El canvi generacional ja ha començat

No és cap secret que des de fa una mica més d'un any, en aquesta casa, hi ha coses que sembla que van a millor. Algunes. Però no estem per a tirar coets. És cert que han entrat gairebé 650 bombers "nous" als parcs. I això es nota i molt. L'edat dels torns s'ha rebaixat amb escreix mentre que les ganes de fer coses han augmentat exponencialment. Això també va acompanyat d'un disminució, a priori, de l'experiència i bagatge del personal. Però en parcs grans on es treballa i molt, aquesta experiència l'han agafat de forma molt ràpida.

Tenir gent jove al torn, per poca experiència que tinguin, és molt bo. Tenen facilitat per aprendre i sobretot per a fer que els torns prenguin dinàmiques noves de treball. Tant senzill com canviar la manera com es tria el dinar, qui cuina o com es fa la gestió dels rols de convivència. Tant senzill com això. Però quan als torns s'acumulen elefants (als quals m'hi puc incloure) els costums per bons que siguin sempre són vells. Qualsevol canvi ha de ser benvingut i com a mínim tingut en consideració.

Recordo perfectament quan, 2-3 anys enrere, muntar una pràctica era tota una odissea. Tot es feia coll amunt. La gent no tenia ganes de fer recordatoris de maniobres ni tampoc alguna que altra pràctica pràctica per novadora que fos. Ara tot això ha canviat. Tots restem asseguts com bones persones i estudiants aplicats a l'aula mentre qualsevol company ens explica la seva experiència o una nova instrucció que ha aparegut per la intranet. Si és que fins i tot aquest últim cap de setmana dos "toros" del torn han anat a la cursa de Bombers de Barcelona a córrer amb l'equip d'intervenció posat. Segur que la propera guàrdia ens expliquen tota la seva aventura.

De fet, a Lleida aquesta dinàmica està als quatre torns. I quan ens arriben bomber d'altres parcs per a cobrir alguna manca de personal, al·lucinen amb el grau de motivació de tots els torns. Als concursos de trasllat ja no s'hi apunta segons qui. Des de fa algun temps qui ve a Lleida és perquè té ganes de bona marxa, quan abans era simplement anar més a prop de casa. Actualment hi ha parcs del nostre entorn més difícils que Lleida. Son més tranquils, per la nit sovint poden descansar, les guàrdies de dia son menys estressants i així tot de petites coses que provoquen que qui vol realment fer de bomber acabi, tard o d'hora, buscant venir a Lleida, la resta? Ja estan bé al seu balneari.

Però com us deia al principi. No tot funciona. Sobretot les coses que no depenen de nosaltres mateixos. Ah, la culpa segons els de dalt sempre és nostra. Però jo des del parc, a qui veig que no funcionen són ells. No els de baix.

Curiosament, des de que hi ha també promocions a sots-inspector l'edat i l'esperit dels nous tècnics també ha millorat. Deixant palesa la manca d'efectivitat de la "vella guàrdia". Els últims anys anys han aparegut diferents problemàtiques. Els manteniments amb la manca de control i seguiment de la facturació per les feines de reparació, els problemes amb les ampolles d'aire, que a més d'aire començaven a portar aigua (no som peixos nosaltres), la dificultat de complir protocols com el de recerques i d'altres serveis tipus. Això si, s'hi envia al camió de bombers amb la dotació mínima i ja farem... deixant el "marron" als qui estan al servei.

Si tenim bona gent amb l'excarceració, amb els incendis de llosat, en incendis d'interior o el GROS ha permès un salt endavant en gestió de recursos a grans serveis, ha estat perquè hi ha un gran equip humà al darrere. Si els parcs haguéssim d'esperar que la casa ens posés cotxes per a poder fer pràctiques de tall seguiríem amb les 4 eines bàsiques que teníem fa 15 anys. Ara no només s'han demanat lones i estris específics, sinó que tothom sap com utilitzar-los. I en sabem perquè a mig matí sortim al pati a trencar els cotxes que un company ha aconseguit. Si l'hagués gestionat un tècnic, encara estaríem al sofà esperant que els vehicles caiguessin del cel.

