pertorbacions animalístiques

Feia temps que no podia explicar anècdotes, i de fet encara no ho puc fer, però poder veure vídeos de companys fent serveis em dóna empenta per quan torni.

La setmana passada a Lleida vàrem poder veure com algunes cigonyes havien quedat atrapades a les "trampes" de llocs alts de Lleida (a la catedral, al campanar d'una altra església... ) aquestos son segurs, però crec que hi ha hagut més casos. Segurament qui ho va pensar no es podia imaginar que això passaria, les cigonyes si o si es voldrien posar a fer nius tot i les punxes... però clar,   si poses filaments prims, perquè busques que no es vegin des de baix, et trobes que els ocells ni saben què son ni segurament veuen el perill.

Doncs serveis com aquests n'hi ha de tant en tant. La tecnologia amb la que vivim ens ajuda a viure millor, però sovint és a costa dels animals (i també de la vegetació) que hi ha al nostre voltant.

Les torres elèctriques provoquen centenars, ho dic perquè n'he vist molts, d'ocells que s'han electrocutat al fer niu als braços o als aïllaments dels cables. Sovint provoquen una guspira, que els encén i en caure cremen la vegetació de sota. Sabem, perquè la normativa així ho mana, que sota les línies elèctriques no hi ha d'haver massa arbrada, però l'herba, arbustos petits i de vegetació simple n'és ple. Tampoc és que s'hi pugui posar remei a això. Simplement vull dir que el fet de tenir estructures provoca que ocells o animals varis puguin fer niu, descansar o criar en lloc que no estan pensats per això i se s'electrocutem poden acabar provocant incendis.

Però aquesta pertorbació provocade per una simple torre elèctrica també la provoca el fet de construir una casa al bosc, una carretera, urbanització o qualsevol altra estructura. Per això a algunes autovies hi ha falsos túnels per on transcorren antics camins de pas d'animals.

D'aquesta manera podem trobar serveis provocats pels senglars... tant a Montblanc, Mollerussa com a Lleida he anat a senglars atropellats per vehicles, i clar el de menys era el senglar. No molts han estat accidents greus, però si que molta gent s'ha quedat sense cotxe per culpa del senglars, que han creuat la carretera o han entrat a l'autovia buscant creuar o simplement menjar.

El cas més curiós va ser fa uns 20 anys, feia poc que estava a Montblanc, el torn anterior havia rescatat un duc reial, un ocell immens i majestuós, l'únic que he vist, al pobre ja li faltava una cama i l'havien tret d'un cable on estava enredat i que l'havia lesionat l'altra. El pobre ocell durant anys havia sobreviscut amb una sola urpa per caçar i descansar, però aquell cop va ser l'últim.

I no només parlo d'animals, si parlem dels boscos tenim tant els conreus que en segar el cereal provoquem incendis, les erosions en transitar i millorar/ampliar camins, lleres de torrents modificades per tal de poder construir una urbanització (i totes les inundacions posteriors de soterranis, carrers, etc.) o simplement les guspires que provoquem en una barbacoa. Després ens plantegem que el que sobra és el bosc i els animals... si a Collserola hi ha senglars deu ser perquè cada cop els camins estan més transitats, el bosc més deixat i més gent vivint-hi, fet que provoca que sentin les olors i busquin prop dels habitatges.

Senyors, jo no sóc especialment ecologista (sóc químic, no tenim pas fama d'eco nosaltres) però hem de reconèixer que la ma de l'home afecta i per tant pertorba l'equilibri normal de l'ecosistema on vivim. A nivell d'animals que moren atropellats, cremats a les torres de llum, punxats a les trampes per ocells, o simplement desplaçats de casa seva pel fet de la mania dels humans de construir cases en mig del bosc. Com voleu plegar bolets si construïu la vostra casa a sobre, i una carretera, i una zona esportiva i no sé quantes coses més?

