Les coses pel seu nom. Hi ha canvis.

Vaig prometre dir les coses que no em semblaven be. Fins ara ho he anat fent. També he de dir les coses que SI es fan be, i com que hi ha cosetes que comencen a caminar avui toca parlar be de la Casa.

Pràctica de manipulació amb Nivell 3

Tot i que no està clar el futur de com estructurar el Servei per estar preparats i actuar davant les Matèries Perilloses, s'ha encarregat a algun tècnic que prengués el relleu als que ja portaven anys donat cops de martell a ferro fred. Sembla, i sols m'atreveixo a dir sembla, que es vol fer una àrea tècnica per a Riscos Tecnològics (ja us vaig dir que per mi eren matèries perilloses, comencem per una cosa petita “petita?” i després ja afegirem la resta). De moment s'hi han assignat poques persones, de qui desconec la formació, però en suposo molta voluntat, capacitat per rebre molts pals i capacitat d'aixecar-se moltes vegades.

Transvasament entre tancs amb la peristàltica

Els parcs amb furgó de RQ han començat (han reprès) les pràctiques mensuals. Es va començar amb un exercici de Nivell 2 i 3 als parcs, i aquesta setmana s'han fet maniobres de transvasament a cisternes de líquids en diferents empreses.

Un parell de dies he estat amb els de Mollerussa a diferents grups i a les dues pràctiques programades. A la de Nivell 2 i 3 els faltava una mica de soltura amb els equips. Però ho entenc, ja que fa pocs mesos se'ls havia dit que el seu furgó canviava d'aires. La pràctica de transvasament va anar molt millor. Tots els que hi érem vàrem aprendre coses. Tant a nivell de possibilitats com en coneixement d'un tipus de cisterna que circula per les terres de ponent i eix de l’Ebre.

M'ha agradat que s'incorporés gent de les Terres de l’Ebre (Mora i Tortosa) i entenc, en part, que Tarragona, que ja té un bon muntatge al seu parc i un gran polígon al costat, no trobi suficient al·licient en les pràctiques programades fins avui.

També us puc avançar que s'està intentant posar en marxa INT’s relacionades amb el tema: Primera Intervenció (nova) i una actualització de l'AGO. A veure si les acaben de polir, que ja fa temps que haurien de haver vist la llum.

Apa, doncs, poc a poc i paciència. A veure on acabarem.

Les coses cauen pel seu propi pes -la força de la veritat-

Després d'alguns desprecis i males respostes algú s'haurà de menjar les seves paraules.
Així doncs sembla que els bombers (els pobres bombers) si que es preocupen del seu material i vehicles, en la recerca de la millora del servei.

Article del diumenge 20 de febrer de 2011 al Diari Segre.

Porten a revisar el camió de bombers que va envestir una dona

Des de Lleida van denunciar carències de seguretat després de l'incident

Lleida. El departament d'Interior ha enviat a revisar quatre camions bombers, anomenats Bomba Urbana Pesant (BUP), al detectar una sèrie d'anomalies i carències de seguretat en aquests tràilers que s'havien adquirit fa menys d'un any. L'alarma sobre l'estat d'aquests camions va saltar quan el 25 d'octubre de l'any passat, un dels vehicles, que havia arribat al parc de bombers de Lleida un mes abans, va atropellar un dona mentre creuava per un pas de vianants al carrer Magí Morera a l'altura del carrer Doctor Fleming. La víctima, una veïna de Bovera de 62 anys, va acabar amb ferides greus a les cames i va haver de ser intervinguda.

Des de la direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament han explicat que "les quatre BUP que es van comprar l'any passat s'estan revisant a l'empresa que les va fabricar per millorar-ne carències de visibilitat i també per efectuar-hi altres millores tècniques i mecàniques".



Imatge d'arxiu del camió de bombers
que va atropellar una dona al carrer Magí Morera.



Els bombers de Lleida ja van enviar un informe al servei tècnic del cos amb explicacions sobre la falta de seguretat del camió i fins i tot van documentar diversos punts morts que havien detectat en aquest vehicle pocs dies després que hagués arribat al parc. Llavors, des del departament d'Interior van contestar al parc de bombers de Lleida que el vehicle complia tots els requisits tècnics. No obstant, el 25 d'octubre, el camió va atropellar una dona presumptament perquè des de la cabina no la van veure creuar el carrer i, per aquesta raó, des del parc van enviar uns dies després del sinistre una carta a Interior amb les queixes dels efectius i es van negar a utilitzar-lo fins que se solucionessin els problemes de seguretat que presentava. Malgrat aquesta decisió, des del departament van assegurar al rebre la carta que el vehicle era operatiu.

Arran de l'accident, es va obrir una investigació interna i, finalment, es va optar per portar a revisar els quatre camions amb les mateixes característiques.

La raó de ser d’un pobre bomber

Vaig començar a escriure perquè tenia ganes de dir coses, dir les coses que penso i que estic convençut que s'han de dir, tot i que hi hagi gent a qui no li pugui agradar, i que algun cop se'm pugui girar en contra.

Estic convençut que calen canvis, tant als de dalt, als del mig i als de baix (com jo) però és indiscutible que els canvis més efectius seran amb els de dalt i els del mig. Sobretot amb els de dalt. És per això que sovint, potser en tots els articles que he anat escrivint fins ara, els qui han sortit més mal parats han estat els de dalt, però també té la seva lògica, son els que tenen la paella pel mànec.

Estesa de vehicles durant les obres al parc de lleida

Que podria criticar a la gent que està al meu costat? Segurament que si. No em costaria gaire trobar records de fets que em varen passar a parcs com el de Reus, Cambrils, Montblanc i Mollerussa. Però estic convençut que son coses de fa tant temps que per una part ja s'han corregit o els que hi ha ara fan l'esforç de canviar-ho.

Ho sento, però no puc trobar cap cosa a criticar al parc de Lleida, com a mínim de la gent que m'envolta. Evidentment hi ha gent que no m'interessa, per una o per mil raons, però d'aquests no en vull saber res. No puc parlar malament de la gent que hi ha a segona activitat per la simple raó que hi ha molta gent -alguna lesió o altre han patit- que hi està perquè no tenen més remei que ser-hi. Hi ha qui li va caure una bala de palla (400kg) a sobre apagant un paller, un altre que va perdre un ull, un altre que porta mil i una operacions a l’esquena, un altre que estant de guàrdia el van trucar dient-li que tenia que plegar perquè la revisió mèdica havia detectat algo i no podia estar actiu, un altre que té una cicatriu al cap que li va de punta a punta... be, estic segur que tots aquests voldrien estar en actiu. També hi ha qui ha abusat o abusa, però això ho podem trobar a tots els nivells i no sols per la segona activitat.

Carrossa (3) a les Festes de maig a Lleida

Si seguim amb el parc de Lleida, us puc dir que tota aquella fama (mala fama) que tenia fa no gaires anys ja no te raó a ser. Hi ha gent que treballa i molt. Gent que actualitza mapes, que millora els formats i que fa que s'imprimeixin i es pengin al nostre control de parc, altres que planifiquen les hores de major dedicació, altres que actualitzen dades al GIS, altres que passen hores i hores preparant el concurs d’excarceració, altres que organitzen (con 2 cojones) la 1ª Cursa de Bombers de Lleida (www.cursabomberslleida.com), altres que preparen te a mitja guàrdia per la tropa, altres que cuinen pel torn, altres que es preocupen que amb les obres es recuperi material que es volia llençar i es pugui vendre per obtenir diners per invertir al parc, altres que amb l'Agrupació Cultural de Bombers de Lleida (www.acrbomberslleida.org) organitzen la Festa del Patró del 8 de març i les activitats paral·leles (bicicletada, inflables, berenar popular, esquiada, gimcana, campionat de pàdel-vol, de botifarra, de futbol sala i moltes altres coses), preparar la carrossa per les festes de Lleida, altres es dediquen a fer vídeos d'activitats del parc o de posar subtítols a pel·lícules amb les anècdotes que un dia rere altre ens van passant, altres es dediquen a quadrar els horaris, la web del l'ACR, la de la cursa, una Orla amb la foto de tots els del parc el 2010,...

Està clar que és molt més fàcil criticar que lloar, però lloar als companys que tinc al meu costat és molt fàcil. Bravo per ells.

Això si, si algú em porta camions que son capses amb rodes, edificis i obres sense cap ni peus, Instruccions que farien millor els nens de P5, directrius sense solta ni volta, incendis mal gestionats o qualsevol altra “bagenada” que se us passi pel cap, tranquils jo us dedicaré un article lloant lo “professionals” que sou i lo “be” que ho feu.

Paraula d'un pobre bomber.

Preguntes al fantasma d’un Conseller

Aquestes son les 4 qüestions que li volia comentar al Conseller. Jo vaig marxar a un servei i ell no va posar gaire interès en parlar amb la tropa bomberil. L

Incendi d'Horta. (Dona la casualitat que s'hagués sentat a la taula amb l’únic GRAF de Lleida que aquell dia va tornar a casa (els altres els van portar a l’hostipal o al tanatori). Aquest company ara està al nostre torn).

-         A mi no m'agrada la imatge que es dona als mitjans de comunicació. No m'agrada veure a Caps de parc, Sergents i Tècnics acompanyant al Delta0, defensant-lo a capa i espasa, quan els que van patir l'atrapament eren bombers com jo. Pel que sembla ningú va fer res per ells ni, en cas de problemes, faran res per nosaltres.

Hi ha una fractura física REAL entre tècnics, comandaments i caps de parc amb la resta de col·lectiu bomberil. No tenen la nostra confiança.

-         Aquí, en aquest parc, teniem relació directe amb alguns dels companys que van perdre la vida. Al Ramon el coneixíem gairebé tots, era una persona diferent, la seva mística es feia sentir allí on era. En David, un gran company, que col·laborava tot sovint en les iniciatives del parc, com el muntatge del rocòdrom al Cucalòcum (Parc infantil Nadalenc) i la travessa a l’Himalia en BTT. És per això que estem sensibles a tot el que passa al voltat d'aquest tema.

Vehicles.

-         Els últims vehicles arribats al parc (el furgó i el BUP) no tenen ni cap ni peus. Porten material boníssim, però la seva configuració i distribució son més que dolentes. Son vehicles excessivament alts i poc àgils. La gent que els utilitzem ens hem trobat amb molts problemes a l'hora de fer-los anar. La culpa no és del material, sinó de qui pensa les característiques d'aquests vehicles. Això vol dir directament el Servei Tècnic. No entenc com uns arquitectes, enginyers industrials o enginyers forestals poden dissenyar vehicles els quals no han utilitzat ni utilitzaran mai. No entra al meu cap.

Parc de Lleida.

-         La gent. En aquest moment tenim manca de sergents, caporals i bombers. Alguns es jubilen, altres passen a 2ª activitat i aquí no entra ningú. És el parc més important de les comarques de Lleida, el de més serveis, amb més gent a atendre i possiblement una de les de més territori (si, hi ha 4 parcs de voluntaris, però a les 12 del migdia busca'ls!) Aquest parc necessita 60 persones operatives per a funcionar correctament, ara n'hi ha poc més de 40.

-         L'edifici del parc de Lleida. No fa ni 2 anys es va acabar. Això és un desastre! No paren de sorgir avaries, la calefacció a tot drap, les aixetes automàtiques triguen molts minuts a tancar, els vestidors son petits i sort que no hi ha noies perquè en perdríem un!, les portes de la cotxera s'espatllen cada dos per tres, un gimnàs que no permet posar-hi pes...

Risc Químic.

-         No entenc (igual que amb el Servei Tècnic) com pot ser que posin a dirigir aquesta particular branca del cos, a tècnics que no saben què és la química. Sempre posen a enginyers (i ells què saben!!!!) En aquesta casa hi ha químics, com a mínim n'hi ha 3 i també gent propera (bioquímics, físics i possiblement algun enginyer químic).

-         Han d'aclarir definitivament el model a seguir, però que facin alguna cosa, que ja fa masses anys que dura.

La resposta a aquestes preguntes no la sé, tampoc sé si mai li arribaran, però d'aquí a un temps us escriuré dient si ha canviat alguna cosa. Si no ho faig, m'ho demaneu.