Bombers i els canvis imprevistos

Ja ha passat una nova setmana a can bombers. Hem pogut veure com la consellera d'interior finalment ha anat a veure els bombers. Ja tocava, ha trigat un parell de mesos a adonar-se que també hi som i que també tenim necessitats.

La primera visita va ser més protocolaria i sota la demanda dels sindicats de reunir-s'hi. Va aprofitar per a fer una primera reunió amb tota la cúpula bomberil i més tard per a fer-ho amb les diferents organitzacions sindicals. Això no vol dir que abans no s'hagués reunit en petit comitè amb la nostra direcció, però podríem dir que aquesta va ser la primera de forma oficial i pública.

Cadascun dels sindicats hi va exposar el que va creure oportú segons la seva ideologia. I tampoc va passar per alt que la nova promoció de bombers i bomberes arrossega un bon grapat d'incògnites i que provocarà disfuncions a molts parcs. Una de les raons és que la majoria d'obres d'acondicionament de vestidors no s'ha fet.

Bombers arrosseguem el mal endèmic de la manca d'inversió en infraestructures. Això ha portat a l'envelliment de la flota, que s'està posant al dia a marxes forçades. Però canviar 300 camions de cop és impossible, per tant estem immersos en un procés de canvi al que encara li queda molt per finalitzar. Amb els camions arriben noves i millors eines. Però els parcs segueixen envellint.

Cal comprar terrenys, que els ajuntaments els cedeixin, ubicar i planificar nous i millors emplaçaments que els actuals. Tot això és una feina lenta on sovint no tot depèn de Bombers. El que sí depèn de nosaltres és com han de ser els parcs. Més grans, més espaiosos, més pràctics, amb vestidors per bombers i bomberes, on hi càpiga tothom. Generalistes, GRAF, Canins, GRAE, els ECO, EPAF, forestalillos i qualsevol altra especialitat o no hagi de tenir espai al parc de bombers. Ah, i que hi hagi habitacions per a tothom. Feina gens fàcil en la situació actual de la majoria de parcs.

Construir sobre una cosa feta és molt complicat. Però a la part operativa és més fàcil el progrés. Començant pel GRAF que porta més de 25 anys evolucionant. Però també el GRAE. Els rescats són una tasca molt complexa inespecífica que Bombers ha sabut treballar. Gent, material i formació han donat el seu resultat. Cada cap de setmana els rescats es comptabilitzen per despeses.

Avui però us vull ressaltar la tasca del GROS. Les últimes setmanes he tingut la sort de poder fer un curs d'habilitació de GROS01. He compartit aprenentatges amb gent d'altres regions, amb gent sense experiència específica i altres "veterans" que porten força guàrdies a la Sala Central de Bombers. Tots ben motivats d'aprendre, de millorar, de practicar i sobretot d'aportar el nostre granet de coneixement. Amb el desig d'ajudar a que la gran maquinària de Bombers funcioni en un moment tant crític com és els incendis forestals, especialment en el moment del desplegament de mitjans.

Ha estat una gran experiència. He conegut encara a més gent de bombers. He descobert una gran (de tamany) organització que operativament va, segurament, un pas per davant a moltes altres entitats. Seguim anant coixos en compres, licitacions, pressupostos, seguiments i controls d'equips, renovació de materials. Ens manca encara l'enllaç entre Cerdanyola i Mollet (Operativa i Escola).

No tot són flors i violes. Sovint els canvis a can bombers són imposats. On va un furgó de risc químic, on hi va una furgoneta logística, on hi va un parc de suport operatiu, on han de fer les guàrdies els GRAF (les diferents seus territorials). Són sovint (pràcticament sempre) font de problemes. I possiblement sigui la casa qui crea el problema. Primer vol imposar el canvi, sense resoldre cap de les incògnites, després resoldre-les al seu favor a mesura que es plantegen. I així no es pot créixer. Som una organització molt gran, amb moltes persones que no ens podem permetre la improvisació constant (per molt planificada que sigui). Qualsevol canvi té conseqüències i aquí mai es tenen en consideració. És com l'efecte papallona. Mous una cosa sense saber el que fas i et pot desajustar qualsevol altra part d'aquesta casa.

Veurem com acaben les noves barques de salvament marítim, els nous parcs territorials GROS i els de furgó de risc químic. El que sí que seguiran en precari són totes les guàrdies de suport. El que dèiem, la papallona dels nous D00 ha fet caure moltes coses.

especialització bomberil

És curiosa la diferent interpretació que fem de les coses. En aquest cas em refereixo al post de la setmana passada. Per una part era una crítica al fet que constantment ens posin en alerta sobre la possibilitat de patir grans i terribles incendis. Cada dia hi ha més sequera, més calor i per tant cal estar més preparats. Però per l'altra hi ha la constatació, en els últims anys, de la disminució d'hectàrees reals cremades. I la diferència és clara. Portem molts anys en que a Catalunya no es cremen tants arbres ni boscos com fa un parell de dècades.

I aquest era el dilema. Cada dia, pel que ens expliquen, les condicions són molt pitjors, però per l'altra cada any se'ns cremen menys hectàrees. I la resposta també ha de ser dual. I és la meva opinió, que no vol dir que sigui la més encertada, que tot i les males condicions hi ha alguna cosa que em grinyola. Aquest estiu hem viscut alguns episodis de pluja durant la campanya i malgrat aquesta "bona sort" el risc per Bombers sempre s'ha mantingut com extrem. Això que per una banda implica no baixar la guàrdia, per tant és bo, per l'altra obliga a tenir a tot el personal activat, sense la possibilitat de fer algun dia de festa. No passaria res si les catastròfiques previsions s'haguessin complert, però no, podríem dir que aquest estiu no hi ha hagut incendis forestals. Si parlem de nombre d'hectàrees la lectura podria ser aquesta.

La lectura contrària, l'optimista, és que com hi hem estat tant a sobre, no se'ns ha escapat cap incendi, malgrat la calor, la poca humitat i especialment la sequera acumulada. I si voltem pels boscos el nostre petit país, podrem comprovar encara, que hi ha molt arbre mort. Aquest final d'estiu hem pogut observar grans extensions de boscos marrons, perquè els arbres estan secs. I aquestos, per molt que plogui, no es recuperaran. Per això dic que és optimista, perquè malgrat totes les adversitats s'ha aconseguit salvar la situació.

Mireu-ho com vulgueu. Però segurament la suma de tots aquests factors fa que a Catalunya, a hores d'ara no parlem d'una Campanya catastròfica (i mira que cada guàrdia en deien que seria terrible). S'ha de remarcar, perquè és així, que cada dia hi ha un grapat de persones vetllant per a que en cas d'incendi tot rutlli. Especialment a l'estiu amb els incendis forestals, però també tot l'any per la resta de serveis.

Desconeixent absolutament com funcionen la resta de cossos de bombers, crec intuir que la nostra casa té un punt més de preparació, organització i també de diversificació de tasques que no arriben a tenir altres estaments estatals ni europeu. Quan a la Unió Europea es parla de millorar els recursos d'Incendis forestals, es parla sobretot de disposar de mitjans aeris com a mètode principal d'extinció. Aquí però apostem per l'especialització, l'anàlisi i un treball sobre terreny molt escrupolós. No és només apagar foc amb aigua o eines manuals. És molt més.

Des del treball de les càmeres sentinella (que al minut tens la imatge de l'incendi a la Sala Central i a les territorials), passant per l'activació (excessiva o no) de moltíssims recursos, la monitorització de l'incendi, la seva simulació per veure cap on podria anar, la distribució dels recursos segons aquesta simulació, el Pla d'Actuació, els objectius tàctics... Hem passat de ser un grup de camions que s'auto distribuïen una mica al seu propi criteri, al punt en que un camió de bombers no s'ubica en un Punt d'Emplaçament si abans no ha estat planificat, avaluat i validat.

El més sorprenent de tot això és que no és només en incendis forestals, també ho és en incendis estructurals, en rescats de muntanya, rescats aquàtics, en risc químic o biològic. també ho és en risc radiològic (que no són només els tres reactors nuclears), també les recerques i el plus que ens donen la canina, la millora en rescats d'accidents de transit, els esfondraments, i més especialitats que donarien per omplir un altre post. I no ens podem oblidar de tot l'anàlisi complementari que ens dona el GROS, la logística i la documentalització portada sobre el terreny.

Som bons apagant incendis, no perquè siguem més hàbils portant una mànega sinó perquè es desenvolupa tot un operatiu que permet analitzar, estudiar, organitzar l'incendi i fer "nostra" la muntanya. Això unit a tota la tecnologia que tenim disponible fins ens permet conèixer quanta població es pot veure afectada en una de les àrees de confinament o si tindrem o no cobertura mòbil o les emissores de la xarxa Rescat.

En definitiva, estem vivint un punt de canvis tàctics i tecnològics i segurament també paradoxal. Perquè el canvi climàtic associat a la sequera i l'augment de risc al nostre entorn contrasta amb la gran millora, que com a organització estem vivint. Disposar d'una bona tecnologia d'anàlisi i diferents àrees  de treball, que donen suport específic en diferents disciplines, ens permet obtenir grans resultats en l'extinció d'incendis i la minimització d'àrees afectades.

Ni tot és el 30 ni tot la sequera

Avui que es publica aquest post ha acabat oficialment el període de risc de l'estiu. Tots els bombers i bomberes tornem a la normalitat de la combinació de guàrdies i guàrdies d'ajust. O el que és el mateix 1-3, 1-3, 1-7. Perquè les guàrdies d'ajust no existeixen. Ni són un dret ni són un deure. Simplement és una manera de repartir les 67 guàrdies al calendari. Mentre hi hagi persones i camions als parcs repartir-ho és relativament fàcil. Només cal respectar dues premisses. Respectar els períodes de vacances i que estiguin repartides homogèniament al llarg de l'any. I una excepció, del 16 de juny al 15 de setembre tothom farà 1-3, sense salts.

Els incendis de la darrera setmana ens han agafat a les acaballes de la Campanya d'estiu. Possiblement alguns parcs ja no tinguessin forestalillos, altres (els que no havien anat als anteriors incendis) havien restat amb totes les hores per fer, així que fins l'últim dia restaran a peu del canó. Pillaran aquesta cua reafegida de campanya i que durarà fins que no entri el fred sever de principis de novembre. Després? Ja veurem, segurament la sequera ens guardi sorpreses que ningú coneix. I això ens fa reflexionar un cop més.

Venim d'aprendre que els incendis tenen un mínim de 6 generacions. A veure quan s'inventen la 7ª. Jo ja em temo que vindrà pel canvi climàtic i els incendis per sequera. Totes aquestes generacions ens han permès explicar l'evolució d'incendis cada cop més ràpids, potents i de diferent complexitat a l'hora de buscar com extingir-los. El 30-30-30 ens va permetre durant alguns anys preveure quan podríem tenir incendis més determinants, crítics i que necessitessin d'un esforç addicional per tal de vèncer-los. Però el temps s'ha posat en contra nostra, perquè actualment son valors superats. Els incendis de la darrera setmana ens expliquen que la sequera, per si mateixa, trenca esquemes. Ni la pluja de les últimes setmanes, ni les temperatures suavitzades tant de dia com de nit, ni tampoc les humitats de l'aire són suficients com per a que no puguem tenir incendis que se'ns escapin de les mans.

Alto. Que fins ara no se'ns n'han escapat. O és que hem tingut gaires ocasions en què ens quedéssim fora de la capacitat d'extinció? Porrera i Cabacés han estat dos incendis que han coincidit en el temps. I els dos han estat aturats amb superfícies totalment assumibles. L'Agullana el mateix. Aquest incendi de Figueres no va ser ni de lluny el de La Jonquera/Portbou del 2012, ni el d'Òdena de 2015. I ni cap dels que han succeït aquest darrer estiu amb temperatures elevades per sobre del que seria normal i amb la sequera més potent des que molts tenim us de raó.

Aquest és un petit històric (*), de quan no hi havia tanta sequera ni feia tanta calor:

Bages-Berguedà, 1994- 46.000 ha

Solsonès, 1998- 27.000 ha

Garraf, 1982- 11.000 ha

La Jonquera i Portbou, 2012- 13.000 ha

Gualba, 1994- 11.000 ha

Torre de l'Espanyol, 2019- 5.000 ha

Baldomar, 2022- 2.700 ha

Pont de Vilomara, 2022-  1.750 ha

Òdena, 2015- 1.300 ha

(*) Aquí hi manquen alguns incendis, que van de l'ordre de 2.000 a 20.000ha, de la dècada dels 80. 

Fins avui els incendis de 2024 que han cremat més superfície só n els següents:

31/7 Ciutadilla (REL) 259 ha

12/9 Cabacés (RET) 108 ha

09/08 Vilanova de Meià (REL) 69.6ha

10/8 Baldomar (REL) 27 ha

28/7 La Figuera (RET) 17.5 ha

12/9 Porrera (RET) 14,2 ha

14/9 Agullana (REG) 14 ha

26/7 Bellprat (REMS) 13 ha

Com podem comprovar els incendis d'aquest estiu han estat totalment controlables. Si no ho haguessin estat ara parlaríem de milers d'hectàrees cremades  Les xifres no enganyen i la comparativa és molt clara. La diferència entre la superfície afectada el darrer estiu de respecte la llista històrica és abismal. Per tant cal reflexionar. Per una banda que totes les xifres anteriors de temperatura, humitats, (30-30-30) han quedat totalment desfasades, principalment perquè la sequera (especialment l'acumulada) s'està posicionant com la principal causa o factor que els incendis tinguin comportaments extrems. Però per l'altra, tenim que tot i aquest canvi en la causalitat que provoca els grans incendis, aquests no arriben a desenvolupar-se com a tals. O llegit d'una altra manera. Hi ha alguna cosa que si fem bé, perquè tot i aquestes males condicions i prediccions, el nombre d'hectàrees es manté relativament controlat.

De tota manera, no cal que cada dia ni cada setmana ens venguin allò de "que ve el llop". Perquè el llop no arriba (en superfície), per tant potser caldria començar a canviar el discurs. I no cal negar l'evident, la sequera hi és. I podria ser que alguna de totes aquestes condicions que controlem (temperatura, humitat, vent, etc. ) se'ns descontroli i llavors si podríem tenir l'ensurt. Però quin? Un incendi o una aiguat? Sinó que els hi preguntin als del Montsià o a La Conca de Barberà.

Amb això no vull dir res més que tot allò après potser conté errors. Els Bombers som la suma de molts errors i molts encerts i que dia rere dia cal desaprendre per tornar a aprendre. Però que els Bombers apaguem els incendis i cada cop ho fem millor, és una evidència totalment palpable.

Bombers el pollastre sense cap

Seguim una setmana més sense rumb. La Consellera d'Interior i Seguretat segueix sense ser la "nostra" consellera de referència. Ni una paraula ni una foto, ni una imatge, res de res. De moment els Bombers no tenim pilot. Mantenim al Director, que segueix esperant la seva merescuda jubilació. Ep, no és que el vulgui jubilar, però ja li toca. Simplement perquè sempre que he parlat amb ell m'ha dit que esperava el canvi de govern per fer el "canvi d'activitat". Però ara com ara, res. Ni consellera ni jubilació del Director.

Seguim a expenses del Pla 25 i els seus múltiples annexos. Segueix sent aquell full de ruta que no canvia ni una coma, el que passa és que de tant en tant se li colen algunes coses i les indefinides segueixen tant indefinides com el primer dia. Per tant, de tant en tant van apareixent sorpreses als diferents documents que actualitzen la doctrina bomberil. Que si no tenim barques, que si ara sé que n'hi ha (sempre més petites que les dels mossos). Que si rehabilitarem l'EAMI (una bassa i equip de bombeig portàtils, aptes per viatjar en helicòpter, però sense solta ni volta desapareix del mapa. M0 que encara ningú té clar com han de funcionar. I això que els procediments de referència ho expliquen força bé. Però que cada Regió ho aplica al seu "p.to" criteri. Les M1 el mateix. Ara hi ha risc perquè a una comarca hi ha de ploure molt, però com hem de repartir les Hores entre tots els parc, mobilitzo un parc d'una altra comarca. I així tot l'estiu. A la REL hem tingut risc d'incendi tot l'estiu. El Segrià era un polvorí. I quins parcs multiplicaven les dotacions a base de M1? L'estadística és la que és. Mireu-la. Ni M0 ni M1 han funcionat com tocava.

Aquest estiu al parc de Lleida hem descobert que hi havia prevista una obra per condicionar un espai per als vestits d'intervenció. A l'estiu a la cotxera hi fa una calor insuportable, a l'hivern sovint està sota zero. Tampoc podem deixar-los a l'interior del parc perquè fan pudor, arrosseguen brutícia i no són el millor exemple de netedat i higiene. Tenim un parc reformat el 2009 que no va ser el millor dels exemples en com preparar un parc de bombers per al futur. Es van inventar un gimnàs a dos nivells, perdent un espai increïble, que ara es vol recuperar. Potser tindrem gimnàs en una única planta, i aprofitar la de sota per als equips... ja veurem. Fins ara tots els projectes, idees, i raonament s'havien fet fora de l'entorn dels bombers que l'hem d'utilitzar. La sorpresa ha estat que ara ha sortit a la llum aquest projecte. No sé si amagat de ningú, però si portat amb discreció. Curiós. La reforma de Lleida no va ser prou vàlida. El parc "model" que havia de ser el disseny de Mollerussa" tampoc ha acabat funcionant. El de Reus, pendent encara de la gran reforma, ja va fer un primer intent de millorar l'entorn dels vestits d'intervenció. Però tampoc és el que ha de ser. No deixa de ser un espai obert en mig (o a dalt) de la cotxera. Seguirem fent invents... Després faran Tarragona, faran Reus, Manresa i tots els que vinguin. Però segur que tots tenen maneres diferents d'ubicar els vestits "bruts" que haurien de ser nets.

Per cert, se suposa que abans que acabi l'any ens hauria de començar a arribar als parcs material per a netejar coses. I coses vol dir camions, armaris de camions, mànegues, caputxes de rescat, eines i estris, la tapisseria i els taulell d'instruments dels camions, i un llarg etcètera. També podrem netejar el casc de millor manera que fins ara. Vaja, jo gasto un de paper que fa patir. Als parcs no hi ha un trist drap i si hi ha esponges a la cuina és perquè des d'oficines ens obren una petita compra de material fungible.

De moment comencen a arribar en compta gotes camions nous diferents als BRP Scania. A Lleida, des de fa poques setmanes tenim un Furgó de salvament. Ja hem comprovat que l'ergonomia se l'han oblidat. Altra cop equips que pesen molt tornen a estar en llocs alts i de difícil accés. L'autoescala nova (va arribar a inicis d'any) ens ha donat una mica més de joc a l'hora de treballar. Però segueix oblidant l'espai per als equips dels bombers. A totes les sortides hi hem de posar bosses d'EPI, cascs i botes al seient del mig de la cabina. 

Doncs això, setembre i una setmana més sense rumb ni sentit en les grans solucions que han de millorar el dia a dia del Cos de Bombers.

Apunts del pla de carrera

Les properes setmanes seran plenes de dubtes i incerteses cap al nostre futur a mitjà termini. S'acosten setmanes clau per tal d'acabar de polir el que podria ser el Pla de Carrera de Bombers. No seré jo qui digui si és bo o dolent. El futur ja se n'encarregarà de dir si és bo, si ho hagués pogut ser, o quina llàstima que no s'aprovés. El que si que està clar, és que la casa té una sèrie de plans que vol tirar endavant sigui com sigui. El que ningú li acceptaria és que els pobrebombers acabessin fent més hores sense cap compensació econòmica. Possiblement, encara que hi fos tampoc s'acceptaria. Si una cosa apreciem els bombers, i cada cop més gent de la nostra societat, és que es treballa el just, perquè la resta del nostre temps cal gaudir-la.

És per això que la casa (amb millor o pitjor criteri) pretén reduir el nombre de guàrdies (1 ò 2 no us penseu que s'ha tornat boja) per tal d'aprofitar al seu favor aquestes 24//48h de cada bomber. Per una banda dir que farem més formació (8h, ja veus) i la resta d'hores a fer jornades pràctiques, simulacres i "jocs florals" varis, que de cara a la galeria li aniran molt bé al polític de torn per justificar els bombers fem moltes activitats.

