Diari de guerra (capítol 2)

Ja hem acabat la Campanya Forestal d'estiu d'aquest 2013. A Lleida sol hem tingut sembrats a Alfarràs (unes 30ha) i Castelló de Campanya (unes 60ha). Sense més. La resta, com diem al parc, mariconades.

Curiosament aquest estiu que va començar tard, per les pluges sectorials de la primavera i la primera meitat d'estiu, va seguir amb algunes setmanes de sol i finalment, com gairebé tots els mesos d'agost, uns últims dies de pluja (o plugetes) més o menys repartides. Sol s'ha quedat per remullar la zona nord de les Terres de l'Ebre, que les tenim a tocar nostre.

Alfarràs -juny 2013

Amb aquest panorama podem pensar que ja està tot el peix venut. Però no és així. Si mirem els bolets, van sortir primerencs, però la cosa s'ha estancat, perquè ploure torna a fer dies que no plou, i si la cosa no canvia no tindrem bolets i ja veurem si cau neu. I encara que en caigui, el fred de l'hivern ho asseca tot, o sigui que no seria d'estranyar una campanya hivernal de focs pirinencs. Però com que no sóc pitonisso, segur que no l'encerto i acaba foten una gran pluja a mitjans d'octubre, amb gota freda inclosa...

De tota manera, a les guàrdies de parc sempre hem entrat gent suficient, ja que a l'estiu no tenim les festes de compensació d'horari. Cada guàrdia al parc de Lleida érem 11 o 12. També entraven els d'MD, generalment un parell per dia. Però s'ha sortit molt poc a focs de vegetació i gens o pràcticament gens a foc forestal.

Aquest estiu no he anat a apagar cap arbre! Per una part això és bo, ja que no s'ha cremat quasi massa forestal a la nostra Regió, però també fa que et perdis sentir aquell cuquet d'anar resseguint la línia de foc, motxilla a l'esquena, amunt i avall durant un grapat d'hores i arribar a l'endemà al migdia a parc i obrir la porta de casa a l'hora de dinar.

Castelló Farfanya -juliol 2013

Però Lleida és un parc on els serveis surten en grup. Hem estat molts cops tot o gairebé tot el personal de torn treballant als diferents serveis simultanis, quedant 0 o 1 bomber al parc per si sortia un tercer o un quart servei... Això, ni ha sortit a la llum, ni ha tingut la repercussió que esperàvem hauria de tenir.

Aquesta "casa" viu de la voluntat dels seus bombers. Si, voluntat de professionals i de voluntaris. De professionals , perquè som els que estem a les ciutats grans i mitjanes i quan hi ha varis serveis o grans serveis anem a cobrir (fent hores extres, és clar) per tornar a donar una bona cobertura a la població de l'entorn del parc. I voluntaris també, perquè son els que donen, sovint, la primera resposta a les zones rurals tant del Pirineu, pre-Pirineu i racons de la plana de Lleida.

L'estiu de 2013 el recordaré perquè Lleida ha anat als seus serveis, que molt sovint eren 2 o 3 alhora amb dos, tres o quatre vehicles treballant-hi... no tinc l'estadística però sí em queda la sensació que la duplicitat o simultanitat de serveis ha augmentat. Per tant, la mesura reivindicativa de no cobrir els parcs de professionals ha obligat als tècnics a acostar dotacions de parcs de voluntaris a la ciutat de Lleida. Si, clar, per l'estadística queda molt bonic dir que s'ha cobert amb un camió i la dotació, però no es registra enlloc que aquesta gent possiblement  han viscut pocs incendis d'habitatge, que la majoria no acumulen experiència o l'altre extrem, que ja tenen una edat. I el pitjor del cas, és que l'estadística no diu quina és la seva funcionalitat... vaja, realment poden/saben utilitzar el furgó de salvaments de Lleida? i el camió escala? i la cuba?. I tampoc diu res de si coneixen la ciutat, les rutes més efectives per creuar-la o el llocs on hi ha embolics i que cal evitar. Segur que de normal s'hi han passejat molts cops, però circular-hi d'urgència amb un camió de bombers és una altra cosa.

Be, en tot cas, crec que novament les mobilitzacions d'aquest estiu no han servit per pressionar "la casa", l'estadística sempre quedarà per dir que s'han cremat mitja dotzena d'hectàrees, que s'han resolt tots els serveis i que a més (per la nostra ruqueria) no s'han generat hores extres a excepció d'algunes  perllongacions pels relleus de personal en serveis.

La mesura de no fer hores únicament ha servit per portar de cul al tècnic de guàrdia, que buscava la manera de tapar el mapa amb camions de voluntaris i que movia com peces del joc del Risc.

Per cert, la última perla de "la casa", prové d'una nova instrucció treta d'alguna butxaca amb mala llet (i els sindicats per a què els tenim?). Ara ja no sols anirem a cobrir dins la nostra agrupació de parcs sinó que anirem a la limítrof. I com que ningú ho havia tingut en compte... doncs l'àrea del pla de Lleida va des de Lleida a Cervera, i és adjacent amb la REC a la de Manresa, Calaf, Igualada (no sé si Solsona és d'aquesta o de l'agrupació de Berga), a RET amb Montblanc i Valls (he de confirmar si Tarragona i Vendrell estan a la mateixa), i la de Reus, Falset, Hospitalet de l'Infant i Cambrils. i finalment a la RETE amb Mora, Ascó i Gandesa. O sigui que poden enviar-nos mooooolt lluny. I no és ciència ficció, dissabte 28 de setembre un de Cervera l'enviaven a Manresa i un de Mollerussa cap a Valls. El dia que de Lleida ens enviïn a l'Hospitalet de l'infant fliparem. Uff, aquesta tardor i hivern pinten bastos!!! 

La Colleta "mon amour"

Finalment la constància ha donat el seu resultat.

Després de 6 anys donant la tabarra, centenars de viatges de grua amb cotxes per tallar, hores i hores amb el furgó fora la cotxera fent exercicis d'excarceració i mil i una proves ha arribat el dia en que han demostrat que aquell primer reconeixement (premi al millor comandament) que fins ara era pràcticament l'únic que havien aconseguit de forma oficial, s'han posat a pràcticament el mateix nivell dels més millors.

El passat 18 de setembre van aconseguir el tercer lloc en la realització de la maniobra complexa i el cinquè absolut en el campionat estatal d'excarceració (IX Encuentro Nacional de Rescate en accidentes de tráfico) celebrat al Circuit de Catalunya-Montmeló.

Felicitar-los per la constància, l'esforç i la tossuderia de creure en que ho podíeu aconseguir i aixecar-vos un grapat de vegades de les rebolcades que et dona la vida, de la mala sort i de la bona sort  (que cal guanyar-se), de les maniobres mal realitzades i dels errors d'execució, no sempre controlables. 

Del treball de "la Colleta" hi hem acabat guanyant molta gent. A nivell de Regió s'han fet molts cursos d'excarceració i rescat en accidents de trànsit en que ells eren part fonamental per treure mites i aportar maniobres noves i també per ensenyar-nos la utilització de més màquines i eines (serra de sable, puntals, fusta curta, protectors, i un llarg etcètera) que poc a poc s'han anat incorporant als serveis reals.

Fa un temps algú posava en dubte si aquests concursos realment aportaven coses a la dura realitat de treure persones accidentades de l'interior d'un vehicle. Doncs be, sol cal veure aquesta imatge de l'accident que hi va haver a Lleida fa un parell de setmanes (6-9-13) per donar-se compte que si.

Cap dels membres de "la Colleta" hi era. Però va ser un servei en que l'ordre hi ha predominar. La figura del comandament (en aquest cas hi havia 3 cascs de colors amb diferents funcions) va ser determinant. Tothom va tenir clara la seva funció i alhora es van establir rotacions ja que es tractava d'un servei en que hi havia feina intensa per estona. Això va donar en el seu conjunt un bon resultat de la feina dels intervinents. I això també és mèrit de "la Colleta". Centenars d'hores veient com es preparen, es distribueixen, com analitzen les coses bones i les dolentes... maniobres del dret i de l'inrevés, obertures laterals, obertures de sostre, cotxes boca avall... ha fet que la resta de gent que estem al parc haguem pujat molt el nostre nivell.

