dilluns, 22 d’agost del 2022

analitzant i aprenent dels incendis del nostre entorn

Aquest any hem patit incendis fora de la nostra capacitat d'extinció. De fet, els últims anys ha estat un fet habitual però puntual en alguns incendis, i repetit cada cert temps. Ara que ja portem força nits dormint amb molta calor (o amb l'aire condicionat posat) és aquesta temperatura el que justifica en part aquesta manca de capacitat. Tot i això, si torneu a llegir l'anterior post (l'estadística em diu que la majoria heu estat de vacances) veureu que no és realment una manca sinó el no poder contrarestar l'energia de l'incendi ni/o la seva velocitat. I com menys per sota ens mantinguem millor, perquè així tornar a disposar de força guanyadora és més fàcil. Per això parlava de descans i alimentació del personal i també de mantenir els recursos el màxim d'equipats.

Aquesta setmana podem comparar els incendis de França amb els del País Valencià. Us he de dir que anava amb la idea pre-definida que a França es treballava molt bé als incendis forestals. De fet portem molts anys d'intercanvis, col·laboració i també de treball en coordinació per a la millora de la resposta operativa, també per quan ells venen a ajudar-nos i a l'inrevés, especialment en aquells incendis propers a la Jonquera on els dos cossos sumen esforços. I això és el que inicialment em donava arguments per a fer una "crítica" al que hem viscut els últims dies a Castelló i Alacant.

Com hem pogut veure a les imatges de les diferents televisions, als incendis valencians hi havia diferents cossos de bombers. En aquest cas la suma de 1+1 no dona 2, perquè per a fer-ho cal tenir una comunicació única, un comandament únic i també tot de procediments, tècniques i tàctiques comunes. I com és evident això no és així. Quan es treballa de forma unificada la informació flueix de forma fàcil en tots els sentits, no només de dalt a baix (cosa que amb un centre de coordinació acostuma a exercir aquesta funció) sinó també de baix cap a dalt. Això que hauria de ser molt senzill acaba sent un dels majors problemes. Qui acaba fent arribar la informació al responsable de coordinació/gestió/operatiu (o el nom que sigui) de que l'incendi ha arribat a un punt de perill o que es propaga diferent al que hi havia planificat per un canvi de vent? Per això la informació és tant important, en sentit vertical (en ambdós sentits) i també en horitzontal. Qualsevol que estigui prop teu ha de conèixer que hi fas i com pot afectar el treball de l'un sobre l'altra.

Aquests dies hem pogut veure com un equip feia una crema d'eixamplament i en poca estona venia un avió a tirar-te aigua sobre la teva maniobra. Ep, que aquí també ens ha passat, durant alguna època ja passada, hi havia qui posava foc (sota criteri tècnic) sense assegurar-se que no hi havia més bombers a la zona (o com a mínim sense avisar-los de la maniobra). El cas però més greu és el del tren. No puc arribar a entendre com el foc pot arribar a un eix ferroviari principal i que ningú hagi previst que passaria, ningú hagués avisat a l'operador (RENFE) i que ningú hagués tallat el trànsit de trens amb prou antelació. Això només pot ser conseqüència que la comunicació entre els que estan al peu de l'incendi i els que estan al centre de coordinació no és fluida o simplement, no existeix.

I no només això, hi ha imatges sobre plano on es pot veure que l'incendi va per davant de la representació de l'operatiu sobre el terreny. O realment tot el dispositiu va per darrera (i per tant està totalment sobrepassat) o l'actualització de l'incendi vs operatiu no està actualitzada. Aquesta és segurament una de les fortaleses que té el sistema de coordinació i gestió que tenim a casa nostra. Tenim molts anys d'experiència amb la utilització dels sistemes de localització tant a vehicles com a emissores portàtils. I (amb recursos de personal i ordinadors) és relativament senzill tenir al dia la posició de tot l'operatiu, com avança cada unitat i en conseqüència de l'avanç de l'incendi. Hi ha un vídeo on s'explica l'evolució de l'incendi de la Jonquera de 2012 i allí es parla directament d'aquest fet, no conèixer exactament on és l'incendi.


Però com us deia abans. Comparant amb els bombers francesos i mirant les imatges que surten als mitjans també podem veure que no tot és perfecte. Molts encara van amb cascs grans (més pesats per les hores que cal portar-lo), maniobres que aquí fa temps que hem d'evitar per poc efectives (tirar amb canó des de dalt del camió), personal extern sense cap mena d'equipament ni protecció (ni evidentment cap equip de comunicació ni de localització), vehicles cremats i també de concentració excessiva de vehicles que en cas de canvi de condicions meteo et podem malmetre tot l'equipament.


També com deia a l'anterior post, no ens hem de confiar de la feina feta fins avui. Sempre hi ha dies en que les coses no surten i en lloc de cremar-se 1.200ha set poden cremar 7.000 o 14.000 com als francesos. Així que havent superat l'episodi de simultaneïtat del passat juny, cal seguir assajant i analitzant allò que ens passa, què ens pot passar i també què els passa als bombers del nostre voltant per a preparar-nos per al que pugui venir.

Finalment, un record per l'Albert Vilanova, qui fou l'anterior sots-director General operatiu del Cos de Bombers de la Generalitat. No el vaig arribar a tractar gaire, però és d'aquelles persones que pràcticament tothom en parla bé. I gràcies a ell i el seu equip l'Escola de Bombers va començar a créixer cap on és ara. Llàstima que la Crisi de 2009 i els polítics de torn emmascaressin la seva gestió.