dilluns, 30 d’agost del 2010

Un estiu estrany, una vaga rara rara.

La veritat és que pocs bombers ens esperàvem un estiu sense gairebé incendis.
A priori la possibilitat de fer una vaga en que no fèiem cap hora extra ni fèiem les guàrdies complementaries semblava suficient per fer creure a la DG que tot depèn de la bona voluntat dels bombers (que també vol dir que son hores que es cobren i a tots ens va molt i molt be). Així es demostraria que costaria tenir els parcs amb gent, columnes mòbils precàries, dificultats per muntar Punts de Trànsit i CCBs... però la realitat ha estat una altra.

Es va començar callant quan al Parlament de Catalunya es feia la Comissió parlamentària per tal de “clarificar” l’incendi d’Horta. Els Sindicats no van voler fer gaire escàndol, clar els que manen son d’ells, per tant estaven alimentant a un altre partit o visió política que no és la seva, els bombers ens anàvem desil·lusionant i alhora sorprenent de com es comportaven els nostres tècnics, i fins i tot els propis GRAF. Com pot ser que per preservar la “bona tècnica” i “voluntat” dels bombers critiquem a una Comissió que ha d’ajudar a treure l’aigua clara d’aquella desastrosa tarda de l’estiu de 2009? Vàrem criticar que es sentissin les paraules dels nostres companys moribunds, i ningú va criticar la falta d’ajuda o la mala ajuda rebuda per aquestos. Es va criticar que què feien un polítics remenant per la casa dels bombers. Finalment, i com que els bombers (els de veritat, els que anem amb la mànega i apaguem el foc) vàrem estar callats com a putes, al final es van aprovar una seixantena de mesures per “millorar” el cos de bombers. Llavors es va obrir la veda. Com pot ser que ara ens vinguin amb nous protocols, nous equips i noves collonades si a nosaltres no ens han preguntat res. Home!, com ens havien de preguntar res si hem estat incapaços de lluitar per conèixer que va passar i com van gestionar tot el rescat?

Jo no vull fer política, crec que tots els partits han intentat buscar el seu benefici o com a molt no sortir-hi esquitxats.

Posteriorment i a mesura que s’apropava la campanya hi ha hagut un degoteig de noves instruccions, canvis en la organització d’un incendi, nous colors, noves enganxines, noves funcions,... nou de tot! Si es descuiden ens canvien els calçotets.

Finalment algú, possiblement des de la zona de Lleida, que som els que hem patit més la pèrdua dels nostres companys, ha anat pressionant als sindicats i als parcs per tal que la gent no faci hores. Poc a poc la gent es va anar apuntant o esborrant segons com es miri, a fer hores i guàrdies d’estiu. Però entre que ha costat arrossegar a la gent i que la resta de Regions han fet una mica el que han volgut, el resultat és aquest:
  • La Direcció General ha sortit beneficiada, ja que s’ha estalviat un munt de diners en hores extres principalment de la gent de la RELL i en alguns moments de RETiTE.
  • També li ha quedat demostrat que no anem a una.
  • Que té els sindicats dominats, ja que han estat incapaços de moure un dit pels bombers i sols han treballat quan ja no tenien res més a pelar ja que es va crear una “Comisió Permanent de Bombers” independent que ha fet el que bonament ha pogut.
  • I finalment, perquè tot i no tenir bombers professionals, els parcs de voluntaris, que ja s’havien compromès a treure-li les castanyes del foc, han fet les corresponents cobertures de parcs durant l’estiu.

Els ha sortit rodó. S’han estalviat un munt de diners, han creat o inventat protocols i procediments (no provats) que han superat la campanya amb menys incendis en dècades, han vist com cada bomber busca el seu camí ja sigui a base de fer hores, cridar, enviar e-mails o fins i tot insultar amb fotos i correus de baix contingut moral.

NOIS, hem d’espavilar. No podem seguir sent l’Exèrcit de Pantxo Villa. Abans ho érem perquè sempre hem fet el que hem volgut, a tots els nivells, i ara perquè som incapaços de lluitar plegats pel nostre treball, les nostres vides i la memòria dels qui ja no hi son.

No em serveix que a quatre dies d’acabar la campanya forestal la majoria de parcs llueixin un llençol mal escrit on demana major seguretat pels bombers.

La veritat és que ja fa molts mesos que vàrem perdre la nostra dignitat. La Comissió parlamentaria va fer visible aquesta realitat.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Bombers, reformes a l'estiu

(article extret de: el periódico de Catalunya, Dimecres, 25 d'agost del 2010, MARÍA JESÚS IBÁÑEZ)
Després del trauma d'Horta | CANVIS EN El servei D'EMERGÈNCIES
Les 66 millores del Parlament s'apliquen amb retard i provoquen disfuncions
Les brases de l'incendi d'Horta de Sant Joan amenaçaven de revifar en qualsevol moment. Els ànims entre els bombers de la Generalitat estan agitats i els contratemps amb els quals ha topat la Conselleria d'Interior per desplegar les millores promeses després del traumàtic sinistre no han fet més que augmentar el malestar. Ni les 66 mesures aprovades al març pel Parlament ¿mesures que, segons el Govern, ja es troben totes en fase d'implantació¿, ni l'escassa activitat que hi ha hagut aquest estiu als parcs de bombers, sense grans incendis forestals, han aconseguit calmar el col·lectiu.
I tot i que la majoria reconeixen l'esforç que s'ha fet per esmenar errors, algunes veus denuncien que «s'ha actuat precipitadament i sense els mitjans necessaris», afirma Francesc de la Morena, bomber de Badalona afiliat a UGT. «El que va passar a Horta no es tornarà a repetir, segur. Cap agent no tornarà a arriscar la seva vida com la van arriscar els GRAF que van morir allà», reflexiona des de Lleida Joan Biescas, portaveu de CCOO.
LA TECNOLOGIA

La cambra aèria tèrmica, amb retard

Les innovacions tecnològiques, les estrelles d'aquesta temporada antiincendis, segons va afirmar el conseller Joan Saura en la presentació de la campanya, no acaben d'arribar. «Confiem a tenir-la aquí d'aquí uns dies», respon el secretari general d'Interior, Joan Boada, al ser preguntat per la cambra aèria tèrmica que havia de reforçar els bombers, però que encara no ha arribat a Catalunya. «Es tracta ¿explica¿ d'un aparell d'alta tecnologia, que necessita totes les garanties. Ha trigat perquè els Estats Units han demorat els permisos d'exportació al tractar-se de material militar». La Generalitat ha pagat per aquest dispositiu l'elevada xifra de 823.000 euros.
Tampoc no s'han instal·lat encara les pantalles portàtils que, a priori, havien de facilitar el seguiment del foc des dels helicòpters ¿«s'estan adaptant al sistema Rescat, amb el qual treballen els cossos d'emergències», puntualitza Boada¿, ni s'han acabat de col·locar les torres de telecomunicacions que garantiran la cobertura en les transmissions «al 99% del territori».
Això sí, des del juny, s'han incorporat a les tasques d'extinció màquines pesants que ajuden a obrir tallafocs. I els 6.000 agents (2.500 funcionaris, 2.500 voluntaris més i un miler amb contracte de temporada) que treballen aquest estiu per a la Generalitat disposen d'un GPS, com se'ls va prometre. «En lloc de prioritzar la seguretat o la formació, Interior opta per mesures estètiques. Van improvisant», denuncia Jordi Turull, portaveu de CiU en la comissió parlamentària sobre els fets d'Horta.
SISTEMA DE COMANDAMENT


Un sergent per a cada tasca

L'han batejat amb el nom de Siscom ¿per sistema de comandament¿ i, segons Interior, està destinat a ser «un exemple per a altres cossos de bombers», diu el secretari general de la conselleria. De moment, admet, «aquest estiu només s'ha pogut aplicar en tres ocasions» a finals de juliol: a Vilopriu (Baix Empordà), a Viladecans (Baix Llobregat) i al Mèdol (Tarragonès), els que fins ara han estat els incendis més grans de la temporada. Consisteix, resumeix Boada, a diversificar funcions, a repartir responsabilitats entre diferents caps situats en un mateix Centre de Comandament Avançat. «D'aquesta manera, no és una única persona, delta zero, la que ha de coordinar en solitari una gran emergència». Cada tasca, des de l'avituallament fins a la seguretat i la logística, correspon a un sergent diferent.
Primera crítica al model: «Estan intentant aplicar procediments que no han estat assajats prèviament», lamenta Joan Biescas, de CCOO. Els bombers, afegeix, «no han tingut pràcticament temps per assimilar la gran quantitat de mesures que s'han volgut implementar». Segona objecció a aquest model: «Els agents no saben qui els mana. Els actuals responsables d'Interior han desestructurat el centre de control operatiu, el Cecat, de manera que ara tothom mana sobre els bombers, inclosos els polítics», denuncia el convergent Turull.
EFECTIUS HUMANS


