les altres regions) s'adonessin que amb 4 cartes difícilment tindran cartes guanyadores. Així que sembla que des de dalt han obert els ulls de que el que feien des d'un despatx amb una estadística freda de serveis era jugar a fer de trilero i no a fer d'estadista que optimitzava recursos.

Alguns han pogut veure (i patir) que fent sortir per un servei a un parc modest com Sort o La Seu d'Urgell et quedes amb molts i molts kilòmetres sense prestació immediata de bombers. Amb molts minuts (fins i tot més d'una hora) de trajecte fins que tens un vehicle a la zona si necessitessis cobrir una necessitat bàsica (un accident o un incendi d'habitatge)...

Poc a poc alguns tècnics han anat agafant consciència de la precarietat real de Can Bombers. I aquesta conscienciació sembla que ha anat escalant de forma vertical en l'organigrama. Potser per una banda les necessitats urgents de reposició de màscares, flota de vehicles per envelliment continu, reposició necessària de camises i pantalons... també la substitució (i això no és un mèrit, era una necessitat) del vestit d'intervenció, la jaqueta i cascs protectors pel foc forestal (son EPIs, son necessaris)... que moltes millores no ho son, son amortitzacions o simplement compliments legals de la llei de Riscos Laborals (que ens aplica, però no ens aplica i algun dia caldrà aclarir-ho) i algú sembla que ja ha vist que ens venien gat per llebre.

La necessitat de renovar personal, baixar la mitjana d'edat, disposar de més gent, també més parcs professionalitzats (i no estic volent tancar cap parc de voluntaris) en zones on les distàncies son molt importants, també la necessitat d'invertir en la reestructuració d'alguns parcs envellits (els parcs no els destrossem, hi estem 24h/365dies, per tant tenen un desgast continu), renovació de materials de rescat, cordes, arnesos, neoprens per l'aigua,.,, son evidències que clamen al cel. Pel que sembla ja s'han amortitzat els pagaments d'algunes obres i inversions que havien deixat el pressupost sota mínims i ara ja hi ha una mica més de líquid disponible.

Ja veurem. Espero que quan torni a ser operatiu (ja tinc data pel quiròfan) poder explicar que el meu pla de reingrés ha estat una necessitat real, perquè tinc vehicles nous al parc, nova equipació, nous protocols i moltes altres coses més. Espero que en uns mesos (i me'n queden un grapat per davant encara) tot això pugui ser una realitat.

"Que es faci la llum" vol dir tornar i veure tot això fet realitat.

no passa res

No passa res o això sembla. Tant per les coses bones com per les que no ho son. Aquest estiu i aquests últims dies així ho hem vist.

Per una banda vàrem tenir tota la problemàtica creada amb el tema de Pont de Suert. Ja ho vaig escriure. Faltava gent. Això és un fet veritable. Sense discussió. Després podem buscar, trobar, acordar o no solucions a gust d'uns o d'uns altres. Però al final no passa res. Avui el parc de bombers de Pont de Suert és obert, i durant l'estiu va estar obert, primer per uns i després per uns altres, però el parc de bombers de Pont de Suert sempre ha estat obert. A nivell de servei no hi ha pràcticament canvis, si més no a ulls del ciutadà.

Però tampoc passa res després de "tancar" el parc a començament d'agost. Uns decideixen un canvi de rumb i altres es senten traicionats. I tot es trenca. Passa alguna cosa? No. Al dia següent el parc torna a obrir, com cada dia ha obert els últims dies i també els últims 30 anys. És igual qui porta el camió o qui fa el dinar. Hi ha algú. I no només això, l'1 de setembre acaba la provisionalitat i la roda comença a rodar.

També hi ha hagut reunions, altres que no s'han pogut fer per falta d'interlocutors. No passa res. No passa res perquè el mateix dia, i al següent, i al següent els serveis tornen a necessitar de la gent. I com que la gent hi és, el servei funciona. Com ja vaig dir la setmana passada, no ha estat una campanya excessivament complexa a nivell de grans incendis, necessitats de grans relleus, desgast del personal, logística, etc. Tot ha funcionat (a nivell del ciutadà ha estat així). Ni tancaments, ni dimissions, ni no reunions. No passa res.

Recordo quan els bombers professionals fèiem vagues (en teoria encara ho estem?). No es notava, la casa ho sabia (menys nosaltres) i tot seguia igual. Així ens van retallar sou, augmentar hores, es varem treure drets (justos o no) com a treballadors... i no va passar res. Uns anys més tard aquí estem. Anant als serveis, amb un vestit nou d'intervenció, amb algunes hores més de formació, també s'ha recuperat part del sou (a base de fer més hores), tot i que la gent segueix descontenta, els serveis es solventen com sempre.

Els concursos d'escarceració cada cop son més petits, cada cop més gent no està disposada a perdre part del seu temps a assajar, practicar ni a perdre un parell de dies pel concurs. El nivell ha pujat, la gent intenta anar practicant les maniobres apreses els últims anys, es posen en pràctica a la majoria dels accidents. I per tant, tot i que el concurs acabarà en un parell d'anys, no passa res. Els serveis d'accidents dels bombers de la Generalitat son bons, molt bons. I la gent sap que als accidents hi van els bombers, però segueixen sense saber el que hi fan. Tampoc ho sabem alguns dels que hi intervenen i ens desactiven tantes vegades com a ells els sembla, i és que un camió de bombers a la carretera hi fa molta nosa.

Tampoc passa res quan vas a un incendi forestal i et trobes gent amb xancletes, pantaló curt i una samarreta de colar groc. Nosaltres hem de portar tot d'equips de protecció, les emissores, l'aigua, la geolocalització des del centre de telecomunicacions, la monitorització dels incendis, els mapes dinàmics, les previsions de risc, els informes de comportament del foc... i un llarg etc. Però això no importa. Només importa veure gent amb mànegues anant a apagar el foc, gent corrent, suant, bruts o cridant que necessiten més aigua.

Si, una bona part de les ADF s'ha anat equipant per tal de millorar la seva seguretat al bosc. I contra això que s'hi pot dir en contra? No es pot criticar a algú que dedica el seu temps a apagar un incendi forestal, apaga un contenidor o entra en un habitatge en flames. No, no es pot dir res en contra. I per tant, no passa res.

Però si després algú pren mal... qui és el responsable de l'extinció en els incendis forestals? els Bombers. Qui son els que entre les seves funcions son les d'apagar els incendis de material urbà? I també ho son de l'extinció dels incendis d'habitatge. I per tant, si els bombers son els responsables de tot això, se suposa que son la gent més preparada per a fer-ho, els que gasten (o malgasten) menys recursos, els que optimitzen els seus mitjans, els que tenen el material específic per fer totes aquestes funcions...

És com aquell que contracta a un paleta per a que li pinti el pis. Ho pot fer? si, ho farà be? Això ja és més complicat. Doncs amb els incendis forestals, els accidents, i els incendis d'habitatge passa el mateix. Quan apaguem in incendi d'habitatge hi ha molts factors a tenir en compte. Si tires aigua des de fora no pots estar a dins, si estàs a dins els de fora han de saber on et trobes... més que res perquè si et passa algo que sàpiguen on anar-te a buscar. Tota feina i tota professió té les seves particularitats. Oi que no anirem a un curandero per a que ens guareixi d'un braç trencat? o perquè ens operi d'una apendicitis? Doncs això està passant a can bombers.

Però tranquils, no passa res. Els ajuntaments fan propaganda ensenyant que la gent es mobilitza per apagar un incendi abans que arribin els bombers (que és lícit, no dic el contrari), però d'aquí a pensar que aquesta és una bona resolució i que quina sort que hagi estat així...

Doncs això, les properes setmanes veurem si passa o no passa res.

Tanquem la campanya 2017?

Després d'un bon grapat d'incendis, l'estiu de 2017 no passarà a la història pel gran nombre d'hectàrees cremades. No, tampoc per algun incendi d'especial interès mediàtic. Amb això no vull dir que no hagin hagut incendis mínimament interessants a nivell bomberil, però cap d'ells ha estat suficient com per a obrir un telenotícies.

Aquest estiu hem tingut sobretot incendis que ens han fet aprendre i practicar maniobres noves. Hem utilitzat en un parell d'ocasions el EAMI (és un post que tinc pendent des de fa mesos), també s'han helitransportat als bombers a alguns incendis (no sòl ser habitual, excepte als GRAFs), i també s'ha pogut comprovar l'aposta pel treball segur (segur que hi ha excepcions) on es creen els emplaçaments dels vehicles (PEV) i les agrupacions dels camions per tal d'anar encerclant l'incendi alhora que en tot moment sabem on hi ha el personal de bombers.

Aquest últim punt és una gran diferència a com es treballava tampoc fa tants anys. Si que el primer vehicle es situa allí on pot o on creu que li anirà millor, però la resta ja es situen de forma "programada" per tal d'anar treballant en equip i fent mal a l'incendi. Recordo qua abans et deien agafa el camí i ja trobaràs el foc... i segons el teu comandament buscaves o un lloc segur o un lloc just davant les flames. Mai havia trobat un criteri prou coherent per entendre ni ell lloc ni la maniobra.