Per sort, els nous tècnics i els nous ECO son gent amb tant neguit de treball com els joves dels parcs. I així també ho veu la casa. Son els que han rebut l'encàrrec (els "vells" son elefants majoritàriament aposentats) de la nova gestió dels Equips d'Aire i els centres d'emplenat. S'han incorporat Drons. La incorporació i actualització dels Riscos Tecnològics dins una guàrdia de suport. Els Mitjans Aeris, que anys enrere també havien estat tant polèmics com els manteniments, ara son un exemple de gestió. Els GRAE han estat més visibles que mai, són exemple de la dificultat i problemes que hi ha a qualsevol activitat a l'aire lliure. Els MAER i GRAE donen suport a la resta de serveis importants o de risc dels propis bombers. Ha estat posar tècnics nous i joves a tasques de responsabilitat que les grans àrees han començat a funcionar. Perquè no funcionaven.

Per això, ara que estem davant les noves licitacions de camions, esperem que aquestes noves maneres de fer, demostrin que tenir nous camions també és sinònim de millors vehicles de bombers. Els Scania son bones màquines, però no son bons camions de bombers. Els nous BUL, BUP i AEA han de ser tot allò que no han estat els 92 BRP. Han de tenir el volum per a tot allò que han de portar. Vehicles intel·ligents (perquè han estat dissenyats de forma intel·ligent) i no només una caixa plena de coses a mode de Tetris (la millor definició dels 92 Scania). Han de tenir armaris pensats per a tenir les eines grans i les pesades a la part de baix, les petites a dalt i un sostre on si hi puges (si cal pujar-hi) que sigui segur.

El futur és dels joves i el present ja ho comença a ser-ho. I cal deixar-los espai per créixer. Els vells han estat desemmascarats, no saben per vells i son tant dolents com el diable.

On tenim la Prevenció i les campanyes institucionals?

És curiós com de vegades hi ha conceptes nous i ocurrents que quallen. Anar a buscar boletaires sembla un bon eslògan. Ara només falta que Protecció Civil, el Departament d'Interior i també, perquè no, Bombers, engeguin una BONA campanya de conscienciació, dirigida a tota aquella gent que va a la muntanya: Des de boletaires, runners, caminadors i també als que hi van per passejar i descansar. Tots han (i hem) de prendre una sèrie de mesures i millorar coneixements important per a no perdre's, i en cas que passi, poder facilitar les tasques de recerca. Però ja sabem tots que només interessen campanyes com la de "si veus fum truca al 112" o una més recent "si veus foc al bosc truca al 112".

Aquestes campanyes, que per una banda poden semblar súper fàcils i clares, al final, a nivell dels bombers que fem guàrdies al parcs ens són totalment contradictòries. I us posaré alguns exemples. Quants cops heu conduit per la carretera i veieu fum? Cada dia. La gairebé totalitat d'aquest prové de xemeneies industrials, altres d'habitatges i de masos, altres son núvols de vapor d'aigua. I gairebé cap prové de cremes o incendis a zones boscoses. I per tant una campanya on "castiga" el fum només fa que provocar a tots aquells bon samaritans que s'ho creuen i, sense cap anàlisis de l'origen del fum, avisen amb tota la bona fe (i desconeixement) que hi ha fum a la zona per on estan passant amb el cotxe. Evidentment desconeixen si hi ha una fàbrica, una casa o és un grup d'amics fent una calçotada. anècdotes d'aquestes us en puc explicar 1000.

Després hi ha l'avís d'incendis i de foc. L'eslògan parla de foc al bosc. Jo que estic en un parc urbà, molt urbà, m'he trobat en època de bon temps, ara a la tardor i també a la primavera, que la gent fa barbacoes a la terrassa de casa. Qui hagi tingut mai una barbacoa sabrà que a l'inici fas molta flama per a poc a poc crear brasa o que el carbó vagi agafant temperatura. Doncs s'haurà d'acabar promovent l'edició d'un comunicat (o avís al grup de whats de l'escala, del carrer o del barri) que tal dia a tal hora engegaràs l'esmentada barbacoa. Més que res perquè tot sovint els bombers ens presentem, sense invitació prèvia, perquè algun veí, ressentit per no haver estat convidat, ha trucat al 112 que veu flames al balcó d'un veí o l'habitatge de l'altra costat del carrer. No us dic res si l'enceneu cara al vespre, perquè poden avisar de 3 ó 4 carrers més enllà. I passa. I tant que passa.

I no només hi ha les barbacoes, també hi ha un tema cultural que cada vegada és menor, en que algunes comunitats cuinen xais o tenen altres costums ancestrals. Brasers al mig d'un menjador, sobre un llit d'arena i tot el pis ple de fum i evidentment finestres i veïnat. Per sort és un dia o dos a l'any i les mateixes comunitats ja busquen maneres de fer-ho al camp o en llocs més adients. Aquí la campanya se l'han fet ells mateixos.

També anem a apagar espelmes... per la nit una espelma en un menjador pot ser advertit pel nostre veí bon samarità com un perill, i recordant la campanya, "si veus foc truca al 112" ens la lia en un moment. Per sort la gent del Camp de Tarragona ja estan acostumats als seus amics de Repsol, que els recorda dia rere dia que "una mica" de flama en una xemeneia no és res. Bé si, alguna cosa passa dins els processos del complex Petroquímic, però més enllà de la contaminació per gasos i la Capa d'Ozó no passa.

Així que Bombers, policia i ambulàncies ens fem un fart de consumir benzina (ara que va barata) anant a desenes de serveis de fum de xemeneies, incendis de barbacoes o cremes de fullaraca en època de preparació de caps de conreu.

La qüestió de les campanyes institucionals sobre el foc són terribles. Provoquen tota mena de conseqüències. Aquests dies estan tancant accessos al Montseny, posen autobusos per a regular l'accés a la muntanya, però alhora es promouen curses i ultra recorreguts, que fomenten el turisme i coneixement de moltes poblacions, que d'altra manera poc atractiu turístic podrien tenir muntanyes i paisatge a centenars de quilòmetres i de corbes de la capital. Així que boletaires i senderistes els trobem escampats arreu. A les rutes habituals i també a les esportives. Amb lo bonic que és fer una ruta pel Passeig de Gràcia o el Born, allí com a molt pots "perdre" la cartera o quan et canses agafes el metro i et deixa prop de casa. Us proposo una ruta a La Boqueria a comprar bolets, segur que us estalvieu un grapat de diners en benzina, que va molt cara, i alhora reduïm les emissions de CO2. 

Després hi ha la gent gran, urbana, que són passejadors, caminadors o simplement tenen capacitat escapista i han de sortir si o si a caminar. Alguns agafen el camí cap al poble veí, altres el camí del riu, el camí de la font o el del cementiri. Quan costa activar el localitzador dels mòbils i poder-ne fer seguiment de les l'ordinador de casa un familiar? Són gent que no acostumen a allunyar-se massa de la ruta diària. Però el dia que el cap els hi juga una mala passada, dons aquell dia correm-hi tots. I ho fem, en això no us cal patir. però oi que hi ha solucions senzilles? Oi que tots utilitzem el localitzador amb el cotxe? Perquè no l'activem al mòbil d'aquell familiar que sabem que un dia o altra ens crearà un incident?

Campanyes institucionals se n'han de fer i moltes. Què fer quan hi ha un incendi a casa teva. Què fer quan al qui se li crema és al veí de sobre, el de sota o el del teu costat. Què fer quan atures un vehicle a l'autopista. Què fer quan vas a la muntanya. Què fer quan tens una familiar caminador (o escapista) d'edat avançada. Què fer quan veus fum al cap o al bosc (4 pistes per assegurar-se que realment és un incendi). Estem al segle XXI i en un incendi d'habitatge, no hauríem de trobar la porta oberta ni del que té l'incendi dins, ni del veí del costat, ni del de sobre, ni del de sota. A tots ells el hi correrà el fum i segurament també les flames. Tampoc hauríem de trobar ningú baixant les escales.

Així que ja sabeu, tenim tots feina paer endavant. Nosaltres com a bombers a estar preparats per tots aquests serveis, que ja fem, a les institucions a fer BONES campanyes de prevenció i a les comunitats de venïs a preocupar-se de que tot els inquilins coneguin què han de fer i què NO HAN DE FER en cas d'incendi a casa seva o a la d'un veí d'escala. Apa, tenim deures per tots aquesta setmana.

A la recerca del temps perdut

Començaré fent una puntualització al post de fa un parell de setmanes sobre els nous polos (polos si i polos no). Finalment m'ha caigut un quadradet d'un dels polos nous. Aquest només l'havia rentat un sol cop. A 30ºC. Sembla que la ciència aquestes últimes setmanes fallí més que un experiment amb Nitrogen a la UdG. L'última guàrdia tothom em deia que em quedava una rentada menys, fent un símil amb la peli Jumanji2 i les marques als avantbraços, que indicaven el nombre de vides. En aquest cas, les vides son les rentades que podrem fer als nous polos. De fet, ja hi ha polos on hi posa "Bomber_" o també "Bom_ers", a més dels quadradets que poden semblar simbologia binària (el meu és 1110 -binari-, que és el 14, doncs em deuen quedar 14 rentades...). També em diuen que hi ha qui ha posat el seu número de bomber als quadradets... Això portarà cua. Anem amb polos nous i ja cauen les lletres. Algú porta el control i el seguiment per a poder fer la reclamació o la millora en la propera partida de compra? Haurem de fer una estampació extra com la que es va fer a les jaquetes forestals que no anaven logotipades i ningú sabia si érem bombers o treballadors de carreteres?

I anant a l'actualitat, diumenge per la tarda em van avisar que l'avi de 82 anys que es buscava a la zona de Molins de Rei el van trobar viu. 👏👏👏👏

Aquest és de ben segur el resultat de dedicar molt esforç i mitjans a trobar aquesta persona. Com ell molts altres s'han perdut els últims anys. Hi ha diferents raons, persones que es volen suïcidar (no són difícils de trobar), els que per malaltia es desorienten (l'Alzheimer) que sovint no saben ni que s'han perdut, i finalment els estacionals (caçadors de bolets, però també muntanyencs, caminadors i passejadors que pateixen diferent tipus accident o incidència.

Són situacions que cada dia produeixen l'activació de Bombers, Mossos, Ambulàncies, Agents Rurals i altres organismes que es coordinen per a la recerca d'una o varies persones en entorns extensos i sovint complicats. Curiosament el ciutadà desconeix la gran quantitat de persones que es perden fent activitats "normals". Per tant tothom va a la muntanya a buscar bolets ignorant que potser son ells qui acaben sent buscats. Ara és el moment de tenir campanyes a tots els mitjans de comunicació de que és època de buscar bolets i també de buscar boletaires perduts! Cada dia hauríem d'escoltar, només obrir la tele a primera hora, o en obrir el diari, quines son les pautes a tenir present quan entres al bosc. Aquesta última setmana vaig veure la notícia sobre el resum de la Campanya Forestal. I la Campanya dels boletaires on és? Ningú a Protecció Civil pot començar una campanya informativa? Voleu dir que no val la pena evitar unes quantes recerques i operatius de recerca a canvi de dedicar unes hores a fer difusió dels perills del bosc? De consignes a fer en cas que et perdis. De sistemes d'avís. De coneixement de les diferents APP dels mòbils. Etc, etc, etc.... Segur que alguna cosa es pot fer. Millor dit, alguna cosa cal fer.

A Bombers, des de fa força temps, es dediquen molts esforços en organitzar i registrar cadascun dels nostres passos per tal d'assegurar que no deixem ni un pam de terreny sense rastrejar. Hi ha APPs, tracks de GPS, dossiers online, mapes digitals i la utilització d'un vehicle especialitzat amb tot de tecnologia aplicada per a coordinar les recerques.  I segurament, el coneixement o desconeixement d'aquest recurs ha estat determinant en la resolució d'aquestes actuacions.

