No tot depèn de la calor

Arribem al bell mig de l'estiu i ja tenim algunes polèmiques obertes. Ja se sap. mai crema al gust de tothom, o potser era ploure? Fa setmanes que tenim a algunes (no a totes) ADF neguitoses i ara també als regidors d'urbanisme que no saben com fer-s'ho per treure's la responsabilitat sobre les urbanitzacions (legals i no legals) que moltes poblacions tenen dins els seus boscos. I és que viure al mig d'un bosc és molt idíl·lic, sempre que tinguis un sostre i aigua corrent... però amb això no n'hi ha prou.

Però si que ja n'hi ha prou de tenir urbanitzacions que han anat creixent sense cap criteri urbanístic. Ara surt a la llum que hi ha un bon grapat d'urbanitzacions que tot i tenir un nom legal, estan conformades per centenars d'habitatges que no tenen clavegueram o altres serveis essencials. Per la via normal cap de nosaltres podria obtenir una cèl·lula d'habitabilitat en un pis sense tots aquests serveis bàsics, però que ara, després de l'incendi, alguns volen aprofitar per a fer la "vista grossa" i obtenir el permís de regularització d'una urbanització amb alt risc d'incendi i nul·les mesures contra incendis ni de seguretat, saltant-se tot allò que s'exigeix a qualsevol mindundi com nosaltres.

En tot cas el mal ja està fet una vegada, no hauríem de permetre que passés una segona. Un habitatge legal necessita complir un seguit de normes urbanístiques i d'entorn. Quan es compleixi tot això, ja tindran el seu permís... si és que toca. Però fer el contrari seria tornar a provocar a la bèstia ferotge de la natura. El follet del bosc té molt mala llet i de tant en tant es desperta. I aquest any té el son molt lleuger.

Tot i els problemes que Bombers ha tingut per apagar aquest incendi, tants com cases s'han hagut de protegir una a una, el resultat ha estat prou decent. L'incendi també hi ha col·laborat. El vent en lloc de ser de ponent era del sud, afavorint un moviment del foc direcció nord i confinant-lo cap a Sant Fruitós i Navarcles, en lloc de portar-lo cap al gran pulmó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquí hagués estat un incendi molt més destructiu per la natura.

Aquesta calor a més, posa sobre la taula tota la feina pendent de renovació de la flota de camions i també de posada al dia en qüestió de manteniment. Son ja un bon grapat els vehicles que se'ns estan avariant per causa de la calor o errades mecàniques derivades pel funcionament sota la calor insuportable dels darrers dies. Igual com els bombers hem hagut de ser més conscients que cal hidratar-se molt millor ja sigui apagant l'incendi del primer dia o les represes i retens dels dies posteriors. Calor en fa i molta.

I ja que sembla que anem aprenent d'errors anteriors i anem adequant l'estructura dels incendis. Si més no ara ja hi ha dos, tres i fins i tot quatres "deltes" als incendis, més un cap d'intervenció i un d'operacions i també un cap de suport... que hi ha feina per a tots, però que al final sempre hi ha coses que es queden per controlar. I mira que hi ha comandaments i trams de control! Seguim tenint aspectes a organitzar. Els relleus son el nostre taló d'Aquil·les. Per una banda qui té la informació, el Punt de Transit, és com un òrgan sense cap funció sobre l'incendi. Només afilia als vehicles a l'incendi o als sectors, enviant-los al Punt d'Emplaçament de tres en tres. Però aquí acaba. Després ningú es reuneix amb ell per explicar-li què passa a cada lloc, facilitant la seva feina. Segurament l'opció de separar físicament el CCB del PT ha estat una més que encertada decisió. Però a quants organigrames heu vist un PT? On s'encabeix? a qui li rendeix comptes i qui en fa ús?

I el que és evident que en una primera tarda d'incendi no té una solució fàcil, és poder menjar i beure a una hora decent, però que al segon dia, quan és tranquil, i en un tercer, encara més tranquil, els dinars no poden arribar passades les 5 de la tarda i menys quan els bombers ha esmorzat abans de les 9 i prèviament s'han llevat, pel cap baix, a les 6 del matí, per a fer un bon nombre de quilòmetres entre el parc i el punt de l'emplaçament de l'incendi.

