dos anys amb llàgrimes als ulls

Ja fa dos anys que tenim clar que no tot és perfecte,

ja fa dos anys que vàrem descobrir que no tot és com alguns volen que creguem,

ja fa dos anys que no en treiem l'aigua clara,

ja fa dos anys que sentim mil i una versions

Des de fa dos anys aquí ningú assumeix culpa d'absolutament res,

des de fa dos anys que la burocràcia (burrocràcia) se'ns multiplica cada dia,

des de fa dos anys que tenim el cap en qualsevol "PNT" menys en el propi foc, rescat o servei, per ruc que sigui

Avui fa dos anys que vàrem perdre uns companys fantàstics,

fa dos anys que vàrem perdre uns amics fantàstics,

fa dos anys que vàrem perdre uns bombers fantàstics...

En Ramon estic segur que ens observa des d'allà dalt i ens intenta protegir amb el seu esperit místic. Tot sovint ens diu coses a cau d'orella, altres les expressa amb el núvols, les flors, fins i tot amb algun animaló que ens creuem per qualsevol racó d'aquest món de Déu.
En David, no ha deixat de somriure. Allí on es troba ens il·lumina i ens empeny amb aquell optimisme i esperit de superació que no perdrà mai.

També vull expressar el meu record pel Jaume, el Jordi i en Pau. No els vaig arribar a conèixer però estic segur que també tenien allò que els feia especials.

El cel sempre guarda un lloc especial per a aquells que es van dedicar a cuidar dels altres.

Avui us envio una llàgrima, de les que em cauen de tant en tant quan recordo lo grans que éreu.