recursos i indicadors de servei

De vegades els serveis d'emergència som massa freds, massa burocràtics o massa encorsetats. Entenc que per fer la feina ben feta cal oferir seriositat i també professionalitat. De tota manera, hauriem de quantificar i comparar quina és la nostra resposta als serveis. Per un petit incendi forestal enviem tot de recursos, i si convé ja els retirarem avui, demà o passat. De vegades, i només de vegades, caldria comparar els recursos destinats a les persones, als bens i a la natura. Donar un bon servei també depèn d'utilitzar correctament tots i cadascun dels recursos dels que la casa disposa.

Des dels estaments superiors ens volen fer creure que els recursos que tenim son els suficients i a més son els òptims per a solventar els serveis que dia a dia tracta el Cos de bombers. Això segurament és així si ho valorem de forma global. Si tirem d'estadística aquesta ens explicarà que anem a tots els serveis que se'ns demana, que tots els serveis tenen solució (encara que se t'hagi cremat la casa). L'estadística també ens diu que tenim molts camions i molts bombers que han contribuït a la "bona" resposta que s'ha ofert al ciutadà o a la societat (si ho mirem més en quant a incendis forestals). Evidentment sempre hi ha aquell a qui se li ha cremat un cobert o la masia perquè fins aquell punt concret no hi ha arribat cap camió de bombers... Però això és quedar-nos amb allò que és superficial.

És superficial mesurar la qualitat del Cos de Bombers amb una estadística senzilla i de recompte bàsic. Com tampoc és correcte valorar un servei (forestal) pel nombre de queixes o cases cremades d'una urbanització. L'estadística (la de paraula) diu que hi ha més de 2000 bombers professionals i uns altres 2000 de voluntaris, que repartits pel territori formem una malla per arribar a tots els racons d'aquesta Catalunya moderna. Això no son indicadors de la qualitat..

Què son els indicadors de la qualitat d'un servei? Son aquells que no només et diuen lo bé que ho fas (quan ho fas bé) sinó que comparats amb d'altres t'ofereixen la possibilitat de buscar oportunitats de millora o simplement visualitzar allò que no està prou bé. I d'aquests indicadors en tenim? Doncs no ho sé! Jo que estic en un parc gran desconec què és allò que fem bé i allò que podem fer millor.

A mi ningú em diu els temps que trigo des que sona el telèfon o l'emissora per avisar-me d'un servei fins que el camió surt per la porta del parc. I aquest temps és important! Sí, és important. He de conèixer no si surto tard, sinó si el temps en que surto avui és semblant al que sortia fa un mes o fa un any. Aquí puc veure les tendències de la sortida... també podria arribar a desglossar els temps segons franges horàries, segons dies de la setmana, o dies festius o entre setmana. Potser son tots els dies iguals, i les hores també, però el que és cert és que aquest temps el desconec. Aquí trobarem diferència entre els parcs de professionals i els de voluntaris, simplement perquè uns estan al parc i els altres no. Però quantificant aquesta demora puc buscar solucions o intentar millorar els temps d'arribada als serveis, per exemple prioritzant uns parcs o uns altres, no en funció de la distància sinó en funció del temps total previst per l'arribada al servei. Quan els parcs de voluntaris estan activats, passen a ser un parc "immediat" com la resta, i per tant aquest fet també caldria incorporar-lo al recompte. 

Indicadors n'hi ha molts. Quin és el temps mitjà per apagar (i donar seguretat) a un incendi d'habitatge? I què ha cremat, la campana de la cuina o tot el menjador i d'altres habitacions? Segurament aquest indicador serà molt més complex, però segur que ens dóna molta informació i podem caracteritzar quina és la nostra resposta típus. Podrem arribar a diferenciar entre incendis en que la resposta la dóna un únic parc dels que l'ajuda ve d'un altre? Segurament no és el mateix el temps del parc de Lleida en que sortim 2 vehicles d'aigua i l'escala (i sovint el cotxe del sergent) al de (i només és un exemple) Mollerussa on els hi ve l'escala i un vehicle d'aigua de Tàrrega. I això no vol dir que el servei sigui millor o pitjor, només vol dir que és diferent i com a tal així l'hem de tractar.

