Ni hores Extra ni temps parcials

Una de les coses que més m'al·lucinen d'aquesta casa és el GRAE muntanya. Quan al perfil del seu Instagram hi pengen el resum setmanal, o algun membre penja fotos, no em puc estar de badar i de tindre enveja sana cap a ells. Hi ha imatges molt emocionants de rescats gairebé impossibles (a ulls profans), els helicòpters, que sempre m'han captivat, són també un bon punt de crida. Però quan veus parets ben altes i espectaculars com les dels rescats de la setmana anterior, em cau la baba. Cal reconèixer-los la gran feina que fan. Especialment per difícil i complexa. I a nivell mediàtic el fet diferencial que periòdicament publiquen el seu propi resum d'imatges i l'explicació dels rescats. Enhorabona.

En un altre punt està la difusió que es fa del GRAE submarinistes. Aquí no hi ha helicòpters ni grans parets. Només aigua de riu, de pantà o a la primera costa de mar. La feina segur que és (i em consta que ho és) tant o més complexa que els seus bessons de muntanya. Però ells la majoria de vegades busquen i troben gent que ha perdut la vida. Anar al fons d'un llac, fosc, fred i amb risc de topar amb alguna branca o fang per quedar-s'hi enganxat ho fa encara més complicat i esperpèntic. Per això, que tot i que no ens poden oferir grans notícies (en el sentit positiu) ni grans imatges, realitzen una tasca de gran valor i dificultat. Enhorabona per partida doble.

Però la casa no només em sorprèn per tenir i disposar de gent molt bona i especialista, sinó que també ho fa quan ens vol fer la pirula amb qüestions com l'horari o la disponibilitats del nostre temps de treball repartint-lo al seu pur interès. Qualsevol que hagi participat en una negociació de Jornada i Horari (sigui per especialitats o per generalistes) ha pogut veure la imaginació de la casa a l'hora de fer-nos colar un grapat de coses. Quan alguna cosa li interessa, no té cap problema en acceptar-te una modificació, quan no li interessa clarament et diu que no. Però de tant en tant hi ha temes que es colen a les noves versions del procediment en qüestió. Una coma que desapareix, una frase nova en mig d'un paràgraf que porta ja alguns anys escrit, uns números que es multipliquen o divideixen en funció de situacions que la casa vol modificar...

Algú dirà que això és més un problema dels sindicats, que han de revisar els documents quan els hi envien. Bueno, a vegades arriben correus amb nocturnitat i alevosia. Un divendres a la tarda, a última hora... així és més fàcil que te'l colin. Després arribes a la reunió amb la versió acabada de baixar o imprimir i casualment trobes algun paràgraf canviat, del que mai ningú t'ha avisat del canvi. És com trobar una agulla en un paller.

Altres cops però son (som) els mateixos sindicats qui ens posem de peus a la galleda. Amb la sensació que s'ha de fer el correcte, de vegades la mateixa casa et sap provocar errors de principiant. Per exemple. A la casa no li interessa que hi hagi personal que es canviï un grapat de guàrdies seguides, per a que no puguin desconnectar de la feina massa temps. Solució. No es poden fer més de 3 guàrdies en 8 dies. Llavors ve quan alguns sindicats volen ser més papistes que el Papa i demanen que tampoc en el cas de les hores extra. Que amb la Llei de Riscos laborals a la mà, que si no es pot, no s'ha de poder fer mai. I va la casa i finalment diu que si. I ja l'hem liat. Els bombers el que volen és poder fer hores extra. A ells què els hi dius que no poden treballar guàrdia si guàrdia també. La qüestió és poder fer pasta per anar de viatge o comprar-se l'últim model de moto o BTT.

El problema però és un altre. El fons de no fer hores extra s'ha de plantejar en el sentit de forçar que la casa posi bombers i bombers suficients per poder tenir parcs amb personal suficient per tenir parcs amb 4 o 5 bombers de guàrdia cada dia. I això encara no es compleix. Doncs mira que han entrat 1.000 persones noves. Per això es feien tantes hores extra! Clar, en aquell moment a la casa li interessava que tots aquells que volien venir, ho féssin, assegurant-se sempre que un grapat de bombers i bomberes tinguessin la possibilitat de fer-ho. Però ara tenim les restriccions del Departament d'Interior i d'Economia. Cal minimitzar el nombre d'hores extra. Sigui com sigui. Per una banda fent que els especialistes facin com més presències millor, així si manca gent als seus torns fa que entrin sense que compti com extra, només com a jornada presencial (pràctiques, exercicis, etc) restant-ho del compte horari. O en el cas de Bombers, intentant colar un Pla de Carrera que també vol anar en aquest sentit. Un grapat de presencies per a fer activitats que en un altre moment es pagarien com a treball extra (retens a correfocs, revisió d'equips externs, confecció de plànols, plans d'emergència...) que com que no és la feina pròpia de la guàrdia ho han de maquillar com a Pla de Carrera.

Un bomber fa guàrdies per anar a incendis i accidents. Ha d'estar preparat i ha de fer pràctiques. No s'ha de dedicar a fer altres coses. Per això es va inventar l'horari mixt. Es vol algú que revisi documents? Que faci cartografia? Que vagi a tots els retens del món mundial? Inclòs la F1, MotoGP, piromusicals, simulacres.... Pots tenir un gran grup de persones, que amb horari mixt dediquin una part de la seva feina a fer de bombers per les emergències i una altra part de l'horari a una feina alternativa, complementària i també dins l'àmbit bomberil. Gent a la que triaries per la seva capacitat, per la seva voluntat de fer-ho, per tenir un objectiu que si permeti superar expectatives a fer "només" de bomber.

 

Evidentment calen més bombers i bomberes. La solució ja l'estem aplicant. Alguns ja tenen horari mixt i altres horari adaptat. La necessitat real de fer activitats que no es poden fer de manera normal a partir d'un parc, no s'ha de cobrir ni a base d'hores extra ni a base de treure una guàrdia als bombers per a que tinguin una bossa d'hores a disposició de la casa. La solució passaria per tenir "especialistes" en Retens i plans d'emergència, "especialistes" en Prevenció i xerrades a escoles i entitats. "especialistes" en mapes i actualització de recursos sobre el terreny.

Potser caldria pitjar el botó del RESET i plantejar-se noves especialitats, grups, grupets i parcs amb segons quins vehicles especials. Possiblement ens cal començar de zero per trobar un nou camí i no anar posant pedaços constantment perquè la ruta triada no va en la direcció d'una de les parts.

El trunyo del nou Furgó de Salvament

Això del risc estacional i els boletaires poc interessa. Com deia a l'anterior post, sembla que la casa tampoc hi té massa interès en dotar-lo de recursos. Amb els helicòpters i algun parc ja n'hi ha prou. Després quan haguem d'activar el procediment de recerques ja veurem d'on treiem els recursos... Respecte a l'últim post, aquesta no ha estat una setmana on hagueu llegit gaire. Bueno, hauré de tornar als títols cridaners per a cridar-vos l'atenció. Però el més trist no és el titular, sinó que és realment així. Aquesta setmana m'ha tocat fer-li la revisió del matí. Calaixos atapeïts de caixes, que cal baixar una a una. Obrir-les i comprovar que tot el que contenen hi és (com si no tinguéssim res més a fer durant la guàrdia). Després comença a enfilar-te per baixar els coixins neumàtics (que pesen un colló). Ah, i com el "Traça" et demana recomptat ampolles d'aire i espatlleres, doncs acabes baixant la estrambòtica estructura que els aguanta. Fan palanca amb el peu al lateral del camió, poses les mans més amunt del cap. Finalment fas força per a donar la volta a les 4 ampolles d'aire i que et quedin plantofades davant la cara. Algú es fotrà un bon nyanyo.