Tot això també té un perill, que ja que ells en saben tant acabin traient-nos lloc als accidents. Aquest seria un error greu de tots, ja que nosaltres aniríem perdent l'experiència en el maneig real de les eines, la visió d'oportunitats de treball sobre els muntants del cotxe, l'estabilització i la visualització i protecció dels perills. Ara toca integrar tots aquests coneixements a la dinàmica de torn. Però aquesta feina no és meva, és de tot el torn. Ara que han acabat els concursos (a manca de conèixer si aniran al mundial o una invitació a alguna demostració) caldrà seguir practicant sense l'encorsatament ni teatre del concurs per a que, estigui o no "la colleta", els serveis acabin realitzant-se amb la màxima qualitat que nosaltres mateixos ens exigim (que per això gairebé sempre compartim experiències al tornar d'un servei).

Ells son: d'esquerra a dreta
Xavier Guixé, comandament (parc de Lleida). "brainman"
Ernest Capdevila, (parc de Lleida). "la força"
Jaume Reig, sanitari (parc de Tàrrega). "il doctore"
Xavi Acosta, (parc de Lleida). "el ratolí trapella"
JMª Figueras, (parc de Lleida). "Joe el manetes"

Miquel Calvo, (parc de Lleida). "duracel"

i també hi han col·laborat en fer-ho possible:

Marc Monturiol, fent de mànager i supervisor (parc de Lleida).

Eduard Martínez, (tècnic d'operacions a la RELL)

la formació a Bombers de la Generalitat

A l'anterior post heu pogut veure com s'organitzen formativament els bombers d'Andorra. Ara, però faré una mica de comparativa i anàlisis del que es fa a Bombers de la Generalitat.

Vistes les maneres d'Andorra, a la Generalitat no ho tenim muntat tant diferent... és possible que ells se'ns copiessin la idea o potser encara millor, que es copiessin dels francesos (sempre he pensat que a França li sobren els francesos, però això és molt subjectiu).

Si comparem la formació bomberil andorrana amb com ens instruïm (o ens instrueixen) sembla que a priori la cosa va per l'estil. Però res més lluny de la realitat. Hi ha molts matisos.

Primerament, aquí tindríem un gran conflicte amb una aplicació com la que la Direcció andorrana ha fet, on es va buscar el suport i l'acceptació inicial dels sindicats. La formació és obligatòria! Aquí algú va fer la proposta al voltant del 98 o 2000 i es va crear un bon rebombori. Per tant l'única "formació" obligatòria és la de les dues sessions de 4 hores de sessió de procediments. Res, explicar quatre batalletes d'algun servei peculiar, algun protocol nou i algunes propostes de canvi. Però certament la majoria de cops és perdre el temps.

A nivell de Regió (desconec com ho fan les altres) fem una pràctica única setmanal. Cada setmana des d'operacions ens proposen una pràctica a realitzar entre dilluns i dijous (els 4 torns), el divendres es deixa per si no s'ha pogut realitzar la pràctica tinguis un dia per fer-la. No tinc gaire clar que tots els parcs i torns ho acabin de seguir. A més que tampoc hi ha un registre de seguiment. A l'estiu, les primeres setmanes els forestalillos fan una pràctica que a excepció del que fa de monitor la resta de torn no s'hi sol afegir...

Els que més em sorprèn i que no m'imagino és veure a la gent fent pràctiques en dissabte i ja no et dic res del diumenge! Ja m'agradaria tenir aquesta dinàmica!

La conclusió que en trec, és que als parcs grans, al ser més gent, és més fàcil que un grupet acabi contagiant les ganes de fer alguna pràctica. En el nostre torn és fàcil veure'ns muntar la "camilla" a la cistella del camió-escala, la "camilla" flexible, alguna cosa amb escuma (aprofitant algun bidó vell o netejant una cisterna en que s'hi ha colat l'escumogen), fent anar els monitors d'aigua, provant les emissores fent funció de "pont" o de "repetidor" i les trucades d'emergència...o simplement donant un cop de mà a "la colleta" en els seus entrenaments pels concursos de rescat a vehicles (excepte els últims dies que ja son més tècnics i no és qüestió de fer-los nosa).

L'únic que ha funcionat els darrers anys son les pràctiques i simulacres que gràcies a la MD han pogut realitzar la gent d'MD i en alguns casos el personal de torn coberts per gent d'MD. Però com això no ha estat a totes les regions (llàstima, si no funciona a Barna no funciona enlloc) volen treure's de sobre la MD).

Per altra banda nosaltres tenim la formació reglada (però voluntària) que proposa l'Escola de Bombers. L'última és pel quadrimestre "setembre-desembre". Inclou Conducció (5h), Incendis urbans (24h), intervenció en riscos tecnològics (20h), rescat en accidents de trànsit (20h), rescat en canals i rius (24h), atenció a múltiples víctimes (35h), SVB i DEA (6h), suport psicològic als actuants (15h), suport psicològic a les víctimes (20h), Incendis en llosats i teulades de muntanya (24h), assistències tècniques en edificis (15h), i altres específics per a comandaments.

D'aquestos, en pots fer tants com vulguem, però sol podem compensar fins a 40h. I no tots es fan a totes les regions, caldrà desplaçar-se i evidentment des de Lleida hi ha un mínim de 2h + 2 h de desplaçament, que això no t'ho treu ningú. Aquesta proposta en general és bona, però no va acompanyada d'un pla de formació individualitzat. Ningú et valora si n'has fet cap, alguns o molts. Ni tant sols si cada any fas el mateix curs. De fet, crec que a Lleida cada cop s'hi apunta menys gent. Seguim sense subsanar la centralització de molts cursos de l'Escola, i a menys que surti algun tema interessant i alhora que desconeguis, com son el curs de canals a Lleida/Camarassa o el de teulades a Sort -aquest pensat pels voluntaris de parcs del Pirineu Lleidatà- evites fer grans desplaçaments, que mai son compensats, per molt que s'hi vagi en vehicle del servei.

Seguim amb el tema pendent de la plataforma digital. Evidentment això costa diners (renting, contracte de servei, etc) però també estaviariem molts diners en benzina i quilòmetres, temps en desplaçaments (que van al nostre càrrec) i també reduiríem moltes hores de formador. Perquè la veritat, molts dels cursos, més del 70% del contingut és teòric.

coneixent altres cossos: la formació a Bombers d'Andorra

En comparació a la elit bomberil de la "genialitat" de Catalunya hi ha altres cossos que sense fer tant soroll poc a poc s'han posat, en alguns aspectes, per davant nostre.

Aplicable als serveis de bombers i qualsevol altra organització privada o governamental. No cal remenar entre les dades d'eficiència ni mirar com estan organitzats, sol cal veure quina és la formació contínua al seu personal.

El 2009 el Cos de Bombers d'Andorra va fer una renovació de la seva Direcció i es va retornar a l'horari de torns de 24h, alhora es va fer un plantejament de formació seriós. La Direcció i l'Àrea de Formació varen fixar el volum horari escaient per realitzar la formació "generalista" obligatòria dins de l'horari laboral de cada bomber, com a complement a les cobertes de guàrdies operatives anuals de cada parc.

Es va elaborar un estudi per determinar les necessitats formatives que tenia en compte la necessitat d'implantació formativa de nous materials i la inclusió dels reciclatges obligatoris en primers auxilis. Aquests estudi va permetre una planificació formativa general del cos que va fixar pel 2011 sessions per 40 hores, 20h pel 2012, i les 24 hores per 2013.

Aquesta formació, és independent de la que reben els especialistes (aquest tipus de formació d'especialista no es computa i s'ha de fer si o si... Si t'agafa treballant millor, però si t'agafa en dia de festa l'has de fer si vols continuar en el grup especial....)

Per 2013 s'han programat 3 jornades de 8 hores de formació obligatòria.
- L'assistència és obligatòria i les sessions és realitzen principalment al parc central. 

- Els temes escollits els planteja l'Oficial Cap de Formació (segons el Pla de Formació) i els confirma el conjunt d'oficials i la Direcció.
- Tots els anys s'aprofita per explicar actualitzacions en tema de focs en espais confinats i de socorrisme.
- Any rera any s'aprofita per introduir nous temes per fer-ho més atractiu a l'hora que motivant, augmentant així la polivalència dels bombers. (enguany educació física, proves de resistència amb i sense equip d'intervenció, control de consums d'aire. Formació de túnels, relacions amb la premsa)
- Tots els mòduls tenen avaluació i els participants han d'omplir un qüestionari per certificar la qualitat de la formació i dels formadors. (i s'obtenen valoracions força bones de gran part dels efectius, ja que aproximadament el 85% ho troben "interessantíssim" i profitós).
Fins i tot s'arriba al punt en que la formació Obligatòria, el tema és comú però el temari i/o contingut és específic segons el grau jeràrquic.

