Els bombers més solidaris

La imatge de Bombers és d'aquelles que majoritàriament estan ben vistes per la societat. No només perquè és el cos d'emergències que apaga incendis i fa rescats de persones en circumstàncies ben complicades, sinó també perquè la gent que el forma té un tarannà i un caràcter especial. I això es posa de manifest en aquelles iniciatives solidàries que massa sovint ens pertoca participar. Hi participem com a ciutadans, però també sabent molt bé que com a Cos de Bombers tenim una molt bona carta d'entrada.

Hi ha multitud d'iniciatives solidàries on Bombers hi participa. Les més conegudes són el calendari de Sant Joan de Déu, on es recullen fons per als nens amb malalties, també hi ha la campanya del Banc de Sang, on s'hi participa tant de forma institucional com a nivell de parcs. A Lleida hi participem a través de l'Agrupació que tenim constituïda al parc (ACR Bombers Lleida). També hi ha altres iniciatives en que s'hi participa de forma institucional o de forma més local a través dels parcs. A Lleida hi tenim la festa de l'AFANOC. En aquest cas qui hi participa som els propis bombers sota el paraigua de l'ACR.

Els darrers dies hem pogut veure com a la fira de l'ensenyament hi havia també la paradeta de Bombers. Cal ensenyar als nostres joves que Bombers el constituïm persones que ens formem i aprofitem uns recursos que ens proporciona la casa (Bombers) per a poder fer tot un ventall de serveis d'emergències. Incendis, rescats, salvaments, assistència a tota mena de problemes relacionats amb la seguretat física de les persones... I tot això cal que els nostres joves ho vegin, per si algun d'ells o elles els agrada o hi veuen la seva vocació.

Però en realitat a nosaltres el que més ens agrada és veure com la canalla fan el millor dels seus somriures quan els vesteixes de bomber. Els poses un casc (de plàstic) i un jaquetó dels vells (els hi fa de vestit pantaló, perquè els hi toca al terra). I ells somriuen, fan cara d'il·lusió. Veuen que porten un vestit de bombers dels de veritat! I els pares i les mares els fan fotos per omplir tota la paret del menjador. I aquí és on ens guanyem als nens i a les famílies. Ens veuen com a persones de carn i ossos. Donem la imatge de persones alegres i de bon tracte.

Els bombers som els únics que no anem vestits de bomber

El més curiós però, és que en tots aquests esdeveniments més o menys massius sempre hi trobes a la resta de cossos d'emergència. Els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals. També s'hi suma la Creu Roja, que sovint porta alguna ambulància, i sinó munta una carpa de servei. Tant Mossos, Rurals com Bombers ens fem un fart de fer sonar les sirenes, ensenyar els vehicles i els nostres vestits. Segurament, i això no ho puc assegurar, però tant mossos com Rurals ho fan dins el seu horari (l'habitual o compensant les hores). De fet, si volen ser la imatge del Cos, com a mínim que sigui dins l'horari de treball.

A Lleida però, això ja no és tant així. Bombers ens permet utilitzar els vehicles com a logística. Bàsicament la furgoneta de magatzem i algun altra vehicle lleuger per a fer transport de material i persones. Però no es compta com a temps de treball. Ningú resta totes aquestes hores de voluntariat social de l'horari laboral. Segurament ve donat perquè fa no gaire temps érem tant pocs que amb prou feines podíem cobrir-les guàrdies de parc. I això va condicionar, que si no "treballàvem" de bombers no vestíem de bombers (si no treballes no pots vestir de bomber, això ho diu el nostre règim intern). I així és com van néixer les armilles de l'ACRBombers. En conseqüència els bombers que fem les activitats a Lleida no anem vestits de bomber. Anem vestits de l'associació. I és aquesta la que aporta el material per a fer les activitats (fustes, taules, flyers, merchandising, etc). Ah, i també el Marraquet bomber! Això segur que ni el direcor General, els SotsDirector  ni la resta de "jefes" de la casa ho saben. De conèixer-lo, segur que participaria a tota mena d'esdeveniments per tot Catalunya.

El que us deia fa no gaires dies. La festa del Patró de Bombers l'estem perdent. Com també estem perdent la imatge dels Bombers vestits de Bomber als esdeveniments de la nostra ciutat. Fa molt temps que ho dic. Si no fos perquè alguns bombers ho volen mantenir ja faria temps que Bombers no participaria a les trobades amb la ciutat. Fins i tot la cavalcada de Reis algun dia deixarà de tenir el camió de Bombers. No pot ser que només un parell de persones puguin portar el vehicle escala de 1969, que ho facin al seu temps lliure i que a més no puguin ni compensar totes les hores que hi dediquen. Un camió de 50 anys necessita passar ITV cada 6 mesos, portar-lo a fer revisions mecàniques i de manteniment. I això només amb la voluntat de les persones que no cuides no s'aguanta. Així que tot té un final. Esperem que mantinguin la il·lusió molts anys més...

Avui va de mitjans i de creure-s'ho

No us podeu queixar que començar un dilluns després de clavar-li 4 gols al gran rival no té preu. Com no té preu el luxe que és anar a segons quins serveis. Dona goig veure com en grans serveis s'activen mitjans com la Unitat de Comandament Mitjà, el GROS, el GROS INDIA, el GREC, el GRIT i no van activar més coses perquè el servei va anar sortint de cara. I a més hi havia 3 Eco i alguns altres sergents repartits per l'incendi.

A la REL no estem acostumats (també cal mirar el costat positiu, del tenir pocs incendis industrials) a aquests grans incendis. Ara fa molts anys que no s'ha cremat cap càmera de fruita. Però un desplegament com el de divendres a Montornès només es pot veure a les regions metropolitanes. A Lleida necessitaríem duplicar el personal de guàrdia per a poder abastir un servei d'aquestes característiques.

Però no tot és el personal. Cal tenir recursos humans i també els vehicles, carpes, formació i també pràctica dels diferents grups implicats. I això es fa provant, practicant i també apostant per a jugar als serveis amb tots aquests recursos. Així el dia que realment et fan falta els utilitzes amb tota la confiança que el sistema ho té muntat i preparat per a aquest dia. I res queda a improvisació, res queda a veure què puc "inventar" per a que m'ajudi en el servei.

Certament, com ja he dit, a la REL no hi estem acostumats, i encara ens sorprèn quan de tant en tant arriba per a fer pràctiques la carpa groga del GROS o el Camió de la UCP. Molts bombers no saben ni què és un GROS INDIA, ni què et pots trobar algú amb el casc de color verd. Els mitjans, a dia d'avui, estan concentrats a la zona central dels serveis. Això son les dues metropolitanes. No és cap casualitat ni cap menyspreu per la resta. Simplement a les altres regions en tenim poca necessitat. Però la necessitat al final també es crea. Quants serveis hem fet on hem pensat que possiblement un Eco o que el Cap de Guàrdia hauria d'haver vingut?

A la REL, dins d'un servei, parlar de SISCOM 2 o SISCOM 3 és com parlar en un altra llenguatge. Mai hi he escoltat aquest llenguatge. I no només això, quan qui fa d'Eco (i té horari mixt fora de la ciutat de Lleida) passa el 95% de la guàrdia al seu parc o desplaçant-s'hi. Això que a priori podria semblar lògic, no ho és gens ni mica. On son els serveis? L'estadística no falla. La realitat és que Lleida fa més del doble de serveis que qualsevol altra parc. A Regions com la de Tarragona, la base del E0 és el propi 112. Aquí la base és qualsevol lloc excepte on poden passar els serveis. Així que ens trobem ben sovint que un comandament ha de travessar mitja província per arribar a l'incendi d'habitatge, deixant al comandament o al bomber més antic en al servei la responsabilitat i habilitat de la gestió dels primers moments.

El decret de guàrdia ho deixa molt clar. El comandament del servei és el que està al servei. Així si un Eco no arriba, mai acaba portant el servei. I si l'Eco no arriba, com pretendrem que els sotsinspectors/inspectors de torn surtin del seu cau? És fàcil. Aquí qui s'encarrega dels serveis és l'últim mico. El qui no té la potestat de triar. Així és com els sergents i caporals del parc de Lleida estan més que preparats, i també preparadíssims per portar qualsevol mena de servei.

Son ells qui sempre surten i "pillen" els serveis des del minut zero. Ells son el SISCOM1, SISCOM2 i SISCOM3 de pràcticament el 90% dels serveis a la REL. Qui ho vulgui rebatre haurà de fer números amb l'estadística a la mà. I si no ho son és perquè aquell dia no hi ha comandament al parc de Lleida i segurament quan hi hagi l'incendi complicat l'Eco haurà arribat just després de el primer hagi deixat la feina encaminada. Una sort pensen alguns... i de sort no hi ha res. Com deia al principi. La pràctica, el mètode i la també el fer les coses una i una altra vegada fan que els bombers i els comandaments del parc acabin portant moltes hores de vol. Més que els Eco i Delta.

I no, no és cap virtut. La virtut és poder gestionar incendis com el de la setmana passada a Montornès, on hi havia comandaments fins i tot sota les pedres. Carpes, ordinadors, pantalla amb la posició de tots els actuants sobre un ortofotomapa, i sopar per a tothom pensat des del minut 0. Anava a dir irònicament, que igual que aquí. Però no. Aquí això ni s'ho imaginen.

On és Sant Joan de Déu?

Ja ha passat la setmana de Sant Joan de Déu, patró de bombers... de qui? Crec que és el primer any que no ho celebro. Fins ara era la festa grossa de la casa, però sembla com si poc a poc s'hagués anat desinflant.

Quan fa 7 anys vaig rebre la medalla dels 20 anys com a bomber professional ho vaig viure amb molta il·lusió, a més van premiar al nostre torn per un servei que havíem fet mesos abans. Ni el més gran ni el més difícil, però ens va donar ales per seguir treballant com a grup. Avui som molt més grup que la banda que érem en aquella època. Les coses als torns i als parcs canvien per a bé i per a bo. Aquell mateix servei avui segurament sortiria amb els ulls tancats.

Però coses de la vida, els criteris canvien, i les oportunitats que et dóna la casa també. En l'edició de 2021, després d'un any de pandèmia COVID, es va reconèixer la feina dels formadors NRBQ com a part imprescindible de la gestió feta a les residències, protecció dels actuants en les obertures d'habitatge amb possibles víctimes de la COVID i també en l'evolució dels protocols de l'especialitat. 

Malauradament però, la pandèmia ha fet perdre aquest esperit de grup (a nivell supraparc). La festa del patró de bombers es vivia més en global. Hi havia la festa de les medalles i també d'alguns reconeixements. Avui amb prou feines tenim ganes de fer una festa del patró al nostre propi parc. Enguany el dia 8 els bombers estàvem més pendents del dia dia de la dona i la reserva de places a la propera convocatòria que de fer un dinar/festa com a bombers (i bomberes) que commemoren el seu dia.

Sembla que aquest any, després de 7 d'haver fet els meus primers 20 a can bombers, em donaran la del 25... al maig farà 27 que entrava a fer el curs bàsic a l'ISPC. I després de les últimes convocatòries de caporals i sergents em trobo que en l'últim trimestre he hagut d'assumir per tres vegades la gestió del torn per manca de comandament. Curiós.

Això sí, tot va bé. El pla 20-25 segueix el seu curs, caurà com una espasa de Damocles. La veritat absoluta. No hi ha camí alternatiu, ni desviament, ni modificació que hi càpiga. El camí està escrit, sense els bombers. Igual que l'època de l'absolutisme: tot per al pobre però sense el poble. A final d'any hi hauria d'haver un Acord de Conveni laboral nou i un Pla de Carrera, tranquils que hi seran, els que ells vulguin, ela que ells dictin. Ja els tenen redactats. Només cal esperar a que es publiquin al DOGC del proper desembre.