Falten mans, segons els sindicats

Algunes de les mesures recollides al document del Parlament, com l'actuació de les denominades columnes mòbils ¿una estratègia d'atac que requereix el treball simultani de tres dotacions¿, «no es poden portar a terme perquè les plantilles són insuficients», denuncia Francesc de la Morena. Hi ha parcs que, segons asseguren els sindicats, funcionen aquest estiu sota mínims, fins al punt que quan els camions surten a un incendi, no hi queda ningú com a reserva. «Les noves mesures es desenvolupen a base de voluntaris i del sobreesforç dels professionals», critiquen.
Falten mans. «Si la ràtio que recomana la Unió Europea és d'un bomber per cada 1.000 habitants ¿assegura Biescas¿, Catalunya només compta amb un professional per cada 3.000 ciutadans» [en realitat són uns 2.800, i sense comptar la plantilla de bombers de la ciutat de Barcelona]. El problema, afegeix Turull, és que les elevades inversions de la Generalitat en els últims anys «no han sigut eficients. S'han centrat en meres qüestions d'imatge, com ara la renovació de parcs. Han enganyat el bomber i la ciutadania amb petits retocs».
LA FORMACIÓ

Una escola per continuar sent referent

Els bombers tenen la trista impressió de ser un segon plat a Interior. Els Mossos d'Esquadra, asseguren, s'han emportat durant anys totes les atencions. «L'escola de bombers va ser absorbida per l'Institut de Seguretat Pública, cosa que ens va deixar en un segon terme», critiquen Biescas i De la Morena. Fins als fets d'Horta de Sant Joan. Boada, que anuncia noves inversions per a l'escola, afirma amb rotunditat: «Som i continuarem sent referent en tecnologia, en excarceració, en rescats de muntanya i en inversió i investigació».

dilluns, 23 d’agost del 2010

Per començar

Fa algunes setmanes que s’han començat a veure nous logotips del 112. Ja sé que cadascú té gustos diferents, però canviar a fons negre i lletra blanca en una rodona petita, quan venim de lletra vermella i sobre un triangle gran de fons groc, no em sembla la millor opció. S’han gastat un munt de diners en unes enganxines de 112 per uns vehicles que ja porten el 112, més gran i més vistós.
Tenim altres necessitats i no precisament la de posar més enganxines. Volen diferenciar els vehicles per colors, ara semblarem un quadre d’escacs de molts colorets. Apa, posa una altra xuleta a la cartera (ja seran 3) amb el que vol dir cada color.
Em sembla que estem perdent el nord.
Necessitem millors protocols i millors mesures de seguretat activa, no volem etiquetes, ni enxanxines ni més codis. Això provoca confusió i desconeixement. Sembla que vulguin inventar-ho tot en 4 dies!
Al “meu” parc fa poques setmanes va arribar un furgó de salvaments (diuen que d’última generació). Però porta espais i calaixos mal dissenyats. No pot ser que hi hagi una palanca de comandament sota una plataforma mòbil, ni equips pesats a calaixos superiors, ni eines al mig d’un prestatge on ja no hi cap res més.
No es pot permetre que hi hagi un, mal anomenat, Servei Tècnic que es dedica a “pensar?” com seran els vehicles i que després apareguin totes aquestes anomalies que semblen de primer de primària.
Ara ens arriba un nou BUP. Pitjor que el furgó!.
L’escombra va desmuntada, amb el raspall de cara (per menjar-te la porqueria), com una còpia tant o més dolenta que la del raspall del furgó.
El “pro-pack” va situat a dalt de tot (com que no pesa, saps), la caixa d’eines també a dalt. No hi ha espai per posar l’equip del conductor! A Lleida el posem al primer armari al costat esquerra. Ara ni això. A dins no hi cap, entre bombers, ampolles, botes i una mica d’espai (que no hi és) per moure’s una mica, ningú ha pensat en l’equip del conductor.
Bueno, una cosa si que tenen bona, que son vehicles nous. Això vol dir seguretat. Vols dir? Si pels retrovisors no el veu el cul del vehicle! Hem de demanar que els canviïn, no podem anar amb aquestos retrovisors.
Apa, fins la propera neura.

divendres, 20 d’agost del 2010

El perquè d'aquest bloc

Fa temps que tinc ganes d’escriure alguns pensaments i coses relacionades amb el servei.
Fins ara i a raó dels fets d’Horta de Sant Joan havia utilitzat el Grup de la RELL al Facebook, però no és una pàgina accessible a tothom, ni és fàcil veure-hi els canvis als diferents textos, ni tampoc pretenc que el “grup” sigui el lloc de les meves opinions i neures, sinó que ha de ser un espai on es trobi la gent de la RELL i comenti les seves coses, anècdotes del servei i històries del parc.

Benvinguts tots i totes, aquest bloc el deixo obert per a que hi afegiu els vostres comentaris.