Aquest any no he escrit carta al Reis. No perquè hagi deixat de creure-hi, sinó perquè de moment he perdut tota esperança en que portin allò que realment fa falta al Cos de Bombers.
Actualment el Cos de Bombers necessita ordre i necessita seny. I tal com estan les coses durant el 2014 no serà possible. Les relacions entre les comandaments de més alta graduació, que son els 4 o 5 de dalt de tot, junt amb els dirigents polítics de la nostra Direcció General, estan tancats en una croada de fer-nos claudicar en les seves obstinacions, i això a més de ser un gran error farà que cada cop hi hagi més mala maror.
Des de Lleida que és on faig les guàrdies veig que cada cop la gent té menys ganes de fer les coses de forma voluntària i altruista. Fins ara havíem estat al parc de Nadal, assistint a alguns actes públics a costa de la nostra voluntat. Mai hem demanat un duro a canvi. Però és clar que quan et redueixen el sou i intenten canviar-te arbitràriament les condicions horàries, amb ampliació d'hores inclosa, fa que la gent es plantegi deixar d'assistir a aquests actes.
Un exemple molt gran és la Cursa de Bombers de Lleida. Moltíssima gent hi "treballa" a canvi de no res. Sol un dinar al parc i una samarreta, perquè l'esforç val la pena. Però comença a ser hora que ens plantegem si cal fer "propaganda" del Cos de Bombers" a costa de dedicar-hi el nostre temps lliure i que la Casa ens ho pagui a base de posar-nos més guàrdies i baixant-nos el sou.
Agafant de base una publicitat d'una coneguda marca... Jo sóc bomber, però no sóc tonto!
És per això que l'esperança per 2014 la tinc perduda al fons d'una bossa en la que ara sol conté ganes de que no em prenguin el pèl ni diners. Evidentment la meva feina la tinc molt clara: Estar preparat per anar a tots aquells serveis on hagi d'anar i donar el màxim de mi. Però abans entrava de guàrdia pensant en el grapat de coses al·lucinants que passarien durant el dia i ara penso més en el grapat de coses que em perdo al no estar amb la meva família.
Avui, dia de Reis, el passaré amb la meva família obrint paquets i muntant coses. Rient i gaudint de les rialles dels meus. Altres anys, a més, he estat pendent del que passava al meu voltant bomberil... aquest dia i molts d'altres. Però ja fa un temps que sentit parlar de Bombers em comença a crear malestar, perquè tan sols es parla de les hores de més, de les retallades, del material que es trenca i no reposen, de la roba que ja no es canvia, ... del mal camí que ha agafat tot plegat. I això em dol profundament, perquè fa més de 20 anys que estic a Bombers, i és algo que porto dins amb tot de moments agradables i serveis, que tot i la seva dificultat i cruesa acabes reconfortat pensant en tota la bona feina que s'hi ha fet.
Per això, aquest any no he escrit carta al Reis. El futur cada cop és més negre.