Encara no he descobert la utilitat de tenir un generador de 400V i varies preses de 230V, quan pots fer anar tot l'equipament sense necessitar-lo. Ni els focos. Si l'anterior furgó ja va morir de fàstic (a partir que van canviar l'equip d'excarceració elèctric per un de benzina). Doncs ara només servirà per engravar-lo el dia que algú i pensi. Però en serveis poques vegades es farà anar.

I parlant d'inutilitats... l'equip de pressió que porta el furgó entre el seu darrera i el seu interior. Un equip sense cap mena de sentit, ocupant un espai que serviria per a descomprimir armaris i que únicament serveix per portar més aire que material útil. Resultat? Un trunyo de furgó de salvament. I això també m'ho ha compartit gent d'altres regions que també el tenen.

Que si, que el que porta com a puntals telescòpics i hidràulics, els equips d'excarceració a bateria i a motor, les eines de serra, tall i la cargoladora amb percutor. Molt bones eines. Però per portar això no fa falta un mamotreto que ocupa mitja carretera. Amb un furgó 4x4 era suficient. Hi havia prou espai. Sempre que l'utilitzéssim correctament. No com ara que portem aire a baix i al mig i el pes dalt de tot. Per cert, no sé qui li ha mirat l'ergonomia, però el titular devia estar de vacances i el becari devia ser molt tendre.

Però la setmana ha portat més coses. Les guàrdies al parc, coincidint amb gent que va anar al servei on un camió es va estampar contra una casa a Lleida ciutat. Cap dels que m'han explicat detalls parlen de caos, al contrari. Sembla que els bombers som molt organitzats i per fi tractem els serveis de fora cap endins. Per tant una de les primeres coses a fer era treure la gent i conèixer exactament la dimensió del servei. I és que quan et trobes amb amb un servei poc usual i amb mota afectació, el que cal fer és coneixes a què t'enfrontes. I no agafar el primer gran problema i tancar-hi. Són serveis on per a gestionar moltes coses t'has de dedicar primer a fer recompte del què hi ha. després demanar els recursos, planificar i finalment actuar amb la lògica del qui realment domina la situació. Jo no soc cap expert en grans emergències, tot i que algun curs he fet. Però cal anar recordant periòdicament com afrontar aquesta mena de serveis. A Lleida de tant en tant et trobes amb aquesta mena de serveis. No t'has de deixar enlluernar. Dir-ho és fàcil, fer-ho ja has d'haver entrenat.

Quan el risc és estacional

Poc a poc m'aniré posant a lloc. Els primers dies han estat de coneixement i d'adaptació al fet que a partir d'ara faré menys guàrdies. Per sort mantindré el meu torn a Lleida cosa que em permetrà mantenir les rutines de torn. Són 18 anys al mateix interval horari, encara que poc a poc la gent hagi anat canviant. Des d'aquella primera guàrdia només en queda un (i jo). Tot i això el torn "original" també hi és integrada més gent. Varen venir una mica més tard, però són part de l'essència del torn D. Amb la certesa que en acabar l'estiu canviava l'horari, he gastat totes les festes i compensacions que tenia acumulades fins ara. La veritat és que entre agost, setembre i el que portem d'octubre, amb el nombre de guàrdies fetes, no omplo els dits d'una ma.

Així no és fàcil parlar dels problemes del dia a dia en un parc de bombers. Cert. Però faré l'esforç, perquè anar al parc ho he fet un grapat de cops, gairebé cada dia l'última setmana. Ah, i també vaig fer un canvi de guàrdia al torn anterior. A l'igual que ens va passar a nosaltres, al començament de l'any va canviar mig torn, també amb gent més experta. A Lleida tots els torns hem augmentat la mitjana d'edat. Això significa menys "frescor" però també més experiència. Una cosa va per l'altra. Els darrers anys els torns eren un neguit continu per a veure qui feia la pràctica més complexa, més espectacular i també per practicar com a bojos coses que poques vegades ens calen (i parlo d'obertura de panys). Al final, a Lleida, amb autoescala i entrant pel balcó o una finestra accedim a gairebé tot arreu. Que no vol dir que un dia calgui desmuntar un pany.

Les últimes setmanes ens ha arribat el nou furgó de rescat. A altres parcs els hi ha arribat el BUL, el BUP o el BNP. Fa uns dies vaig estar a l'Hospitalet de Llobregat. Tenen el BUL i el BUP nous. Que amb l'autoescala i el BRP els queda una cotxera que fa molt goig. Ja només els queda canviar el Furgó, que és el Mercedes típic. Un model que quan ens el van vendre ja es veia antiquat. Aquestes coses que feia el Servei Tècnic. Feia licitacions tant mal fetes que podia arribar fins i tot un Ssangyong com si fos un bon 4x4. I és segurament el pitjor dels vehicles que s'han comprat a Bombers. Aquest i els BRP Renault de fa una quinzena d'anys. Em sembla que ben pocs en queden.

Tornant al tema dels torns "envellits". El nou furgó ha promogut que tothom estigui a la cotxera o al camp de maniobres utilitzant les noves eines. Els puntals són un bon repte per a tots per tal d'ajustar les nostres idees als capricis de la física. I abans de posar un puntal cal fer un bon anàlisis de totes les variables. No és només un tema de pujar i que no baixi. També hi ha els moviments laterals i un cul de camió pot acabar basculant... Quan vaig ser a l'Hospitalet, el torn estava "jugant" amb l'autoescala. A més d'unes sessions extra per la resta de personal amb maniobres per actuacions en serveis radiològics. I és que aviat han de fer un simulacre a un hospital oncològic.

A Lleida també tenim instal·lacions radiològiques. A més dels hospitals i centres sanitaris, amb els aparells de raig X i i de ressonància, hi ha un grapat de fonts radioactives. L´oncologia sovint utilitza aquest tipus de fonts per curar malalties. I en tenim més a prop del que puguem pensar. També en ús industrial. Els antics parallamps (pràcticament s'han substituït tots) o aparells de mesura del gruix i densitat del paper, en nivells de dipòsits o en identificació de metalls en deixalleries de ferro. I segurament els aparells que fan més quilòmetres, la radiografia industrial i la determinació de la compactació i humitat del sòl.

Així que feina per estar al dia i preparats per a tota mena de serveis en tenim. I en això estem. Quan no obrim i rebentem la porta d'un cotxe, apuntalem una paret o intentem que no bolqui un camió. A més d'apagar incendis, fer maniobres "transicionals" i controlar els fums d'un incendi. Tirar aigua amb els nous monitors dels nous camins nodrissa o controlar la temperatura amb la càmera tèrmica de la cistella de les autoescales.

Des de fa algunes setmanes, ja estem en mode tardor/hivern. Hem deixat les maniobres de tirar aigua en marxa i de moto-serra per la primavera que ve. Ara toca incendis d'interior i rescats. Imagino que de la mateixa manera que a l'estiu està tot activat i preparat per a que al mínim avís de fum s'activi tot el sistema. Ara amb el bum estacional de boletaires, excursionistes i escaladors, devem tenir de dijous a diumenge tota l'operativa dels Punts de Transit ajustada per sortir, els parcs de muntanya activats i sobredimensionats, els helicòpters a peu de bosc i totes les càmeres de vigilància mirant els bosc. Si a l'estiu som capaços de tenir tot activat per un grapat d'arbres, ara que parlem de persones, també, oi?

la continuïtat d'unpobrebomber

Arribats fins aquí hauré de fer alguns ajustos. Després de més de 14 anys sent el "pobrebomber" sempre he tingut clar com seria el final d'aquest bloc. Tranquils, encara no ha arribat. Però si que algunes dinàmiques possiblement canviïn. El treball a torn i les gairebé 70 guàrdies són l'estat natural per un "pobrebomber" però això ha canviat. Des de fa pocs dies he canviat a horari mixt. Segueixo amb el meu casc de color groc, sent l'últim de la fila en la gran majoria de serveis, només per davant dels, cada cop més nombrosos, bombers de les últimes promocions. I tot i així hi comença a haver molts caporals i sergents de promocions més recents a la meva. En aquest sentit hi ha molt bona gent que m'ha avançat per l'esquerra i per la dreta.

