dilluns, 19 de setembre del 2022

Les lleis de Madrid ens esperen

Portem setmanes parlant de la llei espanyola que es va aprovar a corre-cuita la primera setmana d'agost. De fet no és més que un pas previ a la llei que regularà (o aquesta sembla ser la seva intenció) els diferents cossos de bombers que hi ha a l'estat espanyol. I evidentment venint d'un Estat centralista poca cosa a favor nostre en podem esperar.

Una llei pensada a Madrid, promoguda directament per un ministeri que sempre ha vist la seguretat com la gestió salvadora de les emergències d'un país i no d'un territori, no pot portar res de bo. I menys per a tots aquells models (com el de Bombers de la Generalitat) que és un servei d'emergències global integrat en un sistema d'atenció al ciutadà, que inclou policia (Mossos i policia municipal), emergències mediques (SEM) i Bombers.
Podem incloure a més a Protecció Civil de Catalunya com a gestors de la planificació i avaluació dels plans d'emergència. Són qui activa els plans dels diferents àmbits. També hem de tenir en consideració els Agents Rurals, amb l'estudi del risc d'incendi durant tot l'any i l'elaboració de mapes de risc. Aquest estiu els mapes del Pla Alfa han tret fum. Però també la coordinació i aprofitament amb altres estaments com són Creu Roja, bombers del polígon petroquímic de Tarragona, entitats portuàries i els convenis amb les centrals nuclears de Vandellòs i d'Ascó.

I no només això. Comprovem com cada dia el Cos de Bombers de la Generalitat actua en incendis de tota mena, accidents de trànsit, accidents laborals, accidents de muntanya i tota mena de rescats en tota mena de condicions climàtiques i de terreny.
Malgrat tot això, des de Madrid, on no tenen cap mena de Cos d'Emergència Integral estan convençuts que han de venir a casa nostra a ensenyar-nos que no ho fem prou bé. El problema no és si ho podem fer encara millor (que cada dia avaluem i millorem allò que ahir no va anar prou bé) sinó que a la resta de l'estat espanyol no hi ha absolutament ningú que faci tot el que fem aquí de forma unificada, uniforme, eficient i principalment coordinada entre tots els intervinents.

L'únic que fan és aprofitar-se de qualsevol escletxa que hi pugui haver. Si un dia una ambulància arriba 5 minuts tard, ens donaran aquesta excusa per posar-hi mà. Si algú pren mal per una mala praxis, en lloc de buscar el perquè algú no ha seguit els protocols, es fixen en què el sistema ha fallat a l'hora de donar-li la cobertura sanitària (qui paga què) que ha rebut.
Des de Madrid, des de Las Cortes, els partits centralistes o unificadors només veuen les diferències com una cosa dolenta, quan en realitat la diferència és allò que motiva a millorar. A una per a mantenir un lideratge i als altres per intentar arribar-hi o provar de superar-lo. Sembla, a raó de com estan plantejant aquesta nova llei, que l'esquerra espanyolista només vol obtenir una mediocritat generalitzada. S'obliden dels helicòpters que tenim per als rescats, els helicòpters del servei d'emergències mèdiques, dels grans professionals que tenim en els àmbits dels rescats i recerques. 
Aquí, tot i que ha estat difícil d'entendre per molts, hem habilitat sanitaris que, integrant-los a Bombers, tenen la capacitat i formació per entrar a espais reservats als bombers (per la necessitat de conèixer els perills, coordinació i formació) necessaris. La quantitat de mitjans humans, tècnics i capacitat tècnica del nostre Cos està de llarg molt per sobre la resta de cossos de l'estat. Això sí, des de Madrid només veuen allò que pot causar una petita escletxa. I en lloc de donar un cop de mà, volen una intervenció estatal per tal d'enrasar-nos a cossos tant potents (ironia) als serveis municipals i provincians valencians, manxecs, extremenys, gallecs o lleonesos.