dilluns, 1 d’agost de 2022

Boscos i com canviar la nostra manera de fer

Incendis que cremen boscos, boscos que cada dia són més espessos, incendis més grans i cada cop més superfície boscosa, són d'aquelles coses que fora de l'entorn de bombers costa assimilar. Les persones de carrer veuen per la tele i les xarxes com cada dia es cremen centenars d'hectàrees de bosc. Ningú els explica que moltes d'aquestes fa 70 anys eren vinya, hort, estaven llaurades amb cavall i mula o simplement era una senzilla pastura de cabres o vaques. Evidentment a la gran majoria de la societat actual no ens interessa tenir una feina dura com la de fa 70 anys. Preferim morir-nos en vida en un despatx amb aire condicionat, fotocopiant papers que no sabem ni què volen dir. Però que per un sou miserable ens fa urbanites i que quan arribem a casa no fem pudor d'animal ni anem plens de pols. És així de senzill.

De fet pensem que tota aquesta duresa ja la farà algú altre en un altra lloc, ben lluny, que ni ho veig ni m'ho puc imaginar. Però això si, després tanco fronteres per tots aquells immigrants que fugen d'uns països on es cuida del bestiar i tenen camps per llaurar els nostres cereals, perquè els preus que els hi paguem no donen ni per a poder comprar-se un bol de l'arròs, que ells mateixos han cultivat.

El nostre sistema està corrupte. No podem mantenir-nos en buscar un paisatge verd, ple d'arbres i de vegetació els qual "deixem abandonat" a la seva sort (la de créixer desmesuradament) i després pretendre que no hi passi res. I que no hi passi res significa que ningú hi pugui treure un sol arbre o arbust. Perquè els boscos només son per buscar-hi rovellons (i altres bolets). Son un decorat que tenim al sortir de casa nostra. I com a tal, com més arbres tingui millor.

Us puc donar una idea una mica malparida? Eliminem tots els parcs naturals de casa nostra. Anem i trepitgem-los tots. De punta a punta. Així en lloc de ser pulmons d'aire i d'arbres, molts arbres i molta vegetació, potser començaran a disminuir la seva càrrega de foc, hi extraurem fusta de bona qualitat i podrem fer-nos més cases també de fusta, calefaccions de fusta o pellet i seguirem augmentant el CO2 de la nostra atmosfera. Ja us he dit que la idea era malparida.

El problema és tot el bosc que ja tenim. Què en fem? Tenim cada dia els sòls més àrids, sense pràcticament nutrients. Hem d'utilitzar més fertilitzants pels cada cop menys camps de cultiu (perquè cada dia hi ha més bosc) i perquè per competir amb els de països llunyans (i barats) cal ser molt i molt productiu. No podem acabar cremant la producció de fusta com a calefacció, si volem un aire net no li podem seguir tirant CO2 i tots els components volàtils, orgànics i tòxics que porta la fusta. Això porta? si.

L'Armada tenia 137 vaixells

Així que la solució als nostres incendis no és pagar-los. Oi que si cada dia cremen cases per problemes amb les connexions de llum (i la pobresa energètica) busquem com solucionar la pobresa? (uix, crec que no ho fem això tampoc). Bé, per evitar incendis als edificis no invertim en bombers, invertim en normativa tècnica de l'edificació on ens OBLIGA a construir d'una determinada manera cases, indústries, escoles i hospitals. Doncs perquè no fem una llei que reguli com han de ser els nostres boscos? Sabíeu que en època de La Armada Invencible (i els milers de vaixells que es construïren aquells anys) es va desforestar la Península Ibèrica? Fa 450 anys no hi havia boscos i es va fer una de les primeres lleis per a la seva protecció. Curiosament va provocar una onada d'incendis intencionats... però això ja és una altra història.

Cada dia hi ha qui surt demanant nous mitjans d'extinció. Més bombers forestals, que tots els voluntaris s'integrin en el sistema d'extinció, que es comprin avions i helicòpters i que cada cop siguin més grans i amb més capacitat. I sabeu què? Només serveix per a fer bulto. No es pot extingir un incendi que no és apagable. Heu vist el vídeo del nou avió amb 20.000 litres d'aigua? Doncs no serveix per a res. Només serveix per al polític ignorant, oportunista i demagog que ven fum, el de comptar hectàrees no cremades.

I el que hauríem de comptar és el nombre de lleis, articles de llei, ordres governamentals que faran que en un futur (espero veure-ho abans de jubilar-me) que regulin el bosc, el camp i totes les feies forestals. Si realment ho volem veure, comencem a comprar la mel a l'apicultor del nostre poble (o comarca), la fruita als nostres productors locals i feu turisme per les terres d'interior. Descobrireu que tenim pobles preciosos, terres plenes d'oportunitats i potser algun dia hi arribarà la fibra per a que tots aquells que feu teletreball també el pugueu realitzar des de qualsevol racó d'aquest preciós i variat país, on per desgràcia per comprar una poma hem de buscar-la al supermercat (que és el lloc més proper) i no al pagès que el tenim a 50km de casa però que és qui té les pomes grans i saboroses que no ens arriben.