la DGPEIS contra els bombers

És curiós com hi ha una gran desfasament entre els parcs de bombers i l'alta "jefatura". Els torns, que ens fem un fart de parlar, som capaços de veure coses tant singulars com que els nous camions escala porten matriculats des de començament d'any i en canvi alguns estan parats a Cerdanyola. Uns altres son camí de Madrid dalt una góndola. Les garanties van passant el seu temps. Pel que sembla no som capaços de trobar a 6-7 bombers per portar-les a Madrid i tornar, però si de contractar góndoles per transportar-les, i es paguen molts més diners... I és que pagar hores a un bomber, per moure un camió no és possible, però si es pot pagar una morterada (imagino que per via d'una licitació) una empresa de transports. Des de dalt no son capaços d'oferir unes condicions normals als bombers per a fer un viatge, d'aquest tipus. Com tampoc son capaços de pagar cap despesa als qui van a concursos d'excarceració o de qualsevol altra mena. La recompensa és simplement la satisfacció d'anar-hi. Això si, deixant la família sola una setmana i pagar-te tot el menjar. Per amor a l'art. I així tantes i tantes coses. Però per contractar 6 viatges de góndola Cerdanyola-Madrid no hi ha problema.

Aquest desfasament entre parcs i DGPEIS està en molts altres àmbits. Recordo les primeres reunions amb la nova direcció bomberil. Ells tenien molt clar que havien de comprar 92 BRP. No es van moure ni un mil·límetre en que havien de ser vehicles per a tot, 4x4 i BRP. Avui però, tots sabem del gran error. 92 camions amb equip d'excarceració, equips elèctrics, de protecció química, de gas, etc. parats una setmana a foc forestal, enmig de la muntanya lluny del seu parc... Vaja, que quants SCANIA veiem a foc forestal? ben pocs. Comprar 92 BRP també és comprar 92x4 equips d'aire (espatlleres, ampolles, pulmos i ampolles de recanvi). En definitiva, tenim tot de vehicles 4x4 (4x2 amb diferencial central) per pujar muntanyes que no xafen ni un camí de terra, mentre allarguem la vida agònica dels ATEGO BRP i BFP, mentre esperen la compra de no sabem quins nous vehicles forestals. En fi, que està passant tot allò que se'ls va dir ja abans de la pandèmia. Tot s'ha complert.

Alhora seguim esperant les obres de parcs com Tarragona i Reus, però també de Manresa i la seva seu REC. Però ells ja tenen venuda la moto que tot s'arreglarà. O que aplicarem els nous acords sense problema. Doncs no hi ha setmana que no surti un nou conflicte d'interpretació. L'últim amb el GRAF. Que no son bombers? Doncs també els apliquen tots els acords. També han aflorat els invents de la REL, amb la prioritat a fer festes personals en lloc de les auto-permutes de guàrdia. Si al final serem esclaus de la DGPEIS! Tampoc et deixen fer cap activitat fora de l'horari regular, per tant només pots fer visites a empreses, centres escolars, formacions i xerrades a la població i persones de risc dins el teu horari de guàrdia. I si hi ha un servei qui es fot és el "client", que és el principal interessat. Però això si, contracten una góndola per anar a Madrid. Per diners no deu ser.

Cada dia hi ha més persones rebotades amb el sistema assolit. Tot son obligacions, però no percebem cap satisfacció. A les guàrdies fem pràctica de matí i de tarda. Ja ningú recorda quan es revisaven la resta d'equipaments dels vehicles i els magatzems. Recordo quan cada setmana es posaven en marxa totes les motobombes del parc. Els electrogeneradors. Els focus. Les electrobombes. Tothom coneixíem els "truquitos" de cada màquina. Ara ja no. Cada parc, cada comarca, cada regió té una tipologia de serveis més standard. A Lleida som molt urbans, vivim de les assistències i els incendis d'interior. I la nostra guàrdia es basa en practicar-ho i buscar maneres de millorar el que fem. Però un dia has de trobar un ERA en concret perquè te'l demanen del magatzem. Un altre has d'inventariar una altra cosa, perquè sembla que li cal una revisió extraordinària... i així cada guàrdia. I clar, el més calent està a l'aigüera.

Però bueno. Després és quan la maten. Nosaltres seguim amb el material que es va envellint i amb els nous equipaments dels SCANIA que quan s'espatllen ningú ha previst que hi hagi estoc de recanvi. Així que tornem als ventiladors a motor, espatlleres d'altres marques o models, els detectors que ja més que caducats estaran florits i tot. No sé, avui no estic gaire optimista. Més que res perquè qualsevol dia es trauran un altre colom de sota la txistera i ja en portem un grapat. Com deia aquell: Que no nos engañen, que nos digan la verdá.