Tampoc té gran lògica la desconnexió entre la direcció de l'incendi i la gestió dels relleus que ha de fer cada Regió. Massa sovint, a les 12 de la nit quan l'incendi encara és tota una bèstia, ningú és capaç de preveure que l'endemà encara hi seran. Que no sigui que potser un 1% hagi de tornar durant la nit i calgui anul·lar aquest relleu de personal. Però si un incendi és gran, a les 9 del vespre "tots" ja veiem que caldrà un relleu. I no cal ni esperar a les 12 de la nit a que algú et confirmi que el vehicle del teu parc o la teva Regió es queda a foc. Desconec l'hora real en que es fa la gestió per començar la feina de buscar qui farà què l'endemà, però que a nivell de parc només cal donar l'ok per a assegurar que el camió tindrà dotació i conductor no cal tenir cap màster en gestió. Potser saber qui farà de Eco, Delta i altres posicions de suport és més complicat (perquè cal buscar-los en el "núvol" que és una Regió de Bombers. Però no podem permetre que ningú tingui l'esma de preveure els relleus de personal dels camions.

Tretzè adeu

Tretze anys ja han passat d'aquella fatídica tarda, vosaltres hi vàreu deixar la vida, per a nosaltres sempre ens quedarà el vostre record.

David

Pau

Jordi

Jaume

Ramon

De la manguera d'aigua al TikiTaka

On anirem a parar? Amb aquesta calor, el canvi climàtic, els serveis simultanis, les queixes d'alcaldes, els veïns que volen que la seva sigui la primera casa a salvar-se... tenim molta feina per endavant a fer entendre que tot canvia a partir d'ara. Res és el que era ni res és com ens ho havíem pensat. O si.

Per la gent del carrer (sovint penso "la gent normal" com si els bombers no ho fóssim també) cada dia fa més calor i porta molts dies sense ploure. I quan passem prop d'un bosc pensem que quan plogui si s'hi faran bolets i amb una mica de sort ho recordarem i hi anirem. També hi ha els que pensen que cada dia cremen arbres i boscos arreu i que ens quedarem sense arbres. Així que tenim els que pensen que ja m'ho trobaré i els que pensen que morirem tots. Però des de Bombers ni res és catastròfic ni res és fàcil. Així que ens hem de dedicar a planificar aquest canvi.

I planificar vol dir invertir temps en pensar (i fa temps que es pensa) i res queda a la improvisació. Aquest any els incendis que tenen potencial tenen més recursos que mai. Al primer indici ja s'activen Centres de comandament i de Transit de vehicles, els mitjans aeris (que ja es feia), i tota una estructura de suport que vol dir moltes mans i molts cervells per a dedicar recursos als intervinents. Perquè els intervinents, n'hi hagi 20 o 200 o 2000 tenen un bon grapat de necessitats. I la primera és la SEGURETAT.

Només podem aconseguir seguretat si tots els efectius els tenim controlats. Gens fàcil. Per molt GPS que tinguem al camió i a l'emissora, en tot moment saber on és cadascú, quina tasca fa i quines necessitats té un per un és una feina molt complexa. Tant que fan falta moltes persones per a distribuir tota la feina que es genera. Cal comprovar que cada emplaçament és segur, que té fàcil arribada amb vehicle i que en cas d'un incident no només serà fàcil arribar-hi sinó que hi has de fer arribar els mitjans sanitaris o de rescat adients. I això només vol dir control, seguiment i supervisió continuada de cada efectiu, què fa, que necessita i fer-li arribar. Sigui el moment que sigui, de dia, de nit i sense demora. Per això és tant important la feina de suport i seguiment de tot l'operatiu.

Fa dies que veiem als mitjans de comunicació que tothom que porti una camisa de colors (els que siguin) reclama estar capacitat per apagar un incendi. I no és així. Per entrar a un "incendi" cal conèixer les normes del joc i cal respectar-les. També fan falta totes les eines de seguretat necessàries per estar dins de l'incendi". Cal portar emissores, estar geolocalitzat, esperar les ordres de posicionament (ningú es pot posar on vol) perquè totes les posicions s'han de validar. Ara ja no serveix allò (que també havia fet quan estava a Montblanc fa més de 20 anys) de que allí on em portava el vehicle, l'emplaçava i començava a apagar l'incendi. Sense cap sentit estratègic. Simplement arribava on cremava i apagava. Després és quan venia un avió i em tirava 20.000 litres d'aigua per sobre... per una cosa tant senzilla com que ningú sabia que jo estava on no tocava.

I quan estàs on no toca l'Incendi no et respecta. Vol créixer i busca qualsevol forat on passar i si el forat és per on estàs tu, passa. I tant que passa. Quants cops no hem hagut de marxar per cames de llocs on algú que manava (simplement per vell, no per diable) t'hi havia portat? Doncs tot això és el que es vol evitar i controlar. Tothom que arriba a un incendi té una funció, unes eines i una manera de treballar idèntica al del teu costat. I un dies es fa equip amb el camió de Reus i el de Granadella i un altre amb el de Manresa i el de Vilafranca. Tots ells parlen el mateix llenguatge, entenen les regles del joc i les compleixen i sobretot, tothom ajuda a tothom.

