Històries d'una falsa realitat

Imatge del 2016, repetida anualment, també les últimes setmanes

Seguim amb el compte enrere. Aprofiteu per a llegir que això s'acaba en unes poques setmanes. Estic segur que els propers mesos la casa ens delectarà amb noves sorpreses, que permetrien al bloc continuar durant almenys catorze anys més, però com que no és tant una qüestió del què escriure sinó del com, doncs l'aventura considero que ha d'acabar aquí. Un exemple ha estat la enèsima vegada que hem tingut els pixadors del parc de Lleida espatllats. És que em temo que mai han deixat d'estar-ne. Han estat tot l'any amb una tapa provisional per si es tornaven a embussar... i evidentment va tornar a passat. Potser en 15 anys (2009 es va inaugurar la reforma del parc) s'han embussat quinze o més cops. No és broma. Tinc posts sencers parlant del tema. Aquest cop (igual com tots els anteriors) algú ha cregut que la seva solució era la definitiva, han tret les canonades i n'han posat de noves, els colzes també els han canviat... fins que d'aquí a mig any que tornaran a anar lents en desembussar... Em sembla que quan passi faré un post. El retorn d'unpobrebomber.

I tornant a temes recurrents, del parc de Lleida (ja us vaig dir que fer aquesta reforma va ser un gran, gran, gran error, del qual se n'havia d'aprendre) també per enèsima vegada es va espatllar l'aigua calenta i la calefacció a portes del fred hivernal. Sort de les bombes de calor que han ajudat els últims dos mesos, que sinó teníem bombers congelats. Doncs el problema ja es va detectar a inicis d'estiu. L'aigua calenta donava problemes. La caldera, el sistema de distribució, no sé, un altre estiu amb aigua cremant i que quan arriba l'hivern l'aigua és freda. Sort dels "termo" elèctric que ajuda a mitigar-ho, però no per la calefacció. L'estiu amb les plaques vas fent, però en baixar la irradiació solar se'n va tot a norris. Doncs això, la mateixa merda de sempre i que mai ningú ha tingut la valentia d'afrontar amb el talonari a la mà. Ja se sap, si hi ha una solució molt més barata, aquesta és la bona. Que és provisional? Cap problema, és la més barata (ni que cada any haguem de repetir-ho). Demanar que surti aigua calenta sense haver d'esperar 15 minuts, i no tirar centenars de litres d'aigua freda, ja deu ser demanar massa, oi?

Així que així estem, 14 anys després de l'aparició d'unpobrebomber, la situació al parc de bombers de Lleida és exactament la mateixa. La calefacció és un xurro i els pixadors de jutjat de guàrdia. Em sembla que en algun lloc hi ha un tap, on? Potser és que no estan ni connectats a la claveguera.

S'ha de dir que la imatge de la casa, a nivell d'infraestructures, mai ha estat gaire bona. Només cal veure Cerdanyola com l'hem tingut fins ara fa quatre dies. Doncs, com han d'estar la resta de parcs i instal·lacions? Per sort Cerdanyola comença a fer una mica de goig. S'ha asfaltat tot l'exterior, s'han rehabilitat edificis, s'han posat pèrgoles per als vehicles, aviat hi haurà carregadors elèctrics, l'enjardinament exterior sembla que també comença a fer bona cara. Esperem que tot això segueixi cap a parcs més perifèrics. Reus i Tarragona estan a les portes de remodelacions i parcs nous.

On si que dona goig anar (com a mínim la imatge la tenen molt bona) són molts dels parcs de la REMS. Tant el d'Hospitalet de Llobregat com el de Gavà son grans, amples i lluminosos. No com el zulo de Montblanc que vaig conèixer fa poques setmanes. Manté encara la mateixa taula rodona i el mateix mantell de plàstic que quan hi vaig estar fa 25 anys. Això si, el dissenyador del parc va rebre un premi, devia ser al parc més lleig de Catalunya. Oju els arquitectes frikis que han passat pels concursos de parcs de bombers. Semblava una competició a quin la feia més grossa. Parets metàl·liques, parets de formigó que queien (com a Cambrils) o qualsevol altra cosa per a inflar preus i guanyar premis. Sembla que la practicitat no era un valor a puntuar.

Per sort, els últims anys s'està posant fil a l'agulla i cada tipus de parc hauria de tenir el seu "model" de parc. Sembla que definitivament s'han definit els parcs com a A, B i C. Amb mesures i nombre de personal homogenis. Models com el de l'antiga brigada de Girona, amb torns de 2 bombers cada pocs quilòmetres s'ha anat reconduint a parcs més funcionals amb 4 bombers. L'única avantatja que li he trobat, és que ara a Girona hi ha un grapat de parcs (malgrat tancar-ne un parell), mentre que a la REL seguim amb els pocs parcs que teníem sempre. Amb l'excepció de Pont de Suert, possiblement el parc més llunyà de tots, el més bonic com a paisatge i segurament el que menys rendiment se li treu.

Pont de Suert és un parc on a l'estiu hi ha mitja Catalunya (l'altra mig està a la Costa Brava) i a l'hivern hi ha l'altra meitat que li agraden els esports d'hivern (Recordeu que els de Vielha ja no són de la Gene), per tant la possibilitat de tenir-hi un grapat de serveis és un fet real. L'estadística l'únic que diu és que no van a gaires serveis, que no vol dir que no hi passin coses. Això és com el Furgó de Salvament de Lleida, que portem 14 anys amb ell. Mai ha sortit de la nostra zona, quan ens van vendre que al ser un camió 4x4 aniria pels accidents de mitja Catalunya, i res de res. Ara ha arribat el seu substitut (igual que l'anterior però amb 14 anys menys), segueix igual de mal dissenyat, però aquest cop el van enviar a un accident que hi va haver al Pallars Sobirà. No hi va arribar, però va sortir. L'estadística ja ha justificat el tenir un camió 4x4 per anar a accidents.

Això és com els risc químic i el GRIT. Aix, que d'això sembla que encara n'entenc una mica. Sempre s'ha dit que no hi ha gaires serveis d'això. Fa uns dies parlava amb un bomber de Madrid, explicant-li que aquí teníem una guàrdia específica, amb gent concreta per aquesta especialitat i al·lucinava. Li vaig donar 4 xifres. No cal anar als serveis, només cal que t'avisin. Només cal anotar cada cop que hi ha un producte perillós involucrat en un incendi o una fuita i ràpidament l'estadística va pujant. Sovint creiem que com no sabem que hi ha un problema, aquest no existeix. I res més lluny de la realitat. Estic segur que quan a Pont de Suert se l'avisi de tot allò que passa a la Vall de Boí els serveis es duplicaran. Igual com en moltes altres especialitats. Si tu avises, segur que hi ha tema. O és que no es surt perquè qualsevol conductor despistat li ha semblat veure fum mentre conduïa per l'autopista? Si es surt per un possible fum, s'ha de sortir per moltes i moltes coses més.

Comença un compte enrere

Aquesta setmana ha estat clau pel futur d'aquest bloc. La guàrdia d'aquesta setmana em va fer reflexionar de quin era el punt on em trobo actualment. El bloc d'un pobre bomber l'he navegat durant 14 anys i ja tenia al cap fer-ho arribar i extingir en arribar als 15. Però en aquests moments tot això ha canviat. Unpobrebomber és aquell bomber, de base, que està en un parc qualsevol, amb serveis de tota mena i que comenta el dia a dia sense cap altra pretensió de dir el que passa en un parc de bombers, la seva gent, els vehicles, allò que ens succeeix als serveis i que sobretot està influït per la destresa o el desencert de l'organització.

Fa uns dies escrivia sobre els nous furgons de salvament. Des del parc, a l'última guàrdia durant la revisió del matí, alguns companys em deien que quin nyap tenir equips pesants als armaris superiors, tot assenyalant diferents armaris i situacions concretes. I això al bloc d'un pobre bomber s'ha de poder explicar, com s'ha fet en els últims 14 anys. Perquè és important que, en propers dissenys de vehicle, aquestes coses es puguin millorar. De debò que mai ningú m'ha dit què podia i què no podia escriure. Sóc conscient que hi ha gent que ha treballat molt i molt per a que aquests furgons portin tot aquest material i que sigui d'una grandíssima qualitat.

En el meu dia a dia actual, fàcilment et pots trobar mil i un obstacles que se't mengen el dia a dia. Hi ha qui plega perquè el satura. Altres saben adaptar-se a aquesta dinàmica. Per la meva part intento avançar tant com puc. El meu correu hi ha dies que treu fum, altres ho fa el telèfon i sovint ambdós. Saps quan comences a teclejar sobre l'ordinador, però encara no he trobat el punt de saber parar. Hi ha dies que després de dinar segueixo fins que el cap comença a saturar-se, altres la dinàmica familiar et diu que prou. Però per feina sempre n'hi hauria per seguir, seguir, seguir.

Puc entendre perfectament els qui han fet tot el possible per tirar endavant els nous vehicles de bombers. Imagino el dia que arribin els nous furgons de riscos tecnològics. I que començaran a utilitzar els pobrebombers corresponents. On està l'equilibri entre el disseny, les licitacions, els constructors i el que finalment arribarà als parcs de bombers? Segur que s'haurà fet amb tant "carinyo" com els que han dissenyat els BUP, BUL i FSV. Però també és molt probable que no tot surti com s'esperava. Tenir el retorn del resultat és essencial per a millorar en futurs dissenys, futures compres.

Però el més important, no és saber qui ha fet què, sinó saber quina és la millora a aplicar en els propers vehicles. És com quan es va fer la renovació del parc de bombers de Lleida. En aquell moment ja es va dir que la solució dels parcs vells no era la reforma, sinó el construir parcs nous. Perquè els parcs vells poden donar moltes sorpreses (com va passar aquí), perquè sovint les despeses es disparen i també perquè al final estàs encotillat dins un edifici dissenyat per un cos de bombers de fa 40 anys. Per tant, un edifici nou, que permeti créixer modularment, que no depengui d'espais pre-existents, seria la millor de les opcions. 15 anys després d'aquella reforma a Lleida, es segueixen plantejant reformes de vells parcs de bombers. Possiblement molt millor estructurades i ja amb possibilitats de creixement. Però sembla que entre aquells gestors i els actuals, hi hagi papers, anotacions i aprenentatges que s'hagin esfumat.

Per això és important que hi hagi algú que vagi fent memòria de totes aquestes coses. La història de Bombers no és només la seva gent i els seus camions. També ho és el record dels encerts i els desencerts. Perquè millorar és la conseqüència de subsanar tot allò que d'una manera o altra no ha sortit com s'esperava.

Així que com a pobre bomber properament deixaré d'escriure aquest bloc. El meu dia a dia ha canviat. Les meves guàrdies segueixen sent tant il·lusionants com sempre, però en faig menys i les gaudeixo un munt.

Molts àmbits i molta coordinació

Poc a poc, la concepció de la gent respecte als bombers, ha anat canviant. Ja no som només els que anem als incendis i netegem el terra després d'un accident. A mesura que els mitjans audiovisuals han anat també formant part de Bombers, la nostra feina s'ha fet cada cop més coneguda arreu. Aquesta setmana s'han emès diferents resums i raports de l'operatiu dels Bombers de la Generalitat a València. Que es suma als de les setmanes anteriors amb resums de la feina del GRAE, del GROS, del GEM, tot a mesura que s'hi han anat afegint els diferents grups de treball específics que disposem.

En el fons, estem perdent una mica aquella imatge "entranyable" de la cançó infantil, dels bombers del bigoti tort i la camisa bruta, per a començar a ser persones que fan coses molt complicades i tecnificades, per tal d'ajudar a la ciutadania, dins del nostre àmbit operatiu en emergències de tota mena. Quan hi ha pluges i salvaments la gent pensa en bombers. Quan hi ha grans incendis, amb qui primer pensen és en bombers. Especialment pel seu alt grau de coneixement, d'organització i infraestructura tecnològica.

Observant això i alhora contrastant-ho amb les mancances en protecció civil i d'organització que estem veient, encara, a València, podem començar a entendre perquè algunes comunitats volen una Llei estatal de Bombers, que els unifiqui i aglutini. Per descomptat i sempre mirant-ho amb ulls de bomber de la Gene, a nosaltres això ens podria lligar de peus i mans. Ens podria equipar a altres cossos d'emergències menys preparats i optimitzats com el nostre. I també faria evident la gran diferència que hi ha entre uns i altres. I això és bo o dolent? Doncs tot dependrà del ús que se'n vulgui donar. I també ens podria posar a la cua per l'arribada de nous recursos.

Si el que es vol és equiparar a tothom a estàndards operatius de tipus europeus, en general serà bo, sempre que es respecti que qui té una bona trajectòria se'l permeti seguir sent motor i no se l'utilitzi només com a objectiu. La conseqüència podria ser la d'aturar totes aquelles iniciatives que els "més avançats" necessitin per seguir millorant. Aquesta ha estat sempre la gran por dels qui ens dediquem a fer de bombers a la Gene. Un altre punt que sempre ha creat discòrdia és el qui lideraria un gran servei. Però vist el que es veu ara mateix, de moment no cal patir. No hi ha líder. Ni tant sols la UME està al cap d'avant d'una emergència d'aquesta magnitud. I com la suma de partits no dona per a fer un 155, en aquest cas, que possiblement estigués justificat, no el veurem. Els números polítics no surten.

Des del nostre punt de vista, Bombers podem ser capaços de liderar un operatiu tant o més gran com el que hi ha a València. Aquí s'han aglutinat un bon grapat de mitjans operatius d'altres comunitats i altres tipologies com és la part sanitària, l'epidemiològica, la de l'ordre, les revisions i inspeccions tècniques a totes aquelles instal·lacions que ho necessiten (dipòsits, cisternes, instal·lacions de gas soterrades o no) i un llarg etcètera d'àmbits a tenir coordinats. De fet parlo de Bombers, perquè és el que conec més profundament. Però Protecció Civil i Salut també formarien part d'un equip de coordinació i lideratge d'una gran emergència.

Al final els recursos en una gran emergència són la suma de molts recursos específics. Diferents especialitats actuant en una mateixa emergència. Sovint multiplicant-se els recursos per la suma de diferents cossos i unitats. És per tant necessària la figura de la coordinació. A quin nivell? De qui depèn? Doncs per això cal tenir Plans d'Emergència molt ben preparats i dimensionats de forma modular. Les unitats de logística, les d'intendència, les del rescat aeri, les dels gossos, submarinistes, especialistes en detecció de gasos i tòxics, la gent que ha de fer gran mobilitzacions (sovint amb maquinària externa), sanitaris amb especialment valor els de l'àmbit de les urgències i així anant sumant especialitats. Amb el que podem fàcilment deduir que no hi ha només un líder, sinó que n'hi ha més d'un per a cada especialitat. Amb una coordinació superior. I així tantes coordinacions com siguin necessàries fins arribar a un gabinet tècnic de crisi.

Però no és tant important qui ho fa, sinó que qui ho faci tingui la capacitat i l'experiència necessària per portar-ho a terme. A Catalunya tenim grans analistes, grans especialistes en riscos tecnològics, en rescats de muntanya, en rescats aquàtics i grans especialistes en estructures col·lapsades. També amb telecomunicacions i informació geogràfica. De vegades ens deixem enlluernar perquè el cos X tenen un parell de camions nous molt espectaculars. Però tenen gent per treure-li rendiment? Sovint obviem la resposta suposant que el camió o la tecnologia Z va acompanyada de formació. La qual, més sovint del que ens pensem no existeix.