Una cosa és el control de l'operatiu i l'altra el "centre de dades". Sovint el responsable de l'operatiu s'ha vist capacitat de portar el control de les persones i vehicles, dirigint-los ara cap aquí, ara cap allí i posteriorment anar dibuixant a mà sobre un mapa. No tots s'han adaptat a la digitalització ni als coneixements digitals. Per tant l'eina "màquina de pensar" no l'han utilitzat més que com a taula, cadira, ordinador i impressora. El primer que et demanen a la recerca és treure mapes. Mapes? Amb el GoogleMaps a tots els mòbils? Mapes que tens en directe a la pantalla de l'ordinador?

Avui amb un mòbil tens el registre de tot allò que has fet. Programes per crear tracks, d'enviament de posicions o la posició via Whatsapp son habilitats tecnològiques que tot bomber (i resta d'equips de rescat) hauríem de conèixer. També tots aquells que coordinen els diferents operatius. Manar és fàcil, però tenir control i anàlisi de tota la informació és algo que m'he trobat ben poques vegades.

Per sort tot això va canviant. Ara fa menys d'un any a la REL es feia un curs (passada l'època de caçar boletaires) sobre eines tecnològiques aplicades a la recerca de persones. I a inicis d'aquest any es va fer una edició aplicada a incendis forestals (per allò de tenir control de tots els equips i vehicles i poder-los organitzar de forma "organitzada").

I tornant a la recerca exitosa de l'home de 82 anys. Desconec les dades. Però estic segur que durant l'últim any l'estadística ens dona valors favorables. Estic segur que la mitjana en el temps de recerca de les persones perdudes (grup dels boletaires) ha millorat respecte anys anteriors. Avui a les recerques, a més de l'helicòpter (o helicòpters de bombers) hi participa els Grup Caní de Recerca, bombers de diferents especialitats, diferents unitats especialitzades de  muntanya de mossos i d'agents rurals i alhora utilitzem tota aquella tecnologia que comencem a dominar per a millorar en control i anàlisis de la situació. Tot d'informació real a l'instant, com als Incendis Forestals.

La banalització del perill i el tot per la imatge

Ja és octubre i amb el nou mes hem estrenat els nous polos bomberils. Jo els hauré estrenat aquest dilluns, després de rentar-los a corre cuita (només havia rentat un de cada per a fer la prova del post que segurament ja heu llegit). Com havia coincidit amb una guàrdia d'ajust, m'ha vingut per sorpresa la implantació a dia 1 de la nova vestimenta. Doncs res, tocarà planxar en cap de setmana. I parlant de planxar. Entenc que la nova roba més ecològica i natural, en realitat comporta un pas enrere en la "comoditat" i modernitat de poc a poc anar deixant de planxar la roba. I és que l'anterior camisa i la samarreta, si els estenies bé desprès de la rentadora, quedaven força bé i no era necessària aquesta eina infernal de la planxa. Però ara tocarà fer pas enrere i tornar a planxar la roba de bomber. Aquí és on potser la DG i sobretot la SDG Tècnica s'haurà de plantejar si en properes compres i licitacions introduir alguna mena de teixit mixt i millorar l'aspecte planxa. Bàsicament perquè més d'un i de dos no planxaran. I la imatge del cos pot quedar, si més no, arrugada.

I parlant d'imatge. La casa ha donat un pas més per a millora la imatge corporativa, tant malmesa els últims anys. Ja tenim cascs, polos i també el vestit EPI estrenats dins els darrers 5 anys. Si li sumem els vehicles nous tant Toyota com Volkswagen, en lloc del Pathfinder i Kangoo, el canvi és considerable. I també hi podem incloure la imatge corporativa dels helicòpters 03 i 04, que son molt vistosos. Un ocellet m'ha dit que possiblement el vermell sigui el color que acabi imposant-se en els mitjans aeris (com a la resta de vehicles de la casa).