Doncs això, visca Sant Fermín, o era Joan?

on és l'ajuda bomberil en casos de guerra?

Quan hi ha una guerra, és fàcil trobar iniciatives solidàries per a enviar material humanitari cap aquell indret. A Bòsnia s'hi va enviar un camió ple de moltes coses on hi anaven, a més de gent de l'ONG que ho va coordinar, bombers que s'havien agafat festa o dies lliures per poder fer arribar aquell camió al seu destí.

Comboi de camions Polacs

Aquests dies he llegit i escoltat diferents persones comentant de la possibilitat de fer alguna cosa semblant. Uns parlaven d'acompanyar un comboi d'una ONG (cada cop més professionalitzades en el bon sentit de la paraula), i altres per a portar els antics camions de bombers recentment retirats. Totes aquestes iniciatives són bones, però són com les solucions de la ONU i de les Nacions Unides... no s'actuen sobre l'arrel, se'ls porta una bossa amb ajuda i es marxa... Els cascs blaus de l'ONU aquest cop ni se'ls ha olorat.

Bomber Ucraïnès

Hi ha altres solucions. Ningú diu que siguin fàcil ni ràpides. Perquè no estan desenvolupades fins ara. A nivell d'incendis forestals s'han fet combois per poder actuar. S'han enviat camions i personal a Galícia i també s'han enviat tècnics a l'altra costat del planeta. Hi ha una iniciativa europea on hi ha una mena de comitè d'experts que actuen quan hi ha grans incendis forestals. Es suma coneixement i també mitjans per tal de resoldre aquests mega-incendis. Algú ha pensat mai en fer uns Cascs Blaus de bombers?

Aquí potser hi pot entrar la UME, com a persones acostumades als conflictes de guerra i també amb material contra incendis. Potser no són els millors apagant foc, però són el personal ideal per anar a un lloc com el conflicte d'Ucraïna. Però i si hi sumem els bombers amb més experiència en incendis urbans, salvaments i també els de coneixements estructurals i els tecnològics? Us imagineu un comboi europeu composat per bombers, dels de debò, acompanyats dels militars de la UME dels diferents països comunitaris? Sona complicat, però ara tenim una oportunitat per a fer-ho.

L'objectiu és mitigar les conseqüències dels incendis produïts per les explosions i incendis als edificis, habitatges, de les instal·lacions sensibles i de, perquè no? tots aquells laboratoris, hospitals i altres centres on hi ha material biològic, químic i també radiològic. Tots aquests serveis ja hi són. Tenim desenes d'imatges on es veuen als bombers rescatant persones d'edificis precaris, plantes senceres incendiades i edificis mig destruïts on ningú assegura que no caiguin en qualsevol moment.

Però el que també es faria seria donar suport i descans als bombers locals. Imagineu què ha de ser dia rere dia rescatar persones mutilades per les bombes? Saber que potser no pots tornar a casa perquè ja no hi és, que la família ha marxat però que tu hi ets i formes part del sistema de mitigació de les conseqüències de l'horror de la guerra que hi ha al teu país? Us imagineu que destrueixin la teva casa i haver d'ajudar als altres dia rere dia sense la recompensa de poder tornar a casa i que t'abracin?

Els bombers d'Ucraïna mereixen que algú escolti les seves pors, que algú els doni un relleu, que sàpiguen que no estan sols davant una guerra cruel on l'únic que poden fer és recollir ferits. I nosaltres com a bombers tenim el deure d'ajudar. Els companys d'Ucraïna mereixen que els escoltem, que els acompanyem en el seu patiment diari i que puguin tenir un petit descans per a poder continuar en aquesta tasca impagable (això no es paga en diners) de salvar als seus veïns d'una guerra on l'únic que s'hi troba és destrucció. També la de la salut mental dels seus ciutadans i cossos d'emergència.