Fins ara venim d'arrossegar molts anys de penúria en nombre de bombers. Aquesta mancança ha comportat que gairebé la meitat de bombers realitzin un poral d'hores extres. Bàsicament per a cobrir els mínims dels torns. Això ha provocat que sovint no es féssin retens a la majoria de poblacions del nostre entorn. Les festes majors s'han omplert de policia i sanitaris mentre que els bombers hi estem absents a gairebé tots els esdeveniments. El pla de carrera, pel que diuen els "comercials de la casa" permetrà això i molt més. Permeteu-me que en dubti. Si els bombers que s'hi adscriguin han de comptabilitzar jornades de 6-8h per anar a un castell de focs, un correfoc o ser presents en un concert, no quadren els números. No es comptaran 8h per una sessió de 2h. Per una Formula 1? i un Moto GP? potser si. Així que els pocs privilegiats que hi anaven i a més cobraven una pasta per anar-hi, en un futur pla de carrera serà part de la seva feina habitual com a "habilitat" del parc al qual estan adscrits.

Però no us flipeu. Res del que es va dir inicialment està escrit encara. De tot el que es va parlar abans de la pandèmia (i estic parlant de 2019) sobre els parcs de bombers generalistes i també de possibles "semi o pseudo" especialitats d'alguns parcs amb equipament concret per a realitzar maniobres específiques... res de res. Algú sap el que és l'EAMI? El pla de carrera tampoc. I mira que van especular en incorporar-lo. Però finalment ni això.

Ara per ara, tot allò escrit només serveix per a regular el GRAF i els GRAE (muntanya i subaquatics), que després d'apretar-los sobre més jornades de formació i més jornades de treball, el pla de carrera limita (només una mica) el que inicialment pretenien els nostres "amics" de la DGOE. Després de molts esforços negociadors, de parlar molt i de fer molts números, els mateixos especialistes han pogut reduir mínimament el que es pretenia fer amb ells. I s'inclou a la canina, que ja venien d'estar prou fotuts i haver patit innombrables misèries fins poder tenir una guàrdia única (abans estaven a torn cadascú al seu parc generalista), que ara qualsevol proposta els pot semblar or. Per sort tampoc son tontos i entenen que no podem fer gairebé 90 guàrdies/presències com deien els primers documents.

També s'inventen noves denominacions de parcs. Els d'especialitat parcial i bàsica. La parcial correspon als parcs que fins ara tenien FRQ (furgó de risc químic), abandonats des de 1993 i als nous parcs de GROS territorial, que s'ompliran de puntals i carpes, i que acabaran sent la titella de tothom, anant a tots els incendis d'indústria i als forestals de mínima envergadura. La bàsica la gaudiran aquells que tindran la "sort" de tenir una barca fluvial o marítima i fer rescats. Amb lo sapastres que som conduint camions de bombers, que els bolquem cada dos per tres, ara ens donaran una barca amb un motor foraborda, que riu-te'n dels narcos (és ironia).

Se'm fa difícil de parlar del que el nou pla reserva als qui fan (fem) suport. Primer perquè hi estic directament implicat i m'és molt difícil ser neutral. Però també perquè entenc que tots els suports son diferents. Molt diferents. No és equiparable un suport GRAF que monitoritza incendis forestals i que té una presencialitat a l'estiu i en èpoques de risc, que el GREC a qui només truquen quan algú veu una esquera en una casa, quan ja ha caigut o en un incendi d'indústria quan ja crema a l'ample. Com tampoc han de ser les mateixes condicions les d'un ROMEO, d'un HOTEL, un GROS o un GRIT. La responsabilitat que té cadascun és molt diferent a l'hora de permetre's una errada. Per molt que es digui suport, quan algú s'equivoca o fa malament un càlcul té conseqüències. I no és el mateix el "recurs preventiu" a nivell de Riscos Laborals que exerceix un ROMEO que el que farà un GROS, la distribució del menjar o decidir si el CCB anirà a 1km de l'inici de l'incendi o a 2. Ja ni et dic que passaria si un HOTEL s'equivoca en el control aeri o un GRIT no intueix que hi pot haver un producte químic a l'ambient o que una cisterna de gas acaba explotant (per molt que abans hagi tingut un accident de transit).

Doncs això, que les casuístiques son moltes i la caixa de diners estan per tancar-la. Al final és Economia qui mana a can bombers. Si ells decideixen que cal deixar de ser una despesa, si convé no es parla ni de bombers. I això és el que tenim les últimes setmanes. Depenem d'una conselleria que única i exclusivament parla de policia, de com millorar el seu prestigi i que curiosament s'oblida que hi ha més persones al seu voltant. A veure. Potser també s'obliden de tots aquests canvis que per a bé o malament, la DGPEIS vol impulsar.