Com aneu de memòria? Segur que no tant bé com voldríem. A mi em passa. Des del 91 que vaig començar a fer fer de forestalillo i passant pels diferents parcs i poblacions on he treballat han passat mil i una anècdotes i també molts bombers i torns. Això, hores d'ara només està a la memoria de les persones. I com qualsevol memòria si no la vas recordant, les coses s'acaben oblidant.
Aquesta i moltes altres raons són les que poden arribar a justificar el perquè a Bombers de la Generalitat de Catalunya necessitem un museu i també un arxiu històric. I a dia d'avui només existeix en el cap d'alguns il·lusionats, que no il·luminats. Perquè crec sincerament que ens fa falta tenir un museu propi i sobretot un arxiu. Perquè tots els papers importants de la casa on van a parar quan queden obsolets? Els diferents acords de condicions de treball, els llistats de material dels camions, les documentacions dels Comet i Egipcis...
Cada cop que veig un anunci del museu dels bombers de Barcelona m'entra ràbia. Si nosaltres som infinitament més grans, més nombrosos hem tingut més recursos a conservar i un origen aglutinador d'altres cossos municipals i de Diputació, perquè no dediquem esforços en conservar aquesta part tant important de la nostra història?
A molts parcs hi ha cascs negres amb escuts municipals que poc a poc van desapareixent de les vitrines (i que acaben sent objecte personal a les golfes d'algun bomber en actiu o jubilat) i que algun dia acabarà a la brossa de mans d'algun descendent. També hi he vist llances antigues, sense difusor, alguna bifurcació rara i racors de tota mena. Fins i tot alguns amagats en algun despatx-museu de cap de parc, soterrats de papers, caixes i material divers. Ja sabeu que als torns sempre hi ha algun "chatarrero" que ho reaprofita tot, doncs caps de parc-chatarreros n'he conegut un bon grapat. Després caldria saber si quan es jubilen tota aquesta "quincalla" es queda en algun magatzem del parc o a l'armari d'algú.
Recordo un cop, visitant un company jubilat que tenia un magatzem ple de mànegues grogues, llances i material divers que utilitzava de forma habitual per regar el camp de casa seva.
Quant d'aquell material antic (jaquetes vermelles, camisoles, vestits resistents a la flama, motobombes, bombes elèctriques d'aspiració, plànols, fotografies, etc) no podria estar ara en un magatzem ordenat, identificat i resguardat de la pols, l'envelliment i del pillatge? Recordeu una endromina anomenada "TRAVOX"? Quants de vosaltres l'heu vist? Algú sap on són? Espero que en algun magatzem de bombers.
Ja us vaig comentar un cop que els quadres amb les fotos de diferents bombers morts en servei, havien anat a parar a un contenidor de brossa, quan es va decidir prescindir de l'auditori de Cerdanyola per construir la primera sala del CECAT. Sort que algú (així ho tinc entès) les va recuperar a l'últim moment, desconec on són ara. Quantes altres eines, materials i equips han estat llançats al contenidor?
Això em fa recordar cada cop que substituïm camions i vehicles. Sempre ens preguntem perquè la casa no se'n queda cap unitat de cada model, i així tenir un element històric de casa nostra. Hauríem de tenir un Comet, un Egipci, un MB1222, un Pegaso Europa, el 4L i el Santana Cazorla, els BRL. Perquè d'autoescales Magirus del 1969 i 1970 n'hi hauran unes 5 o 6 de conservades. Una la tenim al museu de vahicles antics de Lleida (amb la numeració de Balaguer) i en correcte estat de funcionament del vehicle i escala.
Fa alguns anys, remenant webs de fotos de vehicles de bombers, vaig descobrir unes imatges d'un helicòpter BO105 que l'havien embolicat amb plàstics i bombolletes i es guardava en un hangar. Després l'he pogut veure pel museu d'aviació al costat del Prat. I ara (deu ser aquest) es troba a Terrassa a l'exposició de Bombers.
A Lleida fa no massa anys vàrem treure de l'intemperie un antic camió del parc. Un endromina reaprofitada de la 2a Guerra Mundial com a vehicle transformat de bombers. Finalment ha acabat a Manresa a l'associació de bombers recuperadors de vehicles de bombers antics. Esperem tornar-lo a veure. Però esperem també que un gran museu ple de veritables equips, màquines i un camió de cada model formin part del seu fons històric. Així com un gran arxiu, amb les fotos recuperades de l'auditori de Cerdanyola, les gravacions d'Horta de Sant Joan (i alguns dels seus materials recuperats) i tantes i tantes fotos i documentació que hi ha als fons dels calaixos i estanteries de tants parcs.
Segur que d'aquí a 50 anys, quan algú vulgui preparar el centenari del Cos de Bombers de la Generalitat ho agrairà i farà tota una feina de divulgació de com hem anat creixent i superant les adversitats. Sense aquesta documentació històrica tot el que fem per millorar i superar la gestió de la misèria es perdrà en la memòria dels qui ho hem viscut i no serà cap model ni exemple per les generacions futures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada