Malgrat totes les coses que passen en aquesta casa, no hem de perdre l'esperança de tenir un servei cada dia una mica millor. Perquè sense la nostra empenta i empatia si que ho tindríem realment difícil. Per tant, totes aquelles dificultats que ens trobem guàrdia rere guàrdia, només han de ser situacions a superar i no hem de permetre que ens col·lapsin. Nosaltres, malgrat tot, seguim endavant.
Malgrat que els 92 camions Tetris que ens han portat haurien de ser millors, realment ho són, si els comparem als 92 camions que substitueixen. I malgrat això, nosaltres creiem que no és suficient, perquè fer-ho millor és possible. I amb això és el que ens hem de quedar. Perquè aviat es licitaran autoescales, BULs i BUPs i cal fer de la nostra part per a que no siguin camions Tetris. I que quan pugem al sostre sigui senzill, pràctic i imprescindible prendre mesures de seguretat en altura.
També hem de procurar que els nostres equips es mantinguin sempre nets, no pujar-los al camió, empaquetar-los i confinar-los en un espai que ens permeti mantenir-nos lliures de contaminants fins arribar al parc. I que els equips de substitució estiguin fàcilment a la nostra disposició per a poder quedar llestos per al proper servei que serà igual o més contaminant que l'anterior. I queixar-nos cada cop que un ERA no estigui en condicions, però també autoexigir-nos també saber què fer en cas que ens doni problemes durant un servei. Ens hi juguem massa com per a dependre només d'un certificat CE, una revisió externa o d'un segell de conformitat de no sabem qui.
O que a la propera recerca tots els efectius siguin capaços de fer un organigrama com cal, actualitzar els objectius i les accions, cadascuna de les accions de treball i els equips que els conformen. Posar els vehicles i el personal al lloc que millor permeti pensar (i també anar a fer pipi i rentar-se) en les millors condicions possibles. Igual com s'ha millorat la maquinària de pensar en els incendis forestals, també cal millorar la maquinària a les recerques. I en això la nova INT hi posa part dels recursos, tot i això encara depenem massa de la capacitat o incapacitat de les persones que hi ha al front.
Aquest cap de setmana hem sabut que la "Inde", una preciosa gossa del grup de rescat caní se'ns jubila. Recordo quan, sent encara un cadell, l'Ernest la portava al parc. Era com la joguina del torn. Des d'aquella època a l'actual el Grup Caní ha millorat i s'ha conformat en el que és actualment. La força de voluntat d'uns "lokus" dels gossos finalment ha donat el seu fruit. I en l'actualitat podem estar molt orgullosos del que són. I pel camí han hagut de discutir, rebre bronques, donar bronques, lluitar, patir, hores i hores de carretera en solitari, i molta molta feina de preparació i entrenament. Amb la "Inde" se'ns jubila una part d'aquesta història tant bonica que són els gossos de recerca. Però l'hem de mantenir viva perquè són un exemple a seguir.
De la mateixa manera que el GRCR va començar de zero, les guàrdies de suport també hi hem començat. Algunes, com el GREC i el GRIT, porten ja un temps fent guàrdies amb personal motivat i estirant d'un carro gens fàcil de portar, i que malgrat les dificultats de ser un grup nou tirem endavant. Actualment les guàrdies de suport estan en fase embrionària. A excepció del GROS que és qui ha aconseguit més entitat, no l'extreu d'haver tingut el seu període d'incertesa. Tots recordem els inicis de la USLO i que fou el preludi del que és un grup de treball eficient que treballa per al propi Cos de Bombers. Així que veient els precedents del GROS i el GRCR, les guàrdies de suport només els queda fer un salt endavant i acabar d'assentar-se. Això si, de manera ordenada, racional i sobretot, que tothom n'acabi fent ús.
La setmana passada també us explicava la dificultat de les bomberes per tenir vestidors decents i acondicionats, a l'igual que els que tenim els bombers homes. Així que hem de reclamar vestidors en condicions per a tot el personal de Bombers. I a la llarga ho aconseguirem. Hem de revisar els plànols dels nous parcs i les seves reformes. Trobar aquells errors (sovint involuntaris) en que les estances es queden petites, incapaces d'assumir canvis com la incorporació de nou personal, augment de torns, nous grups (GRAF; GRCR...) que poden algun dia formar part de la dotació d'un parc. Cal no conformar-nos en que tindrem una reforma del parc i que segur que és millor. Mireu els 92 camions. Són millors però no son bons.
Per tant tenim un 2023 per a ser inconformistes però també per a seguir treballant en millorar tot allò que pugui dependre de nosaltres. Exemples en tenim mil. I de gent que només destrueix també. Però com a persones lluitadores seguirem donant el màxim de nosaltres mateixos, guanyant-nos la gent del carrer (que és a qui donem servei). Potser al 2024 seguirem parlant de manca d'espai als vestidors, però potser podem parlar de que els plànols reflecteixen la realitat dels parcs i les seves dotacions. Potser podem parlar que els nous BUPs i BULs vindran millor equips i millor espaiats per a facilitar la feina del bomber. O simplement podrem dir que malgrat la dificultat hem aconseguit millorar la Prevenció d'Incendis a les escoles i associacions de veïns de la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada