De forma excepcional al final de la versió en Català us deixo la versió en Espanyol, ja que sense l'ajuda i l'aportació de les BRIF aquest post ni hagués passat pel meu cap. Així que com a deferència avui els estalviaré d'anar al google translate.
Avui em toca parlar de les BRIFs, però proper post us faré un resum de com tenim la situació a Catalunya.
A la resta de l'Estat Espanyol, tot i que ho desconec bastant, podríem dir que està tot muntat de forma ben diferent a la nostra. Per començar els parcs de bombers son municipals o de les diputacions, i aquí les competències i els àmbits d'actuació sembla que queden més delimitats. Per tant no és d'estranyar que a nivell forestal hagin de recórrer a brigades específiques. Per una banda perquè tenen un parc de vehicles molt més limitat i alhora menys personal, cal afegir, a més, la delimitació de competències intermunicipals i també interprovincials, i aquí és on apareixen les BRIF. Algunes disposen de contractes directes amb l'administració i d'altres amb contracte mitjançant una empresa amb concessió pública per tal de donar el servei de bomber/operari forestal.
Sovint treballen vinculats a un helicòpter, que els aerotransporta i els dóna suport (rescat i treball combinat terra-aire). Ens trobem però que no sempre tenen autobombes ni mitjans humans suficients. Com deia en el post de 13 de juliol, un dels factors pels que a Catalunya encara no hi ha hagut cap GIF és per la immediatesa i la gran quantitat de recursos destinats als incendis des d'un primer moment. Per tant aquest és un diferencial important entre els actuants a Catalunya i la majoria dels que hi ha a la resta de comunitats, províncies i municipis (segons estiguin organitzats administrativament). --Aquest post va ser escrit pocs dies abans de l'incendi d'Òdena--
De tota manera això no els eximeix de responsabilitats, riscos i passió per la seva feina. Simplement segueixen un patró diferent. Per cert, les últimes setmanes i mesos hem pogut segur reivindicacions de brigades forestals tant a nivell d'equiparació de sous com de categoria professional (alguns no son considerants bombers sinó treballadors forestals). --> un enllaç a una notícia de cuatro <--
Per tant veure imatges com les del vídeo de sota em fan venir dos pensaments. Un, i d'aquí el títol, de passió pel foc. Quantes vegades no hem parat a contemplar les flames que devoren i devasten un bosc? Quin privilegi tenim els que podem "gaudir" d'aquestes imatges de ben a prop. Però per altra hem de ser conscients i realistes del perill que té el foc. I les imatges ens serveixen tant per nosaltres com a la gent que ens paga (administració i ciutadans en general amb els seus Impostos), perquè ells han de ser els primers conscients del perill que comporta posar-se davant un incendi, al bosc, en terreny muntanyós o a la plana, amb unes condicions de calor i humitat extremes i que sovint van acompanyades per vent. Imatges com aquestes no ten preu. Haurien de sortir cada dia a les notícies.
Bombers situats a un centenar de metres d'un incendi que aparentment s'aturarà en arribar al camp de conreu i que han d'apretar a córrer perquè l'ambient de foc els envolta, i es crea aquest microclima que tot i la distància fa que hagin de córrer per no patir les conseqüències de la radiació i llengües de foc que arriben mitjançant remolins promoguts pels fluxos d'aire del mateix incendi.
Vull agrair especialment a Francisco Perez, de la Brica de Malaga B-704 la gravació de les imatges. Pertanyen a l'incendi de "Los Montes de Quesada", Jaen. Ell, tots els seus companys i la resta de brigadistes es mereixen el nostre recolzament.
Tampoc hagués pogut realitzar aquest post sense la col·laboració del Pollo Madrid, que amb els seus grups de Facebook manté en contacte permanent els diversos grups d'extinció forestal. Amb aquests grups podem seguir l'activitat de cadascun d'ells i fins i tot posar-nos en contacte per aconseguir documents gràfics com el vídeo que acabeu de veure.