D'això se'n diu fer equip. I amb un equip pots fer un bon partit. I aquí és quan amb una bona tàctica i un bon fons d'entrenament superes a qualsevol rival. Com deia en Cruyff, sortiu i gaudiu. I apa, el Dream Team i després el Tiki Taka d'en Pep. Conèixer les regles, conèixer el que fas i el que vas a fer. I sobretot, tenir la pilota. En el nostre món, tenir la pilota és saber què farà l'incendi, cap on vol anar i avançar-te. I una de les coses a fer és cremar per davant, cremar pels costats i sobretot anar confinant l'incendi per a que es vagi aprimant cada cop més. Fàcil? Qui ha dit que sigui fàcil. Camions, helicòpters, bombers, auxiliars forestals, comandaments, sanitaris, personal logístic, d'avituallament, de seguiment, de seguretat, de rescat... si feina n'hi ha i molta. Només cal mantenir un ordre. Les partides d'escacs es guanyen a base de paciència i anar ofegant l'adversari, per a que no tingui capacitat de moure més fitxes.

Doncs això. apagar una foguera es fa amb un parell de galledes d'aigua, però un gran incendi és una feina de mitjans, tàctica i de coordinació. L'alternativa és tornar a fer com al 98, quan se'ns cremava tot, on tothom que tenia una "manguera" acabava corrent per no cremar-se.

Juliol i anem sobrevivint

Juliol i anem sobrevivint. Aquest seria una mica el lema que li podríem donar al que portem de campanya forestal. Portem gairebé un mes i la sensació és que hem sobreviscut a la primera part de la CF2022.

Una primera part que no ens va donar ni 6 hores d'impàs. El mateix dia 15 de juny ja anàvem amunt i avall darrera la gran quantitat d'incendis que es van anar produint al llarg del migdia. Veníem de dies de calor i algunes tempestes, llamps amb incendis latents i plena campanya de la sega, que amb nous dies de temperatura intensa ens van dur a un polvorí  que prenia per totes bandes. I Bombers va respondre. La Màquina estava preparada. Portàvem tres i quatre anys assajant els SISCOM4.

L'incendi de la Torre de l'Espanyol va ser la primera prova de foc, on es van començar a posar en pràctica moltes de les novetats en l'organització dels incendis més grans. Santa Coloma de Queral va posar de manifest, que si, que hi havia màquina, però que la maquinària estava oxidada i li faltaven peces...

Així que aquest any s'ha seguit greixant el sistema: Noves pràctiques, nous cursos, noves posicions i altres millor ocupades, més personal, petits ajustaments, i com he dit als dos últims posts, m'agrada veure al GRAE pendent dels bombers que hi ha a foc forestal. I no només això, la organització davant de la simultaneïtat d'incendis grans i petits, es va saber reordenar. Es va muntar un CCB-plus al bell mig de Cerdanyola, per tal de fer un control global de tot l'operatiu. I segons m'han dit, això també estava previst.

Però com deia Marie Curie, no tot el que brilla és or.

Hi ha desajustos, seguim sense resoldre un tema tant complex com és l'avituallament (i no és gens fàcil). Hi ha personal específic dedicat a planificar i enviar el menjar i el beure als punts d'emplaçament dels vehicles però malgrat això seguim depenent d'empreses externes, que no entenen ni poden entendre que els bombers han de menjar bé. No es pot permetre que arribi menjar congelat (pot ser congelat, però s'ha de descongelar) abans de que arribi al personal. No podem esmorzar un entrepà congelat ni fred, ni prendre un cafè que no ho és. Com tampoc ens pot arribar el menjar als CCB ni Punts de Transit i no tenir un lloc per mantenir-los en condicions (de fred o de calor o simplement amb les caixes al terra). Qualsevol empresa que ho fas se la tancaria immediatament per manca de condicions sanitàries. I després ens estranya que algú tingui mal de panxa... Perquè demanar un lavabo portàtil per fer necessitats fisiològiques o un lloc per rentar-se les mans i la cara amb dignitat, no se li ha acudit a ningú oi?

I com sempre tenim un problema amb els comanaments ECO. Un curs d'oficials no assegura que tinguin el nivell suficient per a ser bons gestors en incendis forestals. En un SISCOM 4 tot això queda diluït, però en tornar a la "normalitat" dels SISCOM 2 (i d'alguns 3) les mancances tornen a sortir a la llum. I molts coincidireu que tot depèn de qui hi ha de guàrdia. L'últim curs d'oficials només ha servit a uns quants per cobrar més, la resta els seguim patint als serveis.

gats gossos o incendis forestals

Aquest estiu ja el tenim en marxa de fa dies. Quan no surts a un incendi forestal t'avisen d'un foc de matolls o sinó a un de sembrat... Fot-li que és de Reus (diuen). Ha estat un començament de Campanya com feia anys que no veiem. Normalment teníem un mes de març i abril moguts, maig que li donava per ploure una mica i ja no engegàvem fins Sant Joan. Però és que ja portem tres setmanes que l'únic descans és quan ens diuen que el servei és de gatets. Si, aquells animalons moníssims que s'amaguen al motor calent dels cotxes aparcats. Però al final arribes a la conclusió que tots els serveis tenen la seva importància i també el seu públic.