Hem de valorar tot allò què tenim. No només els nous camions de bombers (que ens agradaran més o menys), els equipaments que porten aquests camions, el coneixement específic de les diferents especialitats (o no especialitats) i també sovint, de la nostra estructura, que sent modular, és capaç d'adaptar-se a multitud de serveis i de dimensionar-se fins aconseguir l'objectiu final. Quin és? Principalment la coordinació. Quan hi ha coordinació tot sembla molt més fàcil. Encara que sovint estiguem fent actuacions a l'abast de molts pocs cossos.

gestions de grans emergències

Aquesta setmana no podia deixar d'escriure sobre el malaurat aiguat a l'àrea metropolitana de València i la gestió genèrica de l'emergència que allí encara es viu. I que es seguirà vivint durant encara algunes setmanes més. De fet, les imatges no són tantes. Cotxes i fang, persones amunt i avall, algun polític fent escasses declaracions, que a més han de tornar a sortir per demanar disculpes pel que han dit a l'anterior compareixença. Exèrcit, Protecció Civil, Bombers i molts i molts voluntaris. Ampolles d'aigua, bosses amb molt de tot, entrepans i alguna botiga oferint el poc que té. La conclusió a primer cop d'ull és de caos i alhora que no tot el que hi passa es coneix.

És complicat començar a posar ordre a aquest caos. Igual com ho ha de ser la gestió de tots aquests punts que us he posat. Però cal fer-ho. De fet, Protecció Civil viu de fer Plans d'Emergència, els dels riscos  tecnològics (majoritàriament d'empreses potencialment perilloses, la seva supervisió i compliment legislatiu), els riscos naturals, com són els plans per nevades, calor, COVID, Vent, Pluja, etc... Aquí a Catalunya en tenim un grapat d'exemples. NEUCAT, VENTCAT, INUNCAT són noms i acrònims que els ciutadans ja ens hi hem acostumat. Fins i tot n'hem fet pogut fer befa algun cop. Però vist el que ha passat a València, els Plans han de ser-hi i han de ser seriosos.

En una gran emergència, primer has de conèixer quins són  els objectius temporals a plantejar-se. En cas de fortes pluges, en un primer moment, saber on i quant ha de ploure hauria de ser la prioritat. Amb això ja pots començar a moure recursos i a fer avisos a la població. Aquí tenim l'exemple de 2019 quan el Gloria gairebé desborda els tres rius que passen pel centre de Girona. Des de la DGPEIS s'hi va desplaçar recursos de tot Catalunya. Des d'algun bomber de Lleida amb el camió corresponent fins al Conseller d'Interior, que vivia sobre el terreny l'evolució d'aquella alerta. Recordo com al parc de Girona s'hi va portar també el camió de comandament (que altres comunitats tenen en negre) que tenim en color vermell llampant. Allí el GROS i un grapat de camions i bombers d'arreu de Catalunya estàvem per si calia fer-hi alguna cosa.

Per tant, en una gran emergència ens cal un centre de comandament suficient. Suficient per a gestionar recursos, fer plans d'acció, valorar sobre el terreny on hi ha les prioritats i saber de què disposem. Al final, com qualsevol gestió, es tracta d'utilitzar els recursos allí on fan falta. I si no en tens, els busques. En totes les imatges que s'han vist a les teles, jo no n'he trobat cap del centre de comandament de l'emergència. Un despatx? Una carpa? Un edifici de la conselleria? l'Ajuntament? On està el centre de decisió d'aquesta emergència? Qui la porta? Qui n'és el responsable? Una raó també podria ser que ens amaguen qui gestiona tot això. Ja sigui perquè si surt malament (com sembla) no es pot assenyalar a un culpable, o perquè es vol amagar qui i com s'organitza un operatiu d'aquesta mena. Però a Catalunya fàcilment podem veure un lloc on es pensa i es decideix. Potser acaba parlant el Conseller o fins i tot el President, però darrera seu hi ha els diferents responsables de les agències d'intervinents. Bombers, SEM, Mossos i Protecció Civil. A València l'únic que veiem és el President de la Comunitat amb un peto vermell, on no hi posa ni el logo del seu govern. Totalment improvisat.

Després cal canalitzar tota l'ajuda. Decidir quines prioritats et permeten triar amb coneixement i solvència quins recursos demanaràs i/o acceptaràs. Perquè no tot s'ha d'acceptar. No pots saturar les carreteres de camions de roba quan encara hi has de treure el fang. No pots omplir les carreteres de voluntaris quan acaben col·lapsant les vies d'entrada dels recursos més especialitzats. Grues, camions de rescat, vehicles amb bombes per treure aigua, generadors d'electricitat, menjar i beguda pels intervinents. Relleus del personal. I poc a poc anar obrint via per l'entrada dels següents recursos. Dir-ho pot semblar molt fàcil. Però portar-ho a terme no n'és gens.

Per la tele també s'ha vist com en mig del fanguer hi havia un magatzem on s'acumulaven centenar de bosses de plàstic amb: roba? menjar? medicaments? eines? I després qui ho tria? Què se'n fa? És curiós com alguns amics m'han demanat com fer per enviar ajuda o recursos. A tots els hi he dit el mateix primer parleu amb Protecció Civil de Catalunya (o alguna ONG de prestigi) per a que us diguin què cal i què no. I on s'ha de portar. Perquè a l'era de les xarxes socials, rebem desenes de missatges de gent que demana menjar, bolquers i roba d'abric. Però això qui ho ha demanat? Molt possiblement les ONG habituals com Creu Roja, Metges sense Fronteres, Càritas i altres tenen magatzem logístics amb l'ajuda ja preparada (perquè és la seva labor i ho fan molt bé), empaquetada, codificada, paletitzada disponible per enviar a València o al Camerun si fes falta. La improvisació no existeix en la majoria d'aquests casos. De fet, no recordo ni que m'hagin enviat una crida especial per donar sang.

Segurament en aquesta emergència s'ha prioritzat la política a la gestió real i efectiva de l'emergència. A més de la manca de previsió a l'hora de fer els avisos (potser sempre va ser tard) on no pots fallar és en saber dimensionar a què t'enfrontes. Has de saber parar, mirar, interpretar i saber si allò és molt gran o és encara més gran. Pel que sembla el mateix vespre es fa refusar un grapat d'ajuda d'altres comunitats. Sembla que si no eren amigues no hi havien d'anar. No quedava bé per la imatge. Però el que no queden bé són els vídeos i àudios d'un grapat de bombers de molts llocs de l'estat dient que estaven activats i que els van fer aturar per fer-los tornar. No havien acceptat la seva ajuda. Tampoc ha estat bona la imatge de polítics, de tots els colors, visitant els carrers encara enfangats, plens de desapareguts. Els polítics se'ls ha de veure a les rodes de premsa al costat dels tècnics d'emergències, que han de ser molt visibles.

Em dol enormement veure riuades de persones, vingudes de tot arreu, enmig del caos, provocant encara més caos. Els voluntaris, per molta bona voluntat que tinguin, gairebé sempre acaben fent nosa a la mateixa emergència, creant sovint una emergència paral·lela. Els voluntaris han d'actuar sempre sota el paraigües dels gestors de l'emergència. Han de dependre d'ells: On van, què han de fer, quan han de descansar, esperar, actuar. Aquest serà el seu treball més valuós. Una riuada de persones no és mai efectiva. Això és el rescat de persones, cases que han caigut, aparcaments soterrats plens d'aigua i sobretot, moltes víctimes i damnificats.

Per acabar. Molta empatia amb tots els companys i companyes que formen part de l'operatiu de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Sou molt generosos. Però també cal recordar que estan en un lloc on aviat començaran les malalties, els virus, els bacteris i la insalubritat començarà a apoderar-se dels carrers i les aigües estancades per tot arreu. Protegiu-vos, us volem a tots sans i estalvis.