------
Hoy voy a hablar de las BRIFs, en el próximo post haré un resumen de como tenemos la situación en Catalunya.
En el resto del Estado Español, a pesar de mi desconocimiento general, podríamos decir que está organizado de forma diferente a la que podemos encontrar en Catalunya. Para empezar los parques de bomberos son municipales o provinciales (diputaciones), y aquí es donde las competencias y los ámbitos de actuación respecto a "Bombers" parece que quedan más delimitados. Per lo tanto no es de extrañar que a nivel forestal tengan que recorrer a brigadas específicas. Por una parte porqué tienen un parque de vehículos mucho más limitado y a su vez disponen de menos personal, y cabe añadir, la delimitación de competencias intermunicipales y también interprovinciales, y aquí es donde aparecen las BRIF. Algunas disponen de contratos directos con la administración y otros con contratados a través de una empresa con concesión/licitación pública para la prestación de servicio de bombero/operario forestal.
A menudo trabajan vinculados a un helicóptero, que los aerotransporta y les da soporte (rescate y trabajo combinado tierra-aire). Aunque podemos encontrarnos que no siempre tienen autobombas ni medios humanos suficientes. Como publicaba en el post de 13 de Julio, uno de los factores por los que en Catalunya aún no ha habido ningún Gran Incendio Forestal es por la inmediatez y la gran cantidad de recursos destinados a los incendios desde un primer momento. Por lo tanto este puede ser un diferencial importante entre los actuantes en Catalunya y la mayoría de los que actúan en el resto de comunidades, provincias y municipios (según estén organizados administrativamente). --Este post fué escrito pocos días antes del incendio de Òdena (Barcelona)--
A pesar de esta situación administrativa y organizativa distinta no quedan eximidos de responsabilidades, riesgos y pasión por su trabajo. Simplemente siguen un patrón distinto. Por cierto, en las últimas semanas hemos podido seguir reivindicaciones de brigadas forestales tanto a nivel de equiparación de sueldo como de categoría profesional (algunos no son considerados bomberos sino "tan solo" trabajadores forestales). --> un enllace a una noticia de cuatro <--
Así pues, ver imágenes como las del video (en la parte superior del post) me provocan dos pensamientos. Uno, y aquí parte del título, de pasión por el fuego y su espectacularidad. ¿Cuantas veces no hemos parado a contemplar las llamas que devoran i devastan un bosque? Que privilegio tenemos los que podemos "disfrutar" de estas imágenes de cerca. Pero por otra debemos ser conscientes y realistas del peligro que tiene el fuego. Y las imágenes nos sirven tanto para nosotros como para la gente que nos paga (administración y ciudadanos en general con sus Impuestos), porqué ellos deben ser los primeros conscientes del peligro que comporta trabajar frente un incendio, en el bosque, en terreno montañoso o los planos, en unas condiciones de calor y humedad extremas y que a menudo van acompañadas por viento. Imágenes como estas no tienen precio. Tendrían que salir cada día en los noticiarios.
Bomberos situados a un centenar de metros de un incendio que aparentemente se detendrá cuando llegue al campo cultivado pero que tienen que echar a correr porqué el ambiente de fuego los rodea, y se crea un microclima que a pesar de la distancia provoca que huyan para no sufrir las consecuencias de la radiación y lenguas de fuego que les llegan por los remolinos procedentes de los flujos de aire provocados por el mismo incendio.
Quiero agradecer especialmente a Francisco Pérez, de la Brica de Málaga B-704 la grabación de las imágenes. Pertenecen al incendio de "Los Montes de Quesada", Jaén. El, todos sus compañeros y el resto de brigadistas se merecen nuestro apoyo.
Tampoco habría sido posible realizar este sin la colaboración de Pollo Madrid, que con sus grupos de Facebook mantiene en contacto permanente los diversos grupos de extinción forestal. Mediante los grupos de Facebook podemos seguir la actividad de cada uno de ellos y hasta ponernos en contacto para conseguir documentos gráficos como el video que acabáis de ver.