A qui no li agrada llegir a la premsa que un grup de bombers ha rescatat a uns gatets d'una mort segura davant un incendi?, que han rescat un gos, un lloro o qualsevol altre animal simpàtic d'un foc d'habitatge? Hi ha molta gent que estima als animals i més si son petits. Tot i que ens els hauríem d'estimar a tots i tots els serveis amb animals haurien de ser importants, quan ens avisen d'un gatet a no sé on... son serveis que ens costen. Costen per la poca importància que els hi donem, però la majoria d'animals tenen la seva funció dins la natura. La majoria, perquè els domèstics son importants per la família, però no mediambientalment, que és al que em referia.

Aquí ve l'etern dilema de si els gats dalt un arbre els hem de baixar, rescatar, salvar o si hi han pujat per si mateixos ja faran per baixar. Normalment tots opinem que els gats saben baixar dels arbres i si hi han pujat serà per alguna raó. Normalment perquè fugen d'algun perill, sigui gos, guineu o simplement s'hi senten més segurs per dormir. Però com ens avisen, hi anem.

Una altra cosa és quan aquests s'han quedat atrapats en un balcó, han caigut d'un altre pis a un pati sense sortida ni menjar, o han entrat a l'interior del capó d'un cotxe i allí estan si no els treu ningú. He tret gats de balcons, de clavegueres (que han entrat per un costat i no han sabut trobar la sortida) o de sobre els motors, amagats entre tubs i politges. Passa també amb serps, amagades per l'escalfor d'un motor. Son serveis més d'hivern, però que aquests dies també ens els trobem.

Recordo un cas, d'un gat que es va colar dins un habitatge, que no era el seu, i amagat darrera un moble no hi havia qui s'atrevís a fer-lo fora. Per sort, els nostre vestit anti-incendi i anti-tall ens permet una protecció prou correcte davant els gats. Ja sigui tirant el jaquetó sobre l'animal o agafant-lo amb les mans/guants fas per caçar-lo o fer-lo córrer cap on hi ha la sortida.

Amb els gossos és més complicat. No és el mateix una urpa de gat que la mossegada de gos. Aquí no hi ha vestit de bomber que valgui i ha d'estar molt apurat l'animal per a no defensar-se davant l'amenaça que li provoques. A Lleida els gossos els trobem que han caigut al canal o a alguna bassa de reg i el final no sempre és feliç. I com deia, no és fàcil, la reacció del gos sempre és protegir-se, així que tot i voler salvar-lo el gest de mossegar el tenen. Per això, si pots donar-li sortida amb una escala, tauló o alguna cosa on pugui recolzar-se serà millor que intentar agafar-lo.

Però no volia fer només un post tendre. Que m'ha sortit així. També volia recordar que el 4 de juliol de 1994 (ara fa 28 anys) va ser un dia molt dur. Recordo perfectament on estava. A mitja tarda, estan de "forestalillo" al parc de Reus, va començar a bufar aire calent, molt calent. I van trucar per anar a incendi forestal. Els "forestalillos" ens havíem de quedar pels incendis que sortirien a la Regió (que llavors es deia Brigada), mentre els professionals marxaven cap a no recordo on. Va ser l'inici d'un parell de setmanes molt i molt dures. Dies en que quan sortia de guàrdia ja era l'endemà, després de pràcticament no haver dormit. I anava a casa a descansar. Em queda ben dormit fins l'hora de berenar, que és quan dinava i ja empalmava amb el sopar. L'endemà a les 7 tornava a ser al parc. Va ser com el que hem viscut les últimes setmanes als parcs de bombers. 

Per alguns som herois perquè traiem gatets del fons d'un pou, per altres perquè hem apagat una campana extractora d'una cuina, altres perquè hem apagat (o digues-li com vulguis) la bateria d'un patinet que ha pres al moble on estava recolzat, un aire condicionat mal instal·lat d'una terrassa o perquè apaguem incendis forestals (mal molesti com ho fem a alguns alcaldes). Però ja se sap, els bombers sempre fem tard. La sensació de que hem trigat massa la té la majoria de gent a qui se li crema alguna cosa. El problema és que realment sempre fem tard. Sempre arribem quan el problema ja ha aparegut i l'ha provocat algú altra. Un incendi, un rescat o un vessament. Ja ho veieu, la nostra feina és molt variada i no ens dona temps per estar avorrits.