Acabem l'annus Horribilis de Bombers

Arribem a l'últim dia de 2018, i toca fer resum de l'any. Només té un qualificatiu: ANNUS HORRIBILIS.

És l'any en que finalment hem pogut saber (en realitat confirmar) que no només ens manca personal, vehicles, renovar parcs, comprar nou vestuari (per renovació i per millora de la roba actual), sinó que a més hem sabut que no s'havia fet per manca de recursos i segurament per mala gestió. Ja que si has de fer tot això has de dedicar alguna partida pressupostària a fer-ho, però és que no n'hi havia cap! Tot el que hi havia era xapa i pintura. Res, quatre engrunes per a fer una mica de manteniment de parcs i de vehicles, que un cop arribats a l'estiu s'havia acabat el pressupost i quedava tot aturat.

La nova direcció s'ha trobat en que ni hi ha ni pot haver-n'hi. No s'han invertit els més de 200 milions d'Euros promesos, per no sabem qui, per tal de posar al dia els recursos del Cos. A dia d'avui seguim sense aquests 200 milions. I no només això, el pla 2025 pretén millorar l'organigrama, millorar la dotació de vehicles, millorar la estructura de suport als serveis (USLOs, PTs,...) millorar i crear àrees de suport tècnic, i sobretot "donar múscul" al Cos de bombers. I clar donar múscul, vol dir augmentar les plantilles dels parcs. No posar-les al dia (cobrir jubilacions) sinó millorar-les per a poder tenir tres tipologies de parcs: parcs de 5, parcs de 7 i parcs de 9. Això vol dir que els parc de Girona, que son un grapat han d'augmentar la dotació diària:

Amer(3), Banyoles(3), Calonge(3), Cassa S(3), La jonquera(3), Llança(3), Lloret(4), Maçanet(4), Olot(4), Palafrugell(4), Ripoll(3), Roses(3), Hostalric(3), Sta. coloma de F.(3), Torroella de M(3), Vall d'Aro(3), La Pera(3) han de passar de 3-4 bombers/guàrdia a 5!!!!

Girona(6) ha d'augmentar a 7, i Figueres(5) es quedaria igual.

A la REG mancarien un total de 30 bombers/dia. Amb el nou Pla 2025 la REG necessita per ella sola 120 bombers nous!!!!

No ho tenim difícil, ho tenim magre!

Recapitulem el que estem fent els pobrebombers fins ara:

• En aquest moment el no fer hores comporta tancar parcs, sortir a la tele i articles gairebé diaris a premsa. És així. Abans del 10 no passava.
• No és fàcil. A alguns la manca dels diners de les HE els comporta arribar molt just a fi de més. Però estem lluitant per significar el nostre sou, el de tots. La mesura costa, però pagarà la pena si el final és bo.
• La DG no és enemic fàcil. Tots saben de la precarietat i els recursos econòmics depenen de pressupostos, acords entre conselleries, etc. I juguen amb això.
• Els nostres màxims comandaments operatius també pateixen de la manca de recursos (i tant), però els paguen per jugar amb les peces que tenen (nosaltres) i això fan. Ells compren vehicles, arreglen parcs, compren ERAs només si tenen diners, i ara encara no els tenen.
• Hem de seguir lluitant en una batalla on l'enemic té varis caps: La DG d'Emergències, Interior, Economia, el pressupost de la Generalitat, el de l'estat espanyol...

Per això tot el que estem fent no serà ni curt ni fàcil. Ens hi hem de posar tots. Tots és tots. I durarà fins l'estiu.

Tancarem parcs, perdrem diners, farem guàrdies des de La Seu a Lleida, de Llançà a Lloret, de punta a punta de cada Regió. Ho poden fer i ho haurem de fer. És la nostra obligació com a bombers estar al servei de la casa, i ella mourà les poques fitxes que tindrà. Però quan arribin els serveis importants es trobarà en fora de joc. Quan hi hagi el primer incendi forestal i necessiti enviar 50 camions de bombers els podrà enviar, però no tindrà gent per mantenir els 50 parcs de bombers oberts. Aquell dia tancaran 50 parcs de bombers. Aquest dia haurem guanyat. Paciència.

L'enemic no és la gent, no és el nostre sots-director operatiu, el nostre enemic és el POLÍTIC de torn, els de la nostra conselleria i el de les altres, també ho son els de Madrid que ens tenen l'aixeta tancada. Uns perquè no amplien els pressupostos i els altres perquè els veten al Senat. El nostre és un problema que té una dimensió molt més gran de la que ens pensem. Ningú podrà enviar camions des de València o des de Saragossa a apagar focs de cuina ni a excarcerar vehicles a la carretera. Això no és factible. Per tant el dia que el polític vegi que ell també està desprotegit i li va la vida (que no el sou) aquell dia s'adonarà que necessita dels bombers. Els bombers no els pot tenir per una mútua privada ni per una UME de mentida "aparcats" en una trista caserna. Els problemes reals de cada dia es solucionen amb els bombers i aquesta és la nostra carta guanyadora.

I una mica d'al·lè a tots: El que estem fent ho fem molt bé!

Qui vulgui aportar que ho faci allí on pertoca (assemblees i grups específics de treball). La resta seguirem el camí que ens marquen els companys que hi dediquen moltes hores cada dia.

Som bombers i treballem en equip.

Salut i lluita ✊

És Nadal a Bombers

Portem setmanes, mesos i fins i tot anys de reivindicacions, però ara és Nadal i com aquells soldats que van aturar una guerra per jugar un partit de futbol entre els dos bàndols, nosaltres, ni que sigui per un dia també haurem d'aturar-nos una estona i apreciar i agrair tot allò que tenim.

Nadal és moltes coses però la més important és la d'agrair als teus tot el que son per tu la resta de l'any (això ho hauriem de fer cada dia, però per desgràcia la societat actual ens ha portat cap un altra camí). Per tant el post avui el dedico a tots els meus companys de bombers. Sense ells no podria tenir el millor treball del món. Sense ells no podria tornar sa i estalvi de la majoria de serveis, sense ells no podria tenir l'experiència ni el saber que he pogut acumular fins a dia d'avui. Sense ells no sabria portar un camió de bombers, no sabria cuinar per un grapat de gent (em costa, eh), no sabria improvisar ni ser company. Ser company no s'improvisa ni s'estudia en cap escola. Ser company es viu guàrdia rere guàrdia i es millora cada dia.

Nadal entre bombers és viure'l amb la teva segona família. Una família que t'acull, et protegeix i t'escolta com qualsevol altra família "normal" però sense cap mena de lligam familiar. Aquí els problemes ens els mengem, els patim, els passem com podem, els perdonem, els oblidem però sobretot es deixen al parc cada cop que sona la campana per anar a un servei.

El Nadal a Bombers és fer l'esmorzar de parc, reunir-te amb els companys ja jubilats i saber d'ells, és trobar-te al "xinxe" de l'altra torn i acabar jugant a billar amb ell mentre descobreixes que en el fons té un cor infinit, és compartir cua per treure un cafè de la màquina mentre ens fem bromes i amb picardia li fas pagar el cafè a l'altra o simplement li prens el torn (altres dies ho ha fet ell).

Nadal és anar a fer un dinar a un restaurant de Lleida i que ningú del torn falti (de vegades hi ha excepcions, però sempre son per causes ineludibles), és riure, explicar les anècdotes de sempre, és parlar d'aquell servei mentre li prens una patata fregida al del costat que s'ha distret. Nadal és reunir-nos tots (i mira que estem hores junts) per compartir un dinar més, però que aquest cop ens el serveixen, ens el recullen i que ens portin el cafè a taula.

Nadal és obrir una barra de torrons després d'un dinar de guàrdia i tenir un petit instant per brindar pels anys que ens queden a la casa. Nadal és compartir una taula plena de tè que ha preparat un company amb ganes de compartir una tros de tarda abans d'anar al gimnàs. Nadal és pelar les patates per fer una truita de 18 ous i posar-les a fregir entre 3 paelles. Nadal és fer tot allò que uneix al torn.

El pessebre del parc de Lleida

Nadal al parc de bombers és ajudar a l'Amàlia (que fa la neteja del parc) a posar el pessebre, el dia que no hi sigui potser no n'hi haurà. Nadal és tenir guarniments en algunes finestres que ens alegren la cara els matins gelats i plens de boira de l'hivern a Lleida.

Nadal a bombers no és anar a comprar a les parades dels mercats nadalencs dels nostres pobles, ni anar a comprar regals. Nadal és estar amb els companys que un dia t'han tret d'una situació complicada o que una tarda qualsevol va perdre una estona per practicar amb tu aquella maniobra que tenies rovellada, per ensenyar-te alguns trucs per treure millor rendiment a alguna màquina. Nadal al parc de bombers és estar amb tots aquells amb qui sempre aprens i sempre aportes.

Nadal al parc de bombers és un dia qualsevol a la guàrdia d'un bomber. Nadal al parc de bombers és compartir cada dia una mica amb els teus companys de torn.

BON NADAL

Els bombers entrem d'on la gent fuig

Que difícil és fer de bomber quan no tens gent ni mitjans. Així és com em sento cada cop que estic de

guàrdia. No és demagògia. És realment el que sento cada cop que he de pujar al Nissan Patrol que té 25 anys i he d'anar a fer un rescat. També ho sento quan veig que un dels camions per fer els serveis a

Lleida ciutat té porta un dels cinturons de seguretat espatllats des d'abans de l'estiu (i així segueix). També em fa patir que el vehicle forestal (el model de vehicle) tingui la possibilitat de tenir alguns desajusts greus, ja que fa poques setmanes en un altra parc va caure una roda mentre anava en marxa (i en un altra varen detectar l'error abans de que hagués l'accident), els nostres camions comencen a tenir una edat i això no seria problema si es fessin revisions més profundes i més sovint, però com la licitació de manteniment és la que és, limitada en pressupost i funcions, al final el que succeeix és que un manteniment per vehicles de 5 anys s'aplica a vehicles de 15 o més, quedant-se curta. Canvis d'oli i greixatges. La resta va a banda... i com no hi ha pressupost.Per tant en aquest sentit estar de guàrdia és un neguit en quant a seguretat amb els vehicles.

Però també ho és en quant a la feina pròpiament dita. A Lleida hauriem de ser 9 bombers de torn cada

dia, i des de fa una setmana som 7 (si no s'incorpora cap especialista, perdent-se aquest servei).

A priori si hi ha 7 fent la feina de 9 voldria dir que tots hem de fer una mica més, oi? Doncs no és així. Ser 7 vol dir treballar menys segurs. Nosaltres entrem d'allí on la gent fuig. Nosaltres entrem on hi ha fum i foc. Rescatem gent del foc, el fum, dels ferros dels cotxes i de molts més llocs. Nosaltres podríem dir que som bussejadors dins el fum.

Els bussejadors necessiten les ampolles d'aire per respirar sota l'aigua, sense elles moririen ofegats. Nosaltres dins el fum també. Així de senzill i de cru. Per tant a l'igual que els bussejadors necessitem complir uns protocols de seguretat. En el nostre cas necessitem entrar de dos en dos, i per cada bomber que entra és precís que hi hagi un altra bomber rescatador (per qualsevol cosa que fes falta), i de tant en tant fa falta. A mi m'han tret d'un incendi en un aparcament, i us garanteixo que no estaria aquí si no hagués tingut un equip SOS preparat.

En un incendi d'habitatge necessitem el conductor del camió d'aigua i el del camió escala, els dos bombers que entren, els dos SOS i el comandament. Això son 7, però també hi va un tercer vehicle que també porta aigua i material. Per tant 8 bombers. Al parc de Lleida intentem sortir els 9 de guàrdia, ja que si podem tenim un 3r SOS per si el comandament ha d'entrar o tenir un complement dins i un fora. Vaja, per anar bé hem de ser 9. Doncs portem tota la setmana amb 7 bombers de guàrdia. Enteneu ara

el neguit?

I no només això. Que passa si hi ha un segon servei (simultanietat)? Doncs si no hi pot anar un altra parc (a Lleida ens acostuma a ajudar Mollerussa i Balaguer), ens hem de repartir. I aquí és on comencen els problemes. Dos incendis d'habitatge alhora son gairebé impossibles de complir, un cop has mig enllestit el primer has d'anar a l'altre amb part dels recursos, amb tot el que això comporta. Potser no tens el vehicle escala disponible, i si el tens vas curt de personal. Així que sense espantar a ningú, si us ha de passar alguna cosa, intenteu ser els primers, perquè si sou segons us haureu d'esperar i la resolució serà més lenta, ja que l'incendi serà més gran i per tant més dificultós d'apagar.

Per tant, paciència, feu bondat, no correu, no conduïu amb el mòbil la mà, reviseu els endolls, no deixeu res proper a l'estufa elèctrica o la planxa. Sobretot no tingueu accidents ni incidents, que a dia d'avui els bombers disposem de recursos molt més que limitats. Penseu-hi.

les mil i una mancances

No és fàcil escriure alguna cosa nova cada setmana. Més que res perquè ja porto publicats (amb aquest) 421 posts. Ens aquests 421 hi ha de tot, però hi ha molt de tot allò que realment ens falta a Bombers. Avui poso Bombers, perquè és la realitat i ningú em podrà acusar de dir mentida ni anar contra la "casa" que em dona de menjar. El Cos de Bombers de la Generalitat està molt fotut, és una realitat plausible, contrastable. I això és el que porto dient en aquest post des de fa 9 anys i 421 posts.

Avui no pot ser d'una altra manera. Cal tornar a dir una vegada darrera una altra tot allò que ens manca, que falla, que fa que el Cos de Bombers no funcioni com hauria de funcionar. Evidentment els camions surten als serveis, la gent entra de guàrdia, és innegable. Però no hi ha tants camions com hauria d'haver, ni tanta gent, ni amb els equipaments en les condicions més segures ni disposem de la millor tecnologia assolible (assolible, que no la més cara).

Només cal recordar un post de quan el senyor Manel Pardo va agafar les rendes del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya: post de 2 de juliol de 2018, per veure que no hi ha hagut cap canvi. En 5 mesos la Conselleria d'Interior es vanagloria que ja ha pogut gastar l'extraordinària quantitat de 5 milions d'Euros  per tal d'adequar algunes urgències en els nostres equipaments... Sense comentaris. Al 2018 se n'haurien d'haver gastat de forma addicional al pressupost general de Bombers la xifra de 41,4 milions.

El pitjor de tot no és tenir el Cos de Bombers sota  mínims, fent-nos pensar que no hi ha diners, sinó veure a la Memòria del Departament (pressupostos de 2017) que s'han gastat/executat el 94% dels diners pressupostats per aquest període (184 de 195,5M€). Com pot ser que no s'hagi gastat tot el pressupost quan en realitat hi havia més diners per a fer-ho? Com pot ser que tampoc hagin sortit els 41,4M€ del pressupost addicional del Pla d'adequació del Cos?

Només un exemple... a la Memòria de 2017 hi posa que hi ha exactament 2408 bbpp i 2357 bbvv. Per tant uns 4750 bombers:

Partida pressupostària de l’expedient de vestuari i equipaments:

- 1.800 parells de botes forestals i de trekking --> 38% NOMÉS EL 38% de bombers varen poder canviar les botes per foc forestal i muntanya.

- 1.000 parells de botes d’intervenció de cautxú --> 21%

- 800 parells de botes d’intervenció de cuir --> 17% NOMÉS EL 17% de bombers varen poder canviar les botes d'intervenció.

- 1.000 parells de sabates de parc --> 21%

- 500 bosses de transport amb motxilla --> 11%

- 500 cinturons suspensors --> 11%

- 500 cinturons personals --> 11%

- 1.000 folres polars --> 21%

- 2.500 samarretes tècniques --> 53%

- 2.000 camises d’intervenció --> 42%    NOMÉS EL 42% de bombers varen poder canviar 1 de les 3 camises.

- 350 sotacascs --> 7%

- 350 equips d’alta visibilitat --> 7%

- 2.000 pantalons d’intervenció --> 42%   NOMÉS EL 42% de bombers varen poder canviar 1 dels 3 pantalons.

- 1.500 parells de guants de protecció en incendis forestals --> 32%

- 500 parells de guants d’intervenció --> 11%     NOMÉS EL 11% de bombers varen poder canviar els seus guants malmesos.

- 1.077 cascos d’intervenció --> 23%

- 630 cascos lleugers amb ulleres --> 13%

- 350 llanternes frontals --> 7%

I tampoc és exactament així, ja que una part d'aquest equipament va al personal de la campanya forestal que ha entrat nou que l'ha hagut de substituir per envelliment o ús.

I només cal repassar la memòria del departament de 2017 per veure que no es va comprar cap, ni un sol, camió de bombers. Això si, es varen comprar 32 vehicles 4x4 que hores d'ara ja estan descatalogats pel fabricant. Els qui coneixen de mecànica saben perfectament que la tecnologia d'aquests 32 vehicles era obsoleta al dia de la seva compra. Actualment els vehicles 4x4 tenen mecanismes electrònics per a la seva activació i millora de rendiment en condicions de conducció complicada, que és el que fem tot sovint en rescats a la muntanya o en incendis forestals quan busquem camins i recorreguts per llocs amb poc accés. Doncs els nostres últims 32 vehicles 4x4 no són així. Evidentment disposen de reductora i de bloquejos (però això també ho tindria un Terrano del 1990). 

Actualment funcionem a remolc de les circumstàncies. El Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya no té ni un sol vehicle híbrid, i això que els nostres vehicles fan un grapat de quilòmetres entre els parcs i Cerdanyola o l'ISPC, o entre Cerdanyola i la DG. Qualsevol de les nostres llars disposa de més il·luminació LED que un parc de bombers. La renovació tecnològica als parcs i a Cerdanyola no existeix. Per cert, actualment el mercat disposa de màquines d'Ozó que permeten la neteja de l'aire a sales, habitatges, interiors de vehicles, etc. Mai he sentit cap proposta de la DG per incorporar una màquina d'aquestes i posar-la periòdicament a les sales on es guarden els nostres equips d'intervenció EPI, fer una neteja periòdica de les espatlleres dels Equips d'aire, o a l'interior dels camions de bombers quan han tornat d'alguns serveis importants (habitatge o indústria) en que han quedat impregnats d'olors i partícules especialment contaminants i cancerígenes tant pel fum, com pels equips d'aire i els nostres vestits en el recorregut de tornada al parc.

Bé, no només ens hem de posar al dia en quant a la compra i renovació de vehicles, roba, equipaments, manteniments, parcs, instal·lacions, etc, sinó que ens falta fer una renovació tecnològica a tot plegat.
Som els bombers del segle XXI amb els equipaments dels 80.

La barra del Departament d'Interior

Aquesta setmana he tingut un dilema a l'hora d'escriure el post. Qualsevol de les dues opcions que tenia per escriure'l eren temes recurrents, però això és el que té bombers, que sempre estem donant voltes sobre un mateix tema. Evidentment, parlar d'incendis forestals és algo una mica suat, sobretot en aquest bloc, però que les últimes setmanes i mesos ha anat sent notícia sobretot pels esdeveniments recents de Califòrnia o els de Grècia. Evidentment, les jornades sobre l'incendi al Solsonès de fa 20 anys ens han aportat informació extra que de ben segur acabaré portant en algun post no gaire llunyà. Així que finalment m'he decantat pels successos més recents, que evidentment no son altra cosa que les reivindicacions dels bombers sobre material, eines, vehicles, equipaments, edificis, metodologies, organització i un llarg etcètera que ens ha portat a una segona manifestació en poques setmanes i aquest cop a peu del Parlament. No faré esment sobre com s'han de desenvolupar les manifestacions, que si han de ser pacífiques o molt pacífiques, però tinc una cosa clara, ara mateix a França també hi ha una manifestació, amb molts més aldarulls dels que es donen a una simple manifestació de bombers i metges a les portes del Parlament. I allí no passa res.

Per tant avui el que faré és donar-vos quatre números de com està en aquest moment el Cos de Bombers. Son 4 números, evidentment no son oficials, i per tant només pretenen ser una aproximació.

En una plantilla d'aproximadament 2500 bombers professionals, si en falten 600, vol dir que el nombre real hauria de ser 3100, en conseqüència en aquest moment hi ha un dèficit de personal del 20%, o sigui, que FALTA una cinquena part de la plantilla!!!!! Aquests 2500 bombers son els que actualment fan rodes de treball i que asseguren la sortida immediata dels recursos les 24h i els 365 dies de l'any. 

A més cal comptabilitzar els recursos que en cas de necessitat s'activen (o s'haurien d'activar) de forma puntual, segons els riscos, segons necessitats, segons dimensionalitat dels serveis o la seva simultanietat, etc, els bombers voluntaris, que en el cas del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya s'integren de dues maneres, uns en parcs mixtes (per tant la sortida ja l'assegura la dotació de professionals) i altres parcs exclusivament de voluntaris, de reforç a la resta (segons criteris de risc o per cobertura geogràfica).

Evidentment el funcionament d'un cos de bombers voluntaris no pot garantir (a priori) l'operativitat 24h els 365 dies, de tota manera una bona dotació de gent, amb organització en equips de treball, torns de localització, disponibilitat (en funció de les feines de cadascú, etc) ens pot permetre acostar-nos a aquesta cobertura "total", però per això cal disposar de personal suficient per a donar la resposta necessària. En aquest sentit s'organitzen (en teoria) formant de 2 a 5 grups de 6 persones, per a garantir sortides a servei amb dotació mínima de 3. Evidentment la sortida dels parcs de bombers voluntaris no serà mai immediata, ja que cal l'activació (a casa, la feina, etc), el trasllat al parc, canviar-se i sortir (un cop son els 3 de sortida mínima). Però com he dit abans, això hauria de ser un reforç a tots aquells serveis importants o que per localització geogràfica tinguin els parcs de primera sortida allunyats (com son molts dels pobles del Pirineu i Pre-Pirineu catalans).

Tots aquests parcs voluntaris ens aporten de forma teòrica una dotació aproximada de 1400 bombers voluntaris i que realment tinguin continuïtat en les sortides uns 900. Per tant tornem a fer números: Si hi ha 76 parcs de bbvv, que haurien de tenir entre 2 i 5 equips de 6 persones... compto 3,5 equips de 6 persones x 76 parcs... --> 76 parcs de dotació mitjana de 21 bbvv --> la dotació real dels parcs de bbvv hauria de ser de 1600. Hem vist que l'operativitat real és d'uns 900, per tant actualment tenim el 56% de bbvv operatius. La mancança en personal voluntari és de 700 persones corresponent al 44% de la plantilla actual.

Aquí tenim la principal reivindicació tant dels bombers professionals com la dels bombers voluntaris: La manca de bombers. La manca de persones dedicades ja sigui amb vinculació laboral o vinculació col·laborativa al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Aquests dies a Cerdanyola ens volen enlluernar amb l'exposició d'un vehicle que no arribarà mai als nostres parcs.

Per altra banda, i segueixo repetint-ho, fins que acabi de donar, igual que avui xifres concretes, manca de camions, envelliment de vehicles, envelliment i manca de manteniments reals d'equips de treball i de protecció que son imprescindibles perla nostra feina. Un exemple: Els cascs de bombers, per normativa no caduquen, quan en canvi els cascs de la resta d'operaris de treball caduquen als 10 anys de ser fabricats o als 5 de la seva utilització el que passi abans). Els nostres al no caducar, ja que són fabricats amb materials especials, només (així de ressaltat) has de ser revisats cada 2 anys, però fins ara això no ha passat, i molts tenim el mateix casc des de fa aproximadament 16 anys.

Canviar uns guants d'intervenció pot comportar 4 mesos d'espera, tenint en compte que els demanes quan es fan malbé, pots anar amb guants foradats, descosits o aclivellats durant tot aquest període. De la mateixa manera ens passa amb els pantalons, que no hi ha talles 40, 42, 44, 46 les més habituals, ni sabatilles esportives (que les utilitzem per anar pel parc).

Tot el que portem patint als últims anys amb els equips d'aire és de pel·lícula de ciència ficció. Primer es van començar a trencar les tanques metàl·liques de les màscares d'aire, perquè moltes tenien ja 30 anys!, altres simplement per l'estrés tèrmic i la càrrega de treball (o les mateixes neteges) han fet que necessitin un recanvi. Se'n van haver de comprar a corre-cuita i quan ja semblava que tot anava bé, les espatlleres que suporten les ampolles d'aire també ens varen donar problema, en aquest cas per temes de contractació i renovació de licitacions que va impedir la seva revisió durant com a mínim 6 mesos i que ens ha tingut amb un mínim molt mínim d'equips d'aire operatiu. També hi ha hagut caducitat d'ampolles d'aire, que no son com les dels submarinistes a 200bar, sinó a 300 i per tant amb especificacions de seguretat molt més importants.

la xocolata del lloro

Finalment us vull comentar les dades de la Conselleria d'Interior. Quina poca vergonya i quanta demagògia!

(Extret de www.elnacional.cat) La Conselleria d'Interior ha invertit des del mes de juny 5.353.000 euros en material per al cos dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Les mancances són evidents en els parcs, els vehicles i el vestuari i, segons el departament, s'està fent un esforç per anar dotant el cos de tot el necessari.
El Pla Estratègic aprovat el 2016 preveia una inversió de 207 milions en 5 anys. Fins ara, però, no ha arribat ni un sol euro al departament per poder donar-hi compliment.

Torno a fer números: 41,4 milions anuals des de 2016 i estem a 2018--> La Conselleria ens deu 124,2 milions d'Euros, i ens diu que han invertit 5,3 des de juny i que fan un esforç molt gran?

EL QUE VOSTÈS TENEN ÉS MOLTA MOLTA MOLTA BARRA!