Perquè una de les coses que es treballa és en la imatge corporativa. Podeu veure tant a Twiter com a Instagram o TikTok vídeos sobre diferents grups especialistes o grups específics explicant el seu treball en els incendis i/o rescats. Hi ha vídeos dels mitjans aeris, de la canina i també dels grups de rescat de muntanya i de l'aquàtic, també del GROS que intervé en molts dels grans serveis en que cal muntar un gran dispositiu. Per cert, en un d'aquests em podeu veure, hi surto tot i no pertànyer a cap d'aquests col·lectius.

Però la setmana finalment ha estat ben curiosa. Tot i que els boletaires han començat a fructificar, la seva pèrdua no ha estat ara per ara massiva. Hi ha, algun cas de persona perduda, però encara no estem a nivells d'altres anys. Hi ha pocs bolets i això també condiciona. Per altra banda, rescats de muntanya en segueixen havent. La popularització del Pirineu (i el que no és Pirineu) acompanyat de les promocions i "ofertons" de la multinacional francesa de l'esport, ha incrementat l'afluència del gran públic a l'espai abans reservat pels muntanyencs més incondicionals i qui més qui menys te ara una furgoneta que para a qualsevol racó amb el seu fogonet i matalàs inflable. El problema és quan t'enxampa el canvi de temps, l'esgotament o una simple lesió (sovint pel cansament) i hem d'estirar dels equips de rescat de Can Bombers (que per això hi són).

En aquesta demostració l'error gairebé crema una persona

I com deia, la curiositat de la setmana. La demostració científica a la UdG. Desconec totalment com va anar el servei, ni hi vaig estar ni he intervingut en cap mena de presa de decisions. Però si que conec perfectament la base teòrica (o científica) del que allí s'hi feia. Em sobta molt la banalització de la ciència i la mercantilització d'aquesta. Una cosa és fer una demostració per la tele, com poden fer a l'Hormiguero, en que sempre posen mil i una mesures de seguretat (a vegades massa) o això diuen, però que dona a entendre que els experiments no es fan a casa sinó en un lloc específic per aquestes coses, i una altra és posar-se envoltat de famílies per a fer experiments (jocs científics) en la que intervenen productes molt freds (-196º), molt calents i on es produeix un canvi de volum sobtat. Si, tot està previst i mai passa res, segur?

Actualment les pràctiques es fan sense cap mena de gas

Recordo fa un grapat d'anys, en que a l'ISPC (l'escola de bombers) entràvem dins un contenidor ple d'amoníac. Ho fèiem amb l'equip d'aire posat. I mai havia passat res dolent. El problema? Que la concentració que alguns dies hi havíem posat era de 10.000ppm (amb 300ppm ja podíem patir conseqüències greus o un edema pulmonar pràcticament mortal). El pitjor no era això, sinó que ho fèiem amb els alumnes del curs bàsic, que amb prou feines s'havien posat l'equip de respiració 5-6 cops. Com dic, en aquell moment també banalitzàvem el perill fins que poc a poc ens vàrem anar posant les mans al cap i es va provocar que des de fa una desena d'anys només sigui una maniobra en el record.

La banalització del perill. El de la muntanya que provoca centenars de rescats cada més, el del mar i les onades que ha provocat ja unes desenes de víctimes per ofegament aquest estiu. En un mateix nivell, la manca real de mitjans de protecció i prevenció (banalització) en algunes indústries que utilitzen productes químics a les seves instal·lacions també provoquen cada poques setmanes serveis amb olors, fuites de gasos (també a les piscines) o vessaments de productes tòxics (en caure un bidó d'un transpalet) i finalment les demostracions científiques amb un control mínim de la seva seguretat i el seu entorn. Però també tenim la banalització en el control que s'ha dut a terme durant molts anys de les rodes de camió desgastades, de les portes de camió que tanquen malament, dels equips d'aire i les seves revisions, dels casc (ara ja canviats), dels equips d'excarceració (a més de 700bar) o tants altres problemes que hem detectat durant les revisions dels matins i que tants cops ens han dit, però si s'ha de sortir i utilitzar, feu-ho.