Restant setmanes per tornar

Porto setmanes pensant en que aviat tornaré... segurament massa dies pensant-ho. Així que qualsevol moviment a la data de les visites de seguiment mèdic em provoquen malestar ja que només fan que allargar tot aquest procés. Si, tothom em diu que l'important és tenir bé el genoll, i si, ho és, però el cap també influeix. La previsió amb la què jo comptava era per a la primera setmana d'abril (6 mesos) i ara per ara això no ho tinc clar. En uns dies tinc la visita de seguiment amb el centre de reconeixements... i aquí pot passar qualsevol cosa. Potser torno abans. I això què vol dir?

Doncs vol dir tornar, i això és bo. Però tornar i que d'un dia per l'altra et programin tota la formació del programa de reincorporació al servei. Això pot comportar que d'un dia per l'altra hagi d'anar a Mollet i a Cerdanyola a fer formació i jornades d'acompanyament de les activitats quotidianes de bombers. De fet ho comportarà si o si en el moment que pugui tornar, ja sigui al març o a l'abril. Però bé, jo comptava que qui em donaria el OK (de 6 a 7 mesos després de l'operació) seria el traumatòleg que m'ha portat fins ara. Bueno, després de més d'un any ja no em sorprenen gaires coses de la Seguretat Social.

Així que seguiré fent el que havia fet fins ara, per una part exercicis de recuperació, començar a córrer per l'exterior (ja ho he fet un parell de cops) per anar agafant fons físic (8 mesos sense córrer passen factura a tothom) i anar entrant a la plataforma de l'escola de bombers. Allí hi ha gairebé tots els temes de la formació bàsica de bombers. Hi ha un grapat de vídeos de maniobres d'escarceració, també hi ha molta informació sobre seguretat, extinció i organització en incendis forestals, i un grapat de maniobres més d'altres vessants.

Hi ha temes que encara estan per completar, però suposo que amb el temps això es solucionarà. I he de reconèixer que de tant en tant va bé entrar-hi. No tant per aprendre maniobres noves, que son molt poques les que hi ha, sinó que va bé recordar algunes coses que sovint no s'utilitzen ja sigui perquè tens el costum o la manera de treballar pautada i vas per feina i segons què ho deixes per superat. Però la veritat és que tenir-les en ment sempre va bé.

El que em preocupa més no és si les emissores seguiran tenint la mateixa configuració (que segur haurà canviat ben poc), ni si recordaré com es desplega una mànega (jejejej, això és broma), tampoc he oblidat tots els meus coneixements tècnics que m'ajuden a pautar la majoria de maniobres i buscar solucions per treure els serveis en endavant, sinó que el que em balla el cap és tornar a conduir camions després d'any i mig sense fer-ho.

No és el mateix conduir un cotxe que un camió, i tot i haver-ho fet des de fa 25 any, les distàncies, la dinàmica de la conducció, i sobretot el fet de conduir d'urgències em dóna cert respecte. Mai he bolcat en un camió de bombers (un cop vaig estar a punt), i no voldria que fos ara quan em passés. Amb el temps anem adquirint experiència i habilitat per tal d'esquivar vehicles, frenar i passar per llocs estrets quan estàs en un carrer concorregut. També aprens que les rotondes son traïdores per als camions de bombers, l'aigua que portem darrera es mou d'un costat a l'altra i a les rotondes passa primer a un costat, després a l'altra i en el moment que surts de la rotonda torna a canviar de lloc. Així que amb 3 canvis de pes et pots fotre el camió per barret.

Tenir el meu retorn cada cop més proper fa que els fantasmes comencin a envair el meu cap per sort, i així és el meu caràcter, en tot allò en que hi pugui fer alguna cosa ho vaig fent per avançat (a la plataforma de l'escola hi he entrat varies vegades, a més d'alguns cursos online), però conduir vehicles grans ja és més complicat. Bueno, poc a poc. No serà arribar i estar de guàrdia.  Cada cop entenc més que per tornar hauré de fer un "reciclatge" i seguir un procés de reincorporació. Doncs bé, el farem.

La futura organització bomberil: Distribució de camions

Un dels primers posts del bloc d'un pobre bomber va ser per parlar de camions. Vaig parlar d'armaris i també de dimensions de vehicles. Ara ja han passat 7 anys i tot segueix igual, per tant si el que volem és dissenyar un nou cos de bombers, modernitzar-lo o simplement optimitzar recursos i situacions anòmales el que toca és parlar-ne i posar les cartes sobre la taula.

Està clar que per parlar de vehicles de bombers haurem de fer un esforç per conèixer les necessitats de cada parc, de cada zona i també dels casos especials com poden ser situacions de molt fred, nevades o grans tempestes que obligaran a tenir alguns vehicles preparats per a aquestes situacions. Haurem de disposar de vehicles amb 4x4, altres possiblement no serà necessari i en d'altres buscarem capacitats per transportar material ben diferents. Parlo de camions, però també de furgons, de vehicles de transport, vehicles de comandament i també vehicles de gestió.

Per començar cal veure com estan els actuals furgons de salvament "grans", crec que n'hi ha 4, son furgons carrossats sobre un camió 4x4. Estan pensats per a aquestes grans situacions, un vehicle de rescat amb un grapat d'estris i eines per poder arribar a qualsevol lloc amb una carretera o un camí per molta neu que hagi caigut. Per començar (i sempre parlo del vehicle de Lleida) un bon dia es va cremar el cabrestant, i potser varen passar tres o quatre anys fins que es va trobar el recanvi definitiu. I canvis en aquest vehicle n'hi ha hagut tants com vulguis.

És un camió que porta integrat un grup electrogenerador, anava acompanyat d'un equip d'escarcerarió també elèctric, de gran potència (al seu moment) i que permetia disposar d'una eina molt potent per actuar en accidents amb camions implicats. Però com sempre arriba el moment de comprar noves eines i més potents. La nova és a gasolina (com la majoria d'equips que disposem a Can Bombers) i per tant la necessitat del grup electrogenerador perd sentit... però hi és. També ha calgut remodelar armaris, estanteries i subjeccions. Resultat, que el camió que va arribar actualment és substancialment diferent del que va arribar aviat farà 8 anys. També un trist respall que es guardava desmuntat.

I no només per això, sinó perquè a cada poble hi ha claus d'hidrant diferents, altres tenen ràcords específics per a les cisternes dels pagesos, i mil i una particularitats... això ens afecta en que els vehicles d'aigua han de portar multitud d'eines i adaptadors per tal de ser més operatius i eficients a l'entorn en el qual ens movem. Així que en arribar al parc, i per molt "ben pensat" que estigui un vehicle, només entrar a la cotxera necessita ser personalitzat al parc on es troba... així que els calaixos s'omplen de noves coses per les que no ha estat dissenyat.

I com ho fem? Doncs hauríem de tenir calaixos i armaris modulars. Si, un vehicle que avui està a Lleida potser el més que ve estarà a Mollerussa o a Oliana i cadascun tindrà eines i necessitats específiques. Un vehicle a Lleida pot ser "exclusiu", mentre que a Oliana o a Pont de Suert ha de ser un vehicle capaç d'anar a diferents tipologies de servei. Tenim furgons per anar a accidents, però no a tots els parcs així que camions forestals o semi urbans també porten equips d'escarceració... i quan els canvies de parc s'han d'equipar o desequipar.

No només això, a més del material de dotació que han de dur, fa falta espai per nosaltres i per els nostres equips de protecció individuals. Actualment tenim dos cascs, dos jaquetes (la forestal i la industrial), també tenim un "impermeable" que també utilitzem a les recerques, les botes industrials, les forestals i alguns encara conserven les antigues botes de goma (que servien per a Risc Químic)... més? Mosquetons, bagues, passa-muntanyes, el folre polar... i segur que em descuido coses. I on ho posem això? A Lleida tenim la sort de tenir molts vehicles i especialitzats, i a vegades podem prescindir d'algunes coses, però hi ha dies que et pots trobar sortint a incendi de vegetació i acabar en una fuita de gas, per tant sempre és un risc deixar-te algo al parc.

També necessitem portar l'explosímetre, la bomba elèctrica per les inundacions que va acompanyada d'algunes mànegues, la caixa amb els plànols de la Regió, claus d'ascensors, les claus i targetes de les pilones de les àrees peatonals, altres claus i eines específiques d'ascensors i escales mecàniques... ah, i les emissores de foc forestal. Tot això va a parar a la cabina del camió. Fent nosa, provocant perill en cas d'accident.

A Can Bombers necessitem armaris que s'adaptin a les nostres necessitats. No necessitem armaris superadaptats perquè algú ha decidit que una escombra va d'una determinada manera... Necessitem portar aquesta escombra de manera que puguem utilitzar-la només saltar del camió. Necessitem armaris que avui puguin contenir el motor del Lukas, però que demà serveixi per un del l'Holmatro. Que el Gorgui es pugui aguantar sense necessitat d'aguantar-lo amb una goma improvisada, que el casc i la màscara per la motosserra es puguin afegir sense risc a que ens caiguin quan obrim l'armari. Tampoc cal que ens caiguin al cap els vestits de protecció química, l'oli de la motosserra o la xarxa i el flotador que tenim per si algú o alguna cosa cauen a l'aigua...

Uix, i encara no he parlat de si han de ser 4x4 o com s'han de repartir entre parcs, doncs això ho deixo per un altre post. Així us genero el neguit de llegir el proper post.

La futura organització bomberil: Salut, condició física i mental

Tot i el temps que porto "apartat" de bombers no he perdut el contacte amb els companys ni amb oficines ni amb el mundillo bomberil en general. Segur que alguns es sorprendrien del tipus de perfils que segueixo a twitter i també la d'imatges que rebo continuament al Instagram. Això no vol dir que sàpiga tot el que passa, i per això entenc que d'aquí a un parell de mesos hagi de fer una mena de reciclatge (pla de reincorporació?), no sé quin nom rep exactament. Però de ben segur faré el possible per a que aquest reciclatge hagi de ser només un recordatori i posada al dia dels últims canvis quer no un reensenyament de les coses que hauré oblidat (espero que ben poques).

Però si ens ho mirem pel costat positiu té la seva lògica. Algú que ha estat "fora" del servei actiu durant alguns mesos necessita una recordatori dels protocols de seguretat, recordatori de les principals maniobres (per assegurar-nos tots que el bomber que t'atén sap el que fa i que ho fa bé), també durant el període d'inactivitat deuen haver sortit protocols de tota mena que cal conèixer (ni que només sigui com tramitar una festa o un canvi de roba) però segur que durant aquest període han revisat distàncies de seguretat, maneres de treballar a l'incendi forestal o temps d'estança dins un espai confinat...

El que segurament ningú et comprova és l'estat físic a nivell atlètic. Segurament en un parell de mesos hauré de passar la revisió mèdica interna, allí em faran la revisió del tipus anual, que porto ja dos anys sense fer, allí em deuran fer l'analítica de sang i orina i l'exploració física. Segurament ara incidiran una mica més en la condició del meu genoll dret. I tot sortirà bé. Però tot això és suficient? Doncs no ho sé.

A nivell físic ja estic quasi bé. Puc caminar sense anar coix, sense dolor, puc pujar escales, puc començar a trotar durant uns minuts (25' en cinta), també he agafat la BTT per camins plans per més d'una hora i tot això ho he superat amb aparent èxit. Però segueixo sent incapaç de córrer una hora com feia abans, encara no he provat de pujar per la falda d'una muntanya i trobar el camí o la ruta cada cop més escarpada... per tant si demà (impossible que només fa 4 mesos de l'operació) em donessin d'alta, ningú podria saber si realment estic capacitat de pujar muntanyes, portar la motxilla de mànegues costa amunt o el que és pitjor portar-la costa avall quan desmuntes la línia d'aigua ni quan arrossegues material pesat d'un costat a l'altra en un accident de transit. Son coses que difícilment pots comprovar. I per això el que es fa és seguir el protocol... que és el de seguir el temps recomanat per a tornar a fer "vida normal" per a aquesta feina. Però si surto a córrer, en bicicleta, nadar o simplement no faig res per agafar fons físic no ho sabrà ningú. Jo ho faig, perquè vull fer les coses be, començant per mi mateix, quan torni no vull tenir problemes al baixar un marge amb la motxilla carregada de mànegues ni acabar amb el genoll inflat després d'un foc d'indústria.

Però a vegades cal estirar les orelles a la casa. Si parlem d'un cos de bombers modern hem de parlar d'una organització que es preocupi per l'estat físic del seu personal. Cal seguir unes rutines d'esport i acondicionament físic. Perquè no monitoritzar a tots els bombers amb una mini prova d'esforç trimestral? Poder conèixer en tot moment les pulsacions en repòs, durant un esforç mitjà i durant un esforç gran no requereix més de mitja hora, que es podria sumar a les assignades a formació i revisió mèdica. El sentit d'això és comprovar que tot està be, que quan tornes de vacances i has pujar 4 kg els has perdut a la següent prova, que has recuperat el punt aeròbic i anaeròbic...

No em serveix tenir un gimnàs amb una màquina multi exercici i 3 pòsters dissenyats fa 20 anys i que  ningú ens revisi si realment estem en forma o no. No em serveix que ens donin una samarreta tècnica (fa 15 anys) i que aquesta segueixi sent encara la mateixa quan la tècnica en roba esportiva ha millorat molt. Fins i tot una trista samarreta d'esport del Decathlon és més bona que la que tenim actualment. Sabeu quines son les sabatilles esportives que ens dona el servei? Fins fa un parell d'anys ens en donava unes de sola d'escuma (no eren gaire bones, però et permetien córrer suaument durant una estona). Bé, durant la guàrdia no cal fer un gran entrenament perquè durant la guàrdia hem de mantenir el cos amb energia suficient per a poder anar a qualsevol tipus de servei.

Model real de sabatilla que ara dona el servei. Deu ser per augmentar el nombre delesions...

Ningú demana unes sabatilles Nike air, ningú demana una samarreta ultratech, ni un gimnàs de gran nivell per fer la competència al DIR, EKKE o qualsevol altra centre esportiu important. Els bombers només demanem una roba decent per poder practicar esport en condicions normals, alguns aparells per poder treballar els principals músculs (l'actual màquina no permet treballar les cames) i amb una bicicleta no n'hi ha prou.

La majoria fa molts anys que practiquem esport, però algunes rutines actualitzades de treball no costaria tant tenir-les als parcs. Els exercicis i la manera en que es treballen alguns músculs han canviat molts des de que vaig entrar a bombers. El gimnàs del parc de Lleida i també el de Mollerussa s'omplen durant totes les tardes. La gent fa esport.

Un Cos de Bombers modern ha de tenir gent en estat físic correcte, però se li ha de donar les condicions per tenir-lo. No només ha de tenir un gimnàs mínim (que cada parc s'espavila per afegir màquines, aparells, barres i pesos addicionals), sinó també les rutines de treball i fer el seguiment de l'estat de cada bomber. Si el servei et dona una samarreta d'esport, aquesta ha de ser transpirable, d'un teixit "normal" i les sabatilles han de ser les adients. No serveixen unes sabatilles tipus "tennis" per estar en un gimnàs o per sortir a córrer unes minuts al voltant del parc amb el terra de formigó o per la vorera del xamfrà. Tampoc he entès mai com no es busca col·laboració amb instal·lacions esportives municipals.

Un Cos de Bombers s'ha de preocupar per a que la seva gent estigui en forma. El futur del Cos passa per conèixer l'estat de la seva gent, quan està d'alta, quan torna de vacances i quan es reincorpora després d'una baixa (curta o llarga, tant se fa).

La formació és un eslavó bàsic, però l'estat físic i el mental també... el mental, uix, dona per un nou post.