Aquesta setmana pel parc, a més parlar dels diferents companys que s'han presentat a caporal, sergent i oficial, també hem parlat de INTs i altres documents que a priori haurien de servir per unificar criteris (i millorar actuacions) però també de la dificultat de prendre decisions quan està tot pautat però cada servei et presenta problemes diferents.
Per una banda amb els futurs comandaments, trobo curiosa la nova metodologia, en la que quan surts de l'examen a les poques hores ja tens la plantilla. Si, molt net, sa, immediat. Però on és la incertesa de comparar preguntes i veure en quines has triat bé, en quines no i en quines dubtes perquè hi ha companys que han contestat diferent? Una mica, els exàmens estan perdent la seva essència. No només han de servir per validar uns coneixements, sinó que durant la correcció has d'aprendre molts d'aquells conceptes en els que has errat. Però dec ser ja una mica "vejestorio" i no deu ser la corrent didàctica que es porta. Curiosament però, de tots els que s'han presentat del parc, que en són un bon grapat, les notes (segons plantilla) són totes molt bones. Només hi ha dos suspensos, o un. I és que si s'estudiava mínimament de manera gens complicada es podia obtenir un 7. Molts amics i companys que han reconegut que només han estudiat les últimes setmanes (vida familiar, vacances, i sobretot compromisos amb la casa -formadors, horaris mixt amb visites i horaris extensos, etc ) han tret notes de notable, mentre que comparant amb els que porten molt més temps preparant temaris han tret de 8 a 9. Per tant els diferencial respecte l'esforç no és tant. El que deia, les noves tendències educatives són que tothom "aprovi", i en el nostre cas, provoca que les diferències entre el que en saben i els que en saben molt s'han escurçat.
I ara què? Les físiques no han de ser problema per a la majoria. Per tant la diferència serà als cursos, formació prèvia i sobretot anys d'antiguitat. I tornem al mateix. Al final es premia l'antiguitat al coneixement. Perquè recuperar 2 punts a base de triennis és relativament fàcil, en canvi fer-ho en base a màsters, carreres, i idiomes a més de molts diners costa molt esforç i també una voluntat de molts anys d'anar fent cursos (això si, només els que la casa et reconeix).
Encara és hora de veure quin és el perfil de comandaments que entraran. Segurament serà molt bo. Gent aplicada, amb ganes d'estudiar i d'aprendre. Esperem també que tinguin caràcters afables i sàpiguen portar grups. És d'aquelles coses que o hi neixes o t'estavelles. Quants bombers son grans professionals però després pèssims líders?
I tornant a les INT. Els líders, els caporals i sergents, son les persones que han de promoure el compliment de les INT. De les diferents accions a prendre i conèixer tots els ítems a tenir present abans d'una decisió. Però quantes seran crítiques? Perquè aquí és on hi ha el diferencial entre fer-ho "bé" i fer-ho perfecte. I si mai passa alguna cosa, el jutge es conformarà en que ho haguem fet bé? O voldria que sortís segons la INT? Tot sabent que hi ha coses que només les aguanta el paper.
No seria la primera vegada que algú, sol al parc (perquè la resta estan en un servei, o en una visita en un altre indret de la ciutat) ha d'agafar el camió i anar amb l'autoescala o el furgó de salvament, cap un servei urgent (rescat, accident o incendi d'habitatge). Qui no posaria els rotatius i sirenes per creuar la ciutat? Doncs segons les INT, quan anem sols en un vehicle (sense fer comboi) no podem anar d'urgència. A quants de nosaltres ens ha passat i quants hem posat els rotatius? La majoria. La bona voluntat et fa fer coses que el paper et diu que no facis. I aquest és un cas "fàcil". No et quedis mai sol al parc o beu un litre de til·la abans d'agafar el camió. Però què passa en el cas que arribis a un incendi d'habitatge i et diguin que hi ha gent a dins? Quants cops ho has de contrastar? Quants cops no hi ha ningú a dins? I quants cops no has fet la revisió s-e-n-c-e-r-a abans d'entrar a zona crítica? Perquè si va d'un minut, el perdràs llegint punt per punt l'etiqueta de seguretat que et penja de l'arnés de l'equip d'aire o bé et posaràs sense contemplacions la mascareta i amb el teu binomi entrareu cap a dins?
Són situacions crítiques i en les que fàcilment et passes els protocols i les INT pel folre. A compte de qui? Si no arribes a salvar algú i et diuen que has anat lent o si el salves però prens mal, quina de les dues situacions prefereixes? A la primera el càrrec de consciència difícilment te'l trauràs en el que et queda de vida bomberil. En el segon ni l'assegurança et pagarà la indemnització i és molt possible que no puguis tornar a estar operatiu. Així que en els dos casos et pots trobar de baixa fins el dia de la jubilació, això o sortir en les fotos dels bombers i bomberes mutilats per tants i tants serveis en els que la "mala sort" ha estat en contra nostre. Per sort els sants i els àngels ens han salvat moltes més vegades de les que creiem.
Aquest és el dilema. Què hem de fer segons les INT i què hem de fer segons la societat. Però el mateix en passa quan estem en un servei i ens manquen recursos. Si passa alguna cosa de qui serà culpa? De nosaltres per no actuar amb tots els mitjans que ens feien falta o nostra per no haver fet les coses bé? I a qui li toca reclamar-ho? Hem d'acostumar-nos a demanar els recursos que creiem necessaris per a la resolució del nostre servei. I si algú no ens l'envia, que quedi clar a les comunicacions que no se'ns envia. Que no sigui dit que no hem demanat mitjans. Però també actuar en conseqüència. Arribar fins on es pot de manera segura ha de ser la nostra manera de treballar. A incendi forestal no hi ha problema, només cremen arbres. Però als incendis i als accidents? El que us deia el paper és el què ho aguanta tot i el jutge el qui decideix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada