Aquesta setmana no podia deixar d'explicar-vos l'acte (o actes) de les medalles per antiguitat als bombers. Com ja us vaig escriure fa alguns anys, per la dels meus 20 anys d'antiguitat, fins que no ho vius no acabes d'apreciar el seu valor. Qui no ho viu no li troba la gràcia. De fet hi ha molts companys que no van a recollir el reconeixement a una antiguitat, que és la nostra, i que al menys aquest cop sí que se'ns reconeix. Una altra cosa és que potser hauria d'anar acompanyada d'alguna cosa més (hi ha qui pensa que hauria de ser amb diners), o un altra tipus de reconeixement... De fet l'antiguitat ja és reconeix als concursos de trasllats i a les promocions per ascendir a caporal i següents. Però no deixa de ser un tema que podríem abordar en un futur.
Fins l'any de la COVID es feia un únic acte per a tot el col·lectiu. A mi pel 20 em va tocar anar a Sabadell, altres han vingut a Lleida, a Girona o d'altres llocs ben llunyans i poc motivadors per un reconeixement que, com ja he dit, els costa a un bon nombre de bombers. Aquest any, passat el lapsus pandèmic, s'ha fet un primer acte unificat per als distintius atorgats per serveis i medalles d'or i finalment un altre per Regió d'Emergències pels distintius de 20 i 25 anys d'antiguitat.
Com ens va dir, divendres a Tremp, el Director Delort, segurament serà un model a repetir. Si, sembla un bon canvi. No obstant cal motivar als bombers i les bomberes que actualment no venen i que no es senten "estimats" per la casa, per a que realment sigui un acte que veritablement honori als nostres bombers. Només cal fixar-nos en un detall. Quants bombers professionals hi havia i quants de voluntaris? Potser perquè és la REL i es feia a peu del Pirineu, però hi havia clarament molts més voluntaris que professionals. No serà que els voluntaris no tinguin queixes, ans al contrari. Quants cops no els ha maltractat la casa? Tants o més que als professionals, però la majoria de voluntaris hi eren. I això cal dir-ho. Perquè fa més gran la necessitat de que la casa hagi de millorar la seva imatge també dins dels seus bombers i bomberes professionals. I si els maltractats bombers voluntaris hi han anat, deu ser que als bombers professionals se'ls ha tractat encara pitjor.
Als bombers professionals se'ls va reduir el sou, seguim patint múltiples mancances de material i als parcs. Tot allò en el que es basa la nostra feina i forma de guanyar-nos la vida. De vegades ens han fet sentir culpables per tenir un sou, com si el robéssim o no ens el mereixéssim. Doncs sí que ens el guanyem. O és que cada any no es donen reconeixements al mèrit i esforç donats en serveis? Però tot i alguns petits premis sempre hi guanya la queixa cap als bombers. Que si fem hores extres, que si hi ha gent de baixa, que si hi ha parcs on es treballa poc... Quan la realitat et diu que les hores majoritàriament es generen per serveis o perquè hi ha mancances estructurals de personal.
No és doncs d'estranyar que hi hagi bombers (i aviat bomberes) que no creguin reconeguda la seva feina i perquè porten moltes guàrdies patint manca de condicions. Després es destapen casos de manca de rigor d'alguns "jefes" com va ser al seu dia els helicòpters, ara el manteniment de camions o les recents fallades d'equips d'aire. Perquè al final qui està exposat als perills, als fums o a no tenir prou recursos en els serveis més difícils som els bombers i bomberes que a cada servei prestem el nostre temps (ja sigui perquè és la nostra feina o, en el cas del voluntaris, part de l'aportació al seu poble).
Tot i el que patim, i les mancances que seguirem tenint, una norantena de bombers i bomberes vàrem anar a recollir el nostre reconeixement al grapat d'anys que portem donat servei als ciutadans i ciutadanes del nostre país. Estem orgullosos de fer-ho i tot i ser de la millor manera que sabem, demà ho farem encara millor. I si això ens permet guanyar-nos un nou reconeixement? Doncs millor, però no ho fem per això. Però el que cal canviar és com tracta la casa als seus bombers i bomberes. Potser així, molts dels qui es senten menystinguts es començaran a sentir orgullosos del seu Cos de Bombers.
2 comentaris:
Anys i panys on els bombers/eres han treballat , treballen i treballaran sempre sota condicionants, de carència de material, de material envellit, de maltracte laboral, i si voleu un altre maltractament, pregunteu als Teocs, els invisibles d'aquesta casa, que penquen per què vosaltres, bombers/eres, pogueu realitzar els serveis en les millors condicions. El personal laboral sota el jonc de funcionaris, alternant el conveni únic de la Funció Pública amb les directrius que s'apliquen als parcs funcionaris.
Quan portes un cert temps suportant limitacions laboral, reducció de drets i a sobre menystingut, és normal que hi hagi gent que no reculli els premis a la seva dedicació. El premi és el reconeixement dels companys, els anys de servei i poder explicar batalletes; les medalles i diplomes acaben en un calaix.
Servir a les persones tan de temps te un merit especial. I veure als companys de promocio segur que va portar mes d.un somriure. Felicitats a tots els que porteu tants anys ajudant la gent que ens envolta.
Publica un comentari a l'entrada