l'espontaneo de la manguera

Coneixeu l'espontaneo de la manguera? Segur que si. Segur que algun cop heu anat a apagar algun incendi urbà o de vegetació i us heu trobat amb el motivat o amb l' il·luminat que us ha agafat el material o us ha estirat de la mànega per a fer més rapida la vostra feina.

I és que l'espontaneo de la manguera és un clàssic al món dels bombers. Podeu veure videos dels 90, en els típics incendis d'aquella època en que a més de tenir un grapat de bombers fent el que podien (sempre venuts davant les flames i al pitjor lloc) davant un brot de foc, intentant tirar aigua, muntant alguna línia per a protegir-se ells com a molt i tot plegat omplir-se d'espontanis xancleteros estirant mangueres amunt i avall sense cap sentit. Després, quan calia sortir corrents ells també ho feien, però ja mai els tornaves a veure. Recordo un parell de cops bastant bèsties, un ens van treure totes les mànegues del camió, les van "tirar" i van quedar totes desordenades i fetes un gran nus i embolic de material inservible al terra. Després de passar-nos el foc per sobre, érem sols a tornar a "vestir" el camió, plegant i reordenant el material que aquells espontaneos  havien inutilitzat en el pitjor moment.

Avui això també passa. Recentment em vaig trobar l'espontaneo  que per tal d'esperonar als bombers ens va agafar la manguera i la va portar cap a peu d'escala de l'edifici on en teoria hi havia un petit foc de cuina. I a més ens va dir que correguéssim, que què féiem tant lents. Evidentment ni el foc era tant, ni calia tirar mànega, i sobretot, però sobretot, abans de posar-me a la gola del llop, vull saber amb quin equip compto al meu costat (binomi d'atac), si tinc algú que en podrà treure (l'equip de rescat), si el comandament ja sap què cal fer, com fer-ho i té les dades del què hi ha i del què cal fer. I això no es fa en els 20 segons que triguem en baixar del camió i agafar la llança. Sinó que cal un reconeixement de les coses que passen, valorar-les, avaluar les possibilitats, saber amb quins recursos comptes i finalment organitzar l'equip i donar-los uns instants per tal de que entenguin què cal fer i començar a fer-ho. Això es fa amb celeritat, potser no la que hom voldria quan veu als bombers baixar del camió, però és el temps mínim necessari per tal de treballar amb seguretat i amb eficiència. Perquè per moltes mangueres que tiri, si després no em serveixen de res, perquè m'he equivocat de porta, de pis o hi ha qualsevol problema qui ho haurà fet malament som els bombers.

També recordo una anècdota, de fa uns quants anys, en que un altra torn, en un incendi on hi havia molt fum, van rebentar una porta, i passar per dins una menjador ple de gent. L'incendi no era en aquell pis, era en un altra. I errors com aquest son greus.

Recentment he vist alguns vídeos on tornem a veure l'espontaneo de la manguera. Aquell que veient als bombers estira mànega, també l'agafa, posant-se al pas de la resta de bombers que necessiten passar, portar material o simplement mantenir uns espais i distàncies de seguretat per a que no hi hagi problemes afegits. Cada cop ho tinc més clar, no només hem de posar cinta de "bombers" als carrers per tal que la gent no se'ns posi al costat del portal on se suposa que hi ha el foc, sinó que aviat haurem de començar a encintar els camps i totes les zones on tenim camions de bombers. L'espai que hi ha entre el camió de bombers i l'accés al servei ha de ser un espai lliure de gent, perquè el conductor, que és qui controla l'aigua i altres coses, necessita tenir contacte directe tant amb el comandament com amb l'accés del lloc d'intervenció. I per la gent que em llegeix i que no és bomber. l'AGO, àrea general d'operacions, el que fa és crear una zona segura, que vol dir lliure de persones per a poder treballar, i també per a evitar els riscos associats al risc que hi ha. Explosions, detonacions, fuites de gas, o qualsevol altra perill que es pugui produir com a conseqüència del problema que estem intentant solucionar.

Sovint, l'espontaneo de la manguera fa més nosa que servei. Sovint tots aquells que s'acosten per saber "bombero que ha pasao", que si la tieta que viu en aquella mateixa escala està bé, fan més nosa que servei i alteren de manera negativa la seguretat de tots nosaltres. Primer perquè es posen en una zona de risc, i després perquè hem de deixar de controlar als companys i el servei per protegir-los a ells.

I ara ja sabeu que no heu de fer mai d'espontaneo de la manguera, ni preguntar-nos "bombero que ha pasao" o intentar  fer el tafaner al costat de la porta de l'escala. Així que estalvieu-vos l'heroïcitat, que a la platja s'està millor.

Sense prioritats ni dignitat

Com es nota que hi ha dues realitats. Una la que es viu des de Cerdanyola i Barcelona, en la que els idealismes i les planificacions ho intenten arreglar tot. L'altra és la trista realitat que tenim passada la Panadella. I és que de la realitat idealista a la realitat sobre el terreny no sempre hi ha només una trucada de telèfon, una visita o simplement un grapat de quilòmetres de distància. De vegades el que hi ha són dues realitats diferents a mode de realitats paral·leles, que fan que de tot allò que passa i s'hauria de fer extens a la resta doncs no arribi ni tant sols es vegi de la mateixa manera.

Evidentment a la RELL tenim una problema molt gran que és la manca de comunicació terrestre entre els diferents parcs, però que també s'estén que un cop passada la Panadella entris en un abisme totalment absent de tot allò que la resta de regions fan i procuren tenir.

Jo, que sóc una persona viatjada bomberilment, conec realitats antagòniques a la que tinc a la meva regió. Sovint he trobat facilitats, companyerisme i també gent que s'interessa per tot allò que els pots aportar i que alhora són recíprocs en informació i comunicació.

 

Sense anar més lluny, estic segur que a la majoria de regions ens han caigut com aigua del cel la desena de vehicles que ha arribat aquesta setmana. Els Toyota Land Cruiser són vehicles fantàstics per la feina que els hi hem de donar. Punt. Però quan estàs en una regió i més concretament en un parc on les mascaretes són un bé escàs, el que t'arribin vehicles 4x4 és de poc interés. I no només això, que hi ha qui pensa que amb el que costa un vehicle d'aquests tindriem mascaretes per a tots els bombers de la RELL per a cada guàrdia de l'any, i en tindriem fins que ens jubiléssim. I tenen raó.

Demagògia a banda. No penso vendre el 4x4, que necessitem, per les mascaretes, però si que cal exigir, demanar i fins i tot buscar els  responsables de que hores d'ara (del 14 de març al 20 de juliol hi van 128 dies -4 mesos-) encara no tinguem 1 mascareta diaria pels encara no 50 bombers de guàrdia que hi ha a la RELL. I si, insistèixo, això té CULPABLES i han de depurar la seva RESPONSABILITAT.

Cal però, ajustar en tot allò que fa referència als mitjans que tenim. No podem tornar a quedar-nos sense vehicles lleugers. No pot ser que els vehicles tornin a ser gairebé de propietat exclusiva dels parcs. No pot ser que els vehicles dels parcs estiguin exclusivament" a disposició del personal de guàrdia per si hi ha alguna sortida. Molt més importants són els camions, l'aigua i les escales, que un grapat de 4x4 que fan poc més que portar a passejar al responsable de torn, Perquè sovint cal portar materials a altres parcs, anar a formacions, donar suport o fer visites tant de prevenció com operatives, i des dels parcs sembla com si els prenguessis un bé preciós. I no, no hi hauria d'haver ni dificultats ni inconvenients en agafar un vehicle del servei per anar a una visita a Tarragona, un servei de suport a Manresa o una reunió X a Girona.

Els summum però. és quan cal anar a fora de Catalunya, això d'agafar AVEs, taxis, o altres mitjans sembla com a tabú, i es prefereix fer un viatge de 6h en cotxe, per una única persona amb un vehicle (dels que fins ara han estat escassos) a treure un trist bitllet de tren i pagar un taxi. El temps per als bombers no deu existir, i prefereixen que et llevis a les 4 del matí i condueixis un grapat d'hores a et viatgis com una persona. Potser caldrà revisar alguns protocols des de l'àrea de Riscos Laborals, però clar, deuen estar massa enfeinats fent "formació" COVID, que 4 mesos després també arriba tard.

 

1) Com ens l'hem de posar
2) Com ens la posem tot sovint
3) Com volen que ens la posem

I és que aquesta setmana ens ha arribat un correu (pel compte corporatiu, que gairebé cap bomber utilitza) per a fer-nos fer un curs de 1h (quan els videos ja duren bastant més), i ensenyar-nos com ens hem de protegir de la COVID, ara que la meitat de parcs han estat "empestats", confinats o tingut algun ensurt. De tota manera, no cal trencar-se les vestidures, l'examen es pot fer sense haver vist un sol minut dels videos. La lògica, els PAGIs i els 4 mesos que portem esquivant com podem els atacs del virus han servit per a demostar que un cop més alguns estaments de la nostra organització segueixen sense funcionar.

Si, no funciona tot allò que passada la Panadella en direcció oest hi ha. Per cert, un altra estiu perdent les hores, el temps i els mitjans cap a un furgó de Punt de Trànsit (ara UCM) que no sortirà a cap servei. Tampoc volarà l'helicopter de Comandament, l'any passat no va volar ni la tercera part d'hores contractades, i aquest encara en volarà menys. Tampoc funciona la reposició de mascaretes, de material ni de moltes coses que tenim precàries (cada cop hi ha menys ampolles i emissores). Per cert, a la RELL seguim amb un parc que s'aguanta amb puntals (que encara que sigui de bombers voluntaris) es mereixen tots els esforços possibles en tenir un parc nou, i que ja fa masses anys que dura la broma. Ho sento, però se m'està acabant la paciència en moltes coses.

Caos coronaviric a la RELL

El desconfinament i "desmadre" generalitzat ja està implantat a "tutti pleni" als carrers de les nostres viles i ciutats. En la mateixa direcció hi ha l'alleugeriment progressiu de les mesures de distanciament, cautela i protecció dels parcs, del personal i del servei que ofereix Bombers a la ciutadania. A dia d'avui hi ha rebrots a algunes comarques, principalment a la del Segrià, però no és l'única. A la Segarra hi ha brot i també parcs de bombers professionals i voluntaris. Els bombers voluntaris d'aquestes comarques (Segrià, Segarra, Urgell) que treballen en un entorn depenent del sector primari, estan exposats una mica més a un possible contagi. Els professionals d'aquestes comarques, a l'igual que els voluntaris tenim el contacte social i familiar d'aquest entorn. Els del Segrià a més, tenim restricció de moviments, però quan arribem als parcs tot això canvia.

Quan arribem als parcs, si no tenim cap cas confirmat (o pressumpte), seguim sense les coi de PCR, proves serològiques ni cap altra mena de prova, però patim el confinament del company i la novetat respecte a alguna versió anterior del Pla de confinament, de que ningú de fora el parc ens vindrà a cobrir les mancances de personal i alhora que els bombers voluntaris no podran fer guàrdia presencial. I què? Això no serveix de res.

Seguim sense del ditxoses proves, seguim SENSE mascaretes a la RELL. Sembla que de la Panadella cap a l'oest no existim. Ningú ens fa cas. Però el pre-confinament fa que per anar a Mollerussa, que està a escassos 10' calgui fer una cua de 50' per passar el control de Mossos. Tenim la ciutat confinada i rodejada de policia. Hi ha controls a l'entrada de l'autopista, a la sortida direcció Osca, a la de Vielha, a la de Barcelona i a la de Tarragona. I un grapat de sortides més tancades.

Aquest cap de setmana han posat una nova carpa, i ja van dues unitats addicionals. Una a l'Hospital Arnau i una altra al CUAP del centre de la ciutat. Però a Bombers seguim sense cap mesura adicional de control, de vigilància ni de "suport" per part de la Casa. Avui m'esteu fallant molt. Feia setmanes que escrivia parlant de les coses ben fetes pels nostres gestors bomberils, però avui crec molt sincerament que des de fa 10 dies ens estem quedant enrere, que anem tard i fins que no es tanqui un parell de dies el parc de Lleida (o algun altra de la demarcació) això no canviarà.

Insisteixo, no tenim mascaretes. Alguna n'hi ha, una cada 15 dies, que vol dir cada 4-5 guàrdies. Cada més de 70h d'utilització. Una guàrdia de 24h, estem unes 16 en "familia", fent activitats en un parc amb més de 18 persones per dia, per tant el distanciament social impossible ens obliga a anar sempre amb la mascareta posada. I per molt que les demanem no ens les podem inventar. Les mascaretes no hi son més enllà de la Panadella. Però tampoc passa res perquè els del Segrià puguem anar a l'ISPC de Mollet, a Mollerussa o a qualsevol altra lloc, quan l'interès és el de la casa. Ara, pel nostre interès no ens podem moure del Segrià, els Mossos ens aturen.

I el problema no són les mascaretes. El problema és que aquí tenim carpes del SEM per tot arreu, tenim mossos per tot arreu, tenim restriccions per tot arreu. Però tenim comunicats PENOSOS que diuen que els parcs de bombers no som llocs amb caràcter públic i que per tant l'obligatorietat de les mascaretes no la tenim a l'interior dels parcs. Però resulta que els Bombers si que tenim un INTERÈS PÚBLIC! i quan els interessa serveix per no deixar-nos fer vaga, per no concedir-nos festes, per mobilitzar-nos per causa de força major, també ens van arribar a baixar el sou i ens van treure una paga extra (que encara han de retornar), però que per força major no són capaços de PROTEGIR-NOS quan fa falta.

No anem bé. Senyors gestors del Cos de Bombers, NO ANEU BÉ. Aneu malament i les vostres reaccions, avui, van tard. Passeu la Panadella i viureu una altra realitat.

PD: Amb el nou confinament TOTAL de dilluns a les 00h, haurien de canviar algunes coses. Tard i malament, segur. Fa molts dies que ho sabem tots, menys qui ha de fer el que li toca.

L'amenaça incandescent a Barcelona

California Fires as Seen From the Space Station (agost 2018)

Després d'algunes setmanes sense veure la tele, finalment vaig obrir-la per a veure un reportatge sobre incendis, d'aquests típics que es fan als estius per conscienciar o per commemorar dates especials. I coincidint amb els 40 anys de Bombers (veure post) i en l'inici de la campanya forestal (bueno, per tancar un juny sense pena ni gloria) els del Sense Ficció es van marcar un molt bon reportatge amb la col·laboració de gent molt sàvia. L'amenaça incandescent.

Sempre és bo escoltar gent que en sap, i molt. Però molt!. És bo escoltar i és bo sentir a gent que en sap tant. I sovint això es fa difícil. Sovint els reportatges estan fets com a històries entenedores per al gran públic perdent part de la raó, de la ciència o simplement aprofitant els tòpics i eines de marxandatge per a que siguin més entenedors o puguin arribar a un públic més gran. Res de tot això passa en aquest reportatge.

Evidentment cal vendre que els incendis són complexes. Que apagar foc no és cosa de picar amb branques com feien els nostres avis (o jo mateix algun cop anant d'excursió). Estem parlant de coses molt serioses, que en pocs anys ha passat de ser una part d'una assignatura d'una carrera, unes hores al curs bàsic de Bombers (en que bàsicament t'ensenyaven a fer instal·lació d'aigua) a tot un món de ciència i coneixement que implica catedràtics, gent amb moltíssimes hores de camp i també canvis en la forma d'ensenyar i d'aprendre. Avui el temari de Foc Forestal podria ser perfectament el contingut d'un parell de cursos sencers d'una carrera que inclouria meteorologia, física, silvicultura, ramaderia, hidràulica, maquinària, gestió de grups, de projectes, gestió d'incendis, simuladors, geografia... i les que em deixo.

Veiem per primera vegada reunions, fires, simposis i grups de treball internacionals per a parlar i debatre sobre els canvis en el comportament dels incendis. Molts dels meus companys a Lleida ja van viure incendis del 94, 98, 2003 i també 2009. Però cap d'aquests es comportava com ho fan alguns dels incendis que en aquest moment som capaços d'apagar. I tot i això n'hi ha que no en som capaços ni en podrem ser mai. I aquí rau el problema.

Evidentment es fa incidència en un punt geogràfic que la població n'és especialment sensible. Tinc familiars i amics a Barcelona que estan preocupats per Collserola, i aquí és on els creadors del reportatge se n'aprofiten amb plena consciència, per tal de fer una conscienciació i que desperti realment un canvi en com pensa la societat de com i per a què han de ser els nostres boscos.

En el detall podem observar com el consum als arbres no és gaire gran. Per tant l'incendi va passar molt i molt ràpid.

Collserola pot cremar. Si. Ho farà? Gairebé segur. Quan i com? això dependrà de nosaltres. Un incendi a Collserola en dies en que hi bufa ponent (aire sec) és tota una loteria. Posats a fer-ho gran i que la gent realment obri els ulls, només cal introduir els incendis de 6a generació. Amb la caiguda del núvol i tota la massa incandescent que ha arrossegat prèviament cap amunt. I aquí és on jo obro els ulls. El núvol cau sobre Barcelona (com pot caure cap al Vallès o cap al Baix Llobregat) i aquí és on, segons el reportatge, comencen a cremar els tendals i terrasses de la ciutat. I no només això. Als que ens han explicat algunes coses de la caiguda del núvol, és com un front de foc que avança horitzontalment, a ran de terra. Us imagineu aquest incendi baixant per Passeig de Gràcia i seguint Les Rambles fins arribar al mar? Aquesta és la imatge que em va venir al cap. Perquè el que cremen ja no són els arbres o la vegetació, sinó tot aquell aire ple de massa incandescent que és emesa i arrossegada carrer avall fins perdre la força.

Aquest és el punt que m'ha fet pensar. Només m'havia imaginat el núvol caient sobre bosc o sobre camp. També sobre una de les moltes urbanitzacions que hi ha envoltades de bosc i vegetació sense cap mena de cura (ni que la tinguessin). Però no només hem de pensar "minimitzant" o de forma standard, sinó que cal pensar amb escenaris que també son possibles i alhora molt més complexes, com poden ser que el bosc que sustenta aquest gran pirocúmul s'acabi tot just on comença la gran ciutat. Un incendi que ve de l'oest, que avança pel parc en direcció est, molts havíem imaginat que aquí acabava. En tot cas, l'ambient de foc propi dels incendis potents amb verticalitat i convecció tenen ja per davant la progressió del fum calent, ple de focus secundaris. Però quan la verticalitat l'ha fer travessar la Troposfera per arribar a l'Estratosfera empès per la massa d'aire calent del propi incendi, i ens quedem sense incendi... perquè s'acaba el bosc, perquè entra humitat i l'incendi perd potència (per mil i una raons), és en aquest moment que una part d'aquest incendi/núvol cau. I arrossega tot allò que troba al seu davant. I si per davant hi ha Barcelona, Girona o qualsevol gran ciutat rodejada d'un bosc potent, ple, espès i ple d'energia acumulada, que ha estat causa d'aquest gran pirocúmul, la conseqüència pot ser terrible.

Tot i aquesta gran catàstrofe, no deixa de ser una possibilitat, com la que una Central nuclear sigui empassada per un tsunami (veure Fukushima 2011), que exploti una central nuclear (Txernòbil 1986), o que tinguem un incendi que gairebé afecta la refrigeració del reactor (Vandellòs I, 1989), una explosió brutal d'una planta del polígon de Tarragona (IQOXE) o un apocalipsi zombi (SARS-CoV2). Cap d'elles havia de passar ni estava al cap de ningú, però aquí ho tenim.

No tot allò que se'ns passa pel cap passarà mai, però va bé estar-hi preparats. Mai se sap. La resposta a les emergències comença tenint els mitjans suficients per allò que ens pot venir, i també per anar controlant i acotant tots aquells factors que poden desencadenar l'incident. Per tant, agafem-nos-ho com un repte. Hem d'estar preparats pel rebrot (aix, que jo estic altra cop confinat al Segrià), hem d'estar preparats per si mai passa alguna cosa a la CN d'Ascó, al polígon de Tarragona, un xoc de trens al túnel urbà de Lleida, a l'AVE o l'enèssima topada de vehicles al bell mig de la boira de l'autopista. I si, també per un GRAN incendi que cremi el cel de Barcelona i tots els seus arbres, jardins i mobiliari urbà. Sovint ens costa trobar gent disposada a escoltar i a invertir en prevenció. Preparem-nos que hi sortirem guanyant.