També un he comentat algun cop que fa alguns anys hi havia un "Llibre Blanc" que definia com era el Cos de Bombers, quins mitjans tenia i analitzava els temps de resposta en forma d'isocrona. Després de 35 anys de servei de bombers de la Generalitat encara no he vist cap xifra real sobre quan es triga a arribar a un servei a Torrefarrera, a Sant Ramon de la Segarra, a Ulldemolins, a Castellar de n'Huc o a Castellfollit de la Roca. I no és important per conèixer exactament quan trigo, és important conèixer si trigo el mateix ara que fa 1 any o que fa 5 anys. Perquè una de les coses que he de fer és trobar la manera d'arribar abans, però també he de conèixer si he de reformar el parc i canviar-lo de lloc, cap a quin costat o àrea l'he de posar. Un exemple el tenim al parc de Mollerussa, abans estava al sud de la població i anar a Borges era molt fàcil. Fa uns 10 anys aquest es va fer nou i va construir-se al nord, al costat de l'A2, millorant molt els temps de resposta al nord de la comarca i cap a tot l'eix de l'autovia. Però quantitativament ningú s'ha preocupat de conèixer què es va perdre i si ha compensat el que s'ha guanyat, perquè no ho tenim comptabilitzat. Així que en realitat parlem de parcs de bombers sense conèixer realment si estan tècnicament a prop o lluny els uns dels altres.

Els gràfics radials son els meus preferits, però no serveixen sempre

Altres indicadors poden ser per conèixer el nombre de bombers per hectàrea cremada i dia de servei (als focs forestals), o el nombre de vehicles per Ha, i després fer el desglossament (o %) de la tipologia de vehicles, i també la tipologia de bombers (caporals, tècnics, bombers profesionals, bombers voluntaris, sergents, E0s, operadors de punt de transit, etc). En realitat tots aquests indicadors el que fan és donar-nos una autèntica radiografia de les actuacions del cos de bombers. I amb dades així si que podem contrastar els serveis, per saber si el rati de mitjans augmenta o disminueix, si les mobilitzacions dels vehicles han anat més o menys ràpid... però amb la finalitat de que coneixent què fem i què fèiem, poder avaluar si estem millor o pitjor i si en realitat qualsevol canvi en la metodologia o la organització ens fa variar aquests indicadors cap a més favorable o en contra.

Va, que us podria escriure un llibre sobre aquest tema i ja us n'estic explicant massa.

De què anem?

Si analitzem el que estem vivint les últimes setmanes i ho fem amb la perspectiva del que nosaltres mateixos hem promogut els últims dos anys podem arribar a la conclusió de que som incoherents, interessats i ineptes.

Algú s'ha adonat que hi ha "pega" als laterals d'alguns camions? Algú recorda què son les pintades mig esborrades dels camions d'alguns parcs? Algú recorda les assemblees als parcs de fa un parell d'anys? Algú recorda que estàvem enfadats? Recordeu l'amenaça del canvi d'horari? Recordeu la baixada salarial? Recordeu l'eliminació dels dies de festa i dels d'antiguitat? Recordeu la posterior imposició de l'augment del nombre de guàrdies? Em dóna la sensació que ja ningú ho recorda. Recorda algú que els bombers estem de vaga?

Com pot ser que portem 2 anys de vaga i els camions ni estiguin pintats, la gent torni a fer hores extres, ja no ens queixem per cobrar menys que fa 4 anys, tot i fer més hores?

L'anàlisi és fàcil. Aquí ni ha canviat ni canviarà res. Tot és una performance per a fer creure a la bomberada que des del moviment sindical es fa alguna cosa i també se'n fan des de la política i directiva de bombers per a "millorar" l'eficiència dels seus mitjans. M'explico.

Hi hagi qui hi hagi de Conseller o de Director General (perquè han canviat) no tenen el domini de Bombers. Poden justificar més o menys els pressupostos per si s'ha de renovar flota de vehicles o d'edificis però poca cosa més. La partida de personal, que acaba sent els diners destinats a sous, ha calgut disminuir-la, per tant res d'oposicions i a esperar que el nombre de personal disminueixi després de jubilacions i baixes per força major. En definitiva porten uns anys de feina molt i molt fàcil. Esperar a que es redueixi el nombre de bombers, que els vehicles s'envelleixin (ara que estaven en bones condicions i podien aguantar) i com que la meitat de parcs ja estaven renovats també podran aguantar una bona temporada més sense inversions. Així que a tirar d'estadística, veure que amb menys bombers no passa res, i en el moment en que comença a faltar gent provocar un augment forçós d'hores de guàrdia (aprofitant que com que es cobra menys, un incentiu és una petita remuneració econòmica compensatòria). I contra això els sindicats no hi han lluitat. Van posar el crit al cel al principi... "ens ho tornaran tot" cridava algun. Però la reducció salarial provenia de la Funció Pública estatal, mentre que l'eliminació de festes i la imposició de les guàrdies d'estiu ha vingut derivada per la mateixa necessitat de mantenir un "caramel" mal lligat en anteriors acords.

A partir d'aquí? tots els mals els tenim a dins. L'estructura organitzativa de bombers no funciona, o això és el que jo dedueixo, perquè fa 25 anys que estic a la casa i sempre he vist als mateixos al cap davant d'aquest vaixell. Els que ahir eren tècnics i caps de regió avui son responsables del servei tècnic, de l'escola, la subdireció general operativa, de mitjans aeris, sala central, etc... Els mateixos caps amb uns altres barrets.

Els mateixos que fa 15 anys van permetre tenir operatius Comets i Egipcis de més de 20 anys d'antiguitat ara son els que volen salvar el Cos de Bombers organitzant i fent eficient l'estructura, la gestió de personal i els recursos tècnics. Per això avui ens trobem amb anomalies com l'Eòlia, una investigació sota secret de sumari per la contractació de Mitjans Aeris, un dèficit de personal, la baixa motivació, dos concursos de trasllats mal organitzats i sense criteri de puntuacions, bombers sense plaça definitiva (després de 5 anys d'aprovar l'oposició), furgons de risc químic mal equipats, furgons de punt de transit parats, cabrestants elèctrics que no es reparen de fa anys i un bon grapat de queixes i mals humors que la gent de baix de tot anem acumulant.

Així que alguns seguiran treballant per recuperar una paga i una festa que ens deuen, per a que els vells sindicats puguin dir que fan coses pels bombers. La resta, que som els pobrebombers haurem d'anar tapant les misèries que ens trobem cada guàrdia. I contents això si, per tenir feina. De què anem?

Buscant un nou Director General a bombers

Ja hem superat un altre Director General, i el proper i el següent també es poden esperar que quan pleguin nosaltres seguirem per aquí. Així que més val que ho facin be, perquè de directors dolents en portem ja un bon grapat.

Doncs em sembla que el millor que es pot fer és que ens independitzem de tanta inutilitat i proclamem la república bomberil independent (que estariem assimilats amb la Gàl·lia d'Obèlix).  I tal com hem comentar les últimes guàrdies, som els mateixos bombers qui proposem no només al Director General sinó també els altres càrrecs. És possible que a algun el reconegueu així que si és el cas el podeu felicitar, perquè si estan a la llista és que mals elements no poden ser.

Cal comançar posant un Gran Mestre Druida, aquest nou director General seria ni més ni menys que el "Noi Gambèrrix" que a més ja està de senador al seu poblat, i com que ja sap què és sortir a la tele romana amb posat seriós només li falta fer-se un despatx al consell de Lleida (si hi va haver conselleria d'agricultura, també s'hi pot posar despatx de Director General), i que per una vegada es desplacin fins aquí els interessats en assistir a reunions.

Evidentment farà falta fer neteja (i desratització) de la granja, però això serà fàcil, tots cap al 112 de Reus, si hi volen posar als de Control, primer que hi vagin ells!

I un cop tenim al Gran Mestre Druida, i despatxos buits, ens farà falta gent de la seva confiança... També per aclamació popular sortiria elegit el "Pixeramix", assoliria les funcions de Druida regional, que si ha sabut dirigir un equip de quadrigues també ho faria bé o molt be a nivell de Federació de poblats.

Tal com ja us he escrit molts cops al bloc, necessitem un canvi radical i urgent al Servei Tècnic, per tant qui millor que el Metalurfiguetix? Una persona que sap fer pràcticament de tot, des de planxar un ou fins fregir una corbata. I amb l'experiència demostrada en recarrossar els camions, segur que els nostres vehicles bomberils serien molt més pràctics. Aquest proposaria la construcció del CarrusRepàrux a càrrec del Peruànix, que portaria el manteniment de tots els vehicles de la gàl·lia bomberil. Aquest compartiria nivell operatiu amb el Druida d'edificació que quedaria a càrrec del Doraimix, amb ell no fallarien ni les cimentacions ni els encofrats de les noves tendes de bombers.

Evidentment caldrà absorvir el servei de Primerux Auxiliux, el druida encarregat de la coordinació seria Bicicletix, que és capàs de passar sobre els cotxes encara que li vinguin de cara. Podríem tenir infermer a la majoria de les ambucarrux, ja que el Bicicletix faria una roda de torn tant dels infermers de bombers com dels que venen d'altres organitzacions. El Druida de les recerques seria el Poltronix amb la Lilix i la Index, que tindrien vehicle propi (però no un carro), i pel que sembla tindrien un poblat per ells sols. També es podria fer una secció de Salvament i Intervencions Externes (SIE), a càrrec del Iñakix, que seria una mena de càrrec de confiança. 

El Punt de Transit no tinc clar si absorbir-lo, però de ser així no hi ha millor que el Cubix, no fallarien les telecomunicacions, i en cas d'utilitzar un programa segur, però segur, no faríem anar l'Eòlix. A la Granadella posaríem el grup de Rescat Aquàtic. Si pot estar a Cerdanyola, que no hi ha mar, també pot estar a la Granadella, no? El furgó de Riscus Fètidus possiblement el baixariem a Lleida on a més del tècnic de RF crearíem un consell de savis, d'aquesta manera sempre hi hauria algú amb coneixements a disposició.

També seguiriem tenint una nodrida vida cultural i esportiva on a més del campionat de futbol 7 hi hauria una cuidadora de les criatures, aquesta seria un fitxatge provinent de les terres que rega l'Ebre, l'Aidix segur que sap cuidar be de tots els menuts el dia que tenim guàrdia i no sabem com fer-ho per portar-los a l'escola.

Alguns no ho saben, però després de la Panadella hi ha vida

Ara només cal esperar que els Romans ens ataquin, però com que som de ponent farem anar la mateixa pòcima màgica del Puyol i d'una patada al cul els retornarem a Cerdanyola que és d'on no haurien d'haver sortit mai.

EOLIA el gran fracàs

Com deia a mitjans de gener, l'EOLIA és una aplicació informàtica que permet fer de tot (fins i tot nadar, montar a caballo e ir en bicicleta), el cas però és que ja ha costat 8 milions de la primera licitació i 10 milions més de l'ampliació posterior (es pot buscar a les licitacions o preguntar-ho directament al portal de transparència de la pròpia Generalitat). El pitjor del cas no és que en prou feines encara no estigui implantat, ni que no hi hagi un calendari real d'implantació, sinó que el que ens hauria de preocupar a tots és el que va contestar el Sr. Ramon Parés a una entrevista a la radio de fa uns dies (la podeu escoltar aquí), en que deia que clar, que això ho van contractar el 2010 els del tripartit...

Aquí hi podem afegir un grapat de comentaris. I el primer que se m'acudeix és que si aquest "problema" ve del 2010, què s'ha fet des de llavors? si avui en dia des d'un ordinador es pot fer de tot (jo des del mòbil puc veure els exteriors de casa meva) perquè en 6 anys no s'ha aconseguit la implantació d'alguns mòduls d'aquest programa? (per qui no ho sàpiga, els programes es fan modulars, com si fossin mini-programes que s'alimenten els uns dels altres, així puc anar afegint parts a mesura que les desenvolupo, les necessito o les "compro").

Una de les respostes del nostre, esperem que ben aviat substituït, Director General ha estat que son els tècnics de bombers els qui demanen la quantitat i tipologia de mitjans aeris (MAER) que es necessiten per cadascuna de les campanyes forestals... així que, parlant de l'EÒLIA, se suposa que al 2008, 2009 o 2010 el tècnic de rigor, qui fos, parlaria amb la DG per tal que es fes un programari a mida per a BombersCat, i per tant que sortís a licitació. Entenc que per molt tripartit que hi pogués haver en aquell moment, o el mateix Saura (que tampoc en tenim gaire bon record) no va fer les coses a la babalà, sinó que seguint les recomanacions dels mateixos tècnics d'alt nivell de bombers es cerqués una solució informàtica a la precarietat tecnològica i de gestió de les dades de serveis, parcs, RRHH i d'altres que patia (i segueix patint) la casa.

Foto de e-noticies.es

És el meu parer, pensar que aquest tècnic o tècnics encara hi deu ser a la casa, sobretot per els tècnics d'alt nivell no han canviat (només de cadira) i per tant que el va encarregar encara en deu fer el seguiment, o potser hi ha algú altre, o potser no hi ha ningú. Però el que tinc clar, és que des de 2010 fins avui han passat 6 anys i algú deu conèixer què passa amb l'Eòlia. No concebo una resposta donant la culpa a que ho va fer un altre equip de govern, al 2010... Han passat 6 anys i no ens podem recolzar en aquestes excuses. Algú no ha fet la feina que li tocava durant aquests 6 anys, ja sigui des de bombers o els programadors.

En el cas de bombers, tant costa trobar a algú que pugui portar aquest tema amb una mica d'eficiència? i si és problema dels programadors/empresa, com és que no se li ha fet cap requeriment? (i si se li ha fet ningú n'ha dit res). Per tant ens trobem davant de dos possibles escenaris, un que des de BombersCat no s'hagi fet la feina com calia (eficiència nul·la) o que des de l'empresa no s'hagi fet allò pel qual se'ls va contractar. 

Llavors, que fem?

Això, la culpa és dels altres. Bravo, si senyor, pilotes fora. 

Preparant tot d'activitats

Quan arriba gener a alguns els ve a sobre la "cuesta de Enero", però al parc de Lleida comença l'època de màxima activitat extrabomberil. I dic extrabomberil en el sentit que és una cosa que no organitza la casa sinó que som els propis bombers que per iniciativa pròpia preparem tot d'activitats que ens recordin que som humans i que la relació entre persones és encara una cosa prou important a dia d'avui.

Així que des de fa algunes setmanes ja tenim algunes activitats en marxa per ta de promocionar la cursa de bombers Lleida, que es farà el proper mes d'abril (ja us confirmaré la data). No cal que us doni detalls ni grans explicacions, segurament molts ja l'heu viscut tant com a cursa com a activitats paral·leles que es fan per Lleida des de ja fa alguns dies, principalment entrenaments i trobades festivo-esportives. Us animo a que hi participeu i per estar informats els millor és segur-los al compte de Facebook o de Twitter.

Aquest any però com que tot això és pecata minuta, l'ACR s'ha animat a organitzar el 17è campionat d'Espanya de futbol 7. A priori no sembla gran cosa, però s'espera més d'un miler de bombers-futboleros arribats de tota la península. Per aquest esdeveniment ha calgut el suport d'entitats externes que ens cedeixen camps de futbol, a més del seu suport moral i també econòmic. Us recomano la web, que té una vistositat i qualitat molt alta, i també ho poseu seguir per Facebook i twitter.

Així que ja veieu, mentre per les barcelones ens van fotent garrotades aquí ens ho fem venir be per tenir activitats que ens permetin seguir passant els dies junts i també en família. Per tant de cara a la festa del Patró (8 de març) novament prepararem una setmana d'activitats per gaudir entre nosaltres, les famílies i també molts dels nostres amics. De moment ja tenim a punt el campionat de padel (3 de març) i possiblement un de billar o de dards, a més del ja típic esmorzar, que no és només de parc, sinó que part de la regió s'hi apunta i alguna de les forces "vives" de la ciutat també s'acosta per aquí. La resta d'activitats encara no estan tancades així que segurament es faran les de cada any i alguna més.

Apa, estigueu atents al que des de l'ACR Bombers Lleida us diuen, i a participar!.