No hi ha com que s'acabi un any per a que apareguin refregits i recordatoris de coses passades. Jo avui no aniré tant lluny, però si que us faré una mica de repàs, com cada any, d'on venim... i és que certament no estem en la situació de 2009, quan es va caure al fons d'un precipici, però malgrat els anys i la presumpta recuperació de la crisi, ni tot s'ha recuperat ni podem dir que hem sortit del fons de l'abisme.
Venim de Regions amb pocs parcs i poc personal... i seguim amb pocs parcs i encara ens manca un grapat de personal. Les promocions de caporal i sergent encara no han aconseguit posar al dia parcs on la manca crònica de comandament s'arrossega per massa temps. Lleida n'és un exemple. On hauria d'haver 12 comandaments n'hi havia 5 fins fa poc, ara son 6 (un en plaça provisional). Les últimes setmanes he coincidit amb molta gent. I la meva sorpresa (i decepció) ha estat saber de molts companys no s'han presentat a caporal perquè, la nova plaça, els allunyava de casa o haurien d'anar a parcs petits, on perdien "qualitat bomberil". Molts bombers que estan a parcs grans se'ls fa coll amunt haver de promocionar per allunyar-se de casa o per anar a parcs on hi ha poques sortides. Això que pot ser una realitat a Lleida també ho pot ser a d'altres regions. Girona, on molts podríem pensar que amb el gran nombre de parcs aquesta situació gairebé no es donaria, també és una realitat. Perquè allunyar-se de Girona vol dir serveis petits. Ni Maçanet ni Figueres son alternatives reals a un parc que, tot i ser mínims 6, té aspiracions a pujar a 7-8 en un futur, no molt llunyà. Promocionar en aquesta casa vol dir estar uns anys perdent qualitat, fer més quilòmetres per anar a treballar i realitzar menys serveis.
El 2022 però ha estat l'any en que s'han posat sobre la taula algunes problemàtiques greus. El Servei Tècnic. Aquí n'hi ha per llogar-hi cadires. Avui el servei ha canviat de gestors. Ara n'hi ha més, possiblement son més bons i millors, però s'hi arrossega una de porqueria i mals endreços que el mateix Sherlock Holmes tindria problemes per trobar tots els fils de l'entrellat desastrós que cal desentortolligar.
Des de 92 camions que són un Tetris (ja us ho he escrit alguns cops això), passant per les compres del Departament d'Interior d'equips d'aire amb diferent configuració de la que utilitzem (i per tant amb menys prestacions de seguretat i rescat) al greu problema dels ERA. Aigua dins de les ampolles, fuetons que són tous i es col·lapsen a la mínima opressió, desenes d'ampolles i espatlleres pendents de revisió, empreses de manteniment que no tenen capacitat de gestió (doncs han venut més de 5000 ampolles, 2000 espatlleres i pulmos que cal revisar anualment...) i tot un cúmul de contractes que es venen arrossegant des de fa anys, que avui posar-ho tot en ordre és una tasca gairebé impossible.
Em recorda una mica quan es va posar sobre la taula la problemàtica amb els helicòpters. Fins que no es va canviar tot el sistema, aquest no va funcionar. Llavors parlàvem d'una vintena de mitjans aeris. Ara estem parlant de 92 camions, 5000 ampolles, desenes d'equips d'excarceració, detectors de gasos, mangueres, cascs, vestits d'intervenció... que per sort molts d'ells tenen un "manteniment" senzill (neteja i recosit), però que els que tenen revisions anuals i tasques recurrents, són l'origen del principal problema de recursos que té actualment la casa.
Seguim amb els pitjors parcs de la nostra història recent. Perquè tot i haver-ne arreglat/renovat/maquetat alguns d'ells, en queda un bon grapat sense haver-hi fet cap mena de posada al dia. I dels ja realitzats, quants són petits, sense vestidors suficients i dignes per a encabir les properes incorporacions de dones bomberes? Algú ha preguntat a la seixantena de bomberes com estan? En quines condicions conviuen? O si estan igual o en pitjors condicions que els seus companys homes? Jo sóc dels qui creu fermament en la incorporació de la dona bombera. Però molts dels meus companys no ho entenen ni ho creuen tant fermament. Als parcs hi ha molta por, i fins i tot qui es sent indignat. Segur que en un futur ho veuran diferent, millor, però avui la incertesa existeix i ningú ha vingut ni a preguntar, ni a informar ni a resoldre cap mena de dubte. I hi és. Si, hi és. Un cop més la casa segueix el seu camí d'esquena als seus bombers i bomberes de parc. Perquè per a la DG només som peons de treball i números d'estadística.
El 2023 ens ha de portar molts maldecaps. Portarà canvis estructurals, canvis horaris, nous vehicles (o noves licitacions), noves regles i normes amb els equips d'aire (com si la culpa fos nostra). De fet, fa poc algú em va preguntar si també es tenia en compte el mal ús dels equips per part dels bombers.... Realment si algú en fa mal ús, no és algú, som tots. Quantes coses fem malament perquè no ens les han explicat bé? Quants errors fem cada dia perquè algú ha omès informació? Si d'una cosa n'estic molt segur és que la informació i la formació són claus en qualsevol feina i organització. O és que amb els concursos d'excarceració no es va millorar? No s'ha millorat des que tenim arquitectes als GREC? O als serveis on intervé el GRIT, no hi ha una millora en la resposta i en la seguretat? Però abans tots teníem coneixements d'estructures i de resposta química, ens ho ensenyaven a l'escola. Però no era suficient. Potser el que sabem dels equips d'aire, que és molt, no és suficient. Segurament hi ha dades, mètodes i maneres de treballar que els fabricants no ens han dit o que no tenim prou assolits. Potser o gairebé segur, oi?
Per anar acabant, us recordo una frase que us vaig escriure a post de fa un any. Quan la gent veu als bombers treballar al·lucinen. I us escrivia comentaris de gent molt propera: Ostres, tots sabíeu què havíeu de fer, estàveu super organitzats, tothom tenia la seva feina, hi havia un desplegament de no sé quants vehicles. En resum, que els bombers tenim un alt nivell de coordinació, de coneixements, de capacitat de treball. Externament donem la imatge d'un cos que domina la situació i la manté sota control. Externament som molt ben vistos. Llàstima que internament els nostres gestors i jefes siguin incapaços de mantenir una mínima empatia i ser còmplices amb els seus bombers i bomberes. Altrament escoltarien les nostres mancances, els problemes, els neguits i les inseguretats.
Doncs apa, benvingut 2023 i quanta feina tens per endavant.
Nota: Vull dedicar aquest post a una gran persona i millor company, en Xavi Sabaté.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada