la gestió de l'avorriment

Hi ha dies que no saps com fer passar el temps, hi ha setmanes o èpoques de l'any que hi ha pocs serveis, hi ha moments durant la guàrdia en que ja no saps què fer. Encara que sembli impossible hi ha guàrdies que son extremadament avorrides, i això no és exclusiu de parcs petits o rurals, sinó que als parcs grans també ens passa.

Un parc gran com Lleida on hi ha 9 bombers per torn de guàrdia el més normal és anar fent serveis durant tota la jornada, alguns de curts i altres de més llargs. Alguns intensos i d'altres en que penses que perquè t'ha tocat aquest i no l'anterior o el següent, que segurament t'oferirien a nivell emotiu alguna sensació, ni que sigui la de fer alguna cosa per algú.

Però ni treballar en un parc gran t'assegura tenir la seguretat que totes les hores les tindràs ocupades entre revisions, pràctiques, servis i comentaris de serveis anteriors o d'altres torns per així poder analitzar-los i buscar la manera de trobar solucions millors o simplement aprendre d'un company. Hi ha dies que potser valdria la pena d'apuntar-se a totes les activitats "mundants" que fan que un torn es mantingui viu: Anar a comprar el pa, el dinar, cuinar, recollir i ordenar (netejar i posar el renta-vaixelles) i neteja dels estris grossos, preparar el te a mitja tarda, fer la truita de sopar (intentant imitar la del Iba) i finalment recollir-ho tot mentre neteges la cuina i es deixa en condicions pel torn següent. Però evidentment aquesta és feina del bomber, tot i que no és la feina que quan ets nens somies que faràs quan algun dia siguis bomber.

Hi ha èpoques com la tardor, en l'impàs que hi ha abans que la gent posi en marxa la calefacció, on restem a l'espera dels primers intoxicats per mala combustió, les xemeneies enceses per mal manteniment i/o mala construcció, i els primers focs d'habitatge causats per estufes o resistències i curtcircuits i que no hi ha cap altre servei.

No estem tota la guàrdia pensant pràctiques o maniobres que un moment o altre ens han costat o fa temps que no realitzem, perquè si en un parc gran hi ha maniobres que utilitzes poc sovint, és que realment no es fan. La resta les realitzes setmana darrera altra. Així que en tot cas practiquem coses que ens "manen" que solen ser les que en parcs grans es fan tot sovint, o aquelles que ni en un parc gran i després d'una llarga vida laboral et trobaràs fins que et jubilis.

Alguns apunts: Quants de vosaltres heu utilitzat l'equip d'oxitall en un servei? O el tractel (pràcticament en desús, a excepció de a l'obra). O sinó, la famosa pràctica anual pre-estiu, d'utilitzar la moto-serra, en un parc gran et pots passar qualsevol tarda post tempesta tallant un grapat de branques, no sol a peu pla, sinó penjats de la cistella al camió escala. I així algunes més...

Senzillament la solució a l'avorriment ni son les pràctiques ni ho és passar-te la guàrdia jugant a fer de pinxe ni cuinetes. Possiblement tampoc ho sigui estar tot el dia davant l'ordinador o llegint revistes, però hi ha gent que amb un parell de lectures del manual ja entenen els conceptes amb els que es basen algunes màquines o disposen d'una bona capacitat deductiva que els permet de forma ràpida dominar el funcionament dels menús d'equips com l'emissora portàtil o de l'equip de detecció d'inflamables.

Així que si un parc petit de vegades pot ser desesperant, però que l'esperança d'anar algun dia a un parc "millor" et fa estar atent a qualsevol novetat, exercici i també cursos per no caure en la mediocritat i trobar-te que en canviar de parc has de recuperar el temps perdut, imagineu-vos un parc gran, quan et fan recordar maniobres caduques que no t'has trobat (ni et trobaràs), o repetint exercicis que ja tenim més que dominats. Per sort sempre hi ha alguna solució enginyosa que cap dels companys ni un mateix s'havia topat fins ara. Aquest és un dia especial. Aquest dia et pots passar el matí a la cotxera, provant, intentant, repetint fins que trobes perquè funciona o simplement comparant-ho amb com ho feies fins ara, i així saber si realment és tant bona com sembla.

En un parc petit tens tot de gent posant fort el cos, per tal de mantenir el to físic i alhora fer passar unes hores. En un parc gran, també acabes al gimnàs. les tardes es poden fer llargues, sobretot a l'hivern, on és fosc a partir de les 6 i després dels primers freds i un cop començada l'època de boira... que fas? Quan a la cotxera ja no t'hi pots estar, o vas a llegir (llibres, revistes o qualsevol cosa a l'ordinador) o et passes la tarda al gimnàs aixecant ferralla o pedalant sense moure's de lloc. Avorrit? si, segur. Esperant que peti un bon sidral, és que els bombers som així, que hi farem.

Prevenció pedagògica: Visites escolars

Sempre hi ha un detonant per la qual em venen al cap un grapat de preguntes que sovint no tenen resposta i acaben en aquest forat, que alguns llegiu amb interès.

L'última guàrdia ens va visitar una escola. Això ja d'entrada provoca un cert recel. Primer perquè quan entres a bombers ningú et pregunta si t'agraden els nens i menys si estàs disposat a posar-te davant un grapat d'ells a explicar-los què és bombers, ensenyar-los quatre nocions de prevenció a la llar i finalment explicar-los el material que tenim als camions i perquè serveix.

Després d'un grapat d'anys a la casa, ningú, absolutament ningú m'ha explicat com he de tractar amb els nens, ni com parlar-los ni com explicar-los segons quines coses... amb el temps i sobre la marxa vas veient quines coses funcionen i quines no. Però això no hauria de ser així.

En realitat tenim una Escola de Bombers, amb gent que sap perfectament com enfocar aquestes explicacions. Però a mi ningú m'ha vingut a preguntar ni a valorar-me o senzillament a donar quatre instruccions del com ho he de fer.

Tenim una base didàctica feta (l'àrea de prevenció ha realitzat molt bona feina els últims anys). De tota manera fins fa 4 dies al parc no podíem veure res del Youtube i per tant no s'obrien els vídeos de Can Bombers. Algú devia considerar que eren perillosos per nosaltres. En tot cas el vídeo que els passem encara és de Bombers de Barcelona, on hi ha el 080 enlloc del 112. I clar, cada vegada que surt aquest número et toca fer el recordatori.

Però be, diguem que després d'alguns anys amb aquesta història, diguem que li perds la por escènica, i més o menys et marques un discurs que coordinat amb algun company que té prou motivació doncs sembla que te'n vas sortint de manera més o menys digna, sobretot i en acabar les mestres et diuen que ha estat molt instructiu i que creuen que ha estat una gran visita i més si la comparen amb la d'algun any anterior.

Però de vegades t'arriba alguna escola pública, de les que hi poden haver en qualsevol barri de classe mitja/baixa i acabes per una banda no entenent el sistema educatiu i per l'altra preocupat per la manera d'explicar alguns dels conceptes que intentem treballar en alumnes amb poca motivació, dèficit d'atenció i un grapat de problemes que fan que acabis el matí amb una sensació de no haver aconseguit el teu objectiu.

Per una banda caldria fer una mena de curs d'habilitació dels mateixos bombers ens recursos pedagògics per tal de facilitar-nos aquesta labor educativa/preventiva en col·lectius tant vulnerables com son els infants i complementar-ho amb formació específica per tots aquells col·lectius que presenten dificultats. De fet abans de l'estiu va venir un grup de gent procedent d'un centre de persones discapacitades intel·lectuals. Aquella va ser una jornada difícil.

A més de poder completar un pla de visites de les escoles als parcs, per edats, per temàtiques (estiu, hivern, revetlles...) i també d'un de xerrades a les escoles (que sembla molt bonic però que no existeix) ens fa falta tota l'habilitació per a fer aquesta activitat, que per alguns es fa feixuga, altres s'hi senten còmodes però que en realitat anem, pedagògicament parlant, amb una mà davant i una darrera.

Un Àrea de prevenció pedagògica no només hauria de treballar els continguts sinó també la forma d'arribar al col·lectiu al qual s'adreça, més quan a dia d'avui hi ha un grapat de problemes i nens amb carències importants.

tinc son

Començo amb un article publicat al bloc del New York Times...

http://well.blogs.nytimes.com/2015/09/02/short-sleepers-may-catch-more-colds/

“This study reinforces the notion that sleep is just as important to your health as diet and exercise,” said Dr. Nathaniel F. Watson, president of the American Academy of Sleep Medicine. “People need to view sleep as a tool to achieve a healthy life, rather than as something that interferes with all their other activities.”

Ja fa un any i mig que tots els parcs de bombers tenim un horari unificat. Tots entrem a les 7 del matí. Els bombers de la Gene patim aquesta barreja entre disciplina russa, centralisme i unionisme... 

Algú s'ha parat a pensar en els pros i els contres? De debò?, no m'ho crec. A Lleida la gent entrava a les 8 del matí, amb cara d'alegria, ens canviàvem, preparàvem la roba i als dos minuts tots sabíem quin camió teníem assignat. I apa, a revisar màquines i material. Després ja arribava el cafè, i la xerradeta. Però el primer era el primer.

Gairebé dos anys després l'entrada a les 7 és molt trista. Tots tenim cara de son. Jo per arribar a les 7 al parc necessito llevar-me a les 6. I després de dormir menys de 5 hores agafo el cotxe i cap a Lleida. Entro i com un zombi miro als companys fent cua religiosa a la màquina de cafè, que encara ni s'ha despertat. Pausadament preparem el nostre equipament bomberil i ens seiem a control de parc, esperant que ens assignin vehicle, l'entrada de personal (telèfon) i mitja hora després ens tornem a llevar per anar a escoltar el brifing matinal (l'únic bo que tenim ara). Alguns aprofiten per fer el  segon cafè del dia (no son encara ni les 8). Cares llargues, ulls mig tancats i algú que rep les bromes (el que més adormit està).

La revisió de vehicles i material es fa una bona estona després. Ah, un apunt pels "motivats" a les set no es poden engegar les màquines, o l'endemà tindríem als veïns amb el garrot a la porta del parc. Esmorzem més tard que abans i tot va més retardat que quan entràvem a les 8. El pitjor no és això, el pitjor és que després de dinar no queda ningú en posició vertical i l'última guàrdia, que varem tenir feina després de dinar, a les 11 de la nit ja no trobaves ningú al menjador mirant la tele.

A l'estiu, els relleus fora de regió s'han fet com sempre a la mateixa hora (crec que ho fèiem a les 7, que a les 6 es criminal) i si no t'entretens i vas per feina arribes molt abans que gent que en teoria sortia a les 6. De tota manera qui va a l'estiu a dormir a les 10 de la nit, perquè l'endemà té guàrdia, relleu forestal o qualsevol altra mandanga? Impossible, com voleu que vagi a dormir si a casa encara no hem sopat? Les alteracions de l'horari sobre el ritme habitual son en realitat força dolentes. Poca capacitat de descans, mala recuperació, insomnis, roncs (sabeu la gent com ronca per aquí?), alteracions vàries, i un cúmul de conseqüències. I ara a més d'entrar a les 7 del matí, suma-li els serveis que tenim durant la nit següent. No és d'estranyar que hi hagi gent que per la nit te la trobis passejant pel passadís, atracant la nevera, mirant els camions o fumant a la porta...

Quanta gent s'aixeca a les 6 del matí cada dia? només els que van a fàbrica, i pleguen a les 3. Els pagesos, si no és en plena campanya tampoc. Però sembla com si els bombers haguéssim d'estar a lloc abans que tothom es posi en marxa... I?, que no hi érem abans quan entràvem una hora més tard? Perquè les guàrdies son de 24h igual. Però com que la gent de les barcelones a les 7 ja van amb el cotxe a fer cues, doncs, apa, els bombers que ja estiguin a lloc una estona abans.

I ara penso... tots aquests sonats que volen imposar l'horari europeu? Si tot comença una hora abans, els bombers també haurem d'avançar l'hora, no? posats a fer, millor entrar a les 3 del matí, així podrem dormir una estona una mica llarga abans de la revisió...