Passar a horari mixt significa menys guàrdies, menys parc i segurament veure les coses d'una altra manera. En aquest sentit em tocarà estirar i acompanyar la guàrdia de suport del GRIT i millorar la relació entre aquest suport i els parcs amb el furgó de riscos tecnològics. Aquest punt no és part del concepte del pobrebomber, però la resta de guàrdies si que ho son. Per això, després d'un parell de nits donant voltes a la qüestió, el pobrebomber ha de seguir.

Com canviarà el bloc? No ho sé. Tampoc és el mateix quan vaig començar que ara. Al començament necessitava dos o tres dies per publicar. Esperava sense cap mena de criteri a penjar els posts amb l'esperança que hagués passat prou temps entre una publicació i una altra. De forma natural la publicació es va estabilitzar a un cop per setmana, i el dilluns és el dia que ha acabat sent el de les publicacions d'unpobrebomber. No només això, sinó que a les 6 del matí estava tot preparat i programat per a donar llum verda al nou post. Sempre he estat persona d'ordinador, amb el temps he millorat la manera d'escriure i també he escoltat quan em dèieu que deia frases massa llargues (escrites directament des del meu cap). Els últims anys, tot aquest procés s'ha optimitzat. La teoria de les 10.000 hores serveix millor que mai per explicar la meva evolució.

Per tant, poc a poc anirà canviant, no en l'esperit crític. Però possiblement en que ara tingui accés a molta més informació i que d'algunes coses no en pugui parlar. Com tampoc ningú treu a la llum molts detalls de la seva feina, jo tampoc podré explicar la meva d'oficina. Simplement perquè no toca. Possiblement pugui explicar millor que mai perquè funcionen les guàrdies de suport, com funciona un centre de comandament de bombers i seguir aplicant el meu sentit crític (que no criticar ni posar pals a les rodes) aquells serveis i situacions que segurament a mi i a molts us grinyolen. Sempre vistes des del punt de vista del bomber de casc groc, perquè a les guàrdies és el que porto fent des de fa 30 anys i així seguirà sent.

No em canvio el casc groc per cap altre, ni l'hi incorporo cap mena de marca, simplement ho combinaré amb feina de gestió (oficina). He donat classes a l'ISPC, he explicat prevenció als instituts de Lleida i he acollit estudiants en pràctiques al meu parc. Des d'ara m'implicaré encara més dins el GRIT.

Prenc el relleu de gent molt bona. Començant pel Sanromà i el Nonó, que em van introduir en aquesta especialitat per allà el 1995 (al meu bàsic), seguits per gent com el Jordi Sancho i el Sebas (i el contenidor d'amoníac), després va venir en Salve i en Perona. Sense oblidar als diferents tècnics que han passat per 'especialitat. L'Ernest Cuartielles un dels primers tècnics a tornar a bomber, posteriorment l'Albert Ventosa, en Sebastià Massagué, l'Enric Pous son noms que a tots ens han fer aprendre un grapat de coses. El Miquel de Valls i el Xesco com a grans referents. Ja més recentment, en Toni Gómez, l'Àlex Tortras i el gran Xavi Sabaté han estat el trident que ha portat aquesta especialitat a les portes de la Champions bomberil.

Seguint amb el símil futbolístic, surto al terreny de joc per donar continuïtat i joc a un gran equip que, des del 2019 quan es va fer el primer curs GRIT, ens acompanyem mútuament. Estic segur que en un futur no massa llunyà en sentireu a parlar. Gent molt potent en detecció, en recerca d'informació d'empreses, especialitzada en productes químics, expertíssims en cisternes, en biologia, en radiacions en organitzar i actualitzar temaris i cursos... Els que ho han deixat, els que continuen i els que s'incorporen. Tot un honor formar part d'aquest potent equip.