Des de fa un parell d'anys es complementa i reforça amb la implantació de la pràctica diària. Aquesta també es planifica des de l'àrea de Formació, a nivell nacional (pels 4 parcs), la mateixa pràctica diària i estan dissenyades, redactades i distribuïdes les corresponents fitxes i suport pedagògic per tal que el sots oficial (sergent) de guàrdia faci fer i supervisi la realització d'aquesta "mini formació" (de 1h. a 1,5h de duració) cada dia, llevat de Nadal, Cap d'Any i Diada Nacional. -com aquí, no?-

La pràctica diària contempla tots els temes relacionats amb la missió d'un cos de bombers modern (intervencions diverses, conducció, sanitari, obertura de pisos, rescat urbà, recollida d'animals, eines de tall, hidràulica, d'escarceració, foc forestal, vivenda, indústria, vehicles etc...).

Tot això els manté actualitzats i ha repercutit en la millora substancial de la professionalitat dels bombers.

A diferència del que passa a casa nostra, als Bombers d'Andorra, l'equip de formació compagina les guàrdies operatives amb la vessant de gestió, a més d'haver rebut la formació francesa, necessària per ésser especialistes en aquesta matèria, com és la de formadors de formadors, responsables pedagògics, redactors de plans de formació i escenaris pedagògics.

Aquí us deixo un video d'un exercici d'accident de trànsit a l'entrada d'un túnel... a Andorra, clar.

Finiquitant la Campanya Forestal de 2013

Si mirem el mapa de risc d'incendi forestal dels últims dies, observem les temperatures matinals i les humitats del vespre, ens adonarem que aquest estiu està arribant a la seva fi.

Mapa de finals d'agost

I per tant, a més de dir adéu als forestalillos (amb els sopars de rigor a la casa d'algú, que és el que fem els darrers anys), retornarem a la normalitat de no disposar de l'helicòpter de comandament amb base a Lleida ni dels dos helicòpters d'extinció que hi ha a la Regió (si aquella per la que no hi transcorre la Via Catalana). Tampoc tindrem gent d'altres torns (en aquest cas els d'MD) fent reforç a la guàrdia. I molt probablement s'acabaran els partits de futbol (si més no al nostre torn) per la falta de quòrum. Així que potser que comencem a fer balanç de com ha anat aquest campanya.

Per una banda s'han cremat molt poquetes hectàrees. Una misèria. Sempre hi haurà qui dirà que és perquè els bombers som molt bons, que disposem de molts mitjans i que hem anat als incendis amb tot allò que disposàvem... vaja, mal favor li faríem a la societat si això no hagués estat així!!!

Però com sempre hauriem de valorar si realment hem aportat els mitjans suficients o n'hem aportat en excés pel que pugui ser i alhora al CECAT hi aparegui el polític de turno dient que hi ha un grapat de mitjans en un servei determinat. Perquè això ven, i ven molt.

Fa 3 anys que escric setmanalment en aquest bloc i ja he explicat moltes vegades que no hi crec en un incendi de 50ha amb 100 mitjans de bombers. Doncs aquest estiu ha coincidit que algun d'aquests pocs incendis jo estava de guàrdia. Sovint podies veure que a la poca estona del primer missatge oficial de bombers en que es parlava d'un incendi apareixia ja una nova informació parlant de 20 mitjans treballant. I evidentment, no hi ha com anar al GIS i comprovar que dels 20 mitjans, la gran majoria encara no han sortit ni del parc. Perquè una cosa és que t'activin i l'altre que el camió surti del parc. Certament no es demora mai una sortida, no fotem! però quan vas a foc forestal l'últim és la pressa. Has d'assegurar que portes suficients emissores, bateries de recanvi, aigua per beure, roba de recanvi, tot el material... però també està clar que 20 parcs no els pots activar alhora. Truques per emissora o per telèfon un darrera l'altra. O sigui, que pots trigar perfectament 15 minuts en activar-los tots i suma-li 5 minuts fins que han sortit. Això son 20 minuts (a grosso modo, tampoc ho he comprovat rellotge en ma, també podríem parlar de 10 + 3 minuts). I és clar, amb la notícia publicada per bombers, vas al GIS i comproves que al foc hi ha 6 vehicles, 3 o 4 que hi arriben en 15 minuts i la resta que ja estan més lluny o encara per sortir. I al cap del dia veus que han cremat 50ha i hi havia 100 mitjans de bombers. Propaganda.

Per altra banda tenim un altre tema... les mobilitzacions, les pintades als camions i el fet de no fer hores extres.

Anem a pams. A l'estiu els sindicats fan vacances o sigui que res de res. Ni un sol comunicat. Els dos últims correus que tinc d'un sindicat son un del 18 de juny per dir que la gent s'oferís per anar a donar servei a les inundacions de La Val d'Aran i un del 8 de juliol per explicar una reunió en la que els sindicats es van retirar. O sigui, de feina feta res. Tancat per vacances.

En quant a les pintades, com a mínim a la Regió de Lleida els camions de professionals estan majoritàriament pintats a tots els parcs. I quan actues en l'entorn urbà la gent mira el vehicle, somriu, alguns es fan fotos amb el camió de fons, altres directament fan fotos al camió... vaja, que aquesta mesura està molt i molt ben trobada. Evidentment sempre hi ha qui no l'entén o la troba com a una agressió al material... però com gairebé tot en aquesta vida té truc.

Finalment el tema de no fer hores extres... no sé a les altres regions, però pel que expliquen son poques les hores que es fan ja de forma habitual pel cinturó metropolità. De tota manera aquestes es generen quan hi ha serveis de mitja o llarga durada i cal completar les dotacions dels parcs. Així doncs aquest estiu s'han pogut veure parcs grans amb cap o un parell de bombers perquè la resta estaven a algun servei. En aquests casos el que hi hagués el suport d'algun vehicle de bombers voluntaris no ha afectat gaire i amb l'estructura actual de l'entorn metropolità doncs ja ha donat de si. O simplement a la REG s'ha tancat algun parc i els bombers s'han enviat a una altre, que estava a 10 minuts.

Però be, això a Lleida va una mica diferent. Si mirem els parcs de voluntaris habilitats per cobrir la campanya ens adonarem que "Lleida is different".

REC: 3 parcs

REG: 5 parcs + 1 (entenc que entre dos parcs es combinaven per fer-ne un)

REMN: 3 parcs

REMS: 6 parcs

RET: 4 parcs + 3 (entre 7 parcs completaven la dotació de 4)

RETE: 3 parcs

i finalment RELL 13!

Es clar, per això cada cop que el parc de Lleida tenia sortides múltiples (fet molt habitual) et trobaves que enviaven un camió de bombers voluntaris per cobrir la falta de bombers pels previsibles serveis de la ciutat. Al començament encara els deixaven a les afores... a la rotonda del jarliland, però també han vingut al parc (ep, benvinguts sempre ho han estat) per tant aquest estiu la Regió de Lleida ha tingut els 8 parcs de professionals i 13 de "bombers low cost" que son els parcs de bombers voluntaris que han cobrat hores per tenir tot l'estiu obert. (que la Gene encara no ha pagat les hores, ni sap quan les pagarà, però totes aquestes hores son remunerades, per molt "voluntaris" que siguin). Que ningú es pensi que els estic criticant, ells fan la seva guerra i molts estan fent el que poden per portar diners a casa. Qui ho pot criticar això? El que passa és que la seva lluita i la nostra, sovint, son incompatibles i una anul·la l'efectivitat de l'altra.

Per això caldria replantejar les mobilitzacions, com a mínim a nivell d'aquesta Regió. Però la Campanya ja està a les acaballes i el nombre de serveis diaris baixarà... vaja espero, perquè portem una ratxa de serveis de dos en dos. Avui mentre hi havia un servei n'han sortit dos més, per sort han acabat en res, però durant una bona estona teníem quatre camions amunt i avall.

A mitjans de setembre o ja a l'octubre (depèn quant vulguin allargar els contractes als "forestalillos"), els parcs seguiran amb la seva dinàmica habitual... la que fem la resta de l'any, però sense els "xavals", ni helicòpters a les regions, ni reforços de personal, ni els camions de la columna mòbil. I tornarem a tenir formació, simulacres, escoles, la revisió mèdica, la "course Navete", les pràctiques setmanals... i en quatre dies els focs de xemeneia i els boletaires perduts.

Un parell d'apunts finals... primer: aquests dies està remuntant els risc d'incendi als extrems del País, tranquils això son quatre dies. I segon, la regla dels 3 trentes... comenceu a pensar que no son 3, son 5, o potser més! Ho parlem properament.