Hores d'ara tot això ja ha canviat. El "Incident Command System"(ICS) s'aplica des de molt aviat. Potser perquè un dels primers a arribar és el sots-cap de guàrdia i la comunicació és fluida als diferents nivells. Tots tenim consciència mentre anem a l'incendi d'anar informant del que veiem (si som dels primers vehicles a acostar-nos-hi), per tal de que qui ha de prendre les decisions envers la quantitat de mitjans necessaris i estructurar l'operatiu ho pugui fer de la manera més objectiva. Ja tots parlem de com son les columnes i fins i tot ens enviem videos i fotos per whatsapp i telegram. D'aquesta manera vivim l'evolució al moment. Els que prenen decisions ho tenen més fàcil i els que hi anem intuïm el que ens trobarem.

Fins fa pocs anys ningú sabia com havia anat un incendi fins que no llegies la premsa el dia següent i veies alguna foto. De tota manera la informació que s'hi donava era bastant dolenta. Ara qui més qui menys està en grups de whatsapp o telegram per compartir informacions dels serveis. La majoria son grups de parc, altres sindicals però també n'hi ha d'específics on només es parla d'incendis i de serveis destacables. D'aquesta manera encara que no estiguis a foc tens tota la informació al moment i de primera mà. Addicionalment el "Twiter" segueix sent una bona eina per veure el que la gent veu, trobar videos interessants i també poder seguir alguna de les imatges de les webcams de les ADFs de la Catalunya central.

Però tanquem la Campanya o no? Doncs no ho sé. De moment fins a l'última setmana d'agost poc havia plogut i ens feia preveure un setembre complicat. Les altures de les flames anaven creient, els antorxeixos cada cop més habituals, el focus secundaris que a la majoria d'incendis ens llençaven el foc per davant... han estat fins fa quatre dies els principals protagonistes dels nostres incendis. Per sort la pluja de l'última setmana ha ajudat a disminuir el comportament d'aquests i el risc d'incendi forestal ha minvat considerablement. Tampoc és que haguéssim tingut setmanes gaire complicades... els mapes que hem tingut així ho expressaven, però si que encertaven les zones on anaven apareixent els incendis. La plana de Lleida i la Catalunya Central (Anoia i Bages). També incendis al sud, on la Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre ha tingut els incendis complicats a nivell operatiu (fent necessari l'EAMI i l'helitransport de gent).

Tº de l'aigua del mar a Barcelona (font: Diego Lázaro)

Però ara hem de mirar les dades que tenim. El mar segueix estant molt escalfat (aquest últim cap de setmana encara per sobre els 25ºC, i hem estat juliol i agost per sobre les temperatures de l'any passat. Divendres ja era mig grau per sota. Fa un any varem patir un setembre especialment càlid. i estem lleugerament per sota.

A molt curt termini seguirem amb pluges per aquesta setmana. Després, tot i la incertesa els models, parlen de poca pluja (puntualment si) i temperatures de 25º. Això sembla bo. Si no hi ha calor ni vent la temperatura serà agradable i els arbres no patiran. Però i l'estrés acumulat?

Doncs això. Hem de recordar que no tot és el llindar dels 30º. Tenim les humitats, que si no plou van reduint-se. L'estat deplorable de la majoria de boscos. Amb abundant vegetació morta, fulles seques i branques per terra. Les pluges provoquen rebrots, però allò que és sec, sec es queda. I després l'acumulació. La gran quantitat de material orgànic als boscos és molt gran. On son els boscos on podies entrar sense massa esforç a buscar bolets, a passejar o simplement a perdre't durant un matí del cap de setmana?. Cada cop és més difícil trobar un bosc amb poca vegetació baixa, que sovint manté la humitat i ajuda a mantenir-la. però que fa que la continuïtat tant horitzontal com vertical del combustible sigui molt diferent ara de la de fa uns anys.

D'acord, ara ja no cremen 10.000ha, però cremen 200 o 400 en una desena d'incendis cada estiu, i això que hi dediquem molts recursos humans i tècnics. Com hem dit, ara apagar un incendi és més una qüestió de ciència que de sort. Els bombers ja no anem pel nostre compte a tirar aigua al bosc, sinó que fem actuacions planificades per disminuir l'activitat de l'incendi.

La Campanya de 2017 seguirà per un parell de mesos. No podem baixar la guàrdia. Puntualment tindrem 30º, tornarà el vent, les humitats aniran fluctuant, però el bosc segueix com des de fa alguns anys, acumulant. I per molts mitjans que tinguem, si el que ha de cremar és més gran cada dia, el dia que ho faci ho farà de valent.

Apa, bon setembre a tot@s